RACE (Rapid Arterial oCclusion Evaluation): Diseño y validación prehospitalaria de una escala neurológica para la predicción de una oclusión arterial proximal en los pacientes con un ictus isquémico agudo de la circulación cerebral anterior

La Rapid Arterial oCclusion Evaluation és una escala neurològica prehospitalària que prediu la presència d’una oclusió arterial proximal (OAP) en els pacients amb un ictus isquèmic agut de la circulació cerebral anterior (IIACCA). Fou dissenyada valorant retrospectivament a 654 pacients amb un IIACCA, seleccionant la combinació dels ítems de la National Institutes of Health Stroke Scale que mostraven una major associació amb la presència d’una OAP: parèsia facial, parèsia braquial, parèsia crural, desviació oculocefàlica y agnòsia/afàsia. Fou validada valorant prospectivament a 93 activacions del Codi Ictus, mostrant una sensibilitat del 88% y una especificitat del 65% per una puntuació ≥ 4.

Major impact of body position on arterial stiffness indices derived from radial applanation tonometry in pregnant and nonpregnant women.

OBJECTIVE: To evaluate the impact of body position on the arterial stiffness indices provided by radial applanation tonometry in pregnant and nonpregnant women. METHODS: Twenty-four young women (18-30 years) in the third trimester of a normal pregnancy and 20 healthy nonpregnant women of the same age were enrolled. In each, applanation tonometry was carried out in the sitting and supine position. The following stiffness indices were analyzed: systolic augmentation index (sAix), sAix adjusted for heart rate (sAix@75) and diastolic augmentation index (dAix), all expressed in % of central aortic pulse pressure. RESULTS: The sAix was apparently not influenced by body position, but the transition from seated to supine was associated with a substantial decrease in heart rate. When correcting for this confounder by calculating the sAix@75, systolic augmentation was substantially lower when individuals were supine (mean ± SD: nonpregnant 3.0 ± 14.4%, pregnant 8.8 ± 9.7%) than when they were sitting (nonpregnant 5.7 ± 13.0%, pregnant 11.1 ± 83%, P = 0.005 supine vs. seated in both study groups, P > 0.2 for pregnant vs. nonpregnant). The influence of body position on the dAix went in the opposite direction (supine: nonpregnant 9.7 ± 6.6%, pregnant 4.4 ± 3.5%; seated: nonpregnant 7.7 ± 5.8%, pregnant 3.3 ± 2.4%, P < 0.00001 supine vs. seated in both study groups, P = 0.001 for pregnant vs. nonpregnant). CONCLUSION: Body position has a major impact on the pattern of central aortic pressure augmentation by reflected waves in healthy young women examined either during third trimester pregnancy or in the nonpregnant state.

Presión aórtica y rigidez arterial en pacientes con esclerodermia

La Esclerosis Sistémica (ES) es un trastorno generalizado del tejido conectivo caracterizado por el engrosamiento y la fibrosis tanto de la piel como de órganos internos asociándose a daño vascular. Tradicionalmente, la afectación vascular en la ES ha sido considerada principalmente microvascular (1). Sin embargo, existe evidencia reciente que muestra que la ES podría también asociarse a lesión macrovascular (2) debido a la situación de inflamación crónica sostenida que predispondría al incremento de la rigidez de la pared arterial (3) y el desarrollo de arteriosclerosis. No obstante, y a pesar de diversos intentos en estudios realizados en la última década, la fisiopatología completa de los mecanismos subyacentes permanece todavía sin esclarecer. El objetivo de nuestro trabajo ha sido analizar; por un lado, dentro de una población de pacientes con ES, una serie de parámetros para evaluar la prevalencia de enfermedad cardiovascular subclínica y la existencia de factores de riesgo cardiovascular y; por otra parte, comparar esos hallazgos frente a una población sana en busca de diferencias que apoyen la hipótesis existente en la actualidad de que, ciertas enfermedades autoinmunes predisponen al desarrollo de arteriosclerosis precoz (3,4).

Efecto de la deshabituación tabáquica sobre la tensión arterial y los parámetros de rigidez arterial

Los estudios que relacionan el abandono del tabaco con los parámetros de rigidez arterial son escasos. El objetivo de nuestro estudio es analizar el efecto del abandono del tabaco sobre la tensión arterial, la frecuencia cardiaca y los parámetros de rigidez arterial. Realizamos un estudio prospectivo de seguimiento en un grupo de fumadores activos que inician deshabituación tabáquica. A los 3 meses se obtuvo una mejoría en la presión arterial y el Índice de aumento. A los 12 meses de seguimiento el número de pacientes es escaso pero se mantiene una tendencia a la mejoría. En los que continuaron fumando no se observaron cambios.

Características clínicas y evolución de los pacientes con hipertensión arterial refractaria

Un 5-10% de hipertensos no controlan las cifras de TA a pesar de tomar 3 o más fármacos (uno de ellos un diurético), definiendo la HTA refractaria. Estos pacientes presentan un riesgo cardiovascular más elevado. Se trata de un estudio descriptivo y observacional de 101 casos con TA sistólica por MAPA &140 mmHg. El 75% presenta patrón nictemeral alterado. El 54% presentó algún nuevo evento cardiovascular. La HVI es un factor predictor de mortalidad cardiovascular. La causa principal de HTA refractaria es la esencial, siendo la IRC la etiología más prevalente de HTA secundaria.

Experimental peripheral arterial disease: new insights into muscle glucose uptake, macrophage, and T-cell polarization during early and late stages.

Peripheral arterial disease (PAD) is a common disease with increasing prevalence, presenting with impaired walking ability affecting patient's quality of life. PAD epidemiology is known, however, mechanisms underlying functional muscle impairment remain unclear. Using a mouse PAD model, aim of this study was to assess muscle adaptive responses during early (1 week) and late (5 weeks) disease stages. Unilateral hindlimb ischemia was induced in ApoE(-/-) mice by iliac artery ligation. Ischemic limb perfusion and oxygenation (Laser Doppler imaging, transcutaneous oxygen pressure assessments) significantly decreased during early and late stage compared to pre-ischemia, however, values were significantly higher during late versus early phase. Number of arterioles and arteriogenesis-linked gene expression increased at later stage. Walking ability, evaluated by forced and voluntary walking tests, remained significantly decreased both at early and late phase without any significant improvement. Muscle glucose uptake ([18F]fluorodeoxyglucose positron emission tomography) significantly increased during early ischemia decreasing at later stage. Gene expression analysis showed significant shift in muscle M1/M2 macrophages and Th1/Th2 T cells balance toward pro-inflammatory phenotype during early ischemia; later, inflammatory state returned to neutrality. Muscular M1/M2 shift inhibition by a statin prevented impaired walking ability in early ischemia. High-energy phosphate metabolism remained unchanged (31-Phosphorus magnetic resonance spectroscopy). Results show that rapid transient muscular inflammation contributes to impaired walking capacity while increased glucose uptake may be a compensatory mechanisms preserving immediate limb viability during early ischemia in a mouse PAD model. With time, increased ischemic limb perfusion and oxygenation assure muscle viability although not sufficiently to improve walking impairment. Subsequent decreased muscle glucose uptake may partly contribute to chronic walking impairment. Early inflammation inhibition and/or late muscle glucose impairment prevention are promising strategies for PAD management.

Prevalencia de enfermedad arterial periférica en pacientes hipertensos de la población de Paterna mayores de 15 años mediante determinación del índice tobillo-brazo.

Objectius: Conèixer la prevalença de malaltia arterial perifèrica en malalts hipertensos. Material y Métodes. Estudi descriptiu transversal en una mostra de 300 persones hipertenses majors de 15 anys obtingudes al atzar, ateses al centre de Salut de Paterna. Resultats. La prevalença fou d´un 16,7% determinada per un IMB patològic (&0.90). En l´anàlisi multifactorial sols va resultar significativa la variable sexe odds ratio (OR = 2,43) Conclusions. Es necesari prendre conciència de la importància de la MAP per la seua forta capacitat predictora de mal pronòstic a curt-mitjà termini. El IMB es una eina útil, senzilla i barata.

Estudi comparatiu de combinacions de dosis fixes enfront a dosis lliures en el control de la tensió arterial, factors que determinen el seu ús i impacte assistencial sanitari

Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu històric que pretén comparar l’ús de combinacions de dosis lliures enfront a les combinacions de dosis fixes en el control de la tensió arterial pel que fa a eficàcia i assoliment dels objectius terapèutics per al tractament d’aquesta patologia tan prevalent a les societats desenvolupades, així com comparar l’impacte econòmico-sanitari que comporten una i altra pel que fa a número de visites mèdiques, d’infermeria i número d’analítiques que es requereixen en cada estratègia. L’estudi també pretén analitzar els factors que determinen l’ús d’unes o altres en el tractament de la hipertensió arterial.

Factores de riesgo cardiovascular en una población de trasplantados hepáticos con supervivencia superior a diez años. Estudio específico de la hipertensión arterial.

Introducció: Els factors de risc cardiovascular originen un problema de salut pública important. El transplant hepàtic pot ocasionar una modificació del seu desenvolupament degut a la immunosupressió, però hi ha pocs estudis que evaluen estos aspectes en pacients amb una supervivència llarga. El nostre objectiu es analitzar l'efecte de la hipertensió arterial (HTA) posttrasplantament sobre la supervivència a llarg termini d'una cohort de pacients trasplantats amb més de deu anys de seguiment. Metodologia: S'estudiaren restrospectivament els pacients trasplantats al nostre centre per totes les causes, des de 2001 fins 2007, amb una supervivència mínima de deu anys. S'analitzaren dades demogràfiques, clíniques, analítiques e histològiques del pre i/o postrasplant. Resultats: La prevalència dels factors de risc cardiovascular va ser molt freqüent durant el primer any: obesitat 24.5%, HTA 67%, diabetes 22.5%, dislipèmia46.5% i insuficiència renal crónica 28%. La HTA es el factor de risc més prevalent i la seua incidència augmenta amb el temps de 67% al 72,5% entre el primer i desè any. La HTA pareix asociar-se a una major mortalitat posttrasplantament i a una major incidència d'enfermetat cardiovascular (p&0.005). Els factors de risc asociats amb el desenvolupament de HTA en la nostra població son l'edat, l'obesitat i la dislipèmia. Conclusió: Es important disenyar estratègies per al millor control de la HTA des del posttrasplantament inicial, degut a la seua repercusió negativa sobre les enfermetats cardiovasculars i la supervivència, així com per a l'obesitat i la dislipèmia, ja que son co-factors de desenvolupament de l'HTA.

Infrainguinal bypass for peripheral arterial occlusive disease : when arms save legs

Les progrès de la médecine ont permis d'améliorer aussi bien la qualité que l'espérance de vie. A ce jour, ceux-ci n'ont malheureusement pas révolutionné la chirurgie vasculaire périphérique. En effet, malgré l'apport de la bio-ingénieurie, les veines restent plus performantes en termes de longévité que les conduits synthétiques dans les interventions de revascularisation réalisées dans le contexte d'une ischémie chronique. Malheureusement, le nombre de veines couramment utilisées et reconnu comme premier choix (veine saphène) et limité.¦L'étude rétrospective réalisée avait pour but de démontrer que les veines des membres supérieurs constituaient plus qu'un dernier choix, plutôt une alternative chez des patients qui ne disposaient plus de veines saphènes ou si celles-ci étaient de mauvaise qualité.¦Nous avons donc revu une série consécutive de patients ayant bénéficié de pontage avec des veines de bras (céphalique, basilique ou mixte) entre 2001 et 2006. L'âge, les commorbidités, les symptômes, ainsi que les rapports angiologiques de ces patients ont également été analysés.¦Pendant ces 5 années, 62 pontages chez 56 patients (6 patients opérés des 2 côtés) utilisant des veines de bras ont été réalisés dans notre service de chirurgie thoracique et vasculaire au CHUV.¦L'analyse des résultats a permis de démontrer que le taux de perméabilité à 3 ans est tout à fait satisfaisant pour les pontages réalisés avec des veines de bras et même comparable à celui obtenu avec les veines saphènes. De plus, nous avons mis en évidence l'importance de la qualité de la veine choisie, l'influence de son diamètre (une augmentation du diamètre de la veine permet une meilleure survie du pontage).¦En conclusion, les veines de bras sont plus qu'un dernier choix dans la revascularisation des membres inférieurs. On devrait prendre en considération leur utilisation à chaque fois qu'elles sont de bonne qualité et d'un diamètre correcte chez les patients qui ne disposent plus de veine saphène, ou même si celles-ci sont présentes, mais de mauvaise qualité. Ceci augmente le nombre de segments veineux à disposition, ce qui permettra d'utiliser encore moins souvent les conduits synthétiques.

Hepatic intra-arterial versus intravenous fotemustine in patients with liver metastases from uveal melanoma (EORTC 18021): a multicentric randomized trial.

BACKGROUND: In uveal melanoma (UM) with metastatic disease limited to the liver, the effect of an intrahepatic treatment on survival is unknown. We investigated prospectively the efficacy and toxicity of hepatic intra-arterial (HIA) versus systemic (IV) fotemustine in patients with liver metastases from UM. PATIENTS AND METHODS: Patients were randomly assigned to receive either IV or HIA fotemustine at 100 mg/m(2) on days 1, 8, 15 (and 22 in HIA arm only) as induction, and after a 5-week rest period every 3 weeks as maintenance. Primary end point was overall survival (OS). Response rate (RR), progression-free survival (PFS) and safety were secondary end points. RESULTS: Accrual was stopped after randomization of 171 patients based on the results of a futility OS analysis. A total of 155 patients died and 16 were still alive [median follow-up 1.6 years (range 0.25-6 years)]. HIA did not improve OS (median 14.6 months) when compared with the IV arm (median 13.8 months), hazard ratio (HR) 1.09; 95% confidence interval (CI) 0.79-1.50, log-rank P = 0.59. However, there was a significant benefit on PFS for HIA compared with IV with a median of 4.5 versus 3.5 months, respectively (HR 0.62; 95% CI 0.45-0.84, log-rank P = 0.002). The 1-year PFS rate was 24% in the HIA arm versus 8% in the IV arm. An improved RR was seen in the HIA (10.5%) compared with IV treatment (2.4%). In the IV arm, the most frequent grade ≥3 toxicity was thrombocytopenia (42.1%) and neutropenia (62.6%), compared with 21.2% and 28.7% in the HIA arm. The main grade ≥3 toxicity related to HIA was catheter complications (12%) and liver toxicity (4.5%) apart from two toxic deaths. CONCLUSION: HIA treatment with fotemustine did not translate into an improved OS compared with IV treatment, despite better RR and PFS. Intrahepatic treatment should still be considered as experimental. EUDRACT NUMBER AND CLINICALTRIALSGOV IDENTIFIER: 2004-002245-12 and NCT00110123.

Adjuvant intra-arterial hepatic fotemustine for high-risk uveal melanoma patients

Uveal melanoma metastases occur most commonly in the liver. Given the 50% mortality rate in patients at high risk of developing liver metastases, we tested an adjuvant intra-arterial hepatic (i.a.h.) chemotherapy with fotemustine after proton beam irradiation of the primary tumour. We treated 22 high-risk patients with adjuvant i.a.h. fotemustine. Planned treatment duration was 6 months, starting with four weekly doses of 100 mg/m(2), and after a 5-week rest, repeated every 3 weeks. The survival of this patient group was compared with that of a 3 : 1 matched control group randomly selected from our institutional database. Half of the patients experienced > or =grade 3 hepatotoxicity (one patient developing cholangitis 8 years later). Catheter-related complications occurred in 18%. With a median follow-up of 4.6 years for the fotemustine group and 8.5 years for the control group, median overall survival was 9 years [95% confidence interval (CI) 2.2-12.7] and 7.4 years (95% CI 5.4-12.7; P=0.5), respectively, with 5-year survival rates of 75 and 56%. Treatment with adjuvant i.a.h. fotemustine is feasible. However, toxicities are important. Although our data suggest a survival benefit, it was not statistically significant. Confirming such a benefit would require a large, internationally coordinated, prospective randomized trial.