Estudos sôbre óleos do fígado de cacão Desmobrânquios da família Sphyrnidae, Mir. Rib., gêneros Carcharias, Raf., Galeocerdo, Ranz., e Odontaspis, Shau

1. The author suggests a tecnique for the determination of vitamin A on shark liver oils in industrial plants. The advantages of using oly four ml. of reagent and of permitting a quickly rigorous reading by photoeletric cell, contribute to the possibility of the examination of a great number of samples daily; 2. It is described a survey on the vitamin A content of oils from shark livers, which has been made at the Finishing School Darcy Vargas, Marammaia Is., Rio de Janeiro State. The conclusions are the following: a) Male individuals have showed generally tendency for higher vitamin A pontency oils; b) The size of the fish does not interfere in the vitamin content of the oil (graphic 4); c) The data collected upon 3.085 individuals led to the conclusion that some species are richer in the reservated vitamin although it was possible to catch in the same specie fishes with widely variable potency in vitamin A. One fish belonging to the specie C. lamia produced the highest vitamin potency oil with 167.712 international units per gram; d) The fishing season appears to have no influence on the oils; e) The adventitous food seems to be the most important factor affecting the content of vitamin A of the shark-liver oils; 3. The presence and the quantity of vitamin D in those oils was investigated and two of the determinations are presented.

The life history of Hepatozoon leptodactyli (Lesage, 1908) Pessoa, 1970: a parasite of the common laboratory animal: the frog of the genus Leptodactylus

The main object of the present paper is to furnish a brief account to the knowledgement of Protozoa parasitic in common Brazilian frog of the genus Leptodactylus for general students in Zoology and for investigators that use this frog as a laboratory animal. Hepatozoon leptodactyli (Haemogregarina leptodactyli) was found in two species of frogs - Leptodactylus ocellatus and L. pentadactylus - in which develop schizogony whereas sporogony occurs in the leech Haementeria lutzi as was obtainded in experimental conditions. Intracellular forms have been found in peripheral circulation, chiefly in erythrocytes, but we have found them in leukocytes too. Tissue stages were found in frog, liver, lungs, spleen, gut, brain and heart. The occurence of hemogregarine in the Central Nervous System was recorded by Costa & al,(13) and Ball (2). Some cytochemical methods were employed in attempt to differentiate gametocytes from trophozoites in the peripheral blood and to characterize the cystic membrane as well. The speorogonic cycle was developed in only one specie of leech. A brief description of the parasite is given.

Sistema de Informació i Gestió Integral de la Producció Pesquera Internacional (SIGIPPI)

Des de la ciència geogràfica combinada amb el coneixement biològic i comercial, aquest projecte pretén crear una eina basada en la biogeografia i les últimes tecnologies de la Informació Geogràfica, que permetrà a l’usuari disposar de informació actualitzada per cada espècie amb interès comercial. El projecte es basa en el desenvolupament d’una aplicació web de consulta, entrada i actualització de dades referents a la producció pesquera internacional. Les eines utilitzades són les bases de dades MySQL i PostgreSQL i programació web amb html, php i javacript. Aquesta aplicació està pensada per ser accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a internet i es subdivideix en tres sub-aplicacions. La primera sub-aplicació es basa en l’entrada d’espècies a partir de l’estructura taxonòmica. Partint de l’arbre taxonòmic, l’usuari té la possibilitat d’entrar, eliminar o modificar qualsevol tàxon o espècie. La segona subaplicació és una eina de digitalització cartogràfica on-line on l’usuari podrà marcar, eliminar o modificar sobre un mapa les localitzacions de les espècies que estiguin entrades en la sub-aplicació anterior. Finalment, la tercera sub-aplicació és una eina d’entrada de dades quinzenals referent als comportaments pel que fa tan a les dimensions com a les disponibilitats de pesca per cada espècie i localització.

Anàlisi dels contaminants orgànics persistents en Citharus linguatula en el litoral català

S’ha estudiat la bioacumulació de contaminants orgànics persistents en el múscul d’una espècie de peix en dos punts del litoral català: al Port de Barcelona i a la costa de Blanes. Citharus linguatula ha estat escollida per les seves característiques d’hàbitats (està més exposada a la contaminació al ser una espècie bentònica). La metodologia emprada consisteix en la homogeneïtzació amb sulfat de sodi i una extracció assistida amb microones amb n-hexà-acetona(1:1 v/v) durant 20 minuts. Els extractes es netegen i es fraccionen amb una columna cromatogràfica d’alúmina que permet la separació dels extractes en dos fraccions: un amb la majoria dels compostos organoclorats (hexaclorbenzè, DDTs, ciclodiens clorats i policlorbifenils) i l’altre amb els isòmers hexaclorciclohexans i els PAHs. Aquestes dos fraccions són posteriorment analitzades en el GC-MS. S’ha pogut corroborar l’elevada presència de PCBs a Barcelona, així com que en aquest punt de mostreig les espècies estan més exposades a la contaminació per organoclorats. S’ha identificat la presència de DDTs en els dos llocs estudiats. Pel que fa als PAHs s’ha pogut observar que a Barcelona també hi ha més presència d’aquests. Cal destacar que la concentració obtinguda dels compostos no es pot donar com a vàlida per l’existència d’indicis d’errors experimentals o d’injecció.

Astronotus ocellatus (Cichlidae: Pisces) and Macropodus opercularis (Anabatidae: Pisces) as predators of immature Aedes fluviatilis (Diptera: Culicidae) and Biomphalaria glabrata (Mollusca: Planorbidae)

Two fish species, Astronotus ocellatus (Cichlidae) and Macropodus opercularis (Anabatidae) were tested for predacious behavior toward immature mosquitoes (Aedes fluviatili9s, Diptera: Culicidae) and schistosomiasis snail hosts (Biomphalaria glabrata, Mollusca: Planorbidae), in the presence or absence of non-living food and laboratory conditions. A. ocellatus, a species indigenous to Brazil, was a very efficient predator of both organisms (alpha=1,05); M. operculatis, an exotic species, preyed well on immature mosquitoes, but small snails and snail egg-masses were ingested only irregulary. Both fish species seemed to prefer live to non-living food.

Condicions socioecològiques de la riera d'Arbúcies pel retorn de la llúdriga (Lutra lutra)

La llúdriga (Lutra lutra) va desaparèixer de la conca de la Tordera a causa de la pressió humana sobre ella i el seu hàbitat. Recentment les seves poblacions s’estan recuperant a las conques nord de Catalunya. En aquest context es presenta els resultats dels anàlisis dels requeriments socioecològics de la llúdriga en l’afluent del riu Tordera de la riera d’Arbúcies: qualitat del bosc de ribera, valoració de la contaminació de l’aigua i l’anàlisi de les poblacions d’ictiofauna, a més de l’estimació de l’espècie més abundant. L’evolució de l’ús i cobertes del sòl del sòl mostren que existeix una tendència augment en las masses forestals, zones urbanitzades i infraestructures; també una disminució del camps de cultiu, fruiters i vinyes. La qualitat del bosc de ribera es va valorar a partir del l’índex QBR, obtenint que la màxima qualitat es localitza en el tram alt, disminuint a mesura que s’apropa a la desembocadura al Tordera. La contaminació de l’aigua a estat valorada, per una banda analitzant la qualitat biològica a partir dels índexs IPS i BMWPC, obtenint que la qualitat de l’aigua disminueix a mesura que transcorre riu avall, segons l’IPS. Amb el BMWPC es troba que existeix una recuperació de la qualitat de l’aigua en l’últim tram. Per altra banda s’han analitzat el compostos químics que afecten a la llúdriga, obtenint que les concentracions d’aquest no són rellevants a l’aigua. S’ha analitzat l’estructura de la població d’ictiofauna present, trobant que el Barbus meridionalis és l’espècie més abundant en tots el trams, a més d’augmentar en captures a mesura que l’aigua s’apropa al aiguabarreig amb la Tordera. S’ha estimat la biomassa present d’aquesta espècie, concloent que es suficient per mantenir una població no gaire densa de llúdrigues, inferior a 0,15 individus per kilòmetre de riu.

Western Préalpes Médianes Romandes: Timing and structure. A review.

Between the original position and their present day location as klippen, the Prealpes Medianes underwent a complex history of paleotectonics and alpine tectonics. Due to the opening of the Piemont ocean the Brianconnais sedimentation realm of the Prealpes Medianes evolved as a rim basin of the northern passive margin during Jurassic to Eocene times. Different paleotectonic features (normal faults, synsedimentary growth structures, inversion structures) developed and were active above a basal detachment in evaporitic layers. The tectonic movements were a consequence of thermal events in the crust. Isolated from the Iberic continent at the end of the Late Cretaceous, the Brianconnais exotic terrain was incorporated into the accretionary prism of the closing Piemont ocean and the incipient alpine orogeny during the Lutetian-Bartonian. The Prealpes Medianes were detached from their homeland during the Bartonian-Priabonian and were transported onto the foreland. The tectonic style is one of a thin-skinned foreland fold and thrust belt. Fault associated fold development above a main decollement, together with internal deformation, represent the Prealpes Medianes main structural features. The very low-grade metamorphic conditions have their origin in the heat flux induced by tectonic burial by overriding nappes in the accretionary prism. After having been transported on top of the developing Helvetic nappes the Prealpes were emplaced in their present day position in front of the Alpine mountain belt during Oligocene times. Post-emplacement and out of sequence thrusting, possibly younger than Oligocene, is observed and can be related to thrusting in the sedimentary substratum and the basement.

Anàlisi i diagnosi ambiental de la dinàmica del porc senglar (Sus scrofa) al Parc del Garraf

El Parc del Garraf (PG) és una zona on la dinàmica del porc senglar amb el medi té una alta importància, tot i que la densitat de població al PG d’aquest ungulat és de les menors de Catalunya. Els aspectes més rellevants de la relació porc senglar-medi són: la correlació que hi ha entre l’abandonament d’àrees de conreu i activitats forestals amb l’augment de la població de porc senglar, i l’afectació que per tant, provoca a les àrees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. També la relació que té amb el margalló (Chamaerops humilis), que és positiva ajudant a la recuperació, conservació i a la dinàmica ecològica de l’espècie, així com amb el medi del PG en general, i, per últim, els impactes viaris a la xarxa viària del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentració de Col·lisions amb Ungulats) dins els límits del PG. Referent a la caça, actualment és la única mesura viable de control de la població de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.

Classificació i importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepció local

En aquesta tesis es presenten els resultats de la investigació duta a terme a les comunitats indígenes Tsimane’ de l’Amazònia boliviana. La investigació estudia la percepció dels indígenes sobre l’etnoclassificació del seu territori. S’estableix una clau de classificació i es determina la importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane’ segons la percepció local. Aquesta informació permetrà integrar el coneixement local dins dels programes de desenvolupament integral i de planificació territorial en l’Amazònia Boliviana. L’estudi conclou que la població Tsimane’ classifica els elements paisatgístics del seu entorn en 89 taques conformades per una espècies arbòria dominant i que estan incloses en un o més dels nou paisatges identificats: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi’, Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi’ i Jaman. A partir d’un anàlisi multicriteri s’ha determinat una importància total per cada paisatge segons els següents criteris d’importància: diversitat de taques, activitats econòmiques realitzables, presència espiritual, percepció individual i importància relativa segons els altres paisatges. Així doncs s’ha trobat que el paisatge més important és el Därsi Därä (bosc primari caracteritzat per un estrat arbori superior a 50 metres d’altura). També s’han analitzat les dades discernint segons el gènere de l’entrevistat i segons la proximitat de les comunitats estudiades a la ciutat més propera.

Subduction and obduction processes in the Swiss Alps

The significance of the Brianconnais domain in the Alpine orogen is reviewed in the light of data concerning its collision with the active Adriatic margin and the passive Helvetic margin. The Brianconnais which formerly belonged to the Iberian plate, was located on the northern margin of the Alpine Tethys (Liguro-Piemont ocean) since its opening in the early-Middle Jurassic. Together with the Iberian plate the Brianconnais terrane was separated from the European plate in the Late Jurassic-Early Cretaceous, following the northern Atlantic, Bay of Biscay, Valais ocean opening. This was accompanied by the onset of subduction along the northern margin of Adria and the closure of the Alpine Tethys. Stratigraphic and metamorphic data regarding this subduction and the geohistory of the Brianconnais allows the scenario of subduction-obduction processes during the Late Cretaceous-early Tertiary in the eastern and western Alps to be specified. HP-LT metamorphism record a long-lasting history of oceanic subduction-accretion, followed in the Middle Eocene by the incorporation of the Brianconnais as an exotic terrane into the accretionary prism. Middle to Late Eocene cooling ages of the Brianconnais basement and the presence of pelagic, anorogenic sedimentation lasting until the Middle Eocene on the Brianconnais preclude any sort of collision before that time between this domain and the active Adria margin or the Helvetic margin. This is confirmed by plate reconstructions constrained by magnetic anomalies in the Atlantic domain. Only a small percentage of the former Brianconnais domain was obducted, most of the crust and lithospheric roots were subducted. This applies also to domains formerly belonging to the southern Alpine Tethys margin (Austroalpine-inner Carpathian domain). It is proposed that there was a single Palaeogene subduction zone responsible for the Alpine orogen formation (from northern Spain to the East Carpathians), with the exception of a short-lived Late Cretaceous partial closure of the Valais ocean. Subduction in the western Tethyan domain originated during the closure of the Meliata ocean during the Jurassic incorporating the Austroalpine-Carpathian domain as terranes during the Cretaceous. The subduction zone propagated into the northern margin of Adria and then to the northern margin of the Iberian plate, where it gave birth to the Pyrenean-Provencal orogenic belt. This implies the absence of a separated Cretaceous subduction zone within the Austro-Carpathian Penninic ocean. Collision of Iberia with Europe forced the subduction to jump to the SE margin of Iberia in the Eocene, creating the Apenninic orogenic wedge and inverting the vergence of subduction from south- to north-directed. (C) 1998 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Col·laboració a l'estudi de les plantes invasores del Parc Natural de l'Alt Pirineu: cartografia de detall i recull de mesures de gestió

La intrusió de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals protegits de Catalunya s’ha convertit en un problema de primer ordre. En alguns d’aquests espais fa temps que s’han començat a gestionar aquestes espècies exòtiques. No és el cas del PNAP, que degut a la seva recent creació, encara no ha pogut tractar a fons aquesta problemàtica. Per tant, amb el present estudi s’ha treballat en conèixer la distribució d’aquetes espècies en el Parc i en crear una base de referència. La major part de les plantes trobades estan situades en llocs on la pressió humana es molt forta. Un cop establertes prop de les àrees més antropitzades, aquestes espècies es disseminen pel territori aprofitant-se de les zones degradades per establir-se. Per aquesta raó, també es proposen les mesures d’actuació més adients per a gestionar aquestes espècies en el territori de l’Alt Pirineu, prenent com a referent les actuacions que es duen a terme avui arreu del món.

Els nous usos del castanyer

El present projecte de final de carrera de Ciències Ambientals estudia els usos actuals del castanyer (Castanea sativa) amb la finalitat de trobar nous usos per a aquesta espècie i de potenciar la recuperació de les masses de castanyer catalanes. Aquest objectiu s’assolirà mitjançant una recerca bibliogràfica exhaustiva, la realització d’enquestes a empreses que tractin amb productes del castanyer i amb sortides al camp per veure l’estat actual de les castanyedes catalanes, donada la seva afectació per diverses patologies i per l’abandonament que han patit. Una vegada coneguda la situació del castanyer i dels seus productes, es realitzarà una anàlisi de la viabilitat econòmica dels possibles nous usos d’aquest arbre, una anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats), i el balanç energètic de l’explotació dels seus recursos forestals.

Migration of sharks into freshwater systems during the Miocene and implications for Alpine paleoelevation

Trace-element and isotopic compositions of fossilized shark teeth sampled from Miocene marine sediments of the north Alpine Molasse Basin, the Vienna Basin, and the Pannonian Basin generally show evidence of formation in a marine environment under conditions geochemically equivalent to the open ocean. In contrast, two of eight shark teeth from the Swiss Upper Marine Molasse locality of La Moliere have extremely low delta O-18 values (10.3% and 11.3%) and low Sr-87/Sr-86 ratios (0.707840 and 0.707812) compared to other teeth from this locality (21.1%,22.4%o and 0.708421-0.708630). The rare earth element (REE) abundances and patterns from La Moliere not only differ between dentine and enameloid of the same tooth, but also between different teeth, supporting variable conditions of diagenesis at this site. However, the REE patterns of enameloid from the ``exotic'' teeth analyzed for O and Sr isotopic compositions are similar to those of teeth that have O and Sr isotopic compositions typical of a marine setting at this site. Collectively, this suggests that the two ``exotic'' teeth were formed while the sharks frequented a freshwater environment with very low O-18-content and Sr isotopic composition controlled by Mesozoic calcareous rocks. This is consistent with a paleogeography of high-elevation (similar to 2300 m) Miocene Alps adjacent to a marginal sea.

Ecologia de les Invasions Ecològiques

La paradoxa de les invasions planteja com és possible que algunes espècies siguin capaces d'envair regions a les que no han evolucionat i, fins i tot, arribar a ser més abundants que espècies autòctones que han tingut més oportunitat d’adaptars’hi. Comprendre l’ecologia de les invasions és especialment interessant perquè algunes d’aquestes espècies causen greus impactes ecològics i econòmics arreu del món. Per intentar resoldre la paradoxa en aquest treball s’ha seguit dues aproximacions. Per una banda, mitjançant anàlisis comparatius s’ha volgut identificar aquelles característiques que afecten el resultat de les introduccions d’ocells, i utilitzar-les com a predictors en protocols d’avaluació de riscos per prevenir futures invasions. Seguint en aquest nivell d’aproximació també s’ha volgut validar si, tal com prediu la teoria ecològica, les estratègies vitals de les espècies afecten l'èxit en l'establiment de poblacions d'ocells exòtics. D'altra banda, a través d'aproximacions descriptives i experimentals, s’ha volgut investigar els mecanismes d’invasió en un cas d’estudi concret, el del Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) als boscos de Collserola (Barcelona). Els anàlisis comparatius han mostrat que és possible de predir la probabilitat d’establiment de les espècies introduïdes a partir d’unes poques característiques amb notable precisió. Altrament, l’anàlisi sobre l’efecte de les estratègies vitals sobre el resultat de les invasions sembla indicar que hi ha un biaix en el registre històric d’introduccions que impedeix descobrir la naturalesa d’aquesta relació i suggereixen buscar una aproximació alternativa per al problema. Respecte el cas del Rossinyol del Japó, els resultats preliminars suggereixen que les raons del seu èxit als boscos de Collserola podrien ser que ha trobat un nínxol ecològic que està poc aprofitat per les espècies natives. Aquest treball vol mostrar com a través de la integració de diferents aproximacions podem ser capaços d’aportar una visió més completa per comprendre la paradoxa de les invasions.

Anàlisi del desenvolupament floral d'un arbust mediterrani, la Globularia alypum, en poblacions costaneres i continentals

En aquest projecte s’ha estudiat la fenologia de floració de nou poblacions de G.alypum, un arbust de fulla perenne típic dels ambients termòfils de l’oest de l’Àrea Mediterrània, situades en diferents localitats de Catalunya. Aquesta espècie té una fenologia de la floració molt variable entre poblacions, ja que poden florir des de l’estiu tardà - tardor primerenca fins a la primavera següent depenent de la població. Es distingeixen dos grups de població, el de floració primerenca i el floració tardana. Les poblacions primerenques creixen, majoritàriament, a les localitats costaneres i floreixen des de setembre fins a novembre. Les poblacions tardanes creixen a les localitats d’interior i floreixen des de febrer fins a abril. En aquest treball es pretén millorar la comprensió sobre les diferències geogràfiques dels patrons de la fenologia floral entre les poblacions de G. alypum. Unes diferències que ja es manifesten al juliol, quan el desenvolupament floral es troba en els seus estadis preliminars. Alhora, en els mesos posteriors, l’increment del desenvolupament floral de les poblacions de G. alypum s’ha correlacionat positivament amb la temperatura mínima del mes de desembre. En aquest projecte també es pretén aprofundir en el coneixement sobre el desenvolupament floral d’aquesta espècie, descriure’n els diferents estadis i trobar un indicador adient per realitzar anàlisis estadístics. Uns aspectes gens banals tenint en compte la importància ecològica de la floració, sobretot en la seva sincronització amb el cicle vital dels pol·linitzadors així com en la seva importància adaptativa.