Freud, l'art moderne et les "misérables cannibales nus": une perspective décalée sur le destin des pulsions

La «modernité» de la psychanalyse, comme entreprise à la fois thérapeutique et de savoir, dépend-elle, pour tout ou partie, du fond animique prétendument archaïque ou primitif défini par cette discipline comme son principal objet d'étude? Rapportée à l'horizon épistémique de la psychanalyse, cette articulation entre archaïsme et modernité aurait-elle seulement été du goût de Freud? En interrogeant de manière critique les rapports de Freud à l'art «moderne», à l'art «classique» et aux arts «primitifs», ce texte entend simultanément mettre en évidence l'importance du paradigme des arts dans la constitution de l'identité épistémique de la psychanalyse et proposer une possible relecture des relations entre nature et culture ou du phénomène de sublimation, tels que définis par le fondateur de la psychanalyse.

Les bases de dades educatives i el Thesaurus Català d'educació

En primer terme, voldria fer pa les, abans d'abordar el tema de la formació del professorat i la Reforma Educativa, que en aquest país qualsevol Reforma del Sistema Educatiu té en els darrers temps una durada aproximada de dos decennis. Aixo ás valid al marge de la magnitud de la reforma que proposa. Aquesta constatació ás únicament indicativa de la necessitat d'implicar els diversos sectors en una proposta que assentara les línies educatives del país durant molts anys i que -com abans ho han fet altres estructures del Sistema Educatiu- ens definira un ti pus de professor tant pedagogicament com socialment.

El conte popular català com a eina de transmissió dels valors educatius

Al final dels anys setanta neix una nova manera d'explicar contes, a partir de contistes sovint urbans i cultes, utilitzant recursos no directament tradicionals, i amb una relació amb l'auditori que s'apropa més aviat a l'espectacle instituït que no pas a la transmissió de coneixements i fantasies deis nostres avantpassats. Es configura una etapa caracteritzada per l'arraconament i l'oblit del conte popular catala; paral-lelament van desenvolupant-se noves técniques que proporcionen educació i basicament distracció als nens i nenes.

Stuka (Plastyka, Muzyka): una veu a favor de l'educació a través de l'art

Traducció comentada del pròleg d¿un llibre on la seva autora, amb motiu de presentar les propostes dels seus estudiants sobre activitats integrades de plàstica i música per a l¿escola i l'institut, ens parla de la necessitat d¿activar la situació creadora en els individus per millorar el seu excel-lent procés educatiu, a la manera com ho feien els antics.

Looking Back: Historical Hall, 1899-1904; State Historical, Memorial and Art Building, 1905-1999; Ola Babcock Miller Building, 1999-Present, June 2013

For more than 80 years, visitors to the Iowa State Historical, Memorial, and Art Building were treated to the state’s collection of historic documents, literature, portraits, and historical, geological, and archeological artifacts. Those who visited might have memories of the spectacular sand paintings by Iowan Andrew Clemens, the variety of taxidermy Iowa animals, the pioneer Conestoga wagon in the basement, the biplane hanging from the dome ceiling, the odd display by the medical library of things removed from stomachs, or the Native American display on the third floor. This booklet is a look back at the origins of the museum. It includes some of the Historical Department reports, legislation passed by the general assembly, newspaper and magazine articles, and photographs pertaining to the museum and library. It is not intended to be an exhaustive review and documentation of displays and exhibits. It is a brief overview of the building’s history and some photographs that may bring back memories, for some, of a field trip as a student. This booklet has been created from a variety of source materials: photographs, newspaper articles, and various reports. The following have contributed: State Library of Iowa, Iowa State Historical Society, the Iowa Judicial Branch, Susan Wallace, Helen Dagley, Barb Corson, Jerome Thompson, Pam Rees, Georgiann Fischer, and Jason Mrachina.

Immunologic and virologic characterization of an ART-treated HIV-I patients cohort with long-term control of viremia

Background Long-term treatment of primary HIV-1 infection (PHI) may allow the immune reconstitution of responses lost during the acute viremic phase and decrease of peripheral reservoirs. This in turn may represent the best setting for the use of therapeutic vaccines in order to lower the viral set-point or control of viral rebound upon ART discontinuation. Methods We investigated a cohort of 16 patients who started ART at PHI, with treatment duration of ≥4 years and persistent aviremia (<50 HIV-1 copies/ml). The cohort was characterized in terms of viral subtype, cell-associated RNA, proviral DNA and HLA genotype. Secretion of IFN-γ, IL-2 and TNF-α by CD8 T-cells was analysed by polychromatic flowcytometry using a panel of 192 HIV-1-derived epitopes. Results This cohort is highly homogenous in terms of viral subtype: 81% clade B. We identified 44 epitope-specific responses: all patients had detectable responses to >1 epitope and the mean number of responding epitopes per patient was 3. The mean frequency of cytokines-secreting CD8 T-cells was 0.32%. CD8 T-cells secreting simultaneously IFN-γ, IL-2 and TNF-α made up for about 40% of the response and cells secreting at least 2 cytokines for about 80%, consistent with a highly polyfunctional CD8 T-cell profile. There was no difference in term of polyfunctionality when HLA restriction, or recognized viral regions and epitopes were considered. Proviral DNA was detectable in all patients but at low levels (mean = 108 copies/1 million PBMCs) while cell-associated mRNA was not detectable in 19% of patients (mean = 11 copies/1 million PBMCs when detectable). Conclusion Patients with sustained virological suppression after initiation of ART at PHI show polyfunctional CD8 T-cell and low levels of proviral DNA with an absence of residual replication in a substantial percentage of patients. The use of therapeutic vaccines in this population may promote low level of rebound viremia or control of viral replication upon ART cessation.

La incidència de l'activisme lingüístic en el futur del català

Actuar sobre el futur implica realitzar algun tipus de prospectiva sobre com serà -o com sembla que serà- aquest futur. L'anticipació respecte dels fets que han d'ocórrer en la mesura que puguin ser previstos- i l'adequació dels discursos i les accions a les tendències que es dibuixen com a majoritàries en la societat són fonamentals per a l'èxit d'una acció transformadora.Ara com ara tot sembla indicar que ens dirigim cap a un futur 'glocal', és a dir, en part global i en part local. Molt probablement anirà creixent la interdependènciatecnoeconòmica de les societats humanes i la influència dels grans emissors tecnomediàtics sobre els més petits encara augmentarà més. Les possibilitats d'acció sobre la determinació dels usos lingüístics per part dels grups humans demogràficament poc extensos i/o políticament subordinats tendiran probablement a disminuir més que no pas a augmentar.Les representacions s'internacionalitzaran i passarem a una etapa 'polinacional' i deconsciència planetària. En situacions mínimament democràtiques la consciènciad'interdependència podrà tendir a fer baixar els adeptes a les ideologies independentistes estrictes -si els grups majoritaris dominants no abusen del seu poder- i caldrà passar a imaginar estructures d'autogovern o de sobirania cooperatives.Això farà més complex el fet de l'organització de la diversitat lingüística, ja que el contacte s'estendrà pertot -a causa de les integracions suprapolítiques i econòmiques o bé per raó dels moviments migratoris. La perspectiva d'una societat d'individus monolingües tindrà probablement pocs adeptes entre els grups humans menors i caldrà formular des del pensament complex propostes sostenibles d'equilibri en la distribució de funcions entre les llengües en presència.

Informe del Consell Social de la Llengua Catalana sobre polítiques de foment del català entre la joventut

S'hi fa una diagnosi aprofundida de la situació sociolingüí­stica catalana actual centrada en els usos lingüí­stics dels joves i el seu ecosistema de determinació. Alhora s'hi proposen mesures concretes de política lingüística en diversos camps, importants per a fer possible l'extensió de l'ús del català  en aquest segment generacional.

Paral lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?

A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).