1000 resultados para Educació -- Eines metodològiques
Resumo:
Aquest projecte final s’engloba en la redacció del Pla de Mobilitat de la Ciutat d’Olot, amb l’objectiu analitzar l’estat actual de la mobilitat de vehicles, vianants i bicicletes a la zona estudiada. El treball, desenvolupat amb Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), consisteix en la realització d’una col·lecció de mapes que descriuen l’estat actual de diversos aspectes sobre la mobilitat de vehicles, vianants i bicicletes, i alhora l’obtenció d’informació estadística que descriu quantitativament aquests aspectes. S’ha complert els objectius establerts, i a més s’ha innovat en alguns aspectes de càlcul, anàlisi i representació gràfica en relació a altres PMUs realitzats anteriorment
Resumo:
La sèrie d'informes Horizon és el resultat més tangible del Projecte Horizon del New Media Consortium, un esforç de recerca qualitativa iniciat el 2002, que identifica i descriu les tecnologies emergents amb més potencial d'impacte en l'ensenyament, l'aprenentatge, la recerca i la expressió creativa en l'àmbit educatiu global. Aquest volum, Perspectives tecnològiques: educació superior a Iberoamèrica 2012-2017, és la segona edició del Projecte Horizon Iberoamèrica i se centra en la investigació en els països de la regió Iberoamericana (incloent-hi tota Llatinoamèrica, Espanya i Portugal) i en l'àmbit de l'educació superior. Ha estat produït pel NMC i l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.
Resumo:
Es presenta un cas d’intervenció en educació per la sostenibilitat en un centre de preescolar d’Estelí ( Nicaragua) que es duu a terme creant una Agenda 21 Escolar. El marc teòric de la investigació es recolza en l’educació per la sostenibilitat i el marc metodològic es recolza en el model d’ Agenda 21 Escolar de Barcelona, adaptant-ho a la realitat del país i del centre de preescolar concret. Els resultats destaquen: una millora de la qualitat ambiental , una promoció de nous hàbits més sensibilitzats cap al medi ambient, una millora de la participació de la comunitat educativa i una bona cohesió de l’equip docent a partir del procés de creació de l’A21 E. Seguint com a model l’ A21 E de BCN i un cop fetes les adaptacions corresponents i creades les activitats dinamitzadores l’aplicació de la A21 E en preescolars d’ Estelí és una intervenció en educació per la sostenibilitat satisfactòria .
Resumo:
L’Espai Europeu d’Educació Superior ha propiciat un replantejament metodològic basat en el desenvolupament de competències que permet formular noves propostes d’estil docent universitari. En aquest article plantegem un model metodològic proper als principis del constructivisme social i del pensament complex, aplicable a un mòdul dels estudis de grau en Educació Infantil i en Educació Primària, analitzant diferents estratègies didàctiques utilitzades per facilitar l’aprenentatge dels estudiants. Les diverses propostes metodològiques tenen com a denominador comú que totes elles estan centrades en l’alumne, que dinamitzen diferents àmbits competencials i que afavoreixen la coresponsabilitat entre professor i estudiant en el procés d’aprenentatge. Els resultats d’un estudi fet el curs 2008-09 sobre la percepció dels estudiants en relació a metodologies afins a les proposades, ens han resultat d’utilitat a l’hora de ratificar la pertinença de la majoria d’estratègies, per incorporar-les al pla docent del mòdul Societat, família i escola I.
Resumo:
L’article presenta una experiència AICLE en el marc universitari, a través de l’execució de dues assignatures de l’àrea d’educació física dels estudis de Magisteri en llengua anglesa. El projecte suposa una primera experiència pilot de la introducció d’assignatures AICLE a la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull), abans de la plena implementació dels nous plans d’estudi. Es mostra una proposta didàctica pel tractament de les assignatures en format AICLE, així com, una anàlisi de les creences dels estudiants participants entorn l’experiència desenvolupada. La metodologia de la recerca, basada en una investigació acció, ha utilitzat dues estratègies de recollida de dades: els grups de discussió i el diari de classe. L’anàlisi qualitativa de les dades s’ha realitzat amb el suport del ATLAS.ti. Els resultats i la discussió permeten introduir nous indicadors d’interès al debat metodològic de les assignatures en format AICLE en el marc universitari.
Resumo:
Les exigències estructurals i metodològiques nascudes de la implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior arran de la Declaració de Bolonya han comportat replantejaments profunds dels plans d’estudi universitaris i, sobretot, de la comprensió dels processos d’aprenentatge i avaluació dels alumnes basats en les competències. La necessitat del professorat de replantejar el seu compromís pedagògic d’acord a les noves directrius i la oportunitat de reflexionar de manera creativa i original en base a un programa de millora de la qualitat universitària han confluït en el present Projecte de Mòdul de Fonaments dels Esports. Aquesta proposta modular ajunta el rigor per potenciar les noves directrius pedagògiques universitàries i la satisfacció d’haver dedicat un temps a la reflexió col·lectiva que pugui servir de guia o exemple als diferents mòduls d’esports que el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport proposa. Així, en base als eixos de lògica epistemològica, disseny i temporalització curricular i, finalment l’avaluació competencial, es desenvoluparan les principals aportacions metodològiques del projecte sense que al final, amb la perspectiva dels cursos ja passats, es puguin discutir els seus encerts i les seves possibilitats de millora. La qualitat en l’ensenyament dels esports n’ha estat el referent.
Resumo:
En el present article es descriuen en primer lloc les tres tipologies de models de formació d'adults que han estat predominants en aquestes dues darreres dècades. A la segona part de l'article es comentaran alguns deis problemes que es donen i, es descriuran algunes propostes que a la llum de les diferents experiències poden ser més innovadores i poden resultar més convincents.
Resumo:
L’etapa d’Educació Infantil, malgrat no ser obligatòria, representa, per a la majoria de nens i nenes del nostre país, l’entrada a l’escola; per això és important una intervenció psicopedagògica intensa i efi caç que faciliti l’adaptació i evolució escolar de l’infant i de les seves famílies a l’entorn escolar. Entre les funcions psicopedagògiques, en la primera etapa de l’ensenyament, podem assenyalar, entre altres, les següents: prevenir i detectar dèfi cits que puguin infl uir en l’aprenentatge escolar; contribuir a l’adaptació dels infants en el nou context escolar; acollir les famílies i integrar-les en la dinàmica del centre escolar; mantenir contactes amb els diferents serveis educatius, sociosanitaris i locals; promoure un caràcter preventiu i compensador per a aquells nens que ho necessitin; assessorar les famílies sobre la primera infància i desenvolupar programes específi cs per a facilitar l’adaptació personal, social i acadèmica. En defi nitiva, l’actuació psicopedagògica ha de contribuir, de manera substancial, a una escolarització de qualitat en els primers anys de vida de l’infant.
Resumo:
Al llarg de l’article hem presentat quina és la situació actual de la intervenció dels professionals a Primària, des del punt de vista de la diversitat cultural, la diversitat funcional, la diversitat en els processos d’aprenentatge, la relació família-escola, la inexistència d’assessorament professional en molts centres, la realitat dels docents en relació a la seva activitat i la metodologia a les aules. Aquests set plantejaments ens han permès elaborar unes propostes de futur centrades en la intervenció, per part del psicopedagog, en la prevenció inespecífi ca, la intervenció en l’avaluació a Primària, la intervenció en la diversitat funcional i la intervenció en la relació entre la família i l’escola…, amb la fi nalitat de mostrar que els canvis són possibles.
Resumo:
En aquest article es fa una refl exió inicial sobre la importància de la dinàmica del grup (DG) d’adolescents en els entorns acadèmics de Secundària, la seva evolució i la seva infl uència en el rendiment. Així mateix, es comenta el paper de les tècniques de dinàmica de grups com a situacions de creixement, provocades per a experimentar, amb tota la persona, l’autoconeixement i el coneixement dels altres, el diàleg, la crítica i l’acord. Després d’una breu descripció de la situació actual de la DG a Secundària, incideix en la necessitat de promoure la tutoria grupal i l’elaboració i actualització del PAT com una estratègia de millora en els temps líquids actuals, el coneixement de la DG per part de tot el professorat i d’algunes tècniques específi ques per part dels tutors de Secundària com també la necessitat de personalitzar aquestes activitats i fer les pròpies versions perquè s’adeqüin a la situació del grup concret. Aprendre amb tota la persona, vella i coneguda idea propagada pels educadors, no pot donar-se com a objectiu ja aconseguit. L’aprenentatge experiencial dóna eines per a millorar la confi ança en la capacitat de superació de la persona a través de l’autoconeixement i la interacció amb els altres companys de classe.
Resumo:
L’article centra, en primer lloc, el sentit del títol: l’educació que potencia la refl exió lògica i racional, suportada en el còrtex cerebral, i la situació educativa actual, que no té establert amb claredat un currículum educatiu específi c per a l’ensenyament obligatori sobre actituds, sociabilitat, valors, emocionabilitat i creativitat. D’altra banda, es propugnen programes de desenvolupament intellectual molt útils, molts dels quals se centren en el treball que suporta la part cortical del cervell: lògica i operacions mentals deductives, inductives… Per tant, tenim currículums centrats en aspectes racionals que, paradoxalment, requereixen programes transversals sobre aspectes també racionals i, a més, obliden aspectes emocionals i creatius. Finalment, es fan dues propostes-suggeriments: una revisió del currículum basada en les aportacions de les neurociències, i la focalització del currículum en el desenvolupament harmònic de la persona, centrat en quatre pilars: Saber, Fer, Estar i Innovar. Les recents lleis educatives, però, no ho contemplen.
Resumo:
En aquest article pretenem plantejar una visió del procés de desenvolupament de les funcions cognitives del nen des del vessant del desenvolupament cerebral, a partir de les aportacions de les principals teories neuropsicològiques. En aquest sentit, doncs, presentem els models teòrics de funcionament cortical cerebral, des de les teories d’Alexander Luria fi ns als nous plantejaments més actuals sobre el funcionament en xarxes neurals. En aquest sentit, expliquem el desenvolupament de les funcions superiors del nen en base al procés de desenvolupament de les diferents àrees cerebrals, tenint present la important relació entre les bases genètiques del desenvolupament i la relació amb l’entorn on el nen creix. La interacció entre l’àmbit escolar i el procés evolutiu dels infants és clau per al seu propi desenvolupament, ja que, juntament amb el context familiar, l’escola és un dels principals entorns relacionals del nen. En aquest sentit, presentem els diferents canvis relacionats amb el desenvolupament cerebral que tenen lloc en cada un dels principals moments evolutius, tenint present, alhora, el procés educatiu del nen en l’àmbit escolar. Finalment, fem referència a les bases neurobiològiques del procés d’adquisició del llenguatge i lateralització cerebral de funcions cognitives, processos bàsics per a la comunicació del nen amb l’entorn i per al seu procés d’aprenentatge.
Resumo:
The traditional model of learning based on knowledge transfer doesn't promote the acquisition of information-related competencies and development of autonomous learning. More needs to be done to embrace learner-centred approaches, based on constructivism, collaboration and co-operation. This new learning paradigm is aligned with the European Higher Education Area (EHEA) requirements. In this sense, a learning experience based in faculty' librarian collaboration was seen as the best option for promoting student engagement and also a way to increase information-related competences in Open University of Catalonia (UOC) academic context. This case study outlines the benefits of teacher-librarian collaboration in terms of pedagogy innovation, resources management and introduction of open educational resources (OER) in virtual classrooms, Information literacy (IL) training and use of 2.0 tools in teaching. Our faculty-librarian's collaboration aims to provide an example of technology-enhanced learning and demonstrate how working together improves the quality and relevance of educational resources in UOC's virtual classrooms. Under this new approach, while teachers change their role from instructors to facilitators of the learning process and extend their reach to students, libraries acquire an important presence in the academic learning communities.
Resumo:
Gears of the current millennium have been activated by the hit entry into the information society that has generated a whole range of social and educational changes, it is difficult to stay out of their influence, such as: the dizzying presence of new technologies (NNTT) and the entrenchment of a crisis of values. Physical education has been affected by this avalanche of developments that have sparked the birth of original teaching and learning tools that can be applied in the classroom. In this sense, WebQuests have been configured as a unifying and educational activities that allow addressing the treatment of specific thematic area that we are dealing with the work of certain cross¿cutting. But how do you know what product we have before us, what is its effectiveness? What criteria will allow us to classify it as a fit and capable of being applied in our particular educational context? To clarify these and other issues that any teacher could arise before the election of a multimedia educational materials, our particular object of study has a double claim on the one hand, developing two tools: the card catalog and the heading of Valuation of WebQuests and secondly, to apply these tools in order to find out / determine the degree of quality of a sample of WebQuests. In this article sets forth, in summary form, the various stages of what our research has gone since the establishment of a synthesized theoretical basis, via the definition of the basic guidelines for the design of the exhibition and research results and ending with The list of the ideas and proposals arising from thework.