Introducing online teaching in Humanities: A case study about the acceptance of online activities by the academic staff of classical languages

The purpose of this paper is to show the perceptions of the academic staff of classical languages (ancient Greek and Latin) concerning use of online activities during their courses. The study was carried out in three countries: Greece (three major Universities), Spain (University of Barcelona) and the United States (University of California, Berkeley) with the participation of thirty-three academic instructors. Depending on the level of use and acceptance of the ICT and following G. Moore¿s classification, we separated the participating academics in three groups: the conservatives, the mainstream and the early adopters. The fact that the smallest group is the third clearly shows the necessity for teachers¿ preparation and training before introducing innovative projects in the classroom. Since the starting point for the application of innovation in the classroom is the teacher, policy makers should focus on helping them become conscious of changes in teaching methods and include their opinion during the design of innovative projects.

A Case-based reasoning approach to validate grammatical gender and number agreement in Spanish language

Across Latin America 420 indigenous languages are spoken. Spanish is considered a second language in indigenous communities and is progressively introduced in education. However, most of the tools to support teaching processes of a second language have been developed for the most common languages such as English, French, German, Italian, etc. As a result, only a small amount of learning objects and authoring tools have been developed for indigenous people considering the specific needs of their population. This paper introduces Multilingual–Tiny as a web authoring tool to support the virtual experience of indigenous students and teachers when they are creating learning objects in indigenous languages or in Spanish language, in particular, when they have to deal with the grammatical structures of Spanish. Multilingual–Tiny has a module based on the Case-based Reasoning technique to provide recommendations in real time when teachers and students write texts in Spanish. An experiment was performed in order to compare some local similarity functions to retrieve cases from the case library taking into account the grammatical structures. As a result we found the similarity function with the best performance

Gens, paraules i l'origen dels europeus

Les paraules, com els gens, proporcionen pistes molt importants sobre la història de la humanitat. Una de les poblacions més analitzades des del punt de vista genètic i lingüístic és l'europea. La utilització de tècniques d'anàlisi genètica en la qüestió de l'origen de les llengües indoeuropees ha proporcionat resultats molt semblants als obtinguts en estudiar l'origen genètic d'aquesta població [...].

Contextos per a l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura

L’article parteix de la hipòtesi que ensenyar a llegir i a escriure és complex perquè hi intervenen diversos factors, cada un amb els seus marcs teòrics de referència i tots ells interrelacionats: factors lingüístics, evolutius, cognitius, socioculturals i emocionals.Al llarg dels últims quaranta anys i, un cop superada la discussió entre els mètodes sintètics i globals, la didàctica dels inicis de la lectura i de l’escriptura s’ha enfocat, en consonància amb les noves aportacions de la lingüística i de la psicologia, des de diferents perspectives. Se’n destaquen tres: la didàctica centrada en el text, la didàctica centrada en l’infant, i la didàctica centrada en el context. Actualment, la convivència d’aquestes tres perspectives a l’escola fa que molt sovint una s’imposi sobre les altres i que oblidem de com és de complex ensenyar a llegir i a escriure. Ara bé, de la reflexió sobre cada un d’aquests enfocaments, se’n deriven uns criteris generals que, tot i plantejar tensions, ens permeten abordar el treball de la llengua escrita, de manera que, quan els infants acabin el Cicle Inicial de Primària, ja tinguin adquirides les competències necessàries per a tenir certa autonomia i gaudir de la lectura i de l’escriptura.

L’aprenentatge de la llengua escrita. Algunes reflexions

Aquest article de caràcter descriptiu té la finalitat d’exposar un fenomen existent com és la violència laboral. La violència laboral, un constructe amb pocs anys d’estudi, afecta totes les professions i les diferents categories professionals. S’estructura en cinc apartats. En el primer, es defineix pròpiament l’objecte d’estudi; en el segon, les dades de l’abast del fenomen; en el tercer, la tipologia; en el quart les teories que expliquen el perquè es produeix i en l’últim els factors de risc.

Comprehension of passives in Persian speaking children with ASD : an investigation of grammar in autism

Most research on the underlying causes of social and communicative impairment in autism spectrum disorders (ASD) has been devoted to pragmatic aspects of language. The present research is exploring the syntactic knowledge as a probable underlying mechanism of language deficit in ASD. Three groups comprising high-functioning ASD, low-functioning ASD, and typically developing 5-year-old Persian-speaking children were tested on comprehension of passive sentences. Results suggest that while low-functioning children with ASD might be impaired in the area of grammar, high-functioning children with ASD are not. The new results are compared to those of two recent studies on comprehension of passives in Greek-speaking and English-speaking subjects with ASD (Perovic et al., 2007; Terzi, et al., to appear).

Marta Pessarrodona, traductora

Marta Pessarrodona és una de les traductores més representatives del segle XX en llengua catalana i castellana, juntament amb altres noms femenins que han cultivat l’art de la traducció com Maria Antònia Salvà, Carme Montoriol, Maria Teresa Vernet, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Roser Berdagué, Maria Àngels Anglada, HelenaValentí, Maria Antònia Oliver, Maria Mercè-Marçal, entre d’altres. Tanmateix, per a la majoria, la tasca de torsimanys correspon a una activitat secundària per aquestes autores, en tant que prioritzen la seva faceta com a escriptores i l'ofici de la traducció sovint respon a una voluntat econòmica. De la mateixa manera, Marta Pessarrodona també ha destacat en altres camps de la literatura, concretament en la poesia, però també en l’assaig i la narració curta. Malgrat això, en tota la seva obra té intrínseca la traducció tant pel recurs d’usar paraules d’altres idiomes com també per la temàtica de les seves obres. La seva passió per les diferents llengües i cultures la porten a voler donar-les a conèixer a la nostra llengua i cultura, i per aquest motiu, té una prolífica activitat traductora, que ha restat sempre en la penombra, eclipsada per la seva activitat com a autora, principalment poeta, però també assagista, dramaturga, prologuista i articulista. L’activitat traductològica de Pessarrodona l’ha acompanyat al llarg de la seva carrera com a autora i ha publicat un llarg llistat d’obres, majoritàriament d’autores de parla anglesa, en llengua catalana i castellana. Tanmateix, tot i l’aportació tan important que ha realitzat a la nostra cultura a través de la traducció, la faceta de Marta Pessarrodona com a traductora no ha estat gaire estudiada enfront a la seva activitat com a escriptora, que gaudeix de més rellevància. És per aquest motiu que volem donar reconeixement a aquesta activitat en la qual Pessarrodona hi ha dedicat tant temps i esforç i que ens ha apropat obres cabdals de la literatura universal. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és donar a conèixer la faceta traductora de Marta Pessarrodona amb la finalitat de recuperar les veus traductològiques de la nostra història literària. Cal entendre aquesta traductora en relació amb el conjunt de la tradició literària alhora que en el context d’una geneologia femenina de la literatura que ha començat a esbossar-se d’un temps ençà.

Algunes qüestions referides a l’aprenentatge lingüístic de la infància estrangera a Catalunya

L’article està organitzat en dues parts. A la primera, s’aborden algunes qüestions generals relacionades amb la integració i l’aprenentatge de llengües. A la segona, es discuteix la manera de fer possible l’aprenentatge de les llengües de l’escola a aquesta part de la infància, amb un èmfasi especial en el tractament de la seva pròpia llengua

Argument omissions in preschool Catalan and Spanish speaking children with SLI

El presente artículo describe tres estudios sobre la producción del verbo y la estructura argumental en niños con Trastorno Específico del Lenguaje (TEL) usando diferentes metodologías. El primero es un estudio observacional que usa una muestra de habla espontánea. El segundo usa una tarea experimental de denominación de oraciones como resultado de la observación de videos de acciones. El tercero comprende la tarea de denominación de oraciones con imágenes estáticas en eventos con diferente complejidad argumental. Aunque los datos concretos varían en función de la metodología usada, hay una clara evidencia de que los niños de habla catalana y española con TEL presentan especiales dificultades en la producción de verbos con una alta complejidad en relación a la estructura argumental y cometen errores en la especificación de los argumentos obligatorios. Se concluye quetanto limitaciones en el procesamiento como déficits en la representación semántica de los verbos pueden estar implicados en estas dificultades

La Adquisición de competencias básicas en educación primaria: una aproximación interdisciplinar desde la didáctica de la lengua y de las matemáticas

Este artículo trata de la aplicación de las competencias básicas en el currículum de Educación Primaria. El objetivo que persigue es ofrecer algunas estrategias para ayudar a los maestros a integrar las competencias básicas en los métodos de programación y evaluación. Con este fin, y para prever las posibles dificultades en la implementación de las competencias básicas, en la primera parte del artículo se analiza la situación actual a partir de la lectura de diversos documentos legales vigentes. A continuación, en la segunda parte del artículo se aportan algunas herramientas para facilitar esta integración desde las áreas de lengua y de matemáticas. Realizamos esta aproximación desde la didáctica de la lengua y de las matemáticas por su carácter instrumental para la adquisición de otros conocimientos

Aprendizaje léxico y desarrollo de la gramática: vocabulario verbal, aceleración morfológica y complejidad sintáctica

This paper studies the initial development of certain language components. More precisely, we analyse the relation between three aspects that are closely involved in the grammar of the verb: morphological productivity, syntactic complexity, and verb vocabulary learning. The study is based on data about the relationship between lexical development and grammatical development, and also on proposals that a critical mass of vocabulary is needed in order to develop a grammatical component. The sample comprised six subjects who are monolingual or bilingual in Catalan andlor Spanish. Results show a morphological spurt some time afer the learning of a certain quantity of verbs. Moreover, syntactic complexity is only evident some months after this morphological spurt

Coneixement lingüístic i matemàtic d'escolars de nivel sociocultural baix en programes d'immersió = Linguistic and mathematic knowledge in pupils of low sociocultural level in immersiom programmes

This piece of research compares knowledge of Catalan, Castilian and mathematics, as well as the attitudes to these two languages, of a sample of non-Catalan speaking pupils of low sociocultural level in their fourth year of primary school. Some of the pupils had followed an immersion programme in Catalan, whereas others had approached Catalan through their habitual language (Castilian). The findings show that not only did the immersion pupils obtain significantly better results in L2 (Catalan), but their mother tongue (Castilian) competence was undiminished and their performance on the mathematics test was superior to that of the other group. Moreover, the findings indicate that in pupils starting out from less favourable conditions (a low sociocultural level and a low I.Q.) the effect of the educational approach variable is greater than in other cases

Reseña de 'Actas del I, II y III Congreso Internacional sobre Indigenismo americano'

Estos tres volúmenes de Actas de las sucesivas Jornadas Internacionales sobre Indigenismo Americano ponen al alcance dels lector un excepcional conjunto de trabajos de especialistas de ambas orillas del Atlántico.

De la oralidad a la escritura. Niveles de interferencia en las creaciones literarias de autores catalanes

Describir la realidad sociolingüística de las zonas con contacto de lenguas deviene en la mayoría de los casos una tarea compleja, pero importante para comprender no solo la realidad social y cultural de sus territorios, sinó también los rasgos lingüísticos que las diferencian de las correspondientes áreas contiguas monolingües.

La convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització?

En diferents zones d"Hispanoamèrica, la substitució del futur sintètic en -rá (cantaré, lloverá) per la construcció Ir a + Infinitiu (voy a cantar, va a llover) resulta cada vegada més evident (Bauhr, 1989; Troya, 1998; Almeida y Díaz, 1998; Blas Arroyo, 2005; Sedano, 2006). Si bé en les zones peninsulars monolingües aquesta substitució també es percep, sembla que en les zones bilingües on el castellà està en contacte amb el català la tendència és justament la contrària. En aquest article es pretén verificar aquesta tendència tot partint de la hipòtesi que la construcció Ir a + Infinitiu per expressar valors temporals prospectius es fa servir en menor grau, sobretot en els parlants amb el català como a L1. La justificació cal trobar-la en la influència del català sobre el castellà; concretament, en el paradigma verbal particular del català confusió amb el pretèrit perfet perifràstic (vaig cantar) i esforç articulatori i en el fet que Anar a + Infinitiu no ha gramaticalitzat els mateixos valors que el castellà a Ir a + Infinitiu manté els valors etimològics. Per comprovar-ho, ens valdrem del corpus RESOL; un corpus de dades orals constituït per 94 entrevistes semidirigides realitzades a nens de 6º de primària, i novament quan cursaven 1º de la ESO, a escoles de Mataró i de Manlleu. Un cop analitzat el corpus, les dades revelen que, efectivament, en les zones bilingües, els informants amb el català com a L1 tendeixen a utilitzar la forma sintètica en major grau que la forma analítica. En canvi, els parlants que tenen el castellà com a L1 fan servir majoritàriament la perífrasi Ir a + Infinitiu, tot i que aquest ús no es tan profús como en la resta de zones monolingües peninsulars. En definitiva, el fet de tenir el català como a L1 sembla ser un dels factor que condiciona o determina la proliferació de la construcció Ir a + Infinitiu en el castellà parlat a Catalunya, però, alhora, la convergència de diferents factors lingüístics és el que condiciona l"ús particular d"aquesta perífrasi verbal en la zona analitzada.