Vicens i Vices i la història contemporània

Dins del marc del número monogràfic dedicat a Jaume Vicens Vives, l’autora fa un breu repàs per l’obra de l’historiador, destacant sobretot la preocupació de Vives per les qüestions de caràcter epistemològic i metodològic de l’anàlisi històrica

Els caràcters originals de la història rural catalana

Article sobre la reivindicació de la importància de la història rural o agrària a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contemporània catalana

Investigação do reflexo vermelho em recém-nascidos e sua relação com fatores da história neonatal

O teste do reflexo vermelho é parte importante do exame ocular do recém-nascido. Buscou-se investigá-lo em recém-nascidos prematuros (RNPT) e sua relação com fatores da história neonatal. Estudo descritivo, exploratório, quantitativo, realizado numa maternidade pública, em Fortaleza-CE, em março, abril e maio de 2004, com 114 RNPTs. Para o registro dos dados, utilizou-se um formulário próprio e para a realização do exame, um oftal-moscópio direto. Considerou-se pertinente os seguintes achados da história neonatal: 68% dos RNPTs obtiveram Apgar inferior a sete no primeiro minuto; 112 utilizaram oxigenoterapia e 68, fototerapia. Quanto ao reflexo vermelho, 13 (11%) apresentaram alteração, com associação estatística significativa entre este e o Apgar no primeiro minuto de vida (p= 0,041). Os achados preocuparam, pois, dez dos 13 RNPTs, com alteração no reflexo vermelho, tinham retinopatia da prematuridade.

Multiculturalitat i interculturalitat en la Història de Catalunya

La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual d’història de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigració. El treball havia de contextualizar aspectes generals d’història política, social i cultural (endògenes), amb les aportacions, ètniques i culturals (exògenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formació cultural i socio-política, les variables de la qual han estat en contínua coevolució. Per tant tractar la dialèctica de com, en un període de temps, les aportacions exògenes és converteixen en endògenes, i sempre en una perspectiva temporal i històrica, ha estat l’objectiu del treball. La recerca bibliogràfica i la transposició didàctica han estat les principals components metodològiques. S’han tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contemporània, tot i que s’ha fet un esforç per integrar coneixement generat dels del punt de vista de l’arqueologia i l’antropologia, història de l’art, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didàctica el tret més important ha estat, precisament, el procés de transposició didàctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte “Multiculturalitat i interculturalitat en la Història de Catalunya” ha generat un estudi històric i didàctic de síntesi sobre història del país que es concreta en el manual “Catalunya+Suma”. Es tracta d’un manual d‘història de Catalunya dirigit a un horitzó d’ampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar també que el treball te un caràcter inicial i iniciàtic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de l’elaboració de materials didàctics i guies patrimonials expressament adreçada a la immigració i entorns afins. El manual “Catalunya+suma" vol incidir, prioritàriament en la formació inicial i permanent de la immigració, i en els espais formals, i no formals, d’ensenyament i aprenentatge.

La Llémena : història, paisatge i natura

Creació d’una ruta a la Vall del Llémena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme més sostenible i promocionar el patrimoni cultural, històric i natural de la Vall

Mequinensa i Ainielle: pobles literaris i fantasmes : Història de dues desaparicions

Relat de la desaparició dels pobles aragonesos de Mequinensa i Ainielle a través de l'anàlisi literari de Camí de sirga, de Jesús Moncada, i de La lluvia amarilla, de Julio Llamazares.

La premsa periòdica com a font per a la recerca de la història de la ciència i la tecnologia

Valoració de la premsa periòdica com a font de dades mèdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguració del Reial Col·legi de Cirurgia (3 abril 1764). Interès dels fulls volanders en temps d’epidèmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.

Simpósio Ibero-Americano de História da Enfermagem: novas perspectivas da produção intelectual em história da enfermagem

A produção intelectual apresentada no I Simpósio Ibero-Americano de História da Enfermagem foi organizada a partir de três eixos temáticos: antropologia do cuidado, história das instituições de ensino, de assistência e agremiações de enfermagem e história de vida, totalizando 198 estudos. Mediante os resultados apresentados a produção mostrada no simpósio apontou para a tendência dos estudos em história da enfermagem, nos eixos temáticos, pela ordem de interesse dos pesquisadores em: história das instituições, antropologia do cuidado e história de vida.

O fotojornalismo depois da fotografia: Modelos de configuração da cadeia produtiva do fotojornalismo em tempos de convergência digital

This research report concerns about the post-doctoral activities, conducted betweenSeptember 2010 and March 2011 at the University Pompeu Fabra, Barcelona. It comes to identify the consequences of the convergence phenomenon on photojournalism.Thus, in a more general approach, the effort is to to recovery the structural elements of the convergence concept in journalism. It aims to map, as well, the current debates about the repositioning of photographic practices linked to the news produced in a widespread adoption of digital devices in contemporary workflow. It is also specified,the analysis of photographic collectives as a result of the convergence frameworkapplied to photojournalism; the debate on ways of funding; alternatives facing thealleged crisis of press photography and, finally, proposes to create qualifying stages ofdevelopment of photojournalism in the digital age as well as the proposition of hypotheses concerning the structure of the productive routines. In addition, we present three cases to be analyzed in order to explore and verify the occurrence ofcharacteristics that may identify the object of research in the state of practice. Finally,we work in a series of conclusions, revisiting the main hypotheses. With this strategy, ispossible to define an sequence of analysis capable of addressing the characteristics present in the studied cases and other ones in future, thus, be able to affirm this stage as a step, in the continuous historical course of photojournalism.

Dolor de actriz: Anna Magnani en la invención del cine moderno

El siguiente ensayo es el fruto de una investigación personal sobre la contemporaneidad de la carrera cinematográfica de Anna Magnani (1908-1973), actriz italiana de la segunda mitad del siglo XX particular por el realismo, la inmediatez y la profundidad dramática de su estilo interpretativo. A través de su caso, hoy injustamente olvidado y relegado a símbolo de une época, éste estudio pretende volver sobre la figura del actor y sobre la ausencia categórica a la que la historia del cine ha relegado ésta figura. El estudio incluye la pieza audiovisual “Attrice”, documental sobre éste proceso de investigación.

Grupos de pesquisa em história da enfermagem: a realidade brasileira

Este estudo tem por objetivo analisar as atividades dos grupos de pesquisa em história da enfermagem existentes no Brasil e sua articulação com os cursos de graduação e pós-graduação em enfermagem. É um estudo exploratório qualitativo descritivo documental, realizado no período de julho de 2008 a março de 2010. Foram identificados 34 grupos de pesquisa com pelo menos uma de suas linhas de pesquisa em história da enfermagem. Os resultados indicaram que os grupos têm produzido um vasto material bibliográfico, linhas de pesquisa e ampla participação de estudantes de graduação e pós-graduação. Verifica-se também que ainda não há uma rede de comunicação entre os grupos da mesma linha de pesquisa. Conclui-se que é necessário trabalhar na interdisciplinaridade e no fortalecimento de algumas linhas de pesquisa que sustentem o conhecimento em história da enfermagem brasileira.