L'Administració electrònica dins l'administració local. Necessitat d'interrelació i d'integració d'un conjunt d'eines. Casos pràctics

L'administració electrònica és la base d'aquest treball de final de carrera, però alhora s'emmarca en un mateix àmbit, en l'administració local. L'objectiu global que es pretén assolir és donar servei a tots els Ens locals de la província de Lleida amb la gestió dels expedients administratius amb els que treballa. Aquest gestor d'expedients facilitarà la tramitació dels procediments administratius gestionats per cada una de les entitats locals, permenten la informatització i la gestió de tots els assumptes plantejats pels ciutadans, així com la localització, consulta, gestió i edició de qualsevol dels expedients de forma àgil, senzilla i flexible.El Gestor d'expedients ha de revolucionar l'Ens local, per entrar dins de l'administració electrònica ocasionant un impuls important en la digitalització dels serveis i processos dintre de les administracions locals.

Creació i administració del portal Sefruits

Creació i administració d'un portal d'internet dedicat a la venda de productes del camp de qualitat, directament del propi camp a casa del client, sense passar per cap intermediari.

Entorn web per a l'administració d'un cluster de computació distribuïda

S'ha creat un entorn web que permet executar les tasques d'administració que comporta un cluster, de firma gràfica. Algunes d'aquestes tasques són la creació de còpies seguretat o la gestió d'usuaris i grups. A més, des d'aquest entorn es permet la monitorització del cluster, per veure els seus recursos i l'estat dels nodes.

O significado da hospitalização para a criança pré-escolar: um modelo teórico

Este estudo teve como objetivo compreender o significado de estar hospitalizada, para a criança pré-escolar. Os referenciais teóricos foram o Interacionismo Simbólico e a teoria de Vygotsky sobre a brincadeira simbólica da criança e o referencial metodológico foi a Teoria Fundamentada nos Dados. Participaram do mesmo 11 crianças de três a seis anos de idade. As estratégias de coleta de dados foram: observação participante, entrevista com as crianças, mediada pelo Brinquedo Terapêutico e entrevista com as mães. A análise dos dados permitiu construir o modelo teórico Crescendo com a presença protetora da mãe, que evidencia a vulnerabilidade, a força da criança e a proteção recebida da mãe, para enfrentar o mistério e o terror da hospitalização.

La implicació de les famílies immigrades en els processos educatius dels seus fills/es: estratègies davant l'èxit i el fracàs escolar

En el present projecte hem analitzat els determinants de les trajectòries educatives dels i les adolescents d'origen immigrant, centrant I'atenció en el paper de les seves famílies davant de I ‘èxit o fracàs escolar del seu fillla. Amb aquest objectiu, I'estudi combina tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda hem analitzat les dades longitudinals del Panel de Famílies i lnfancia, que ens permeten fer un seguiment de les trajectòries educatives i personals de 248 alumnes d'origen immigrant que al 2006 estudiaven I'ESO al llarg de la seva adolescència, i identificar els factors socials responsables de la seva diversificació. Els resultats indiquen que malgrat presentar actituds bastant favorables als estudis i I'assoliment educatiu, concentren diverses situacions de vulnerabilitat a la llar (dificultats socioeconòmiques, estructures familiars atípiques, i erosió de capital social), que incideixen negativament sobre els seus rendiments acadèmics. Per altra, hem realitzat 59 entrevistes semi-estructurades per a complementar i facilitar la interpretació dels resultats obtinguts a la recerca quantitativa i copsar les narratives dels propis protagonistes. Aquestes entrevistes s'han realitzat a: una submostra de les famílies d'aquests alumnes, seleccionades en funció de perfils d’èxit o fracàs educatiu de la trajectòria del menor (46), una submostra d'estudiants resilients (a), i una sèrie d'agents educatius i socials, que inclou membres d'equips directius de centres escolars, AMPA i entitats dedicades a I'atenció a la infància i les famílies (5). El projecte que presentem té una clara vocació de servei públic. L'objectiu és incrementar el coneixement de factors "extraescolars" que poden condicionar I ‘èxit escolar dels estudiants d'origen immigrant. Aquest coneixement constitueix la base per al disseny i orientació de programes d'acompanyament a les famílies dels infants en situació de risc. La nostra voluntat (que reflecteix el principal objectiu de I'lnstitut d’infància i Món Urbà, instituci6 que impulsa el projecte) és contribuir a la transferència de coneixement que pugui ser d'utilitat pels agents que treballen directament sobre les qüestions que estudiem.

A mãe sob suspeita: falando da saúde da criança em idade escolar

O estudo teve por objetivo explicar a assistência à saúde da criança em idade escolar à luz do materialismo histórico e dialético, incluindo gênero para a abordagem do social. Os resultados referentes às representações dos pesquisados (trabalhadores de saúde, professores e mães) revelaram que as concepções sobre o processo saúde-doença são altamente biologicistas apesar de, em menor escala, terem sido feitas referências às suas dimensões psíquica e social. A análise dos dados, à luz da teoria feminista, aponta que a subalternidade de gênero é a origem das concepções preconceituosas em relação às mães das crianças estudadas. Tais preconceitos foram constatados nos três loci estudados (serviço de saúde, escola e família).

Administració pública electronica i immigracio: una nova oportunitat per una societat xarxa catalana inclusiva

Aquest projecte explora dues dinàmiques socials interrelacionades: a) L'increment de la diversitat cultural al territori català i la necessitat d'implementar polítiques públiques per millorar la convivència i la cohesió social. b) El desenvolupament de la societat xarxa catalana mitjançant la disseminació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en I'espai de I'administració pública. Mes en concret, el projecte aborda la qüestió de la participació de les persones immigrades en la societat xarxa catalana mitjançant una metodologia que combina la investigació online i offline. Es posa un especial èmfasi en I'estudi de I ‘accés i ús dels serveis oferts per I'administració pública electrònica de les persones immigrades a Catalunya. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats particulars que depenen del seu origen cultural i de la seva situació administrativa. Aquest projecte estudia el grau d'adequació de la e-Administració a les demandes i necessitats especifiques d'aquest grup de població. En aquest sentit, I'estudi explora les possibilitats per a poder promoure la cohesió social mitjançant el desenvolupament d'una administració pública electronica mes inclusiva i interactiva a Catalunya. L’anàlisi de I'adaptació i adopció de I'administració electrònica catalana en el context de la població immigrada s'ha fet des d'un doble camí metodològic. D' una banda, s'ha realitzat una incursió en com I'administració pública catalana, tant local com autonòmica, s'ha adaptat a la diversitat dels seus usuaris mitjançant I'observació de webs i entrevistes a responsables tècnics i polítics. D'altra banda, s'han fet entrevistes amb persones immigrades amb perfils socio-culturals diversos. podem apuntar que I'administració pública electrònica a Catalunya es una realitat per a moltes persones immigrades que ja han provat de fer-la servir per a usos socialment importants. Existeixen, però, impediments tant des de la pròpia dinàmica de I'administració, que no ha posat aquesta qüestió en un lloc prioritari, com des de les persones que desconfien dels seus propis coneixements i no sempre troben allò que busquen. Amb tot, ens trobem amb un espai que obre expectatives de futur molt amplies. Un espai molt idoni per a repensar les formes que exigeixen els reptes de la nova ciutadania

Resiliència i èxit escolar en I'alumnat de secundària de procedència estrangera: diagnòstic i línies d'intervenció

El període de I'Educació Secundaria constitueix una etapa de vulnerabilitat acadèmica per la població immigrant. El nombre d'abandonaments és molt elevat segons diversos informes locals, nacionals i internacionals. La recerca treballa sobre la hipòtesi que I'alumnat de procedència estrangera que supera la transició de risc entre I'Educació Secundària Obligatoria (ESO) i la Postobligatòria (PO) podria caracteritzar-se segons el concepte de resiliència. I així analitzar i valorar els mecanismes resilients que poden donar llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d'èxit escolar. L'estudi s'ha desenvolupat de manera longitudinal durant un curs fent el seguiment d'una cohort de 94 estudiants matriculats al darrer curs de la ES0 en la seva incorporació als estudis postobligatoris. La mostra ha estat ubicada en quatre Instituts del Barcelonès i el Maresme. Els joves pertanyien a 19 països diferents amb edats entre 15 i 18 anys amb una proporció similar de sexe femení i masculí. Per a la caracterització d'aquests estudiants en les diverses variables rellevants per I'estudi s'han utilitzat diversos Instruments de recollida de dades de tipus quantitatiu: qüestionari general, escala de centre, escala d'esdeveniments vitals i escala de resiliència. El seguiment de la cohort als estudis de batxillerat, cicles formatius o altres opcions ha estat possible gracies al vincle i treball col.laboratiu amb els Instituts que han facilitat les dades de seguiment quan ha estat possible. Els resultats han posat de manifest que existeix una correlació significativa entre la permanència acadèmica i la resiliència. Per aprofundir en aquest fenomen s'han realitzat 14 entrevistes semi-estructurades a estudiants de diversos grups culturals amb puntuació elevada a I'escala de resiliència i amb un perfil continuista.

Anàlisi de la comunicació família-escola-serveis socio-educatius com a eina per a millorar l'èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d'actuació

L’èxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de l’ensenyament obligatori passa per l’entesa de les seves famílies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi l’entorn social en que estan immersos. Per entendre’s uns i altres els cal establir vies de comunicació eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anàlisi de la Comunicació Família-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qüestió al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en l’èxit escolar: famílies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines són les vies de comunicació que fan servir i quina la seva eficàcia; 3.Què pensen les famílies, què necessiten a què es poden o volen comprometre’s respecte a l’escola i a l’educació dels seus fills i filles; 4.Què pensa el professorat de la comunicació amb les famílies, què necessiten com a professionals i a què pot o vol comprometre’s; 5.Quins són aquells factors que poden influir de forma més rellevant en la millora de les possibilitats d’èxit de tot l’alumnat fent, en darrer lloc, noves propostes d’intervenció en particular per ajudar a solventar les necessitats específiques de l’alumnat procedent d’altres cultures que s’escolaritzen a Catalunya.

Famílies immigrades i escoles: dinàmiques de relació a Catalunya

A Catalunya els discursos acadèmics i de l'administració han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relació entre l'escola, la família i l'entorn és clau per l'èxit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evolució, en la pràctica el canvi és lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistències en les dues institucions, família i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relació marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teòric i, sobretot, empíric s'ha centrat en la relació entre la família immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentarà, la creació del que hem anomenat dinàmiques positives de relació i comunicació en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famílies, tot i que també l'espai físic en que es donen aquestes relacions és important. Respecte a la organització del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gestió observem aquells més facilitadors de la relació i la comunicació amb i entre les famílies i aquells més desincentivadors. Això sí, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famílies que són múltiples i complexes.

Prevenção da violência escolar: avaliação de um programa de intervenção

A violência escolar (bullying), é hoje considerada um problema de saúde pública crescente em todo o mundo. Intervir sobre este fenómeno é essencial para melhorar a qualidade de vida das crianças/adolescentes escolarizados, devendo por isso, constituir uma prioridade de pesquisa a incluir na agenda dos enfermeiros. Este estudo teve como objectivo avaliar os resultados de um programa anti-violência escolar, implementado em 307 estudantes do 2º ciclo de uma escola de Lisboa. A avaliação pré e pós Programa, foi feita por questionário, elaborado e validado para este estudo. Constatámos que antes da intervenção, existia um elevado nível de bullying (50% vítimas e 35% agressores), verificando-se também agressões dirigidas a professores (7%) e outros funcionários (9%). O Programa aplicado consistiu na sensibilização/formação de docentes e pais e no treino de competências sociais dos estudantes. Após a intervenção verificaram-se resultados significativos na redução global da violência escolar.

A percepção do escolar sobre a hospitalização: contribuições para o cuidado de enfermagem

O estudo teve por objetivo descrever os sentimentos do escolar no que se refere à hospitalização e discutir a sua percepção sobre esse fato. Abordagem qualitativa com dados coletados por meio de gravação, utilizando entrevista semiestruturada, da qual obteve-se o tópico de análise: percepções e sentimentos apontados pelo escolar durante a hospitalização. Constatou-se que os sentimentos apontados pelas crianças, durante a hospitalização, são de restrição, medo, dor, preocupação, saudades e ansiedade. A maioria percebeu a hospitalização como algo negativo, contudo, esses sujeitos apontaram também aspectos positivos, como carinho exclusivo da mãe; acesso a produtos alimentares que não estão disponíveis em seu domicílio e compensações recebidas por estar doente. O brincar apareceu como uma atividade importante que ameniza os aspectos negativos da hospitalização. Concluiu-se que, apesar dos sentimentos negativos, o escolar é capaz de perceber que a hospitalização é importante para a sua recuperação.

Vivências de amamentação da criança portuguesa em idade escolar

Estudo descritivo e transversal, utilizando um questionário, com 1.078 crianças entre 7 e 12 anos de idade, dos terceiros e quartos anos do primeiro ciclo do ensino básico, de escolas públicas, para estudar as vivências de amamentação. A maioria delas, 918 (85,2%), sabia que tinha sido amamentada e 895 (83,0%) usaram chupeta. Um pequeno número viu a mãe amamentar e presenciou o pai junto da mãe quando amamentava ou respondeu que na escola os enfermeiros passaram algum conteúdo sobre amamentação. Além disso, a maioria das meninas não brincava de amamentar suas bonecas e 771 (71,5%) crianças disseram que esses brinquedos tinham mamadeira, e outras, chupetas, sendo que nas brincadeiras fingiam alimentar as bonecas com a mamadeira. Elas dizem que gostariam de amamentar, mas que teriam vergonha de fazê-lo em público. Os livros e desenhos animados com que estas crianças têm contato não apresentam figuras de mulheres amamentando. Grande número das crianças considera o leite materno como o melhor alimento para o bebê, mas verificou-se a presença de falsos conceitos e que nem todos sabiam o que era amamentar.

L'Adquisició de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics catalans en un context escolar

Els pronoms clítics representen una de les idiosincràsies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintàctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romàniques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clítics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clítics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.

Participação Dos Pais E encarregados De Educação Na Gestão Escolar Caso: Escola Secundária Cónego Jacinto Peregrino Da Costa

O presente trabalho científico enquadra-se no âmbito da elaboração de uma investigação a ser apresentada ao Instituto Superior da Educação (ISE), como requisito à obtenção do grau de licenciatura do Curso de Gestão e Planeamento da Educação, na vertente Gestão e Direcção Escolar. De entre os mais diversos temas, o que mais me despertou a atenção foi, a participação dos pais e encarregados de educação, na gestão escolar, dado que na escola, onde realizei o meu estágio, muito se falava da falta de engajamento ou de participação dos pais na gestão escolar, e da necessidade de participação destes na organização e gestão da escola, como condição indispensável para o processo de desenvolvimento e melhoria da qualidade da educação.