Diversitat funcional (discapacitat) i espiritualitat

Aquest treball pretén reflexionar al voltant de l’espiritualitat i la diversitat funcional, especialment des de l’òptica del treball dels professionals de l’acció social i des del que es promou des de les institucions. Pel que fa a la diversitat funcional, revisarem críticament el terme discapacitat i dependència i tindrem en compte les diferents dimensions de la persona, especialment l’espiritual. La premissa “la recerca del sentit de la vida és una força primària de la vida humana que té relació amb la felicitat” (Benavent) serà l’eix vertebral de la major part d’idees que aquest article pretén abordar.

Transitoriness in cancer patients: a cross-sectional survey of lung and gastrointestinal cancer patients.

Despite earlier diagnosis and advancements in treatment, cancer remains a leading cause of death in the world (13% of all deaths according to the World Health Organization) among men and women. Cancer accounts for approximately 20% of the deaths in the USA every year. Here, we report the findings from a cross-sectional survey of psychosocial factors in lung and gastrointestinal cancer patients. The aim of the study was to explore the associations among transitoriness, uncertainty, and locus of control (LOC) with quality of life. Transitoriness is defined as a person's confrontation with life's finitude due to a cancer diagnosis. A total of 126 patients with lung or gastrointestinal cancer completed eight self-reporting questionnaires addressing demographics, spiritual perspective, symptom burden, transitoriness, uncertainty, LOC, and quality of life. Transitoriness, uncertainty, and LOC were significantly associated with one another (r = 0.3267, p = 0.0002/r = 0.1994, p = 0.0252, respectively). LOC/belief in chance has a significant inverse relationship with patients' quality of life (r = -0.2505, p = 0.0047). Transitoriness, uncertainty, and LOC were found to have a significant inverse relationship with patients' quality of life (transitoriness state: r = -0.5363, p = 0.0000/trait: r = -0.4629, p = 0.0000/uncertainty: r = -0.4929, p = 0.0000/internal LOC: r = 0.1759, p = 0.0489/chance LOC: r = -0.2505, p = 0.0047). Transitoriness, uncertainty, and LOC are important concepts as they adversely influence patients' quality of life. Incorporating this finding into the care of cancer patients may provide them with the support they need to cope with treatment and maintenance of a positive quality of life.

Les odeurs répugnantes des démons : une preuve de leur présence corporelle au sabbat ?

The present article examines the meaning and function of olfactory remnants, often repugnant, linked to demons in the context of late medieval witchcraft and demonology. This reflection is developed within the framework of a «make believe» logic sustained by the doctrinal, theological, narrative and judiciary constructions of the witches' Sabbath. Incorporated within the order of sensory perception, references to the fetid smell of demons - who are by nature devoid of odour because they are pure spirits - constitute further proofs bearing witness to demonic presence, and thus testifying to the ignominy of the crime of witchcraft and to the guiltiness of the accused. According to those who attacked demon worshippers, the devil truly revealed himself physically; human beings were able to touch, hear, see and smell him. Sensory faculties were therefore perceived as being instrumental in corroborating the existence and reality of the Sabbath and the presence of the devil in bodily form. These considerations bring us to examine the olfactory fields associated with the devil's odour: odour of corpses, hell, sin, deviance, but also of defilement, impurity, corruption and excrements. These fetid odours are embedded in a logic of moral, spiritual and religious inversion of positive odours, such as the «sweet fragrance» of the saints, the «pure odour» of Christ or the «soft perfume» of virtue.

11

The contribution of biodiversity and ecosystem services to our health care needs is significant, both for the development of modern pharmaceuticals (Chivian and Bernstein 2008; Newmann and Cragg 2007; see also chapter on contribution of biodiversity to pharmaceuticals in this volume) and for their uses in traditional medicine (WHO 2013). Long before the rise of pharmaceutical development, societies have been drawing on their traditional knowledge, skills and customary practices, using various resources provided to them by nature to prevent, diagnose and treat health problems. Today, these practices continue to inform health-care delivery at the level of local communities in many places around the world (WHO 2013). In socioecological contexts such as these, several resources used for food, cultural and spiritual purposes are also used as medicines (Unnikrishnan and Suneetha 2012). Traditional medicine practices provide more than health care to these communities; they are considered a way of life and are founded on endogenous strengths, including knowledge, skills and capabilities.

Efectividad de la intervención psicosocial en pacientes con enfermedad avanzada y final de vida

Objetivos: Demostrar la efectividad de la intervención psicosocial en la atención integral a personas con enfermedades avanzadas. Método: Se ha evaluado la presencia y evolución de parámetros psicológicos y espirituales de 8.964 pacientes, visitados por 117 profesionales de 29 equipos en un estudio de diseño cuasi-experimental, prospectivo, multcéntrico de un solo grupo pre-test post-test. Resultados: Los resultados muestran mejoras significativas en parámetros como ansiedad (RL 657,64; p<0,001), malestar emociona (RL 757,44; p<0,001), sentido de la vida (RL 248,30; p<0,001) y sentimientos de paz y perdón (RL 190,94; p<0,001). Conclusiones: El efecto positivo de la intervención psicosocial en la reducción de los parámetros psicológicos y espirituales evaluados sugiere que esta es eficaz en el contexto de la atención a personas con enfermedades avanzadas.

A thematic analysis of delusion with religious content in schizophrenia: open, closed, and mixed dynamics

The aim of the present study was to elicit how patients with delusions with religious contents conceptualized or experienced their spirituality and religiousness. Sixty-two patients with present or past religious delusions went through semistructured interviews, which were analyzed using the three coding steps described in the grounded theory. Three major themes were found in religious delusions: ''spiritual identity,'' ''meaning of illness,'' and ''spiritual figures.'' One higher-order concept was found: ''structure of beliefs.'' We identified dynamics that put these personal beliefs into a constant reconstruction through interaction with the world and others (i.e., open dynamics) and conversely structural dynamics that created a complete rupture with the surrounding world and others (i.e., closed structural dynamics); those dynamics may coexist. These analyses may help to identify psychological functions of delusions with religious content and, therefore, to better conceptualize interventions when dealing with it in psychotherapy.

Erforschung und Antworten auf den vorzeitigen Todeswunsch eines Patienten mit einer schweren fortgeschrittenen Krankheit [Exploring and Responding to a Wish to Hasten Death of a patient with Advanced Illness].

It is not uncommon for patients with an advanced disease to express a desire to their physician to hasten their death. Recent studies show that the motivation of such a desire is multifactorial and multidimensional, including depression, physical, psycho-social and spiritual suffering, fears about the process of dying and/or misunderstandings about the options for end-of-life care. The objective of this paper is to propose to the physician how to explore the dimensions of this request and some elements to answer it.

No Evidence for moral reward and punishment in an anonymous context.

Human social interactions are regulated by moral norms that define individual obligations and rights. These norms are enforced by punishment of transgressors and reward of followers. Yet, the generality and strength of this drive to punish or reward is unclear, especially when people are not personally involved in the situation and when the actual impact of their sanction is only indirect, i.e., when it diminishes or promotes the social status of the punished or rewarded individual. In a real-life study, we investigated if people are inclined to anonymously punish or reward a person for her past deeds in a different social context. Participants from three socio-professional categories voted anonymously for early career violinists in an important violin competition. We found that participants did not punish an immoral violin candidate, nor did they reward another hyper-moral candidate. On the contrary, one socio-professional category sanctioned hyper-morality. Hence, salient moral information about past behavior did not elicit punishment or reward in an impersonal situation where the impact of the sanction was indirect. We conclude that contextual features play an important role in human motivation to enforce moral norms.

Necessitats dels familiars de pacients amb càncer

El càncer produeix un impacte a la família en totes les seves esferes, la família ha de modificar les seves rutines familiars i adoptar nous rols. En el moment del diagnòstic del càncer, a cada família hi ha una persona que assumeix el rol de cuidador principal. Aquest cuidador és el que s’ocupa del malalt a casa i fa d’enllaç entre la família i l’equip sanitari. En front del càncer, la família i el cuidador tenen un conjunt de dubtes, d’inquietuds, de preocupacions que s’acaben traduint en necessitats. L’equip sanitari i Infermeria especialment ha d’atendre aquestes necessitats i ajudar a satisfer-les. Objectiu: L’objectiu principal d’aquest treball es descriure quines són les necessitats que presenten la família i el cuidador dels pacients oncològics. Metodologia: Es va dur a terme una revisió de la literatura entre setembre del 2013 i maig del 2014. Es va utilitzar la base de dades Pubmed, a més de pàgines web i llibres. Es van obtenir un total de 75 fonts, 56 en angles, 18 en espanyol i 1 en català. Resultats: La bibliografia agrupa les necessitats de les famílies i els cuidadors en 7 grans categories: físiques, psicològiques i emocionals, socials, de informació i formació, econòmiques, de transport i espirituals. Pel que fa a necessitats més especifiques, algunes de les més freqüents són tenir informació sobre el pronòstic del malalt, assegurar-se de que l’equip sanitari està donant la millor atenció possible al malalt. Sembla haver-hi una relació entre el grau de no satisfacció de les necessitats i el grau d’ansietat i depressió en la família i el cuidador. Els autors consultats no coincideixen en afirmar si la majoria del les necessitats es veuen satisfetes o no. Conclusions: La família i el cuidador d’un pacient amb càncer també han de rebre atenció per part dels professionals. En moltes ocasions la família treu importància a les seves necessitats per tal de que l’equip sanitari es centri només en el malalt. Infermeria té un paper fonamental en detectar les necessitats dels familiars i cuidadors i en ajudar a satisfer-les, de manera que la família estigui en les millors condicions possibles per cuidar del malalt. Paraules clau: Càncer, família, cuidador, necessitats familiars, rol d’Infermeria

Le bien-être spirituel des personnes nouvellement diagnostiquees d'un cancer en début de traitement : étude descriptive correlationnelle

Problématique. Le cancer touche beaucoup de personnes en Suisse et un grand nombre en décèdent encore. Recevoir une telle annonce plonge le malade dans une crise spirituelle qui bouleverse complètement sa vie. L'incertitude de son avenir, la sensibilisation à sa finitude sont exacerbées par la proximité de la mort et par les symptômes du cancer: combien de temps les malades vont-ils encore vivre ? Qu'adviendra-t-il de leur corps désormais confronté aux symptômes du cancer et à ses traitements? Les professionnels de la santé s'attacheraient davantage au bien-être spirituel des personnes en phase palliative et peu d'études se sont intéressées au bien-être spirituel des personnes en début de traitement au moment d'une telle nouvelle. But. Décrire le bien-être spirituel des personnes nouvellement diagnostiquées d'un cancer en début de traitement, explorer sa relation avec les symptômes du cancer et l'interdépendance des différentes variables. Méthode. Cette recherche descriptive corrélationnelle a été conduite auprès de 30 patients recrutés selon un échantillonnage de convenance dans un centre d'oncologie ambulatoire situé dans un hôpital universitaire suisse. Les données ont été recueillies au moyen d'un formulaire de données sociodémographiques et de santé ainsi que de deux instruments de mesure: ESAS (Edmonton Symptom Assessment System) (Bruera, Kuehn, Miller, Selmser, & Macmillan, 1991) et FACIT-Sp-12 (Functional Assessment of Chronic Ilness Therapy-Spiritual Well- Being) (Canada, Murphy, Fitchett, Peterman, & Schover, 2008). Le premier a permis de mesurer les symptômes du cancer et le second, le bien-être spirituel. Les données ont été traitées par des analyses descriptives et corrélationnelles avec le logiciel STATA Version 11. Résultats. Les répondants étaient représentés en majorité par des femmes (73%) atteintes d'un cancer du sein (60%). La plupart des participants étaient croyants (97%) de confession catholique (50%), protestante (47%) ou musulmane (3%). Sur un rang de 0 à 48, la plupart des participants ont présenté un niveau de bien-être spirituel élevé (M=36,5 ; ĒT=6,6). Les dimensions de ce dernier atteignaient également de très bon scores : sur un rang de 0 à 16, la dimension sens affichait la moyenne la plus élevée (M=14,2 ; ĒT=1,9), suivie de celle de paix (M=12,1 ; ĒT=2,7) et finalement de celle de foi (M=10,2 ; ĒT=3,2). Le bien-être spirituel était lié significativement à l'âge (p= 0,04), à la dépression (p= 0,01) et au mal-être (p= 0,02) : être jeune, présenter des symptomatologies dépressives et de mal-être influencent négativement le bien-être spirituel des malades. Conclusions. Dépister précocement la dépression et le mal-être des personnes qui surgissent souvent à la révélation du cancer est important. Il faut se soucier particulièrement du bien-être spirituel des personnes âgées et les accompagner dans leur quête de sens singulière par la prière, l'abnégation, le récit de vie, les relations avec l'entourage, l'introspection, pour adoucir l'incertitude de l'avenir et la mouvance identitaire qui composent désormais leur quotidien.

Andreu Sala i l'arribada del barroc a Catalunya

Andreu Sala és l’escultor que millor patentitza la introducció de l’estètica i l’univers conceptual i espiritual de l’alt-barroc romà a Catalunya. En aquest treball s’intentarà donar llum a l’univers documental que amaga amb recel les poques notícies referides a l’escultor i també aportar noves hipòtesis i arguments per tal de forjar una idea més clarivident de la vida i obra de l’imaginaire Andreu Sala

Disseny i elaboració d'un gimnàs on-line

L’evolució que ha experimentat la societat, les grans ciutats, la industrialització i molts altres factors han modificat l’estil de vida de les persones accentuant-ne, irremediablement, el sedentarisme i l’abstinència de realitzar exercici físic. La pràctica esportiva i/o d’exercici físic realitzada sota les condicions recomanades pels professionals, és beneficiosa per millorar el nivell de salut o mantenir-lo en tot el possible, ja que provoca modificacions beneficioses sobre el metabolisme, el sistema cardiovascular i l’aparell locomotor. Lamentablement, l’hàbit de realitzar exercici físic no és comú en totes les persones, ja sigui per l’estil de vida que genera incompatibilitats d’horaris amb la feina, fills i familiars o bé per mandra o desgana d’haver d’aprofitar aquelles estones de temps lliure per dedicar-los al culte del cos i de la salut. Els efectes negatius que suposa una modalitat de vida sedentària per a la salut són notablement elevats, amb la qual cosa, cal buscar sistemes per augmentar l’ interès de la població per la pràctica de l’esport i l’activitat física. La creació d’aquest projecte neix de la idea d’unir el fet d’enginyar un mètode per incrementar l’interès de les persones per l’exercici físic amb els avenços tecnològics que s’han realitzat aquesta última dècada relacionats amb el desenvolupament web i multimèdia. A grans trets, la idea general d’aquest projecte es basa en el cas d’un gimnàs real i en actiu, amb necessitat de crear un portal web que serveixi alhora de pàgina web informativa i d’eina de gestió acadèmica del centre proporcionant certes funcionalitats als clients tot presentant-los una nova modalitat de realitzar exercici físic dirigit: realitzar-lo des de casa. Per desenvolupar tot el sistema informàtic que ho durà a terme, després de realitzar una recerca, anàlisi i elecció de les eines mitjançant les quals poder-ho realitzar, s’ha optat per crear l’entorn web mitjançant els llenguatges HTML i PHP en combinació amb els fulls d’estil CSS. Pel que fa a l’entorn de desenvolupament, s’ha utilitzat Notepad++ i com a entorn de proves, WAMP Server. Per últim, pel que fa a la transmissió del contingut multimèdia (vídeos de les sessions d’activitats) s’ha utilitzat Flash Media Interactive Server en combinació de Flash Media Live Encoder per codificar-ne el contingut. L’usuari final, des de qualsevol punt del planeta, podrà realitzar (sempre i quan disposi del temps i el material necessari i una connexió a Internet) en temps real i en directe les classes dirigides que es realitzen al centre. Tanmateix, també s’ha desenvolupat una botiga virtual on qualsevol persona podrà comprar-hi, entre d’altres coses relacionades amb la pràctica de l’exercici físic, tot el material necessari per realitzar qualsevol de les activitats que s’imparteixen al gimnàs i ho rebrà còmodament a casa. Aprofitar unes circumstàncies econòmiques adverses per generar una nova manera de captar clients proporcionant-los una alternativa econòmica, diferent, nova i original d’anar al gimnàs. Temps de crisis, temps d’oportunitats. Aquesta és la moralitat que pretén donar aquest projecte.

George W. Bushin apologia

Kirjallisuusarvostelu