Protocols psicològics d’actuació en situacions de crisi en el medi penitenciari

Una de les qüestions que ens preocupen com a psicòlegs i psicòlogues en l'àmbit penitenciari és saber fer front d’una manera vàlida i efectiva a les diverses situacions de crisi o emergència que es produeixen en aquest medi, encara que sigui puntualment, no per això deixen de ser significatives i a vegades traumàtiques, tant per a les persones preses com per al seu context. Tanmateix, som conscients que els professionals que assisteixen les persones o grups en crisi a la presó no són necessàriament psicòlegs, sinó que sovint són els funcionaris de vigilància o els mateixos membres de la direcció del centre els que han d’assumir aquestes funcions. És com a tècnics especialistes en el comportament i la personalitat humana i en la solució dels problemes relacionals que podem col·laborar i assessorar els responsables en la gestió d’aquests conflictes en procediments i estratègies del tractament més efectius a l’hora de negociar i assolir un equilibri adaptatiu entre les diverses parts que conformen els escenaris en crisi. Un dels objectius que ens plantejarem la comunitat de pràctiques en aquest curs 2009 és identificar les diverses situacions de crisi que es poden produir a la presó i elaborar un conjunt de protocols d’actuació psicològica que orientin el professional (el psicòleg inicialment però també d’altres agents del canvi dels comportaments antisocials) sobre quina és la millor manera d’intervenir-hi. No obstant això, es considera que més enllà de l'elaboració de guies o manuals d’intervenció (al cap i a la fi això es pot consultar en la literatura especialitzada sobre aquest tema), es tractava de ser el més pràctics possible i recollir en un tríptic aquella informació pertinent (allò imprescindible que s’ha de saber per actuar de manera efectiva i quins són els errors que cal evitar encara que només sigui per no complicar encara més les coses) que fos fàcil d’utilitzar per part del professional, és a dir, un recordatori esquematitzat però rigorós del pla d’acció que cal seguir per fer front a la crisi. També es pretén que sigui obert a les experiències i coneixements resolutius de qui intervé en aquestes situacions d’emergència i que permeti el feedback amb el grup de la comunitat de pràctiques, qui ho validaria, per tal d’anar incrementat progressivament la validesa i fiabilitat de l'instrument. Aquest curs presentem dos protocols/tríptics d’actuació: 1) notificació de males noticies/acompanyament en el dol; 2) intervenció en el risc de suïcidi o en conductes de autòlisi. La idea és elaborar-ne més en pròximes edicions. A més a més, com a protocol en format audiovisual, es presenta un curtmetratge on es desenvolupa una actuació psicològica per tal de desactivar una conducta violenta/ amenaçant.

VOLUMES RELIES du Cabinet des titres : recherches de noblesse, armoriaux, preuves, histoires généalogiques. Extraits de titres de diverses maisons de Champagne, Vendômois, Touraine, Poitou et Languedoc.

Contient : « Extraits des titres des registres du greffe des insinuations de Ste-Menehould, en Champagne. » (1668) ; Autres extraits de titres de différentes maisons de Champagne, de Vendômois, de Touraine et de Poitou ; « Catalogue général des gentils hommes de la province de Languedoc,... par Henry de Caux, habitant de la ville de Pezenas... A Pezenas, 1677, » in-fol. (impr) ; Liste des « lettres de noblesse registrées en la Chambre des Comptes de Montpellier. » (1540-1675)

Biotic and abiotic variables show little redundancy in explaining tree species distributions

Abiotic factors such as climate and soil determine the species fundamental niche, which is further constrained by biotic interactions such as interspecific competition. To parameterize this realized niche, species distribution models (SDMs) most often relate species occurrence data to abiotic variables, but few SDM studies include biotic predictors to help explain species distributions. Therefore, most predictions of species distributions under future climates assume implicitly that biotic interactions remain constant or exert only minor influence on large-scale spatial distributions, which is also largely expected for species with high competitive ability. We examined the extent to which variance explained by SDMs can be attributed to abiotic or biotic predictors and how this depends on species traits. We fit generalized linear models for 11 common tree species in Switzerland using three different sets of predictor variables: biotic, abiotic, and the combination of both sets. We used variance partitioning to estimate the proportion of the variance explained by biotic and abiotic predictors, jointly and independently. Inclusion of biotic predictors improved the SDMs substantially. The joint contribution of biotic and abiotic predictors to explained deviance was relatively small (similar to 9%) compared to the contribution of each predictor set individually (similar to 20% each), indicating that the additional information on the realized niche brought by adding other species as predictors was largely independent of the abiotic (topo-climatic) predictors. The influence of biotic predictors was relatively high for species preferably growing under low disturbance and low abiotic stress, species with long seed dispersal distances, species with high shade tolerance as juveniles and adults, and species that occur frequently and are dominant across the landscape. The influence of biotic variables on SDM performance indicates that community composition and other local biotic factors or abiotic processes not included in the abiotic predictors strongly influence prediction of species distributions. Improved prediction of species' potential distributions in future climates and communities may assist strategies for sustainable forest management.

VOLUMES RELIES du Cabinet des titres : recherches de noblesse, armoriaux, preuves, histoires généalogiques. Preuves de noblesse diverses et généalogie de la maison de Noailles.

Preuves de noblesse de Charles de Montsaunin (1), — et de dom François de Calvo (4 et 6), pour les Ordres du roi ; — de Marie-Jeanne-Françoise d'Alesso d'Eragni (8), — des demoiselles Marie et Louise Lois de Boussens (10), — d'Anne Raimond de Villogon (12), — Marie-Françoise de Saint-Martin (16), — Barbe de Limosin d'Alheim (18), — Marie-Louise de Houlei (20), pour Saint-Cyr ; — de Charles Acary de La Suze (22), — Pierre de Brie (24), — Joseph-Emmanuel d'Orillac (27), — François-Jacques Petit de La Borde (29). — Jean-Joseph de Rastel de Rocheblave (33), — Charles de Fautereau (39), — Pierre de Baud du Castelet (41), pour l'École militaire. — Parchemin. — Blasons peints. Épreuves de gravure des « Statuts de l'Ordre du St-Esprit. De l'Imprimerie royale, 1703 » (fol. 43). « Généalogie de la maison de Noailles » (fol. 56), avec nombreux dessins, blasons et encadrements, au crayon.