1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
Com a conseqncia dels canvis legislatius introduts en el Codi penal i laugment de la poblaci penitenciria per delictes contra la seguretat de trnsit, sha elaborat i implementat el programa CONTE (Conducci Temerria) en el Centre Penitenciari dHomes de Barcelona. Des de la seva implementaci a labril del 2008, 93 interns han participat en el programa en onze edicions. El programa t una durada dun mes, amb 16 sessions, quatre setmanals duna hora i mitja cadascuna. Es descriu el contingut i objectiu de les sessions. Els interns que han participat han manifestat la seva satisfacci amb el programa. En un futur caldria establir mesures per avaluar leficcia daquest tipus de programes.
Resumo:
Com a conseqncia dels canvis legislatius introduts en el Codi penal i laugment de la poblaci penitenciria per delictes contra la seguretat del trnsit, es va elaborar i implementar el programa CONTE (Conducci Temerria). Des del seu inici, 93 interns han participat en el programa i sobre aquests shan recollit dades sociopersonals i altres despecfiques relacionades amb la conducci. Davant de labsncia de dades sobre subjectes empresonats per delictes contra la seguretat viria, es va plantejar avaluar el perfil psicolgic daquests. En relaci amb les dades sociopersonals cal destacar que la franja dedat en la qual se situa el major nombre dinterns s entre els 30 i 40 anys i un 50% presenta una problemtica dalcoholisme. Pel que fa als trets de personalitat, destaquen un elevat neuroticisme, una baixa responsabilitat i obertura i una puntuaci elevada en lagressivitat fsica i en la impulsivitat motora. La realitzaci daquest tipus destudis podria afavorir el disseny de programes ajustats a les caracterstiques sociopersonals daquesta tipologia dinterns.
Resumo:
Shan estudiat els interns per delictes contra la seguretat viria de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles caracterstiques diferencials respecte dels altres interns i de la poblaci general. Especialment sha estudiat si sn persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o b sn socialment i psicopatolgicament normatives per han patit un cmul de circumstncies fortutes relacionades amb la conducci i lalcohol que els ha dut a la pres. Els principals resultats sn: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum dalcohol. Aquest s un percentatge prou alt que indica la influncia de lalcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els mbits sanitari i social i que desmitifica la imatge socialitzadora de lalcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador dalcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viria cal un patr estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum dalcohol, com s lalcoholisme. s improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb labundncia dels diagnstics dalcoholisme, lelevada comorbiditat psiquitrica dels malalts alcohlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cnnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos smptomes psicolgics conjunturals relacionats amb linternament, per alhora una elevada ocultaci, o manca de conscincia de la patologia crnica, prvia a linternament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que s una poblaci aparentment normalitzada i adaptada socialment (de ms edat, amb ms feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: lalcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment bevedora social pot acabar en una espiral de reincidncia penitenciria desencadenada per lalcohol.
Resumo:
El canvi climtic s una realitat i t efectes, tant directes com indirectes, sobre la salut. Sn necessries actuacions concertades per abordar aquestes qestions de salut pública plantejades pel canvi climtic, aix com tamb disposar de mecanismes per predir quina ser la seva evoluci. En aquest projecte es discuteixen les malalties infeccioses adquirides a travs de diferents vies (artrpodes vectors, rosegadors, aigua, aliments i aire) en referncia al canvi climtic al mn i tamb a Catalunya. Basat en una extensa revisi dels treballs i articles publicats, i de comentaris dexperts, es presenta una avaluació dels canvis de les malalties infeccioses: incidncia, prevalena i distribuci dels patgens i vehicles transmissors en un entorn canviant. En el present estudi es detallen alguns dels casos ms estudiats i demostrats demergncia i reemergncia de brots infecciosos a diferents zones del planeta associats a certes variacions en les variables climtiques. Degut a lalt nivell dincertesa sobre el ritme del canvi climtic i el seu impacte sobre les malalties infeccioses, es proposa un seguit de lnies de futur. Una de les propostes s crear una xarxa integrada de dades ambientals i epidemiolgiques, amb capacitat de connectar aquestes dades amb la vigilncia dels patgens, vectors i de la qualitat de laigua, entre daltres factors. Aquestes anlisis podrien orientar les estratgies dactuaci en un futur per la protecci de la salut de la poblaci.
Resumo:
En el territori del Barcelons les obres han estat a lordre del dia. Abans de linici de la crisi es van encetar i programar nombroses obres tan dimmobles com de grans infraestructures com la que aqu es presenta: un intercanviador de metro. Lalta densitat demogrfica daquesta regi ha fet que aquests treballs realitzats a les obres siguin poc compatibles amb el benestar i la salut de la poblaci. Un dels principals factors causants del malestar als vens s el soroll. Mitjanant estudis de modelitzaci acstica, com el realitzat en aquest projecte, es pretn preveure i evitar que lafecci acstica derivada de les obres sigui perjudicial per la persona per tal de compatibilitzar al mxim possible les feines de lobra amb el benestar general. Mitjanant el programa de monitoritzaci acstica CadnaA i nombroses mesures acstiques in situ sha pogut preveure la futura afecci sonora de 6 fases dobra considerades com les ms sorolloses i shan proposat un seguit de mesures preventives i/o correctores per tal dassolir uns nivells acstics assequibles amb la legislaci vigent.
Resumo:
Larticle tracta el dilema normatiu que implica laplicaci de la `securititzaci, com mtode per a comprendre la construcci social de les amenaces i les poltiques de seguretat. La securititzaci com empresa terica i prctica es utilitzada de manera creixent per part dacadmics i executors. El present treball acadmic pretn proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securititzaci, una aplicaci alternativa de la mateixa que s sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqncies normatives que comporta la seva utilitzaci. Larticle sost que lanlisi i el debat sobre processos de securititzaci t implicacions normatives que, en aquest estudi, sentenen com la securititzaci negativa dun referent. En el mateix safirma que la securititzaci negativa dun referent es duu a terme per mitj de lanlisi acrtica dels processos de securititzaci que han sorgit a travs de relacions dexclusi i de poder. Sofereix, doncs, una comprensi crtica i una aplicaci dels estudis en securititzaci com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Aix, en primer lloc, sexamina cm la creaci de la teoria de securititzaci per part de lEscola de Copenhague (Copenhagen School) dna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simblic de la seguretat vista com invocaci poltica i concepte teric. En segon lloc, savaluen els intents previs de superaci del dilema normatiu dels estudis de securititzaci perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes senfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de laplicaci de la securititzaci es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crtics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relaci a ella. Els exemples rellevants que es donen a larticle son el de la securititzaci del terrorisme internacional i la immigraci.
Resumo:
La mesura de seguretat s la conseqncia jurdica de naturalesa penal prevista per la llei davant la comissi d'un fet delictiu, en virtut de la qual es priva d'un determinat dret al responsable, no en funci de la seva culpabilitat -perqu li falta en absolut, o b la conserva per notablement limitada o reduda- sin valorant la seva perillositat criminal. Aquesta perillositat sexterioritza amb la comissi del delicte i sha de considerar en tot cas la privaci del dret com a imprescindible per controlar-la.
Resumo:
La investigaci que es presenta en aquest treball de recerca parteix de la necessitat d'avaluar rigorosament els programes d'innovaci AICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera) que es porten a terme en alguns centres educatius de secundria de Catalunya. Les dades de l'anlisi, recollides en un institut de secundria, tenen com a punt de partida les programacions de tres unitats didctiques AICLE de cincies en angls a diferents nivells educatius de l'etapa de secundria obligatria (ESO). Amb l'objectiu de poder presentar un producte entenedor i fiable s'han realitzat diverses categoritzacions dels continguts curriculars, les quals han possibilitat fer una anlisi exhaustiva de l'existncia o no d'una concordana entre les tasques d'avaluació i les tasques d'aprenentatge en les aules AICLE i alhora analitzar l'adequaci d'aquestes tasques per avaluar i promoure l'assoliment de dues de les vuit competncies que el currculum catal defineix com a bsiques en el currculum de l'ensenyament secundari obligatori: Cb1 (competncia comunicativa) i Cb5 (competncia d'aprendre a aprendre)
Resumo:
L'objectiu del projecte ha estat la millora de la qualitat docent de l'assignatura Estructura de Computadors I, impartida a la Facultat d'Informtica de Barcelona (UPC) dins els estudis d'Enginyeria Informtica, Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes i Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti. S'ha treballat en quatre lnies d'actuaci: (i) aplicaci de tcniques d'aprenentatge actiu a les classes; (ii) aplicaci de tcniques d'aprenentage cooperatiu no presencials; (iii) implantaci de noves TIC i adaptaci de les ja emprades per tal d'habilitar mecanismes d'autoavaluació i de realimentaci de la informaci referent a l'avaluació; i (iv) difusi de les experincies derivades de les diferents actuacions. Referent a les dues primeres mesures s'avalua l'impacte de metodologies docents que afavoreixen l'aprenentatge actiu tant de forma presencial com no presencial, obtenint-se clares millores en el rendiment respecte a altres metodologies utilitzades anteriorment enfocades a la realitzaci de classes del tipus magistral, en qu nicament es posa a l'abast dels alumnes la documentaci de l'assignatura per a qu puguin treballar de forma responsable. Les noves metodologies fan especial mfasi en el treball en grup a classe i la compartici de les experincies fora de classe a travs de frums de participaci. La mesura que ha requerit ms esfor en aquest projecte s la tercera, amb el desenvolupament d'un entorn d'interfcie web orientat a la correcci automtica de programes escrits en llenguatge assemblador. Aquest entorn permet l'autoavaluació per part dels alumnes dels exercicis realitzats a l'assignatura, amb obtenci d'informaci detallada sobre les errades comeses. El treball realitzat dins d'aquest projecte s'ha publicat en congressos rellevants en l'rea docent tant a nivell estatal com internacional. El codi font de l'entorn esmentat anteriorment es posa a disposici pública a travs d'un enlla a la web.
Resumo:
El present treball parteix de la hiptesi de si els principals partits poltics catalans disposen, o no, duna estratgia de seguretat internacional clara i ben definida. Per tal de respondre a la hiptesi plantejada, i partint de lEstratgia Europea de Seguretat de lany 2003, amb les amenaces que shi estableixen, shan estudiat els programes electorals i altre material dels cinc principals partits poltics catalans (CiU, PSC, ERC, PP i ICV). Sha posat mfasi en els programes de les eleccions generals de 2004 i 2008 i de les europees de 2004 i 2009, i shan contrastat els resultats amb entrevistes als responsables de les sectorials de Seguretat, Defensa i/o Internacional de cada partit poltic. Aquest assaig espera poder demostrar si els partits abans esmentats tenen una estratgia de seguretat internacional i si estan preparats per a les amenaces del segle XXI. Sha pogut constatar que 4 dels 5 partits estan ms interessats en la seguretat internacional que ens els serveis sanitaris, per posar un exemple. En un altre nivell danlisi, sha pogut apuntar la tendncia que els partits desquerra i centre-esquerra es centren ms en la seguretat humana, mentre que els partits de centre es focalitzen en la seguretat pragmtica i els de dretes, en la seguretat tradicional.
Resumo:
Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball collaboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didctica general i atenci a la diversitat i Organitzaci del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experincies docents fent formaci entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posici respecte a l'elaboraci dels nous graus de Formaci del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competncies, lEEES ens ha obligat a fer una reflexi sobre la nostra docncia, leducaci superior i la formaci dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientaci concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores aix com dalumnes perqu sha implementat en els 13 grups dalumnes de Formaci del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes daprenentatges, els espais moodle, aix mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qestionaris i grups de discussi. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que tamb es destaquen en linforme: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat dincorporar tcniques especialistes en el disseny dentorns virtuals daprenentatge en els equips docents, entre daltres. Daltra banda amb lelaboraci dels nous plans destudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut lentitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avanant daltres maneres, per tant finalitzem un projecte, per es necessari replantejar-se un altre.
Resumo:
Resultats duna enquesta de victimitzaci a migrants, elaborada en el si del Grup de recerca Sistema de justcia penal, amb el finanament de lInstitut de Seguretat de Catalunya. La recerca projectada parteix de la constataci de lescs coneixement existent sobre la victimitzaci de la poblaci migrant. Aquesta no s una singularitat del nostre pas, sin que s una deficincia universal, que t molt a veure amb la posici social de les persones migrants i amb les caracterstiques de les fonts de coneixement de la delinqncia, tant les de carcter oficial com les no oficials. Ja Christie (1986) havia advertit que la delinqncia soportada per la poblaci migrant estava infrarepresentada a les enquestes de victimitzaci, fet que explicava per la tendncia daquests instruments de recerca a centrar-se en la vctima ideal. Sigui o no certa lafirmaci, pot constatar-se fcilment com la forma en que normalment es duen a terme les enquestes permet pressuposar que no arriben a les persones migrants de la mateixa manera que a la poblaci general. Un fet no menyspreable s que les persones pertanyents a aquests col-lectius socials minoritaris disposen en menor mesura de telfon fix al seu domicili. A banda, sha de comptar amb els obstacles que poden dificultar laccs dels entrevistadors o la confiana en aquests, i que les enquestes de victimitzaci no acostumen a estratificar la mostra incloent entre els grups de poblaci prefixats en la mostra convidada la nacionalitat de les persones entrevistades. Les enquestes de victimitzaci realitzades a Catalunya i, en general, a Espanya, no han estat una excepci en aquests punts i per tant s pertinent dubtar si reflecteixen de manera adequada la victimitzaci que pateixen aquests col-lectius.
Resumo:
El tumor vesical superficial s la neoplsia ms comuna de laparell genitourinari. El tractament delecci s la RTU vesical, per moltes vegades precisa dadjuvncia posterior, com les instillacions de BCG o Mitomicina C endovesicals. Aquests tractaments no estan exempts defectes adversos, que poden afectar la qualitat de vida dels pacients als quals sels administra. La qualitat de vida relacionada amb la salut s una eina important per valorar limpacte que tenen alguns procediments teraputics. Mitjanant qestionaris de salut es pretn avaluar-ho. Sha intentat crear un qestionari que pugui utilitzar-se en la prctica diria pels pacients que reben tractament amb quimioterpia o immunoterpia endovesical.
