Les Construccions atributives, locatives, existencials i possessives en espanyol i en romanès: Descripció i adquisició de segones llengües

Aquest treball pretén analitzar les característiques de les construccions atributives, locatives, existencials i possessives (abreujadament ALEP) de cinc llengües romàniques: el català, l’espanyol, el romanès, el portuguès i l’italià. També s’analitza l’adquisició d’aquestes construccions en català i en espanyol L2 per part de parlants que tenen el romanès, el portuguès o l’italià com a L1. El treball de recerca se centrarà en l’estudi de l’espanyol i del romanès i a la tesi s’ampliarà l’estudi amb la resta de llengües

L'Ordre dels constituents sintàctics oracionals majors en català

El treball és la primera part d’una tesi que tractarà la influència que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisició de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrarà en la influència de les característiques gramaticals del panjabi i del romanès com a L1 en l’adquisició de l’ordre sintàctic del català com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintàctic del català a partir de gramàtiques, de treballs específics sobre el tema, de l’anàlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar

Human CD8(+) T cells engineered with supraphysiological TCRs are functionally inhibited via PD-1 and SHP-1 phosphatase

Purpose/Objective: Protective CD8+ T cell responses rely on TCRdependent recognition of immunogenic peptides presented by MHC I. Cytolytic T lymphocytes directed against self/tumor antigens express TCRs of lower affinity/avidity than pathogen-derived T lymphocytes and elicit less protective immune responses due to mechanisms of central and peripheral tolerance. Anti-tumor T cell reactivity can be improved by increasing the TCR-pMHC affinity within physiological limits, while intriguingly further increase in the supraphysiological range (KD < 1 lM) leads to drastic functional declines. We aim at identifying the molecular mechanisms underlying the loss of T cell responsiveness associated with supraphysiological TCRpMHC affinities in order to improve effectiveness of TCR-engineered T cells used in adoptive cell transfer (ACT) cancer immunotherapy. Materials and methods: Using a panel of human CD8+ T cells engineered with TCRs of incremental affinity for the HLA-A2-resticted tumor cancer testis antigen NY-ESO-1, we performed comparative gene expression microarray and TCR-mediated signaling analysis together with membrane receptors level analysis. Results: As compared to cells expressing TCR affinities generating optimal function (KD from 5to 1 lM), those with supraphysiological affinity (KD from 1 lM to 15 nM) had an overall reduced expression of genes implied in signaling, cell activation and proliferation, and showed impaired proximal and distal TCR signaling capacity. This correlated with a decline in surface expression of CD8b, CD28 and activatory TNFR superfamily members. Importantly, expression of inhibitory receptor PD-1 and SHP-1 phosphatase was upregulated in a TCR affinity-dependent manner. Consequently, PD-L1 and SHP-1 blockade restored the function of T cells with high TCRs affinity. Moreover, SHP-1 inhibition also augmented functional efficacy of T cells with TCRs of optimal affinity. Conclusions: Our findings indicate that TCR affinity-associated regulatory mechanisms control T cells responsiveness at various levels to limit potential auto-reactive cytotoxic effects. They also support the development of ACT therapies combined with blockade of inhibitory molecules such as SHP-1 to enhance effectiveness of T cell immunotherapy.

Trichinella spiralis shares epitopes with human autoantigens

Like other helminths, Trichinella spiralis has evolved strategies to allow it to survive in the host organism, including the expression of epitopes similar to those present in either expressed or hidden host antigens. To identify T. spiralis-derived antigens that are evolutionarily conserved in the parasite and its host and that could be responsible for its evasion of the host immune response, we examined the reactivity of six different types of autoantibodies to T. spiralis larvae from muscle. T. spiralis antigens that share epitopes with human autoantigens were identified by assessing the cross-reactivity of autoantibody-containing serum samples with T. spiralis antigens in the absence of specific anti-parasite antibodies. Of the 55 autoantibody-containing human serum samples that we analysed by immunohistological screening, 24 (43.6%) recognised T. spiralis muscle larvae structures such as the subcuticular region, the genital primordium or the midgut. Using Western blots, we demonstrated that the same sera reacted with 24 protein components of T. spiralis muscle larvae excretory-secretory L1 antigens. We found that the human autoantibodies predominantly bound antigens belonging to the TSL1 group; more specifically, the autoantibody-containing sera reacted most frequently with the 53-kDa component. Thus, this protein is a good candidate for further studies of the mechanisms of T. spiralis-mediated immunomodulation.

Trichomonas vaginalis and Tritrichomonas foetus: interaction with fibroblasts and muscle cells - new insights into parasite-mediated host cell cytotoxicity

Trichomonas vaginalis and Tritrichomonas foetus are parasitic, flagellated protists that inhabit the urogenital tract of humans and bovines, respectively. T. vaginalis causes the most prevalent non-viral sexually transmitted disease worldwide and has been associated with an increased risk for human immunodeficiency virus-1 infection in humans. Infections by T. foetus cause significant losses to the beef industry worldwide due to infertility and spontaneous abortion in cows. Several studies have shown a close association between trichomonads and the epithelium of the urogenital tract. However, little is known concerning the interaction of trichomonads with cells from deeper tissues, such as fibroblasts and muscle cells. Published parasite-host cell interaction studies have reported contradictory results regarding the ability of T. foetus and T. vaginalis to interact with and damage cells of different tissues. In this study, parasite-host cell interactions were examined by culturing primary human fibroblasts obtained from abdominal biopsies performed during plastic surgeries with trichomonads. In addition, mouse 3T3 fibroblasts, primary chick embryo myogenic cells and L6 muscle cells were also used as models of target cells. The parasite-host cell cultures were processed for scanning and transmission electron microscopy and were tested for cell viability and cell death. JC-1 staining, which measures mitochondrial membrane potential, was used to determine whether the parasites induced target cell damage. Terminal deoxynucleotidyltransferase-mediated dUTP nick end labelling staining was used as an indicator of chromatin damage. The colorimetric crystal violet assay was performed to ana-lyse the cytotoxicity induced by the parasite. The results showed that T. foetus and T. vaginalis adhered to and were cytotoxic to both fibroblasts and muscle cells, indicating that trichomonas infection of the connective and muscle tissues is likely to occur; such infections could cause serious risks to the infected host.

Proteolytic activity in the adult and larval stages of the human roundworm parasite Angiostrongylus costaricensis

Angiostrongylus costaricensis is a nematode that causes abdominal angiostrongyliasis, a widespread human parasitism in Latin America. This study aimed to characterize the protease profiles of different developmental stages of this helminth. First-stage larvae (L1) were obtained from the faeces of infected Sigmodon hispidus rodents and third-stage larvae (L3) were collected from mollusks Biomphalaria glabrata previously infected with L1. Adult worms were recovered from rodent mesenteric arteries. Protein extraction was performed after repeated freeze-thaw cycles followed by maceration of the nematodes in 40 mM Tris base. Proteolysis of gelatin was observed by zymography and found only in the larval stages. In L3, the gelatinolytic activity was effectively inhibited by orthophenanthroline, indicating the involvement of metalloproteases. The mechanistic class of the gelatinases from L1 could not be precisely determined using traditional class-specific inhibitors. Adult worm extracts were able to hydrolyze haemoglobin in solution, although no activity was observed by zymography. This haemoglobinolytic activity was ascribed to aspartic proteases following its effective inhibition by pepstatin, which also inhibited the haemoglobinolytic activity of L1 and L3 extracts. The characterization of protease expression throughout the A. costaricensis life cycle may reveal key factors influencing the process of parasitic infection and thus foster our understanding of the disease pathogenesis.

La violència dels jove en la família: una aproximació; als menors denunciats pels seus pares

Tot el que fa referència als aspectes de la violència que té lloc en l’àmbit domèstic és objecte d’un ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violència són protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprèn l’estudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violència des de l’1 de gener de l’any 2001 fins al 31 de desembre de l’any 2003. Dels resultats es destaca que són 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest període, dels quals el 79,3% són nois i el 20,7% són noies. La majoria d’aquests nois i noies són nascuts a l’Estat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb més freqüència és la mare, que és la que dóna el pas en el 64’7% dels casos. També ha estat la víctima més freqüent de la violència domèstica, un 87,8% dels casos. Les característiques de l’agressió veiem que en el 78’4% és per contacte físic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents d’escanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violència domèstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% l’únic delicte que consta al seu expedient a la justícia de menors és el de violència domèstica. -El 53,4%, tenen una “carrera delictiva”, més ampla. En la recerca es va enquestar també als professionals que intervenen a l’àmbit de la justícia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenció amb els joves per un delicte per violència domèstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.

La violencia de los jóvenes en la familia: Una aproximación a los menores denunciados por sus padres

Este estudio recoge las características más destacadas de los jóvenes que han sido denunciados por sus padres por un delito de violencia familiar en el periodo de 2001 a 2003 y recoge tanto las peculiaridades del agressor como las de la víctima. También evidencia dos perfiles claramente diferenciados en los agresores. La investigación recoge también una encuesta entre los profesionales que intervienen en todo el proceso para saber su percepción del problema, así como las soluciones más efectivas en su parecer.

Institucionalització i salut mental

La complexitat de l’atenció de la salut mental i les toxicomanies, en joves institucionalitzats en centres de justícia juvenil, condicionada tant pels propis dèficits de salut, com per les condicions ambientals de l’internament. L’objectiu de la recerca és analitzar la clínica desadaptativa dels joves interns i la seva associació a la presència d’antecedents de consum de tòxics. El disseny de la recerca és un estudi longitudinal de les urgències mèdiques generades en el Centre Educatiu L’Alzina (Barcelona), des de l’1 de gener de 2001 fins el 31 de desembre del mateix any. La metodologia utilitza l’ajust de models multivariants mitjançant Generalized Estimating Equations (GEE) amb error binomial negativa, es calcula el risc de produir-se una demanda per agitació o autolesió, i la seva associació amb la presència d’antecedents de consum de tòxics. Respecte als resultats més destacats: el 59,4% del total de demandes urgents varen ser per episodis d’agitació o autolesió, concentrant-se aquests en el 33% dels interns. Les prevalences de consum de tòxics variaven des d’un 13,2% respecte dels al•lucinògens fins un 71,7% del cannabis, amb un 36,8% de politoxicòmans i un 5,7% d’usuaris de drogues per via parenteral. La població nacional presentà una major prevalença d’hàbits tòxics. Com a principals conclusions de l’estudi, es confirma la hipòtesi general d’una major associació entre antecedents de consum de tòxics i presentació d’episodis de malestar psíquic agut, per bé que limitada al mòdul d’ingrés (inicial). En la resta de grups influirien altres factors, com podria ser la pressió ambiental. Pressió que, almenys en el mòdul intensiu, tot sembla indicar que seria determinant. Els resultats suggereixen doncs, la conveniència de revisar tant les estratègies d’intervenció i abordatge de les toxicomanies, com el disseny ambiental de la institució. S’apunta la necessitat d’investigacions futures amb la incorporació de tècniques qualitatives d’anàlisi. ...

Síntesi de la molècula ML-10 i del seu precursor immediat per poder obtenir 18F-ML-10, d'ús en tècniques PET

El 18F-ML-10 és un radiofàrmac utilitzat com a traçador de cèl·lules apoptòtiques mitjançant la tècnica del PET (Positron Emission Tomography). En el present treball de recerca s’ha dut a terme la síntesi de dos precursors del 18F-ML-10, i del producte final no marcat isotòpicament, el ML-10. S’ha plantejat una síntesi convergent per l’obtenció del compost final 3, partint del malonat de di-tert-butil i l’1,5-pentandiol. Tant el precursor tosilat 1 com el mesilat 2 s’han sintetitzat en 3 etapes amb un 29% i un 36% de rendiment, respectivament. El compost 3, utilitzat com a referència en la síntesi del 18F-ML-10, s’ha sintetitzat en 2 etapes a partir del precursor 2 amb un rendiment total de la síntesi del 31%. El procés de radiomarcació s’està portant a terme a l’Institut d’Alta Tecnologia – Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (IAT–PRBB), on posteriorment es faran estudis neurològics i oncològics on el seguiment de processos apoptòtics és clau.

Red blood cells derived from peripheral blood and bone marrow CD34+ human haematopoietic stem cells are permissive to Plasmodium parasites infection

The production of fully functional human red cells in vitro from haematopoietic stem cells (hHSCs) has been successfully achieved. Recently, the use of hHSCs from cord blood represented a major improvement to develop the continuous culture system for Plasmodium vivax. Here, we demonstrated that CD34+hHSCs from peripheral blood and bone marrow can be expanded and differentiated to reticulocytes using a novel stromal cell. Moreover, these reticulocytes and mature red blood cells express surface markers for entrance of malaria parasites contain adult haemoglobin and are also permissive to invasion by P. vivax and Plasmodium falciparum parasites.

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Els programes formatius d’educació viària són una mesura penal alternativa que s’imposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trànsit (articles 379 i següents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de presó. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viària i propiciar un canvi cultural permanent en la conducció. L’objectiu principal d’aquesta recerca va ser identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació, avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs i conèixer la reincidència dels seus participants i la seva relació amb l’estat i el canvi de les variables de l’estudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van realitzar un programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. D’aquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidència. Les fonts d’informació van ser els qüestionaris passats als infractors i el buidatge de la base de dades d’execució penal del Departament de Justícia, amb informació judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys després d’haver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.

Evaluación de programas formativos de seguridad vial y su reincidencia posterior

Los programas formativos de educación vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el tráfico (artículos 379 y siguientes del Código Penal) para suspender o sustituir la pena de prisión. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conducción. El objetivo principal de esta investigación fue identificar las características comunes de los infractores de tráfico que han de hacer este tipo de intervención y conocer sus factores de riesgo. También se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evaluó su efectividad y se estudió la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les siguió hasta enero de 2012.

PD-1 is a regulator of NY-ESO-1-specific CD8+ T cell expansion in melanoma patients.

The programmed death 1 (PD-1) receptor is a negative regulator of activated T cells and is up-regulated on exhausted virus-specific CD8(+) T cells in chronically infected mice and humans. Programmed death ligand 1 (PD-L1) is expressed by multiple tumors, and its interaction with PD-1 resulted in tumor escape in experimental models. To investigate the role of PD-1 in impairing spontaneous tumor Ag-specific CD8(+) T cells in melanoma patients, we have examined the effect of PD-1 expression on ex vivo detectable CD8(+) T cells specific to the tumor Ag NY-ESO-1. In contrast to EBV, influenza, or Melan-A/MART-1-specific CD8(+) T cells, NY-ESO-1-specific CD8(+) T cells up-regulated PD-1 expression. PD-1 up-regulation on spontaneous NY-ESO-1-specific CD8(+) T cells occurs along with T cell activation and is not directly associated with an inability to produce cytokines. Importantly, blockade of the PD-1/PD-L1 pathway in combination with prolonged Ag stimulation with PD-L1(+) APCs or melanoma cells augmented the number of cytokine-producing, proliferating, and total NY-ESO-1-specific CD8(+) T cells. Collectively, our findings support the role of PD-1 as a regulator of NY-ESO-1-specific CD8(+) T cell expansion in the context of chronic Ag stimulation. They further support the use of PD-1/PD-L1 pathway blockade in cancer patients to partially restore NY-ESO-1-specific CD8(+) T cell numbers and functions, increasing the likelihood of tumor regression.

In vitro activity of the hydroethanolic extract and biflavonoids isolated from Selaginella sellowii on Leishmania (Leishmania) amazonensis

This study is the first phytochemical investigation of Selaginella sellowii and demonstrates the antileishmanial activity of the hydroethanolic extract from this plant (SSHE), as well as of the biflavonoids amentoflavone and robustaflavone, isolated from this species. The effects of these substances were evaluated on intracellular amastigotes of Leishmania (Leishmania) amazonensis, an aetiological agent of American cutaneous leishmaniasis. SSHE was highly active against intracellular amastigotes [the half maximum inhibitory concentration (IC50) = 20.2 µg/mL]. Fractionation of the extract led to the isolation of the two bioflavonoids with the highest activity: amentoflavone, which was about 200 times more active (IC50 = 0.1 μg/mL) and less cytotoxic than SSHE (IC50 = 2.2 and 3 μg/mL, respectively on NIH/3T3 and J774.A1 cells), with a high selectivity index (SI) (22 and 30), robustaflavone, which was also active against L. amazonensis (IC50 = 2.8 µg/mL), but more cytotoxic, with IC50 = 25.5 µg/mL (SI = 9.1) on NIH/3T3 cells and IC50 = 3.1 µg/mL (SI = 1.1) on J774.A1 cells. The production of nitric oxide (NO) was lower in cells treated with amentoflavone (suggesting that NO does not contribute to the leishmanicidal mechanism in this case), while NO release was higher after treatment with robustaflavone. S. sellowii may be a potential source of biflavonoids that could provide promising compounds for the treatment of cutaneous leishmaniasis.