Monitoratge dels nivells d’aigua de les llacunes costaneres dels Aiguamolls de l’Empordà i control de les eclosions de mosquits

Proposta d’una sèrie de mesures de gestió als gestors del parc i empreses de serveis en relació a la creixent salinització i a les eclosions de mosquits, als Aiguamolls de l’Empordà per tal de posar en pràctica una eficaç metodologia de prevenció

El Fenomen del greenwashing : avaluació de l’impacte a l’Estat Espanyol

Estudi del fenomen del “greenwashing” que es dóna quan una empresa distorsiona i manipula intencionadament mitjançant l’amplificació selectiva d’informació positiva la seva imatge. Es fa una avaluació de la seva existència, la importància i l’efecte sobre els consumidors. Concretament l’estudi es centra en la publicitat escrita de set grans empreses

A Comparative analysis of oil production setors in Saudi Arabia and the United Arab Emirates

Aquest article s'aplica un enfocament comparatiu de la gestió del sector petrolier en dos països rics en petroli a l'Orient Mitjà: Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU). Més explícitament, s'examinen els factors que millor expliquen la variació en les estratègies que han vingut aplicant en el sector des de l'establiment de les seves empreses petrolieres nacionals (NOC). Recorrent a la literatura sobre expropiació / privatització en el camp d'Estudis de l'Energia, en aquest treball es proposa un marc teòric per analitzar la lògica que hi ha al darrera de les diferents formes d'exploració i les estratègies de producció en el sector petrolier. Teòricament, aquesta investigació té com a objectiu avançar en un conjunt d'eines d'anàlisi per abordar millor i entendre els determinants reals del procés de presa de decisions en el upstream. Empíricament, el model es prova en els casos divergents d'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, i una sèrie de lliçons s'han extret. En última instància, aquest treball ha d'augmentar la conscienciació entre els erudits i els polític, tant sobre el poc coneixement que tenim sobre els mecanismes interns que impulsen les estratègies ascendents en el majors estats productor de petroli.

Tendencias y fenómenos tecnológicos: Insights como técnica para aprender del pasado. Telecomunicaciones en España 1995-2006

El análisis retrospectivo de las causas y consecuencias de fenómenos tecnológicos y telecomunicativos y el hallazgo de los elementos o los parámetros que provocan que en situaciones y proyectos empresariales similares los resultados sean dispares es tarea científicamente compleja. A tal efecto, y ante la dificultad que entraña ese cometido, en esta investigación procedemos a aplicar la técnica de los insights como punto de partida para el desarrollo de productos tecnológicamente innovadores, que realmente pueden satisfacer las necesidades ocultas del consumidor. Como muestra, analizamos la aplicación de la técnica de los insights en un operador de telecomunicaciones y una apuesta tecnológica (Vodafone y la tecnología PLC) en la fase de desarrollo de las telecomunicaciones en España desde 1995 a 2006.

International regimes as knowledge syndicates? Energy and trends of global governance

El poder de l'Estat i la sobirania tradicional s'està deteriorant de manera constant, sobretot en termes de la provisió de certs béns públics fonamentals. Els Estats, en particular, són incapaços de manejar el coneixement i la informació que és essencial per mantenir la competitivitat i la sostenibilitat en una economia interdependent. Estructures fiables de la governança mundial i la cooperació internacional estan lluny de ser establertes. Energia com a problema a les agendes p dels governs, les empreses privades i la societat civil és un exemple manifest d'aquesta dinàmica.. L'actual sistema de governança mundial d'energia implica accions polítiques disperses per actors divers. L'Agència Internacional de l'Energia té un paper destacat, però està debilitat per la seva composició limitada i basada en el coneixement- epistèmic en lloc del material o executiu. Aquest treball sosté que ni la mida ni nombre de membres disponibles estan dificultant la governabilitat mundial d'energia. Més aviat, l'energia és una sèrie de béns públics que es troben als llimbs, on els estats no poden pagar la seva disposició, així com els diversos interessos impedir l'establiment d'una autoritat internacional. Després de la introducció de la teoria del règim internacional i el concepte de coneixement basats en les comunitats epistèmiques, l'article revisa l'estat actual de la governabilitat de l'energia mundia. A continuació es presenta una comparació d'aquesta estructura amb els règims de govern nacional i regional, d'una banda, i amb règims globals ambientals i de salut, de l'altra

La Cooperación transfronteriza europea en el País Vasco: realidades y limitaciones

La cooperació transfronterera ha obert un repertori de possibilitats desconegut fins a finals dels anys 80, propiciant les relacions entre els diferents nivells de govern a banda i banda de la frontera i fomentant l'aprenentatge dels actors. Pel que fa al País Basc, ha donat visibilitat a una comunitat definida pels seus sentiments de pertinença a banda i banda de les fronteres estatals. L'autor planteja també les seves limitacions.

La Comunidade de Traballo Galicia-Norte de Portugal. Elementos para la comparación

Les institucions polítiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant així una activitat paradiplomàtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regió Nord, ha acaparat una part considerable dels esforços i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Miño han donat peu a l'anomenada cooperació transfronterera. Aquestes pàgines es centren en la cooperació desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regió Nord de Portugal. En la selecció del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econòmiques, culturals, universitàries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galícia-Nord de Portugal). Des de fa gairebé tres lustres, aquesta entitat és l'instrument institucional que canalitza la cooperació transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i més enllà de les realitzacions concretes, és destacable el patrimoni intangible: la creació del context (principalment polític i institucional) propici per a la cooperació entre els diversos actors polític-administratius i socioeconòmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integració europea i la globalització econòmica.

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?

'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.

Determinants of Spanish firms' life cycle and job

This paper examines the role of human capital, individual entrepreneurial traits and the business environment on firms' life cycle and on job creation in Spain. For this purpose, we have constructed a pseudo-panel, by using the Global Entrepreneurship Monitor survey over the period 2001-2008. We have found that the creation, maturity and survival of firms were aided by the availability of bank credit and the large immigration inflows that Spain received over this period. However, of these two factors, only bank credit had a positive effect on the creation of jobs and on improving expectations of job expansion. The relatively high levels of youth unemployment experienced even before the crises of 2008 hurt the firm's chances of maturity and survival. The results also suggested that the gender gap in entrepreneurial activities had narrowed. In relative terms, women with higher levels of education were more likely to create mature firms than men. Based on the empirical findings and those of related literature, the paper offers policy recommendations to foster a sustainable entrepreneurial sector capable of contributing to the recovery of the Spanish economy.

Investment, duration, and exit strategies for corporate and independent venture capital-backed start-ups

We propose a model of investment, duration, and exit strategies for start-ups backed by venture capital (VC) funds that accounts for the high level of uncertainty, the asymmetry of information between insiders and outsiders, and the discount rate. Our analysis predicts that start-ups backed by corporate VC funds remain for a longer period of time before exiting and receive larger investment amounts than those financed by independent VC funds. Although a longer duration leads to a higher likelihood of an exit through an acquisition, a larger investment increases the probability of an IPO exit. These predictions find strong empirical support.

Bargaining failures and merger policy

In this paper we study the optimal ex-ante merger policy in a model where merger proposals are the result of strategic bargaining among alternative candidates. We allow for firm asymmetries and, in particular, we emphasize the fact that potential synergies generated by a merger may vary substantially depending on the identity of the participating firms. The model demonstrates that, under some circumstances, relatively inefficient mergers may take place. That is, a particular merger may materialize despite the existence of an alternative merger capable of generating higher social surplus and even higher profits. Such bargaining failures have important implications for the ex-ante optimal merger policy. We show that a more stringent policy than the ex-post optimal reduces the scope of these bargaining failures and raises expected social surplus. We use a bargaining model that is flexible, in the sense that its strategic structure does not place any exogenous restriction on the endogenous likelihood of feasible mergers.

El peso de la televisión en el triple play de los operadores de cable en España y en Europa

El peso del servicio de televisión dentro de la oferta de triple play (Internet, telefonía, televisión) de los operadores de telecomunicación por cable en España está siendo uno de los ejes de análisis del mercado comunicológico, gracias a la tendencia del mercado digital hacia la convergencia y la irrupción de nuevos contenidos audiovisuales a través de Internet. El análisis de datos estadísticos aportados por los operadores de cable refleja, salvo en el caso de TeleCable, que el servicio televisivo en España está lejos de la realidad de otros países europeos, donde el contenido televisivo es líder sólido.

El papel decisivo de la banda ancha en el Espacio Iberoamericano del Conocimiento

La consolidación de un Espacio Iberoamericano del Conocimiento robusto y equilibrado en acceso depende a corto y medio plazo del establecimiento de una red de banda ancha creciente, que evolucione hacia la consideración de servicio universal. Si en España y Portugal ese objetivo se está cumpliendo no sin dificultades y a un ritmo en la línea del resto de países de la Unión Europea, en el caso americano la progresión es menor. El rol de las redes de telecomunicación es fundamental por diversos motivos: el liderato de Internet como nuevo medio de comunicación social cuyas implicaciones son infinitas, la interconexión sin cuellos de botella entre los diversos países del espacio iberoamericano y la consolidación de un verdadero panespacio virtual que facilite a los ciudadanos iberoamericanos la pléyade de servicios que se desprenden de la Sociedad de la Información y el Conocimiento.

La televisión IP (IPTV) y la transmisión mediante VDSL : realidad y perspectivas de negocio

La introducción comercial de la tecnología VDSL puede dinamizar las soluciones de televisión IP (IPTV) y el periodismo audiovisual en general a través de la red de banda ancha. El análisis de las incipientes experiencias de televisión a través de VDSL en diversos países permite establecer una prospectiva que afecta a las diversas aplicaciones audiovisuales. El servicio de televisión adquiere así protagonismo ante los de telefonía e Internet dentro de los servicios de triple play, y puede combinarse en movilidad con el quadruple play.

Adaptació dels gèneres periodístics al periodisme digital : estudi empíric comparatiu

Els gèneres periodístics tradicionals s’estan adaptant acceleradament al periodisme digital. De fet, arran dels fenòmens de mitosi mediàtica i mediamorfosi, l’adaptació és mútua: un nou entorn, amb més rapidesa, una nova tipologia de lector i unes noves maneres de produir estan provocant unes sinergies que solquen tot el mitjà i, sobretot, els continguts, els gèneres. És per això que el Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital, creat pel Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) el 2008, està portant a terme un estudi científic de comparació empírica entre diaris digitals i tradicionals del qual es desprenen unes perspectives d’adaptació i desenvolupament encoratjadores per als gèneres clàssics i oportunitats per als gèneres sorgits de l’onada digital.