1000 resultados para H Al
Resumo:
La adaptacin de los estudios universitarios al Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES) pretende conseguir un nuevo modelo educativo basado en el aprendizaje activo del estudiante. En este sentido, las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin (TICs) pueden desempear un papel importante en la renovacin de la metodologa docente, y muy especialmente en asignaturas donde la carga iconogrfica es fundamental, tal como ocurre en las Ciencias morfolgicas y en algunas materias clnicas. En la Licenciatura en Veterinria de la UAB la carga presencial del alumno es muy elevada, lo que deja poco tiempo para el autoaprendizaje activo y el estudio autnomo. Para intentar paliar este problema, en nuestra Titulacin se han elaborado en los ltimos aos diversos atlas y otros documentos virtuales cuyos contenidos didcticos estn relacionados con materias como la Anatoma, Parasitologa, Radiologa y Anatoma Patolgica. Estos materiales, algunos de los cuales ya estn publicados on line en la plataforma Veterinria Virtual (http://quiro.uab.es), y que estn a disposicin de los estudiantes, posibilitan reducir en parte la carga presencial, sirven de ayuda en el proceso de enseanza y aprendizaje, facilitan el aprendizaje no presencial, autnomo y activo y permiten la evaluacin continuada, consiguiendo en definitiva un aumento del protagonismo del alumno en el proceso educativo, lo que constituye una de las metas de la adaptacin al EEES. Los alumnos valoran muy positivamente la publicacin on line de material educativo, ya que representa un recurso didctico fcilmente disponible, de acceso permanente y de bajo coste econmico. La duracin del proyecto ha sido de dos aos.
Resumo:
El projecte "Programa d'introducci al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi" s'ha dut a terme a la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona des del mes de juny de 2007 al mes de setembre de 2008. Ha consistit en iniciar lesmentat programa que suposava, pels estudiants dintercanvi sollicitants, la consecuci dun Diploma dIntroducci al Dret espanyol, expedit per la Facultat de Dret de la UB, a banda del reconeixement dels crdits cursats a Barcelona. Lobjectiu va ser proposar canvis en el plantejament curricular, en concret la posada en marxa de les assignatures del Diploma: Introducci al Dret Privat, Introducci al Dret pblic, Introducci al sistema processal espanyol, i Bases del sistema legal espanyol. Com a tasca prvia que havia de garnatir lxit es va fer una difusi del programa a les universitats dorigen i es va articular un sistema dacollida als estudiants que es va demostrar molt til al principi de curs per a informacions diverses, per que desprs va ser infrautilitzat. Pel que fa a les assignatures, es van plantejar com un anlisi dels trets fonamentals i diferencials del nostre dret, utilitzant elements de comparaci amb els ordenaments dels pasos dels alumnes, per sense fer un exercici estricte de dret comparat. La taxa de rediment va ser alta 75% - per es va detectar un problema, la insuficient preparaci idomtica, que depassa lorganitzaci del programa. Tamb es va considerar un repte pedaggic important: la heterogenetat dels estudiants tant en la seva formaci jurdica prvia assignatures cursades en la seva Universitat-, com en relaci al sistema legal del pas del qual provenien, en relaci al sistema espanyol. Per aquest motiu, el plantejament del curs i els materials a utilitzar va dependre en bona mesura del conjunt del grup al qual es va dirigr cada assignatura en concret.
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball s el d'obtenir informaci sobre investigacions empricoexperimentals (centrant-nos en el procs de la traducci) amb vista a aplicar-la al projecte TRACE que duu a terme el grup d'investigaci Tradumtica. A partir d'una recerca bibliogrfica a revistes especialitzades i bases de dades, seleccionem setze articles representatius de la recerca en aquest camp, dels quals extraiem informaci sobre el disseny. Aquesta informaci ens serveix primer per a analitzar els instruments i el disseny quant als subjectes i els materials emprats en les investigacions i, desprs, per a veure com s'han utilitzat en els casos seleccionats. Finalment, n'extraiem conclusions amb el rerefons del projecte TRACE
Resumo:
En este proyecto se realiza el estudio de la organizacin de una empresa con el fin de encontrar los requerimientos de esta, posteriormente se realiza un estudio de tres sistemas ERP para acabar encontrando la solucin que mejor se adapta a las necesidades de la empresa.
Resumo:
The Al-Awadi-Raas-Rothschild syndrome (AARRS; OMIM 276820) and the Fuhrmann syndrome (FS; OMIM 228930) are distinct limb malformation disorders comprising different degrees of limb aplasia or hypoplasia. In 2006, Woods et al. found different recessive WNT7A mutations in one family segregating the AARRS phenotype and in a second family with FS. To explain the common genetic basis for the two clinically distinct disorders, functional studies were done showing that partial loss of WNT7A function resulted in FS, while complete loss of WNT7A function resulted in the more severe phenotype of AARRS. In spite of the elucidation of the molecular basis of AARRS, there remains to this day considerable diagnostic confusion that has culminated in the lumping of Schinzel phocomelia syndrome with AARRS; however, this phocomelic limb defect is quite different in its clinical aspect and pathogenesis from the limb findings of AARRS. Here, we report on a child with the AARRS phenotype and homozygosity for a non-conservative E72K mutation in WNT7A, underline the homogeneity of the WNT7A-associated AARRS phenotype, and propose differential diagnostic criteria for the AARRS reflecting the roles of WNT7A in limb development.
Resumo:
S'ha estudiat una poblaci de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) present al curs principal del riu Llobregat, al seu pas pel municipi d'Abrera (Baix Llobregat). El tram t una longitud de 4.140 metres de recorregut sinus, incls a l'EIN Riu Llobregat, amb predomini d'albaredes i pollancredes. S'ha caracteritzat el tram de riu segons el tipus de secci que presenta al llarg de l'rea d'estudi. L'activitat de les tortugues comprn de mitjans de febrer a mitjans de novembre, sense que s'hagi detectat una disminuci a l'estiu. L's de l'espai no s uniforme amb una marcada preferncia per trams del riu amb una certa fondria i velocitat de l'aigua alentida. Shan capturat 68 tortugues de rierol mitjanant nanses de pesca adaptades i, un cop marcades, s'han alliberat al mateix lloc. Per a cada animal es van obtenir les dades biomtriques i es va determinar el sexe. Mitjanant el mtode de captura-recaptura s'ha estimat la mida de la poblaci en 100 11 individus. La rtio de sexes de la poblaci s de 2:1 a favor dels mascles. La distribuci de classes d'edats permet comprovar que la poblaci est ben estructurada. No s'ha comprovat la reproducci, tot i que el nombre de femelles reproductores s elevat. La falta de captures de nounats i dindividus d'un hivern dedat, i el baix nombre de juvenils capturats fa pensar que la taxa de reclutament s baixa. La mobilitat dels animals aiges amunt est limitada per la presncia de dos assuts a l'rea d'estudi, la qual cosa compromet la connectivitat de la poblaci dins i fora de l'rea d'estudi. Tamb s'ha detectat la presncia de tortuga de Florida (Trachemys scripta spp.) sense que s'hagi observat cap interacci entre ambdues espcies. Es proposen un seguit de mesures per afavorir la conservaci de la tortuga de rierol.
Resumo:
Distintos trabajos han analizado la relevancia del desajuste educativo y de sus consecuencias sobre los trabajadores que la padecen. Dicho anlisis es especialmente importante en el caso de Espaa, ya que presenta uno de los porcentajes de sobreeducacin ms elevado de los pases de la OCDE. Un aspecto que, sin embargo, no ha sido estudiado hasta el momento y que tiene un claro inters en el contexto de la economa de la educacin es el posible efecto intergeneracional del desajuste educativo. El objetivo del trabajo consiste en analizar si el desajuste educativo de los padres genera algn efecto desincentivador sobre la educacin de sus hijos. En concreto, se analiza si el desajuste educativo de los padres afecta a los resultados educativos de los hijos. A partir de los microdatos de la encuesta PISA para Espaa referidos al ao 2009. Dicha encuesta facilita informacin detallada sobre la formacin de los alumnos de 15 aos en las materias de matemticas, ciencia y lengua, sus caractersticas personales y la de su entorno escolar y familiar lo que la hace idnea para llevar a cabo el estudio planteado. Los resultados obtenidos muestran que los estudiantes con progenitores sobreeducados tienen una penalizacin en su rendimiento acadmico en las tres materias analizadas, siendo sta ms intensa para los estudiantes con peores resultados educativos.
Resumo:
El Monestir Budista del Garraf presenta un Pla Executiu per a lampliaci del monestir. Amb la finalitat de millorar leficincia energtica en el futur monestir, sestima el consum en compliment amb alguns criteris del Decret dEcoeficincia. Posteriorment, es realitza una comparaci del consum actual del sistema amb lestimat, analitzant les dades de manera global i per subsistemes. Mitjanant la realitzaci dun inventari del consum actual, lestimaci del consum futur, leficincia energtica i els potencials de captaci denergies renovables, es realitza un estudi per la implantaci denergies renovables al monestir. Es realitzen i savaluen les propostes per tal daugmentar lestalvi energtic del monestir i disminuir limpacte ambiental. Es realitza lestudi de dos escenaris energtics: el cobriment del 20% de la demanda energtica amb energies renovables (Pacte dAlcaldes) i labastiment complet del consum amb energies renovables. Valorant diferents criteris ambientals, socials i econmics es recomanen propostes per la seva aplicaci.
Resumo:
Este trabajo de investigacin pretende ser una gua de lectura e interpretacin del volumen de cuentos Suicidios ejemplares (1991), de Enrique Vila-Matas, delimitando en su contexto histrico y literario la trayectoria del gnero, para extraer la calidad y significacin de la obra y del autor. El anlisis se enlaza a la produccin total de sus escritos, dotados de una visin ldica de la vida y la literatura, que acaban confluyendo en un mismo plano. Algunos de los conceptos vertebradores son las vanguardias, el posmodernismo, el absurdo o la irona. Y sobre todo la ficcin como elemento liberador por excelencia
Resumo:
DErmua a Patxi Lpez (1997-2009): la complicitat de la premsa amb la poltica espanyola al Pas Basc versa sobre la connivncia de determinats mitjans de comunicaci escrits a Madrid, principalment, amb una estratgia poltica dEstat. Una estratgia instigada pels governs del Partit Popular (1996-2004) que perseguia estigmatitzar el conjunt del nacionalisme basc associant-lo al terrorisme de lorganitzaci ETA. Es tractava duna campanya dintoxicaci de lopini pblica per desacreditar el govern del PNB a Vitria i, aix, fer possible lalternana poltica. Tanmateix, el fracs del tndem PP-PSE a les eleccions basques de 2001 dna pas al perfeccionament de lalternana, per mitj de laprovaci de la Llei de Partits Poltics (2002) que possibilit la posterior illegalitzaci de lesquerra abertzale, tot fent-la fora del joc parlamentari.
Resumo:
Los bancos de peces es un grupo social organizado sin la presencia de un lder. Esta organizacin se atribuye a dos patrones de comportamiento: atraccin biosocial y orientacin paralela. Este sistema puede modelarse mediante la aproximacin del Modelo orientado al Individuo, donde la conducta de cada individuo por separado define el comportamiento grupal de todos los individuos. El objetivo del trabajo es mejorar el rendimiento del simulador mediante una programacin hbrida que aproveche las alternativas de paralelismo en el cmputo que ofrecen las recientes arquitecturas multicore en sistemas de altas prestaciones.
Resumo:
A les darreres dcades, l'angls mdic colloquial s'ha barrejat amb el llenguatge no especialitzat a dramatitzacions audiovisuals. Aquest argot pertany actualment a un sistema conceptual lligat a una cultura i constitueix l'oralitat prefabricada destinada a caracteritzar els personatges de ficci. Aquesta investigaci verifica tant les tcniques de traducci emprades per traslladar la terminologia mdica de la srie ER (Urgncies) en el doblatge de l'angls a l'espanyol, com el nivell d'adequaci de la versi en la llengua meta. Acadmicament, aquest treball est motivat per la manca d'estudis emprics de la traducci per el doblatge de la terminologia mdica de les series televisives
Resumo:
El xito internacional de Andrea Camilleri, escritor siciliano cuyas novelas estn caracterizadas por la presencia del dialecto, ha fomentado el debate sobre la posibilidad de traducir textos caracterizados por la presencia de variacin lingstica. Esta cuestin ha sido tratada de forma marginal por la traductologa y, a menudo, los estudiosos han abogado por la supresin de las marcas dialectales en las traducciones. Un anlisis del sistema lingstico italiano y de su literatura, sin embargo, no puede prescindir del estudio de los dialectos y de las variedades regionales, cuya presencia es todava muy fuerte. El presente trabajo se centra en un anlisis descriptivo, de tipo cualitativo y cuantitativo, de las rplicas de tres personajes de la novela de Camilleri Il cane di terracotta en la versin original y en su traduccin al castellano. Este estudio, suportado por la descripcin del marco terico en el que se inscribe el tema de la variacin lingstica, nos permite, en primer lugar, evaluar el peso de la presencia de marcas de dialecto geogrfico y social en el texto original y trazar la compleja relacin existente entre lengua nacional, dialectos y variedades regionales en Italia. En segundo lugar, a travs del anlisis de la versin en castellano podremos verificar si existe una supresin considerable de las marcas dialectales en la traduccin
Resumo:
El Parc del Garraf (PG) ha estat tradicionalment una important zona agrcola, encara que actualment s molt reduda (representa el 3% del total de la superfcie del parc) i est repartida entre unes poques masies. Aquesta activitat humana conviu amb la fauna silvestre de la zona, que en alimentar-se parcialment dels cultius (cereal, vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), hi causa diversos impactes. s el cas de diverses aus, com ara la garsa (Pica Pica) i el pardal (Passer domesticus), i tamb dalguns mamfers com el porc senglar (Sus scrofa). Hem observat que limpacte produt per les aus i el porc senglar (Sus scrofa) s molt petit, el que pot ser degut a dos motius principals: possiblement per una elevada producci de fruits salvatges, esdevenint aquest aliment suficient per a les aus; i la baixa densitat poblacional de porc senglar (Sus scrofa) al parc. Els impactes observats presenten una alta variabilitat i depenen de lpoca de lany en que ens trobem. Per tant, cal fer-ne un seguiment ms acurat on simpliquin administraci i pagesos per a millorar el coneixement de limpacte de la fauna salvatge.
