Current status of pediatric home enteral nutrition in Spain: The importance of the NEPAD register

Home enteral nutrition (HEN) is a type of enteral nutrition (EN) which is becoming progressively more widespread in pediatrics due to the benefits it affords to patients, their families and to reducing hospital costs. However, the true extent of its use is unknown in Spain as the data-base set up for this purpose is still underused (Registro de Nutrición Enteral Pediátrica Ambulatoria y Domiciliaria -NEPAD-). More thorough registration of patients in the NEPAD online register will provide information about the characteristics of HEN in Spain: prevalence, diagnosis, the population sector being administered HEN, complications and developments. Likewise, forecast and planning of the necessary resources could be made while those in use could be analysed.

Decreasing fires in a Mediterranean region (1970-2010, NE Spain)

We analyse the recent evolution of fires in Catalonia (north-eastern Iberian Peninsula), a typical Mediterranean region. We examine a homogeneous series of forest fires in the period 1970-2010. During this period, more than 9000 fire events greater than 0.5 ha were recorded, and the total burned area was more than 400 kha. Our analysis shows that both the burned area and number of fire series display a decreasing trend. Superposed onto this general decrease, strong oscillations on shorter time scales are evident. After the large fires of 1986 and 1994, the increased effort in fire prevention and suppression could explain part of the decreasing trend. Although it is often stated that fires have increased in Mediterranean regions, the higher efficiency in fire detection could have led to spurious trends and misleading conclusions.

Assessing trends in insured losses from floods in Spain 1971-2008

Economic impacts from floods have been increasing over recent decades, a fact often attributed to a changing climate. On the other hand, there is now a significant body of scientific scholarship all pointing towards increasing concentrations and values of assets as the principle cause of the increasing cost of natural disasters. This holds true for a variety of perils and across different jurisdictions. With this in mind, this paper examines the time history of insured losses from floods in Spain between 1971 and 2008. It as- sesses whether any discernible residual signal remains after adjusting the data for the increase in the number and value of insured assets over this period of time. Data on insured losses from floods were sourced from Consorcio de Com- pensacíon de Seguros (CCS). Although a public institution, CCS compensates homeowners for the damage produced by floods, and thus plays a role similar to that of a private insurance company. Insured losses were adjusted using two proxy measures: first, changes in the total amount of annual surcharges (premiums) paid by customers to CCS, and secondly, changes in the total value of dwellings per year. The adjusted data reveals no significant trend over the period 1971-2008 and serves again to confirm that at this juncture, societal in- fluences remain the prime factors driving insured and economic losses from natural disasters.

Concentrations of resveratrol and derivatives in foods and estimation of dietary intake in a Spanish population: European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC)-Spain cohort

Resveratrol has been shown to have beneficial effects on diseases related to oxidant and/or inflammatory processes and extends the lifespan of simple organisms including rodents. The objective of the present study was to estimate the dietary intake of resveratrol and piceid (R&P) present in foods, and to identify the principal dietary sources of these compounds in the Spanish adult population. For this purpose, a food composition database (FCDB) of R&P in Spanish foods was compiled. The study included 40 685 subjects aged 35-64 years from northern and southern regions of Spain who were included in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC)-Spain cohort. Usual food intake was assessed by personal interviews using a computerised version of a validated diet history method. An FCDB with 160 items was compiled. The estimated median and mean of R&P intake were 100 and 933 mg/d respectively. Approximately, 32% of the population did not consume RΠ The most abundant of the four stilbenes studied was trans-piceid (53·6 %), followed by trans-resveratrol (20·9 %), cis-piceid (19·3 %) and cis-resveratrol (6·2 %). The most important source of R&P was wines (98·4 %) and grape and grape juices (1·6 %), whereas peanuts, pistachios and berries contributed to less than 0·01 %. For this reason the pattern of intake of R&P was similar to the wine pattern. This is the first time that R&P intake has been estimated in a Mediterranean country.

Plasma homocysteine and vitamin B12 serum levels, red blood cell folate concentrations, C677T methylenetetrahydrofolate reductase gene mutation and risk of recurrent miscarriage: a case-control study in Spain.

Background: Hyperhomocysteinemia and methylenetetrahydrofolate reductase (MTHFR) gene mutation have been postulated as a possible cause of recurrent miscarriage (RM). There is a wide variation in the prevalence of MTHFR polymorphisms and homocysteine (Hcy) plasma levels among populations around the world. The present study was undertaken to investigate the possible association between hyperhomocysteinemia and its causative genetic or acquired factors and RM in Catalonia, a Mediterranean region in Spain. Methods: Sixty consecutive patients with ≥ 3 unexplained RM and 30 healthy control women having at least one child but no previous miscarriage were included. Plasma Hcy levels, MTHFR gene mutation, red blood cell (RBC) folate and vitamin B12 serum levels were measured in all subjects. Results: No significant differences were observed neither in plasma Hcy levels, RBC folate and vitamin B12 serum levels nor in the prevalence of homozygous and heterozygous MTHFR gene mutation between the two groups studied. Conclusions: In the present study RM is not associated with hyperhomocysteinemia, and/or the MTHFR gene mutation.

Aberrant features of the Messinian coral reefs, Spain

Se describen someramente los principales arrecifes del Messiniense en España, haciendo hincapié en el conjunto de 'anomalias' presentan los arrecifes del Neógeno inferior en comparación con las asociaciones arrecifales actuales. Se discute la importancia y significado de Porites sp. como coral claramente dominante, y a menudo exclusivo, en la construcción de edificios arrecifales.

The Hercynian intrusive rocks of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain).

The hercynian outcrops of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain) consist mainly of Lower Permian-Upper Carboniferous, post-tectonic, epizona1 granitoid intrusions which form a typical applutonic calc-alkaline suite ranging from mafic hornblende gabbros and ultramafic olivine homblendites throught on alites and granodioritcs to leucogranites. This suite displays major andtrace-element characteristics and Sr isotope ratios similar to volcanic arc and post-collision magmatism oceanic lithosphere and to have been modified by contamination and is therefore believed to have formed above subducted with melts from the crust

Responses to a crisis: FASA-Renault in Spain during the 1970s

[cat] Aquest treball analitza la trajectòria de l’empresa FASA-Renault durant la dècada dels setanta del segle XX. Aquest període compren els primers anys de la crisis experimentada per l’economia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, l’economia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de l’automòbil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de l’anomenat decret “Ford”, aprovat l’any 1972, el qual facilitava l’establiment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqüències per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producció de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situació financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest període FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producció es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en líder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetració es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen l’èxit de FASARenault durant els anys setanta.

The determinants of social spending in Spain, 1950-1980, Are dictatorships less redistributive?

[spa] La mayoría de estudios sobre el Estado del Bienestar, hasta el momento, se han centrado en países democráticos y ricos. Sin embargo, los países pobres y no democráticos han recibido mucha menos atención. Este artículo aporta nueva evidencia empírica sobre la evolución del gasto social en España y Portugal entre 1950 y 1980. A partir de ésta se ha podido analizar la relación entre dictaduras y redistribución, ya que ambos países sufrieron gobiernos no democráticos durante la mayor parte del periodo. Además del gasto social público y su clasificación por funciones, en este artículo se analiza también la forma de financiación de dicho gasto social.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hipòtesi de la desigualtat efectivament mantinguda “effectively maintained inequality” es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciàries a Espanya, les influències dels pares no es manifesten tant a través de la probabilitat de fer la transició, sinó més aviat a través de les diferències qualitatives associades a aquesta transició en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues característiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadèmic. Identifiquem per a quins individus la influència parental és més important en cada cas.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Responses to a crisis: FASA-Renault in Spain during the 1970s

[cat] Aquest treball analitza la trajectòria de l’empresa FASA-Renault durant la dècada dels setanta del segle XX. Aquest període compren els primers anys de la crisis experimentada per l’economia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, l’economia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de l’automòbil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de l’anomenat decret “Ford”, aprovat l’any 1972, el qual facilitava l’establiment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqüències per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producció de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situació financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest període FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producció es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en líder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetració es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen l’èxit de FASARenault durant els anys setanta.

The determinants of social spending in Spain, 1950-1980, Are dictatorships less redistributive?

[spa] La mayoría de estudios sobre el Estado del Bienestar, hasta el momento, se han centrado en países democráticos y ricos. Sin embargo, los países pobres y no democráticos han recibido mucha menos atención. Este artículo aporta nueva evidencia empírica sobre la evolución del gasto social en España y Portugal entre 1950 y 1980. A partir de ésta se ha podido analizar la relación entre dictaduras y redistribución, ya que ambos países sufrieron gobiernos no democráticos durante la mayor parte del periodo. Además del gasto social público y su clasificación por funciones, en este artículo se analiza también la forma de financiación de dicho gasto social.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hipòtesi de la desigualtat efectivament mantinguda “effectively maintained inequality” es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciàries a Espanya, les influències dels pares no es manifesten tant a través de la probabilitat de fer la transició, sinó més aviat a través de les diferències qualitatives associades a aquesta transició en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues característiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadèmic. Identifiquem per a quins individus la influència parental és més important en cada cas.