Healthy child, healthy future - Speech and language therapy: Factsheet for parents 6. Tips for talking: children aged 4 to 5 years

This factsheet highlights simple ideas to encourage speech in children around 4 to 5 years old.

Healthy child, healthy future - Speech and language therapy aide memoire for health visitors

This card outlines the key skills, causes for concern and management options for children aged 24 months and 30 months.

Healthy child, healthy future - Speech and language therapy: Factsheet for parents 1. Does my child speak clearly?

This factsheet describes how parents can help their child speak more clearly.

Healthy child, healthy future - Speech and language therapy: Factsheet for parents 5. Does my child have a voice problem?

This factsheet describes voice disorders such as 'hoarseness' in children and what parents can do to help their child with a voice problem.

Healthy child, healthy future - Speech and language therapy: Factsheet for parents 4. Dummies and talking

This factsheet gives advice to parents on the use of dummies and their effect on a child's speech.

Counsellor behaviours and patient language during brief motivational interventions: a sequential analysis of speech

AIMS: To investigate empirically the hypothesized relationship between counsellor motivational interviewing (MI) skills and patient change talk (CT) by analysing the articulation between counsellor behaviours and patient language during brief motivational interventions (BMI) addressing at-risk alcohol consumption. DESIGN: Sequential analysis of psycholinguistic codes obtained by two independent raters using the Motivational Interviewing Skill Code (MISC), version 2.0. SETTING: Secondary analysis of data from a randomized controlled trial evaluating the effectiveness of BMI in an emergency department. PARTICIPANTS: A total of 97 patients tape-recorded when receiving BMI. MEASUREMENTS: MISC variables were categorized into three counsellor behaviours (MI-consistent, MI-inconsistent and 'other') and three kinds of patient language (CT, counter-CT (CCT) and utterances not linked with the alcohol topic). Observed transition frequencies, conditional probabilities and significance levels based on odds ratios were computed using sequential analysis software. FINDINGS: MI-consistent behaviours were the only counsellor behaviours that were significantly more likely to be followed by patient CT. Those behaviours were significantly more likely to be followed by patient change exploration (CT and CCT) while MI-inconsistent behaviours and 'other' counsellor behaviours were significantly more likely to be followed by utterances not linked with the alcohol topic and significantly less likely to be followed by CT. MI-consistent behaviours were more likely after change exploration, whereas 'other' counsellor behaviours were more likely only after utterances not linked with the alcohol topic. CONCLUSIONS: Findings lend support to the hypothesized relationship between MI-consistent behaviours and CT, highlight the importance of patient influence on counsellor behaviour and emphasize the usefulness of MI techniques and spirit during brief interventions targeting change enhancement.

Gènere i bilingüisme: connectant experiències i teories. Introductory paper in Santaemilia, José, Patricia Bou, Sergio Maruenda i Gora Zaragoza International Perspectives on Gender and Language

Peer-reviewed

Regional and hemispheric determinants of language laterality: Implications for preoperative fMRI.

Language is typically a function of the left hemisphere but the right hemisphere is also essential in some healthy individuals and patients. This inter-subject variability necessitates the localization of language function, at the individual level, prior to neurosurgical intervention. Such assessments are typically made by comparing left and right hemisphere language function to determine "language lateralization" using clinical tests or fMRI. Here, we show that language function needs to be assessed at the region and hemisphere specific level, because laterality measures can be misleading. Using fMRI data from 82 healthy participants, we investigated the degree to which activation for a semantic word matching task was lateralized in 50 different brain regions and across the entire cortex. This revealed two novel findings. First, the degree to which language is lateralized across brain regions and between subjects was primarily driven by differences in right hemisphere activation rather than differences in left hemisphere activation. Second, we found that healthy subjects who have relatively high left lateralization in the angular gyrus also have relatively low left lateralization in the ventral precentral gyrus. These findings illustrate spatial heterogeneity in language lateralization that is lost when global laterality measures are considered. It is likely that the complex spatial variability we observed in healthy controls is more exaggerated in patients with brain damage. We therefore highlight the importance of investigating within hemisphere regional variations in fMRI activation, prior to neuro-surgical intervention, to determine how each hemisphere and each region contributes to language processing. Hum Brain Mapp, 2010. © 2010 Wiley-Liss, Inc.

The interactional space in CLIL (Content and Language Integrated Learning) and EFL (English as a Foreign Language) classrooms

Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.

La valoració del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisió de places del personal al servei de l’administració de justícia

La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisió de les places judicials. L’anàlisi de la tramitació parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisió de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinació dels barems de puntuació concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoració de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitació lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritació puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.