En route to a more democratic European Union – An analysis of the communication strategies of European Citizens’ Initiatives (ECIs)

L’èxit de l’iniciativa ciutadana europea (ICE) com a instrument de democràcia directa a nivell europeu està directament relacionat amb la seva promulgació. Els ciutadans d’arreu Europa han d’estar informats sobre aquest nou mecanisme per tal que es dugui a terme, la qual cosa suposa una dificultat. Aquest estudi qualitatiu ens mostra els recursos i problemes en la divulgació de les ICE. Una anàlisi basat en entrevistes amb diferents organitzadors d’aquestes ICE que ens dona algunes idees sobre les seves estratègies de comunicació, així com l’ús d’eines de comunicació i relacions amb els mitjans de comunicació. A banda de les dificultats lingüístiques i financeres hi ha altres obstacles més específics relacionats amb l’ICE.

Développement de la communication intentionnelle gestuelle à partir des usages culturels des objets dans l'interaction triadique enfant-objet-adulte

Pour que deux protagonistes parviennent à communiquer, ils doivent non seulement partager les signes verbaux et/ou non verbaux qu'ils utilisent, mais ils doivent également parvenir à accéder à l'intention communicative de chacun. Ce dernier aspect de la communication a été intimement lié aux significations et aux connaissances que les protagonistes partagent (angl. common ground). Malgré le fait que l'importance des significations partagées ait été soulignée dans la littérature concernant la communication entre adultes, cet aspect n'a pas été étudié en ce qui concerne le développement précoce de la communication. Dans le présent travail, nous suggérons d'investiguer le lien entre les significations partagées entre le jeune enfant et l'adulte et la capacité de l'enfant à communiquer de manière intentionnelle via des gestes. En nous appuyant sur l'approche de la Pragmatique de l'Objet (Moro & Rodríguez, 2005), nous suggérons que les connaissances concernant l'usage culturel de l'objet que construit progressivement l'enfant représentent un type de significations que l'enfant partage avec autrui. 12 dyades mère-enfant ont été enregistrées à l'aide d'une caméra lors d'interactions avec quatre objets. Les observations ont eu lieu au domicile des familles et ont été conduites chaque deuxième mois lorsque les enfants ont été âgés de 8 à 16 mois (groupe 1) et de 16 à 24 mois (groupe 2). Les observations ont été codées pour le niveau de maîtrise de l'usage culturel par l'enfant ainsi que pour la production de gestes par l'enfant et par l'adulte. Nous avons trouvé que plus l'enfant maîtrise les usages culturels des objets, plus il produit de gestes, et plus ces gestes remplissent une fonction communicative explicite. Concernant les gestes de l'adulte, les résultats dévoilent que plus l'enfant maîtrise les usages conventionnels des objets, plus l'adulte adresse des gestes communicatifs à l'enfant, plus ses gestes sont produits de manière complexe et plus l'intention des gestes communicatifs de l'adulte est complexe. Pris ensemble, ces résultats suggèrent que le partage de significations sur l'usage culturel des objets représente un type de connaissances communes qui permettent au bébé et à ses protagonistes de communiquer.

"Pas vraiment, votre honneur...": vadémécum de la communication entre experts forensiques et magistrats

La présente communication a pour objet la communication entre experts forensiques et magistrats. En confrontant les notions juridiques d'expertise (notamment en regard du nouveau Code de procédure pénale), d'expert judiciaire aux pratiques habituellement admises dans le milieu forensique, elle met en lumière les décalages existant entre les attentes des juristes et les réponses que peuvent apporter les experts aux questions d'expertise qui leur sont posées. La contribution se conclura par quelques brèves recommandations pouvant constituer les prémisses d'un vadémécum de la communication destiné tant aux experts qu'aux magistrats.

Hand-in-hand advances in biomedical engineering and sensorimotor restoration.

BACKGROUND: Living in a multisensory world entails the continuous sensory processing of environmental information in order to enact appropriate motor routines. The interaction between our body and our brain is the crucial factor for achieving such sensorimotor integration ability. Several clinical conditions dramatically affect the constant body-brain exchange, but the latest developments in biomedical engineering provide promising solutions for overcoming this communication breakdown. NEW METHOD: The ultimate technological developments succeeded in transforming neuronal electrical activity into computational input for robotic devices, giving birth to the era of the so-called brain-machine interfaces. Combining rehabilitation robotics and experimental neuroscience the rise of brain-machine interfaces into clinical protocols provided the technological solution for bypassing the neural disconnection and restore sensorimotor function. RESULTS: Based on these advances, the recovery of sensorimotor functionality is progressively becoming a concrete reality. However, despite the success of several recent techniques, some open issues still need to be addressed. COMPARISON WITH EXISTING METHOD(S): Typical interventions for sensorimotor deficits include pharmaceutical treatments and manual/robotic assistance in passive movements. These procedures achieve symptoms relief but their applicability to more severe disconnection pathologies is limited (e.g. spinal cord injury or amputation). CONCLUSIONS: Here we review how state-of-the-art solutions in biomedical engineering are continuously increasing expectances in sensorimotor rehabilitation, as well as the current challenges especially with regards to the translation of the signals from brain-machine interfaces into sensory feedback and the incorporation of brain-machine interfaces into daily activities.

Changing healthcare: stakeholder perceptions of the burden of chronic disease and the value of teams, measurements and communication.

Canadian healthcare is changing. Over the course of the past decade, the Health Care in Canada Survey (HCIC) has annually measured the reactions of the public and professional stakeholders to many of these change forces. In HCIC 2008, for the first time, the public's perception of their health status and all stakeholders' views of the burden and effective management of chronic diseases were sought. Overall, Canadians perceive themselves as healthy, with 84% of adults reporting good-to-excellent health. However, good health decreased with age as the occurrence of chronic illness rose, from 12% in the age group 18-24 to 65% for the population =65 years. More than 70% of all stakeholders were strongly or somewhat supportive of the implementation of coordinated care, or disease management programs, to improve the care of patients with chronic illnesses. Concordant support was also expressed for key disease management components, including coordinated interventions to improve home, community and self-care; increased wellness promotion; and increased use of clinical measurements and feedback to all stakeholders. However, there were also important areas of non-concordance. For example, the public and doctors consistently expressed less support than other stakeholders for the value of team care, including the use of non-physician professionals to provide patient care; increased patient involvement in decision-making; and the use of electronic health records to facilitate communication. The actual participation in disease management programs averaged 34% for professionals and 25% for the public. We conclude that chronic diseases are common, age-related and burdensome in Canada. Disease management or coordinated intervention often delivered by teams is also relatively common, despite its less-than-universal acceptance by all stakeholders. Further insights are needed, particularly into the variable perceptions of the value and efficacy of team-delivered healthcare and its important components.

Mobile Communication 2012 : Experiències i recerques sobre comunicació mòbil

La comunicació mòbil és un dels temes de més actualitat en diferents fòrums, des de diferents perspectives. Espanya juga un paper important per les dinàmiques i l’evolució del seu mercat. En aquest sentit, el nostre país ofereix un interès específic per l'amplitud del seu parc de dispositius 3G (el segon d'Europa, després d'Itàlia) i per la intensitat del desenvolupament de xarxes socials mòbils, a més de per la creixent implicació d'empreses en la producció i distribució de continguts mòbils. Com va passar amb Internet, es tracta d’un procés d'innovació pel qual els formats de contingut, les pràctiques de consum i els models de negoci característics de la televisió i la xarxa, per exemple, s'adapten, primer, al nou mitjà, per a després desenvolupar formes i models específics que aprofiten les potencialitats de personalització, geolocalització i conectivitat ubiqua.

Consultoria del procés de logística interna del laboratori d'anàlisis clíniques a l'Hospital General de Vic

Com a resultat de les politiques i estratègies de col·laboració entre la universitat de Vic i de l’hospital i de la voluntat de realitzar activitats formatives conjuntes , s’estableix un línia de treball orientada a l’estudi i anàlisi de la situació logística interna actual del laboratori d’anàlisis clíniques de l’Hospital General de Vic. El treball es centra en el procés intern del laboratori i l’abast de l’estudi es troba limitat a les àrees especifiques d’hematologia i coagulació i bioquímica. D’aquestes dues àrees el treball realitza un estudi exhaustiu del seu procés intern, identifica les seves activitats i la seva metodologia de treball amb l’objectiu d’elaborar el Value Stream Map de cadascuna de les àrees. Les àrees de Microbiologia, Banc de Sang i Urgències resten fora d’aquest estudi exhaustiu tot i que són presents en el treball per la inevitable interacció que tenen en la globalitat del procés. El treball es centra bàsicament en els processos automatitzats tot i que els processos que es duen a terme en el laboratori són tant automatitzats com manuals. També es limita al sistema productiu intern del laboratori tot i la interacció que té aquest sistema intern amb altres centres productius del sistema com ara són els centres d’atenció primària, els diversos hospitals i centres d’atenció sociosanitària. El laboratori es troba immers en el moment de l’elaboració d’aquest treball en un situació de canvi i millora del seus processos interns que consisteixen principalment en la substitució de part la maquinària actual que obliguen a la definició d’un nou layout i d’una nova distribució de la producció a cada màquina. A nivell extern també s’estan produint millores en el sistema informàtic de gestió que afecten a part del seu procés. L’objectiu del treball és donar visibilitat total al procés de logística interna actual del laboratori, identificant clarament com són i quina seqüència tenen els processos logístics interns i els mètodes de treball actuals, tant de recursos màquina com recursos persona, per poder identificar sota una perspectiva de generació de valor, aquells punts concrets de la logística interna que poden ser millorats en quant a eficiència i productivitat amb l’objectiu que un cop identificats es puguin emprendre accions i/o projectes de millora. El treball finalitza amb un anàlisis final del procés logística interna des d’una òptica Lean. Per fer-ho, identifica aquelles activitats que no aporten valor al procés o MUDA i les classifica en set categories i es realitzen diverses propostes de millora com són la implantació d’un flux continu , anivellat i basat en un concepte pull , identifica activitats que poden ser estandarditzades i/o simplificades i proposa modificacions en les infraestructures físiques per donar major visibilitat al procés. L’aspecte humà del procés es planteja des d’un punt de vist de metodologia, formació, comunicació i aplicació de les 5S.

The young infant's triangular communication in the family : access to threesome intersubjectivity ? Conceptual considerations and case illustrations

During these last decades, the notion of primary intersubjectivity has gained acceptance among developmentalists and clinicians. But a new challenge is put out to our models by recent findings on the triangular competence of the very young infant, or her capacity to simultaneously communicate with two partners at a time. This discovery raises the question of a collective form of intersubjectivity. Findings on the triangular competence of the 3- to 4-month-old interactions with father and mother in different contexts of the Lausanne trilogue play situation are reviewed and illustrated, with a view to examine whether it is based on a dyadic or triangular program and whether conditions for a threesome form of primary intersubjectivity are fulfilled. The discussion focuses on the revisions of the theory of intersubjectivity, of developmental theory, and of clinical practice these findings call for, pointing toward a three -person psychology too.