1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Article que a partir de l'estudi d'uns casos concrets documentats planteja diferents hiptesis sobre les pautes de la formaci dels hisendats a les comarques gironines, la cronologia seguida durant aquest procs i apunta els mecanismes interns (a la famlia, al patrimoni i a la comunitat pagesa) i externs que han acabat per configurar els hisendats com a grup dominant a la societat gironina del segle XIX
Resumo:
Al llarg del segle XVI es produ de manera lenta i heterognia la progressiva introducci al Principat de les formes artstiques del Renaixement itali. Tradicionalment, a Catalunya, igual que a la resta del territori europeu, havia estat la noblesa, com a estament ms proper al poder reial, la principal protagonista en el procs de comitncia de les obres de ms envergadura, moltes d"elles plantejades amb un sentit ulic que pretenia manifestar el predomini poltic i econmic de qu havia gaudit d"antuvi aquest segment de la societat. Tanmateix, amb l"arribada a casa nostra dels nous corrents artstics renaixentistes es produ una certa inflexi en aquesta tendncia, i hom pot observar com, a la fi del segle XVI i, sobretot, al llarg del segle XVII, aparegueren en l"escena del mercat artstic alts funcionaris reials, magistrats i juristes que, adherits al modern corrent de pensament humanista, dugueren a terme un important exercici de promoci i finanament d"empreses arquitectniques, escultriques i pictriques seguidores dels preceptes renaixentistes. El present estudi analitza en quins termes es produ aquest relleu de patrocini artstic i repassa alguns casos ben emblemtics.
Resumo:
Existe un nmero elevado de sectores de la sociedad que identifican los beneficios ofrecidos por el ecosistema del manglar as como la interaccin entre ellos y el bienestar humano. An as, los servicios ecosistmicos (ESs) ofrecidos por la naturaleza son poco visibles y reconocidos legislativamente. Se puede observar que el manglar es uno de los ecosistemas ms productivos del planeta. Tienen gran importancia tanto econmica, social, ambiental como cultural, pero en las ltimas dcadas se ha hecho ms notable una degradacin progresiva debida, en gran parte, a la cra de camarn en cautividad, la camaronicultura. Por esta causa, se observa que la legislacin y las polticas que pretenden gestionar estos ecosistemas, no actan en consecuencia al no imponer ciertas medidas necesarias para esta vital proteccin, ni considera la importancia de los ecosistemas para la vida de las comunidades tradicionales que dependen de sus servicios para sobrevivir. Por ello es necesario producir un conocimiento sobre ESs a partir de la percepcin por parte de la comunidad y que la comunidad se implique en la resolucin de esta problemtica, ya sea en la toma de decisiones o mediante ciertas actividades o acciones que puedan denunciar estas prcticas insostenibles. Frente a este contexto, este trabajo fue realizado a partir de la informacin obtenida en la comunidad de Curral Velho (Cear, Brasil), con el objetivo de realizar un estudio sobre los ESs provedos por los manglares a partir de la percepcin de la comunidad para demostrar la importancia que stos tienen para el bienestar de los habitantes de la comunidad que se benefician. Los resultados fueron alcanzados a partir de una combinacin de metodologas sociales que hacen posible la participación por parte de los habitantes: free listing, encuestas de valoracin, grupos focales y observacin participante. En la aplicacin de estos mtodos fueron identificados nuevos ESs de carcter psicolgico por los pescadores/as de la pesca artesanal. Por lo que se concluye que es importante tener en cuenta la opinin de las comunidades adyacentes para preservar los flujos ecosistmicos que proporciona el manglar.
Resumo:
En nom de la exportaci dels valors democrtics sha prets justificar la introducci dels principis del neoliberalisme a escala mundial. Limaginari democrtic ha estat utilitzat com a disfressa elegant per a intentar tapar la progressiva debilitat generada en el cos social pels processos de globalitzaci de leconomia. Per malgrat de linicial triomfalisme del pensament nic, parallelament sha anat generant tota una xarxa internacional de resistncia que sembla tenir cada cop ms un gran poder de mobilitzaci
Resumo:
FEMAs Integrated Public Alert and Warning System (IPAWS): El sistema integrat pblic dalertes i avisos de FEMA s una eina basada en internet que les autoritats Federals, Estatals, territorials, tribals i locals poden fer servir per enviar avisos i alertes pbliques crtiques. IPAWS s accessible a travs dun software i uns requeriments de sistemes sense cost en lenviament de missatge (tot i que s pot tenir cost ladaptaci dels sistemes per la compatibilitat amb el software). No s obligatori i no substitueix els mecanismes existents dalerta sin que complementa els sistemes existents i ofereix noves capacitats.
Resumo:
El treball que es presenta cont un text articulat sobre la part de teoria general del contracte (arts. 612-1 i segents) del llibre sis del Codi Civil de Catalunya. El procs de codificaci civil que es viu a Catalunya justifica aquest treball, que podria ser til per a elaboraci del llibre sis del CCCat dedicat a les obligacions i els contractes. El treball consta duna proposta de text articulat, amb el seus respectius comentaris a cada article. Es tracta del captol segon del ttol primer del llibre sis, i es divideix en les segents seccions: 1) El contracte, els seus elements essencials, i la seva eficcia; 2) La formaci del contracte; 3) La interpretaci del contracte; i 4) La ineficcia del contracte, que inclou lanlisi dels vicis del consentiment. El treball ha pres com a referncia les principals propostes dharmonitzaci del dret contractual (Principis Unidroit [PICC], Principis de Dret Contractual Europeu [PECL], Marc Com de Referncia [DCFR], i lInstrument Opcional sobre Compravenda Europea [CESL] i la regulaci dels codis ms moderns (entre ells, el del Quebec, lHolands, el Portugus o lItali) i les seves propostes de reforma (el projecte Terr a Frana, i la Propuesta de Modificacin del Cdigo Civil Espaol en materia de obligaciones y contratos). En la proposta presentada sincorporen institucions no regulades en el Codi civil espanyol actualment vigent a Catalunya en la seva condici de dret supletori, i somplen algunes llacunes daquest cos legal. Es poden citar, entre elles, les clusules abusives dels contractes, el canvi en les circumstncies essencials del contracte, el contracte per a persona per designar, la responsabilitat per culpa in contrahendo, les cartes dintencions, el rgim de loferta i lacceptaci del contracte, els contractes preparatoris, els drets de preferncia, la possibilitat danullaci del contracte per concessi dun avantatge injust a alguna de les parts, i el rgim dels contractes en frau de creditors.
Resumo:
El Centre d'Innovaci i Formaci en Educaci (CIFE) de la Universitat de Vic (UVic) promou la creaci, a l'inici del curs 2010-2011, de dos grups dInnovaci. Un dells s el grup CIFE-GI Incorporaci de les TIC a la docncia, que est treballant en lestudi i la utilitzaci deines digitals en la docncia, que integrin els vessants tecnolgic, didctic, metodolgic i formatiu. Durant el curs 2010-2011, el grup ha treballat en la creaci dun Dipsit Digital dActivitats Docents (DDAD) amb la intenci que sigui un espai dintercanvi entre els professors, i de transferncia de les experincies portades a terme a les aules amb el suport de les TIC. Aquesta comunicaci mostra els resultats de lanlisi de les dades registrades en el DDAD fins al juny del 2011, amb lobjectiu didentificar la tipologia daquestes activitats.
Resumo:
Laugment de la utilitzaci de les noves tecnologies a la nostra societat permet a les empreses arribar al client duna forma ms rapida i facilitant la informaci de manera gil i ordenada. Amb aquest objectiu sha creat una botiga virtual que ser la part visible als usuaris i clients de lempresa PRINTONER S.L , dedicada al sector dels consumibles, especialment els reciclats. Per lempresa un dels objectius principals s oferir al client la possibilitat de comprar els seus productes de manera cmode a travs dInternet, ja que accedint amb un nom dusuari i una contrasenya podr obtenir totes les referncies de les que es disposa, podr tramitar les comandes i controlar-ne lestat fins el moment de lentrega. A part de les seccions destinades a usuaris i clients sha creat una zona dadministraci, on els responsables de lempresa podran gestionar tots els productes, modificar i visualitzar les comandes. A ms aprofitant que aquestes quedaran guardades a una base de dades juntament amb els productes venuts, sintegrar el sistema de facturaci de lempresa, cosa que fins el moment es feia de manera manual i maldestre. Tamb es programar una part on els responsables podran insertar reparacions i vendes informtiques que shagin de facturar o per fer-ne un us estadstic en un futur. Tot aix ens portar a implementar un sistema dusuaris registrats amb diferents permisos i diferents nivells daccs a laplicaci, fins a un total de 5. Sha intentat fer de laplicaci, un sistema a mida i que compleixi tots els requisits que lempresa ens ha demanat, amb la previsi que ms endavant shi pugui implementar un sistema de gesti destocs i altres millores per oferir als seus clients un servei inigualable. Per tal de portar a terme tot aquest treball sha utilitzat una tecnologia de lliure distribuci com s el llenguatge PHP i la base de dades MySQL, aquesta opci a part duna filosofia es produeix per intentar minimitzar els costos de laplicatiu. La finalitat de lempresa amb aquest projecte s oferir millor imatge i servei, efectivitat i rapidesa en tot el procs de vendes, aix com reduir costos de facturaci i tamb de publicitat, ja que es podr potenciar molt ms la pgina web via internet.
Resumo:
Objectiu: Aquest estudi pretn aportar coneixement sobre el model datenci que reben les persones de ms de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa s dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilitzaci daquest. Mtode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La poblaci destudi sn aquelles persones de 80 i ms anys de Vic que van sollicitar la valoraci de dependncia entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependncia reconegut i un Pla Individual dAtenci validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de lrea dAfers Socials i Ciutadania de lAjuntament de Vic. Les variables dependents sn la utilitzaci de recursos formals (teleassitncia, servei datenci domiciliria pblic i privat- , centre de dia, residncia i prestacions econmiques derivades de la llei de la dependncia). El grau de dependncia, el gnere, ledat, lestat civil, la convivncia, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model datenci majoritari s el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). Ls de recursos formals t un paper subsidiari (37.7%). La variable convivncia influeix de forma significativa amb ls de serveis formals (p<0.001 en ls de TAS, el SAD pblic i el SAD privat) . Conclusi: Els disseny de programes i criteris de provisi de serveis haurien de contemplar no noms el grau de dependncia sin tamb variables ms dentorn com la convivncia. No obstant, existeix encara poca evidncia cientfica en aquesta lnia, per aix shauria de potenciar l investigaci que permets analitzar les variables de la funci social de forma ms acurada. Paraules clau: Dependncia, suport formal, suport informal.
Resumo:
El tema que aqu ens ocupa s esbrinar quins sn els hbits de lectura dels pares i les mares i constatar si influeixen o no en l'adquisici d'aquests mateixos hbits en els seus fills i filles. Les dades utilitzades per fer la investigaci sn el resultat de cinquantasis enquestes contestades per pares i mares d'infants d'educaci primria, que ens serveixen per veure que la motivaci dels infants envers la lectura no depn noms de la famlia, sin tamb de l'escola i de la societat, que han de treballar conjuntament
Resumo:
En aquesta recerca es presenta el Pla dIntervenci Motivacional (PIM) per subjectes que han de realitzar un programa formatiu (PF) en matria de violncia domstica com a mesura penal alternativa. La finalitat principal daquest programa motivacional s que els usuaris inicin el PF en condicions ptimes per aix augmentar leficcia de la mesura i la seva reinserci en la societat. El PIM sha fonamentat en els models terics sobre motivaci al canvi i en les tcniques teraputiques que resulten ms rellevants i eficaces, segons la revisi bibliogrfica exhaustiva feta en la recerca El PIM s un programa dintervenci individualitzat amb una duraci dentre 4 i 6 sessions, segons la intensitat de la seva aplicaci. El programa vol ajudar als participants a identificar els aspectes positius derivats daquest canvi i les seves capacitats personals per aconseguir-lo. Per portar-ho terme, sutilitza un estil teraputic basat en el dileg socrtic mitjanant el qual es treballen els aspectes segents: resoluci de lambivalncia, sentiment dautoeficcia, identificaci dobjectius especfics i desenvolupament dun pla dacci alternatiu. Mitjanant lelaboraci dels exercicis i tasques descrits en aquesta memria, el professional guia a lusuari per aconseguir augmentar la seva motivaci per canviar la conducta problemtica que ha estat objecte de la imposici de la mesura penal.
Resumo:
L'autora analitza l'impacte de les noves tecnologies en la nostra societat i se centra sobretot en l'influncia que reben infants i joves
Resumo:
Viure al ritme de la societat d'avui suposa un seguit de reptes difcils de superar per l'home actual, com ara l'adequaci i el canvi. Al llarg de l'article s'analitzen quins sn els factors ontolgics que es troben en aquest procs de canvi constant que provoca una transformaci permanent dels valors i coneixements
Resumo:
Sota el nom dUnivers de la Comunicaci Audiovisual definim un projecte que t, com a element ms significatiu, la representaci visual dun mapa conceptual format per les referncies (autors, obres i conceptes) que tant el professorat com lalumnat hem considerat ms significatives del nostre camp destudi. L Univers... es defineix tamb com un espai a internet on podem trobar, a ms del mapa conceptual, un espais de debat i un conjunt de fitxes que interrelacionen el mapa amb les assignatures dels estudis. El projecte busca apropar i potenciar la participació de lalumnat en el reconeixement i la lectura crtica del seu autors, obres i conceptes de referncia, donant visibilitat al procs i fent-lo pblic. Des de lUnivers... proposem una nova aproximaci a la competncia general descrita com a capacitat crtica de naturalesa multidisciplinria que doti a lalumnat de capacitat de recerca acadmica i aplicada. Entenem aquesta capacitaci crtica com un procs que va desenvolupant lalumnat durant tot el grau. Procs que suposa, en una dimensi individual, assolir objectius com el reconeixement, localitzaci i configuraci dun marc referencial propi, i que permet, en la seva dimensi collectiva, participar en la definici i concreci dun marc com. Amb aquesta aproximaci busquem ubicar les competncies generals en el centre del procs de socialitzaci que suposa letapa de formaci universitria, dotant-les dun entorn propi que, alhora, es relaciona amb lespai de les assignatures. El projecte Univers... ha estat desenvolupat pel Deganat i la Unitat de Suport a la Innovaci Docent dels Estudis de Comunicaci Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra durant el curs acadmic 2006/2007
Resumo:
Des de linici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importncia daprendre a partir de lensenyament del saber fer o competncies, en lactual llenguatge introdut pel conveni de Bolonya el 1999. Aquesta comunicaci vol discutir primer les dificultats del cos docent per adequar-se als canvis generacionals i, al mateix temps, vol fer una reflexi sobre fins a quin punt la proposta de models alternatius en lactualitat s vlida. Aquestes dues qestions es tractaran a travs lexplicaci duna experincia docent innovadora, en lmbit de lurbanisme, amb un grup destudiants del segon any dels estudis dArquitectura. Aquest esdeveniment sexplicar a partir duna anlisi de lalumnat feta tamb mitjanant dun qestionari que es va passar per conixer les seves perspectives abans que comencs el curs. Desprs sexplicaran els objectius, la divisi de les tasques, els resultats esperats, els resultats assolits i els resultats no esperats per positius. Lavaluaci del curs va ressaltar que la programaci dun curs a partir de les necessitats dels estudiants comporta una gran participació del professorat en el moment de desenvolupar la tasca docent i que va ms enll de la implicaci que comporta la clssica docncia magistral. Al mateix temps, lxit positiu va ser motiu tamb duna reflexi sobre els factors que hi van contribuir
