Governor's Task Force on Efficiencies and Cost-Effectiveness in Iowa State Government,Final Report, December 1983

A special task force was formed and worked through its various committees to uncover and investigate possible areas for cutting costs and saving money in State Government operations. A total of 81 recommendations are made in this report, with potential savings of over $32 million during the next several years.

A Report on the Restructuring and Downsizing of Iowa State Government, prepared by Peat, Marwick, Mitchell & Co., 1985.

This report investigates the structure, form, and financial situation of the Executive branch of the State of Iowa. And makes suggestions on how to reduce infrastructure in order to reach the goal of saving money and balancing the budget.

Meal-induced thermogenesis and obesity: is a fat meal a risk factor for fat gain in children?

Diet composition, in particular fat intake, has been suggested to be a risk factor for obesity in humans. Several mechanisms may contribute to explain the impact of fat intake on fat gain. One factor may be the low thermogenesis induced by a mixed meal rich in fat. In a group of 11 girls (10.1 +/- 0.3 yr), 6 obese (body mass index, 25.6 +/- 0.6 kg/m(2)), and 5 nonobese (body mass index, 19 +/- 1.6 kg/m(2)), we tested the hypothesis that a mixed meal rich in fat can elicit energy saving compared with an isocaloric and isoproteic meal rich in carbohydrate. The postabsorptive resting energy expenditure and the thermic effect of a meal (TEM) after a low fat (LF; 20% fat, 68% carbohydrate, and 12% protein) or an isocaloric (2500 kJ or 600 Cal) and isoproteic high fat (HF; 48% fat, 40% carbohydrate, and 12% protein) meal were measured by indirect calorimetry. Each girl repeated the test with a different, randomly assigned menu (HF or LF) 1 week after the first test. TEM, expressed as a percentage of energy intake was significantly higher after a LF meal than after a HF meal (6.5 +/- 0.7% vs. 4.3 +/- 0.4%; P < 0.01). The postprandial respiratory quotient (RQ) was significantly higher after a LF meal than after a HF meal (0.86 +/- 0.013 vs. 0.83 +/- 0.014; P < 0.001). The HF low carbohydrate meal induced a significantly lower increase in carbohydrate oxidation than the LF meal (20.3 +/- 6.2 vs. 61.3 +/- 7.8 mg/min; P < 0.001). On the contrary, fat oxidation was significantly higher after a HF meal than after a LF meal (-1.3 +/- 2.4 vs. -15.1 +/- 3.6 mg/min; P < 0.01). However, the postprandial fat storage was 8-fold higher after a HF meal than after a LF meal (17.2 +/- 1.7 vs. 1.9 +/- 1.8 g; P < 0.001). These results suggest that a high fat meal is able to induce lower thermogenesis and a higher positive fat balance than an isocaloric and isoproteic low fat meal. Therefore, diet composition per se must be taken into account among the various risk factors that induce obesity in children.

Regulador de llum controlat per ordinador

RESUM El llum electric és un tipus d’energia amb la que s’il•lumina tot el món i s’utilitza tant per a il•luminar la nit com per a disposar de llum addicional durant el dia. L’energia es pren directament de la xarxa de subministrament elèctric i permet encendre tot tipus de focus i bombetes. Actualment la necessitat de controlar la intensitat lumínica de focus és de gran utilitat i es poden veure exemples en escenaris de teatres, concerts musicals, domòtica bàsica a vivendes, botigues, restaurants, etc. on s’incorporen aparells òptims per aquest control. Aspectes com la programació d’encesa, apagat i intensitat desitjada de focus a una hora convinguda facilita el fet de fer-ho manualment i disposar de més temps propi. L’objectiu principal d’aquest treball és dissenyar i construir un regulador de llum controlat per ordinador capac de regular la intensitat lumínica de 8 focus independentment l’un de l’altre. El control de regulació s’efectua mitjancant un programa informàtic compatible amb ordinadors que incorporin el sistema operatiu Windows i és programable en el temps permetent seleccionar la intensitat desitjada a diferents hores del dia seleccionat. Com a conclusions es pot destacar un estalvi energètic al regular la intensitat dels focus evitant així la permanent connexio a una tensió màxima de 230 VAC i la oportunitat de construir un regulador de llum amb els documents subministrats.

Implantación de la ISO 14001 en una planta de tratamiento de vehículos fuera de uso (VFU)

Nos hemos propuesto implantar la ISO 14001 en un centro autorizado de tratamiento de vehículos fuera de uso, denominado Recycling Gandía, S.L., con el fin de que dicho centro pueda obtener una ventaja competitiva, respecto de otros centros ubicados próximamente, dada la fuerte competencia existente. Con la implantación de un Sistema de Gestión Medioambiental y más concretamente la ISO 14001, se puede conseguir una mejora de la imagen de la empresa, un ahorro de costes, se pueden mejorar las relaciones con la Administración e incluso con las entidades financieras, se puede contribuir a la motivación de los trabajadores, se asegura el cumplimiento de la legislación ambiental. La actividad que nos ocupa, se dedica a la recepción y descontaminación de vehículos al final de su vida útil, reutilizando piezas o componentes de recambio., Los objetivos del presente trabajo van a ser fundamentalmente, el implantar el Manual de Gestión Ambiental en la planta de tratamiento de vehículos fuera de uso y el describir todos los procedimientos genéricos a seguir. Como conclusiones de este trabajo, tendremos las auditorías con las no conformidades detectadas, así como el compromiso adquirido en todos los niveles y departamentos de la empresa, lo cual se traducirá en una mejor satisfacción de los clientes y por tanto un aumento en el número de vehículos a tratar.

Desenvolupament d'eines informàtiques per a residències geriàtriques

L’envelliment de la població demana cada cop més centres especialitzats en geriatria en els països desenvolupats. Aquests mateixos països pateixen recentment una falta de personal qualificat en infermeria. Aquests dos factors es combinen i posen en evidència la necessitat de desenvolupar eines informàtiques que modernitzin les residències geriàtriques. El projecte que s’ha desenvolupat consisteix en una aplicació de gestió d’una residència geriàtrica amb una base de dades centralitzada en un PC des de la qual s’hi pot accedir a través d’una aplicació feta per PDA. La seva funció principal és poder agilitzar tota la repartició de medicació dins la residència geriàtrica, gestionant des de les pautes de medicació corresponents a cada resident, fins a un control d’stock. Consta, per tant, d’una aplicació per PC, programada amb Visual Basic i utilitzant com a base de dades Microsoft Access, i d’una aplicació per PDA, programada amb Embedded Visual Basic i utilitzant la mateixa base de dades creada per l’aplicació per PC. L’aplicació de PC proporcionarà als usuaris una gestió ràpida i còmode i, alhora, rapidesa i estalvi de treball si es vol fer un determinat manteniment a través de l’aplicació de PDA. En el manteniment de l’aplicació, però, no s’hi inclou el manteniment dels usuaris tot i haver un control d’aquests. En aquest projecte s’estudia com es desenvolupa una aplicació per PDA i com comparteix una base de dades amb una altra aplicació a través del sistema de sincronització PC↔PDA anomenat ActiveSync.

Projecte executiu d'una instal·lació de climatització i control d'un habitatge unifamiliar

Moltes vegades l’usuari d’una instal•lació de climatització o calefacció, no dóna la suficient importància al sistema que l’hi ha de proporcionar un millor confort amb el màxim rendiment. Aquest confort és un factor determinant, entre molts d’altres, de la “qualitat de vida”. Mentre que el rendiment és un factor important a nivell econòmic i ecològic. Tot i tenir prevalença els aspectes d’estalvi energètic, aquests no impliquen haver de renunciar a un confort tèrmic i a un estalvi econòmic. Un dels aspectes que es centra el projecte és promoure l’ús racional de les fonts energètiques (solar, biomassa) per a la correcta climatització dels habitatges. El projecte es desenvolupa en l’àmbit domèstic, concretament correspon a un habitatge unifamiliar. Aquest està situat a la població de Roda de Ter, província de Barcelona. L’objectiu principal del projecte és l’elecció del sistema de climatització i el seu dimensionament, per tal de donar el màxim confort als usuaris que habitin a la vivenda. Criteris ambientals i eficients han estat objecte a considerar pel disseny constructiu de l’habitatge. Una de les mesures importants presses en el projecte, ha estat l’elecció de les diferents parts que formen la instal•lació de climatització. Es fa referència als aïllaments dels tancaments, el sistema solar de recolzament, equips de producció de fred i calor, entre d’altres. En el projecte, s’ha dut a terme un estudi dels diferents tancaments de l’habitatge, tot determinat per a cada un d’ells, el seu coeficient de transmissió tèrmica. Per seleccionar l’equipament més adequat s’ha partit de les condicions climatològiques del municipi de Roda de Ter i s’ha realitzat el càlcul de les necessitats tèrmiques de l’edifici. L’habitatge incorpora una instal•lació de captació solar tèrmica. Aquesta aportarà un suport energètic a tot el sistema de producció de calor, ja sigui per la producció d’aigua calenta sanitària com per el calefactat de la vivenda. La col•locació dels panells a la façana sud tindrà una doble funció: a més de proporcionar energia solar tèrmica, serviran d’elements de protecció solar en la temporada d’estiu. La caldera usada per donar recolzament tèrmic utilitzarà com a combustible el “pellet”. El “pellet” és un tipus de biomassa llenyosa que consta d’un derivat de la fusta en format granulat. Es defineix i es detalla el consum energètic en biomassa, electricitat i cost econòmic anual que ocasionarà la instal.lació dissenyada. El sistema de terra radiant adoptat permetrà el refrescament en èpoques estivals i el calefactat en èpoques hivernals. Aquest donarà el confort tèrmic necessari a cada estança de l’habitatge. En el projecte també es marquen les pautes bàsiques pel control de la instal•lació solar així com el control dels grups de bombament i la mescla d’aigua del terra radiant.

Sistemes logístics de codificació i identificació, i perspectives de futur

Comptar amb sistemes sofisticats de gestió o programes ERP (Enterprise Resource Planning) no és suficient per a les organitzacions. Per a què aquests recursos donin resultats adequats i actualitzats, la informació d’entrada ha de llegir-se de forma automàtica, per aconseguir estalviar en recursos, eliminació d’errors i assegurar el compliment de la qualitat. Per aquest motiu és important comptar amb eines i serveis d’identificació automàtica i col•lecció de dades. Els principals objectius a assolir (a partir de la introducció al lector de la importància dels sistemes logístics d’identificació en un entorn global d’alta competitivitat), són conèixer i comprendre el funcionament de les tres principals tecnologies existents al mercat (codis de barres lineals, codis de barres bidimensionals i sistemes RFID), veure en quin estat d’implantació es troba cadascuna i les seves principals aplicacions. Un cop realitzat aquest primer estudi es pretén comparar les tres tecnologies per o poder obtenir perspectives de futur en l’àmbit de l’autoidentificació. A partir de la situació actual i de les necessitats de les empreses, juntament amb el meravellós món que sembla obrir la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification), la principal conclusió a la que s’arribarà és que malgrat les limitacions tècniques dels codis de barres lineals, aquests es troben completament integrats a tota la cadena logística gràcies a l’estandarització i la utilització d’un llenguatge comú, sota el nom de simbologies GTIN (Global Trade Item Number), durant tota la cadena de subministres que garanteixen total traçabilitat dels productes gràcies en part a la gestió de les bases de dades i del flux d’informació. La tecnologia RFUD amb l’EPC (Electronic Product Code) supera aquestes limitacions, convertint-se en el màxim candidat per a substituir els limitats codis de barres. Tot i això, RFID, amb l’EPC, no serà un adequat identificador logístic fins que es superin importants barreres, com són la falta d’estandarització i l’elevat cost d’implantació.

Eficiència energètica aplicada a les instal·lacions de la Universitat de Vic

En termes generals, es pot definir l’Eficiència Energètica com la reducció del consum d’energia mantenint els mateixos serveis energètics, sense disminuir el nostre confort i qualitat de vida, protegint el medi ambient, assegurant el proveïment i fomentant un comportament Sostenible al seu ús. L’objectiu principal d’aquest treball, és reduir el consum d’energia i terme de potència contractat a la Universitat de Vic, aplicant un programa d’estalvi amb mesures correctores en el funcionament de les seves instal·lacions o espais. Per tal de poder arribar a aquest objectiu marcat, prèviament s’ha realitzat un estudi acurat, obtenint tota la informació necessària per poder aplicar les mesures correctores a la bossa més important de consum. Un cop trobada, dur a terme l’estudi de la viabilitat de la inversió de les mesures correctores més eficients, optimitzant els recursos destinats. L’espai on s’ha dut a terme l’estudi, ha estat a l’edifici F del Campus Miramarges, seguint les indicacions d’Arnau Bardolet (Cap de Manteniment de la UVIC). Aquest edifici consta d’un entresol, baixos i quatre plantes. L’equip de mesura que s’ha fet servir per realitzar l’estudi, és de la marca Circutor sèrie AR5-L, aquests equips són programables que mesuren, calculen i emmagatzemen en memòria els principals paràmetres elèctrics en xarxes trifàsiques. Els projectes futurs complementaris que es podrien realitzar a part d’aquest són: instal·lar sensors, instal·lar mòduls convertidors TCP/IP, aprofitar la xarxa intranet i crear un escada amb un sinòptic de control i gestió des d’un punt de treball. Aquest aplicatiu permet visualitzar en una pantalla d’un PC tots els estats dels elements controlats mitjançant un sinòptic (encendre/parar manualment l’enllumenat i endolls de les aules, estat d’enllumenat i endolls de les aules, consums instantanis/acumulats energètics, estat dels passadissos entre altres) i explotar les dades recollides a la base de dades. Cada espai tindria la seva lògica de funcionament automàtic específic. Entre les conclusions més rellevants obtingudes en aquest treball s’observa: · Que és pot reduir la potència contractada a la factura a l’estar per sota de la realment consumida. · Que no hi ha penalitzacions a la factura per consum de reactiva, ja que el compensador funciona correctament. · Que es pot reduir l’horari de l’inici del consum d’energia, ja que no correspon a l’activitat docent. · Els valors de la tensió i freqüència estan dintre de la normalitat. · Els harmònics estan al llindar màxim. Analitzant aquestes conclusions, voldria destacar les mesures correctores més importants que es poden dur a terme: canvi tecnològic a LED, temporitzar automàticament l’encesa i apagada dels fluorescents i equips informàtics de les aules “seguint calendari docent”, instal·lar sensors de moviment amb detecció lumínica als passadissos. Totes les conclusions extretes d’aquest treball, es poden aplicar a tots els edificis de la facultat, prèviament realitzant l’estudi individual de cadascuna, seguint els mateixos criteris per tal d’optimitzar la inversió.

Control d'il·luminació i ventilació d'un pàrquing

El treball presentat ve motivat per la necessitat d’instal•lació d’un pàrquing públic i privat de nova construcció a nivell d’il•luminació i ventilació. Per poder satisfer les necessitats del nostre client d’estalvi energètic i confort en l’edifici es decideix d’implementar una instal•lació immòtica que és l’aplicació de tècniques de gestió i control automatitzat a un edifici terciari amb bus de comunicació KNX/EIB. Per a la il•luminació s’han utilitzat fluorescents amb balasts DALI, que permeten la seva regulació i control, per així poder adequar en tot moment l’encesa i intensitat de llum d’aquests. En quant a la ventilació s’han utilitzat variadors de freqüència per també poder optimitzar el funcionament dels ventiladors podent posar-los en marxa quan realment sigui necessari i a la potència que calgui. Per enllaçar tots els elements de la instal•lació, detectors i actuadors, sorgeig la necessitat d’implementar xarxes de comunicació com el KNX/EIB, DALI, Modbus i Ethernet. Per gestionar variables, comunicacions i controlar elements, s´hi han implementen dos autòmats programables a més d’un PC integrat per la visualització i el control del pàrquing. S’ha aconseguit de realitzar un pàrquing totalment automàtic on no és necessaria l’actuació dels operaris i amb les principals càrregues elèctriques totalment regulables en potència. S’ha comprovat que la instal•lació funciona per sota de la potència nominal de les càrregues amb l’estalvi energètic que això suposa.

Iowa Efficiency Review Report to Governor Chet Culver and Lieutenant Governor Patty Judge, December 18,2009

Public Works is pleased to present the following Iowa Efficiency Review Report to Governor Chet Culver and Lieutenant Governor Patty Judge. This report is the product of a collaboration between our consulting team and very dedicated Iowa state employees who worked with us to share ideas and cost‐saving proposals under very difficult circumstances caused by the national financial crisis that is affecting state budgets throughout the country. For example, during the course of this review, Iowa departments were also asked to develop across‐the‐board cuts to achieve immediate reductions in state spending. It is a credit to Iowa state government that departmental staff continued to work on this Efficiency Review Report despite these challenges of also having to develop across‐the‐board budget cuts to achieve a balanced budget. We hope that these ideas will set the stage for further future budget improvements from achieving efficiencies, eliminating outdated practices, increasing the use of information technology solutions and finding new sources of non‐tax funding. The Efficiency Review Team faced a second challenge. Statewide Efficiency Reviews usually take from nine to 12 months to complete. In Iowa, we worked with dedicated department staff to complete our work in less than 4 months. The Governor challenged all of us to work intensely and to give him our best thinking on efficiency proposals so that he could act as quickly as possible to position state government for success over the next several years.

Spare non-occupational HIV post-exposure prophylaxis by active contacting and testing of the source person.

OBJECTIVE: HIV-1 post-exposure prophylaxis (PEP) is frequently prescribed after exposure to source persons with an undetermined HIV serostatus. To reduce unnecessary use of PEP, we implemented a policy including active contacting of source persons and the availability of free, anonymous HIV testing ('PEP policy'). METHODS: All consultations for potential non-occupational HIV exposures i.e. outside the medical environment) were prospectively recorded. The impact of the PEP policy on PEP prescription and costs was analysed and modelled. RESULTS: Among 146 putative exposures, 47 involved a source person already known to be HIV positive and 23 had no indication for PEP. The remaining 76 exposures involved a source person of unknown HIV serostatus. Of 33 (43.4%) exposures for which the source person could be contacted and tested, PEP was avoided in 24 (72.7%), initiated and discontinued in seven (21.2%), and prescribed and completed in two (6.1%). In contrast, of 43 (56.6%) exposures for which the source person could not be tested, PEP was prescribed in 35 (81.4%), P &lt; 0.001. Upon modelling, the PEP policy allowed a 31% reduction of cost for management of exposures to source persons of unknown HIV serostatus. The policy was cost-saving for HIV prevalence of up to 70% in the source population. The availability of all the source persons for testing would have reduced cost by 64%. CONCLUSION: In the management of non-occupational HIV exposures, active contacting and free, anonymous testing of source persons proved feasible. This policy resulted in a decrease in prescription of PEP, proved to be cost-saving, and presumably helped to avoid unnecessary toxicity and psychological stress.

Management of nanomaterials safety in research environment

Despite numerous discussions, workshops, reviews and reports about responsible development of nanotechnology, information describing health and environmental risk of engineered nanoparticles or nanomaterials is severely lacking and thus insufficient for completing rigorous risk assessment on their use. However, since preliminary scientific evaluations indicate that there are reasonable suspicions that activities involving nanomaterials might have damaging effects on human health; the precautionary principle must be applied. Public and private institutions as well as industries have the duty to adopt preventive and protective measures proportionate to the risk intensity and the desired level of protection. In this work, we present a practical, 'user-friendly' procedure for a university-wide safety and health management of nanomaterials, developed as a multi-stakeholder effort (government, accident insurance, researchers and experts for occupational safety and health). The process starts using a schematic decision tree that allows classifying the nano laboratory into three hazard classes similar to a control banding approach (from Nano 3 - highest hazard to Nano1 - lowest hazard). Classifying laboratories into risk classes would require considering actual or potential exposure to the nanomaterial as well as statistical data on health effects of exposure. Due to the fact that these data (as well as exposure limits for each individual material) are not available, risk classes could not be determined. For each hazard level we then provide a list of required risk mitigation measures (technical, organizational and personal). The target 'users' of this safety and health methodology are researchers and safety officers. They can rapidly access the precautionary hazard class of their activities and the corresponding adequate safety and health measures. We succeed in convincing scientist dealing with nano-activities that adequate safety measures and management are promoting innovation and discoveries by ensuring them a safe environment even in the case of very novel products. The proposed measures are not considered as constraints but as a support to their research. This methodology is being implemented at the Ecole Polytechnique de Lausanne in over 100 research labs dealing with nanomaterials. It is our opinion that it would be useful to other research and academia institutions as well. [Authors]

The mean-variance model from the inverse of the variance-covariance matrix

En este artículo, a partir de la inversa de la matriz de varianzas y covarianzas se obtiene el modelo Esperanza-Varianza de Markowitz siguiendo un camino más corto y matemáticamente riguroso. También se obtiene la ecuación de equilibrio del CAPM de Sharpe.

Pedotransfer functions related to spatial variability of water retention attributes for lowland soils

The estimation of non available soil variables through the knowledge of other related measured variables can be achieved through pedotransfer functions (PTF) mainly saving time and reducing cost. Great differences among soils, however, can yield non desirable results when applying this method. This study discusses the application of developed PTFs by several authors using a variety of soils of different characteristics, to evaluate soil water contents of two Brazilian lowland soils. Comparisons are made between PTF evaluated data and field measured data, using statistical and geostatistical tools, like mean error, root mean square error, semivariogram, cross-validation, and regression coefficient. The eight tested PTFs to evaluate gravimetric soil water contents (Ug) at the tensions of 33 kPa and 1,500 kPa presented a tendency to overestimate Ug 33 kPa and underestimate Ug1,500 kPa. The PTFs were ranked according to their performance and also with respect to their potential in describing the structure of the spatial variability of the set of measured values. Although none of the PTFs have changed the distribution pattern of the data, all resulted in mean and variance statistically different from those observed for all measured values. The PTFs that presented the best predictive values of Ug33 kPa and Ug1,500 kPa were not the same that had the best performance to reproduce the structure of spatial variability of these variables.