L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes: comunitats algals i poblacions de garotes

Les algues són els organismes que dominen la majoria de paisatges submarins bentònics. De fet, les algues són presents a totes les comunitats bentòniques del nostre litoral, des de la superfície del mar finsa fondàries que poden superar els 100 metres. Tot i que agrupem les algues en un gran grup genèric, es tracta en realitat d’un conjunt molt heterogeni, amb una gran quantitat d’espècies que tenen característiques molt diferents entre elles, amb requeriments fisiològics i resposta a les condicions ambientals tambédiferents i que condicionen la seva distribució. Així, cada espècie s’ha adaptat a viure en un ambient amb unes condicions determinades d’il·luminació, hidrodinamisme i disponibilitat de nutrients, tipus desubstrat o temperatura (Ollivier, 1929; Feldmann, 1937; Péres i Picard, 1964; Riedl, 1966; Ros et al., 1985). Com a resultat d’aquesta sèrie de factors ambientals, que segueixen essencialment un gradient batimètric, podem observar una marcada zonació, de forma que cada espècie o comunitat només és present enun rang de profunditats determinat. D’aquesta forma, en el litoral marí trobem un paisatge organitzat en bandes horitzontals; aquestes bandes poden assimilar-se a diferents tipus de comunitats.

Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai. Catalunya com a exemple (1955-1975)

Com a base per endinsar-se en l'anhlisi de l'articulació espacial d'un territori, proposo postular que aquesta articulació, és a dir, l'espai social en cada moment determinat, és la resultant dels efectes de la formació social vigent sobre una situació genealbgica del territori en el qual intervé. Segons aixb, la variable articuladora en cada formació social estarh formada pel procés de producció i reproducció de valor en la seqükncia: 1) producció de valor; 2) utilització dels diversos recursos productius, tot aprofitant-se de la mobilitat diferencial dels factors; 3) circulació del valor, i 4) gestió i/o apropiació de l'excedent i repartiment social del valor. Tot aixb sobre un territori en el qual s'articularan diverses funcionalitzacions de manera que possibilitin, i maximalitzin si és possible, el resultat per part del bloc gestor-apropiador de l'excedent.

L'èxit en les trajectòries formatives obligatòries i postobligatòries en contextos multiculturals

Estudi empíric centrat en els i les immigrants de la comarca catalana del Garraf, amb una mostra de 102 alumnes, estudiants de 4t de secundària obligatòria i secundària postobligatòria, que representen el 58% de la població estrangera escolaritzada. S'ha tractat de descriure la problemàtica de les transicions simultànies i els factors que influeixen a l'hora de construir el seu projecte professional i d'assolir els seus objectius acadèmics i professionals. Definits els constructes de transició i resiliència i descrita la població (perfil) i la seva història migratòria, l'instrument de mesura emprat i construït ad hoc ha estudiat diferents variables com l¿autoconcepte, les expectatives i d'altres. Els resultats han generat diverses recomanacions educatives que cal tenir en compte en situacions d¿educació de persones immigrants a Catalunya, que porten cap a la instauració d'un model de comunitat escolar acollidora.

L'èxit en les trajectòries formatives obligatòries i postobligatòries en contextos multiculturals

Estudi empíric centrat en els i les immigrants de la comarca catalana del Garraf, amb una mostra de 102 alumnes, estudiants de 4t de secundària obligatòria i secundària postobligatòria, que representen el 58% de la població estrangera escolaritzada. S'ha tractat de descriure la problemàtica de les transicions simultànies i els factors que influeixen a l'hora de construir el seu projecte professional i d'assolir els seus objectius acadèmics i professionals. Definits els constructes de transició i resiliència i descrita la població (perfil) i la seva història migratòria, l'instrument de mesura emprat i construït ad hoc ha estudiat diferents variables com l¿autoconcepte, les expectatives i d'altres. Els resultats han generat diverses recomanacions educatives que cal tenir en compte en situacions d¿educació de persones immigrants a Catalunya, que porten cap a la instauració d'un model de comunitat escolar acollidora.

Proposta i implementació d'un motor de recuperació d'informació especialitzat en dret d'estrangeria (Codex)

CODEX SEARCH és un motor de recuperació d'informació especialitzat en dret d'estrangeria que està basat en eines i coneixement lingüístics. Per a desenvolupar un SRI (sistema de recuperació d'informació) eficient en el domini indicat no n'hi ha prou amb emprar un model tradicional de RI (recuperació d'informació), és a dir, comparar els termes de la pregunta amb els de la resposta, bàsicament perquè no expressen implicacions. En aquest sentit, la solució lingüística proposada es basa a incorporar el coneixement dels especialistes mitjançant la integració en el sistema d'una llibreria de casos. Els casos són exemples de procediments aplicats per experts/ertes en la solució de problemes que han ocorregut en la realitat i que han acabat en èxit o fracàs. Els resultats obtinguts en aquesta primera fase són molt encoratjadors, però és necessari continuar la investigació en aquest camp per millorar el rendiment del prototip.

Ensenyament presencial a l'aula. Anàlisi metodològica i avaluació dels coneixements adquirits

El treball que es presenta gira a l'entorn de la classe teòrica presencial, dissenyada segons les possibilitats d'aquesta classe quan es planteja per a un nombre elevat d'alumnes i es pretén la màxima implicació de l'estudiant. Analitza l'assistència a classe, el tipus de classe teòrica que s'imparteix i els resultats de les iniciatives preses per incentivar la participació activa. Els resultats demostren que els plantejaments didàctics són globalment adients en aquest context, fet que es reflecteix en la bona acceptació per part de l'alumne de les iniciatives proposades i en la millora notable del rendiment acadèmic, objectiu primordial del projecte REDICE-06 titulat Deconstrucció/construcció de l'ensenyament presencial, del qual forma part.

Catàleg florístic del Moianès i àrees properes. Primera versió

La següent llista inclou tots els tàxons observats per l'autor en el territori del Moianès i àrees properes (en vermell en el mapa adjunt al final del text) fins al moment, tan espontanis com subespontanis o naturalitzats.Alguns grups complexos resten encara en procés de revisió (gèneres Asplenium, Festuca, Rubus, Hieracium p.p., Ophrys¿). També s'han mantingut espècies àmplies (a nivell de grup) en els casos en que encara falta una revisió definitiva de quins tàxons a nivell infraespecífic són presents al territori. Cal també fer esment del caràcter no exhaustiu de les espècies al·lòctones recollides, especialment de les considerades subespontànies.Pel que fa a la nomenclatura i taxonomia s'ha seguit en la majoaria dels casos la Flora Manual dels Països Catalans (Bolòs et al., 2005). L'índex de raresa utilitzat segueix la següent escala: C: comú; F: freqüent; R: rar; RR: molt rar.

Complexin I regulates glucose-induced secretion in pancreatic beta-cells.

The neuronal-specific protein complexin I (CPX I) plays an important role in controlling the Ca(2+)-dependent neurotransmitter release. Since insulin exocytosis and neurotransmitter release rely on similar molecular mechanisms and that pancreatic beta-cells and neuronal cells share the expression of many restricted genes, we investigated the potential role of CPX I in insulin-secreting cells. We found that pancreatic islets and several insulin-secreting cell lines express high levels of CPX I. The beta-cell expression of CPX I is mediated by the presence of a neuron restrictive silencer element located within the regulatory region of the gene. This element bound the transcriptional repressor REST, which is found in most cell types with the exception of mature neuronal cells and beta-cells. Overexpression of CPX I or silencing of the CPX I gene (Cplx1) by RNA interference led to strong impairment in beta-cell secretion in response to nutrients such as glucose, leucine and KCl. This effect was detected both in the early and the sustained secretory phases but was much more pronounced in the early phase. We conclude that CPX I plays a critical role in beta-cells in the control of the stimulated-exocytosis of insulin.

Procés de transició del batxillerat a la universitat: factors d’èxit

La problemàtica de la transició batxillerat-universitat és avui un fenomen de preocupació i un tema de debat. La revisió de la recerca posa de manifest que, en l’anàlisi de la transició a la universitat, s’han fet estudis que descriuen resultats acadèmics al final d’un determinat període i seguiments de cohorts específiques en referència a centres específics1 però, no s’ha produït, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadèmiques. La transició a la universitat és un procés complex que comporta per a l’estudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqüències que afecten també el marc social.

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

NLRC5 exclusively transactivates MHC class I and related genes through a distinctive SXY module.

MHC class II (MHCII) genes are transactivated by the NOD-like receptor (NLR) family member CIITA, which is recruited to SXY enhancers of MHCII promoters via a DNA-binding "enhanceosome" complex. NLRC5, another NLR protein, was recently found to control transcription of MHC class I (MHCI) genes. However, detailed understanding of NLRC5's target gene specificity and mechanism of action remained lacking. We performed ChIP-sequencing experiments to gain comprehensive information on NLRC5-regulated genes. In addition to classical MHCI genes, we exclusively identified novel targets encoding non-classical MHCI molecules having important functions in immunity and tolerance. ChIP-sequencing performed with Rfx5(-/-) cells, which lack the pivotal enhanceosome factor RFX5, demonstrated its strict requirement for NLRC5 recruitment. Accordingly, Rfx5-knockout mice phenocopy Nlrc5 deficiency with respect to defective MHCI expression. Analysis of B cell lines lacking RFX5, RFXAP, or RFXANK further corroborated the importance of the enhanceosome for MHCI expression. Although recruited by common DNA-binding factors, CIITA and NLRC5 exhibit non-redundant functions, shown here using double-deficient Nlrc5(-/-)CIIta(-/-) mice. These paradoxical findings were resolved by using a "de novo" motif-discovery approach showing that the SXY consensus sequence occupied by NLRC5 in vivo diverges significantly from that occupied by CIITA. These sequence differences were sufficient to determine preferential occupation and transactivation by NLRC5 or CIITA, respectively, and the S box was found to be the essential feature conferring NLRC5 specificity. These results broaden our knowledge on the transcriptional activities of NLRC5 and CIITA, revealing their dependence on shared enhanceosome factors but their recruitment to distinct enhancer motifs in vivo. Furthermore, we demonstrated selectivity of NLRC5 for genes encoding MHCI or related proteins, rendering it an attractive target for therapeutic intervention. NLRC5 and CIITA thus emerge as paradigms for a novel class of transcriptional regulators dedicated for transactivating extremely few, phylogenetically related genes.

Nuclear factor I-C regulates TGF-{beta}-dependent hair follicle cycling.

Skin appendages such as teeth and hair share several common signaling pathways. The nuclear factor I C (NFI-C) transcription factor has been implicated in tooth development, but a potential role in hair growth had not been assessed. In this study we found that NFI-C regulates the onset of the hair growth cycle. NFI-C(-/-) mice were delayed in the transition from the telogen to anagen phase of the hair follicle cycle after either experimental depilation or spontaneous hair loss. Lack of NFI-C resulted in delayed induction of the sonic hedgehog, Wnt5a, and Lef1 gene expression, which are key regulators of the hair follicle growth initiation. NFI-C(-/-) mice also showed elevated levels of transforming growth factor β1 (TGF-β1), an inhibitor of keratinocyte proliferation, and of the cell cycle inhibitor p21 at telogen. Reduced expression of Ki67, a marker of cell proliferation, was noted at the onset of anagen, indicating impaired activation of the hair progenitor cells. These findings implicate NFI-C in the repression of TGF-β1 signaling during telogen stage, resulting in the delay of progenitor cell proliferation and hair follicle regeneration in NFI-C-deficient mice. Taken together with prior observations, these findings also designate NFI-C as a regulator of adult progenitor cell proliferation and of postnatal tissue growth or regeneration.

Síria i la responsabilitat de protegir: la crisi d'un principi?

A partir de l’any 2011 i fins l’actualitat, l’onada de protestes i revoltes ciutadanes batejada com “la Primavera Àrab” ha sacsejat el panorama polític de la regió del Mediterrani i de les relacions internacionals. El present treball analitza com el cas de la guerra civil síria (iniciada el març de 2011 i que constitueix un cas enormement complex a causa de la fragmentació de l’oposició, l’elevat nombre d’actors interns i externs que hi intervenen i la seva varietat d’interessos, entre d’altres factors) ha posat en evidència l’efectivitat de la Responsabilitat de Protegir per frenar violacions sistemàtiques dels Drets Humans, tal i com ha evidenciat la incapacitat de la Comunitat Internacional d’actuar de manera cohesionada i efectiva en aquests més de dos anys. A més a més, la impossibilitat de portar a terme una intervenció militar multilateral emparada en el marc de la Responsabilitat de Protegir a causa de factors com el bloqueig del Consell de Seguretat i la incertesa que envolta les possibilitats d’èxit i els mecanismes que s’haurien de seguir durant l’actuació i reconstrucció de l’Estat fa evident la necessitat d’una redefinició del principi perquè aquest doni resposta a aquestes qüestions i pugui constituir un instrument realment efectiu.

Molecular cloning of a novel human I-mfa domain-containing protein that differently regulates human T-cell leukemia virus type I and HIV-1 expression.

Regulation of viral genome expression is the result of complex cooperation between viral proteins and host cell factors. We report here the characterization of a novel cellular factor sharing homology with the specific cysteine-rich C-terminal domain of the basic helix-loop-helix repressor protein I-mfa. The synthesis of this new factor, called HIC for Human I-mfa domain-Containing protein, is controlled at the translational level by two different codons, an ATG and an upstream non-ATG translational initiator, allowing the production of two protein isoforms, p32 and p40, respectively. We show that the HIC protein isoforms present different subcellular localizations, p32 being mainly distributed throughout the cytoplasm, whereas p40 is targeted to the nucleolus. Moreover, in trying to understand the function of HIC, we have found that both isoforms stimulate in T-cells the expression of a luciferase reporter gene driven by the human T-cell leukemia virus type I-long terminal repeat in the presence of the viral transactivator Tax. We demonstrate by mutagenesis that the I-mfa-like domain of HIC is involved in this regulation. Finally, we also show that HIC is able to down-regulate the luciferase expression from the human immunodeficiency virus type 1-long terminal repeat induced by the viral transactivator Tat. From these results, we propose that HIC and I-mfa represent two members of a new family of proteins regulating gene expression and characterized by a particular cysteine-rich C-terminal domain.

A nuclear factor I-like activity and a liver-specific repressor govern estrogen-regulated in vitro transcription from the Xenopus laevis vitellogenin B1 promoter.

A hormone-controlled in vitro transcription system derived from Xenopus liver nuclear extracts was exploited to identify novel cis-acting elements within the vitellogenin gene B1 promoter region. In addition to the already well-documented estrogen-responsive element (ERE), two elements were found within the 140 base pairs upstream of the transcription initiation site. One of them, a negative regulatory element, is responsible for the lack of promoter activity in the absence of the hormone and, as demonstrated by DNA-binding assays, interacts with a liver-specific transcription factor. The second is required in association with the estrogen-responsive element to mediate hormonal induction and is recognized by the Xenopus liver homolog of nuclear factor I.