La Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII

L’objectiu d’aquest article és presentar dues situacions diferents que es van produir a la Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII i que permeten analitzar alguns aspectes del funcionament de les comunitats de preveres en general. En primer lloc, un conflicte intern produït per la pèrdua de rendes després de la reducció de 1750. En segon lloc, els problemes que es van generar entre la Comunitat i la població a causa d’unes pràctiques indignes d’alguns dels membres de la Comunitat. Finalment, els llevadors de comptes de March Sanmartí, que va ser col·lector entre 1775 i 1778, a partir dels quals analitzem les diferents procedències dels ingressos. L’elecció dels temes ha estat donada per la mateixa documentació. La parròquia de Sallent va perdre l’arxiu durant la Guerra Civil i, per tant, hem utilitzat el fons de l’Arxiu Episcopal de Vic i el fons de l’arxiu del mas Sanmartí, d’on era originari el col·lector.

Dots i llegats dels Baldrich de Valls (1768-1863)

Aquest article presenta les dificultats que van haver d’afrontar entre 1768 i 1863 els hereus de la casa Baldrich de Valls per liquidar els dots i les deixes testamentàries. Anton Baldrich Janer va nomenar hereu el fill gran del primer matrimoni amb l’obligació de pagar als seus germans i especialment als seus germanastres unes quantitats molt elevades de diners atorgats en un moment de grans expectatives econòmiques, gràcies al comerç amb Amèrica i el nord d’Europa. Durant la primera meitat del segle XIX, alguns anys de males collites, les contínues guerres i la independència de les colònies americanes feren minvar els recursos i van afeblir la hisenda familiar. Els successius hereus maldaven per pagar les contínues reclamacions dels cabalers i les cabaleres de les diferents generacions, fet que els impedia invertir en noves empreses per tal d’ampliar i modernitzar els seus negocis. L’any 1863, el darrer hereu Baldrich va morir sense descendència, havent pagat els darrers deutes familiars però sense haver creat nous horitzons per als seus successors.

El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí

Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotació de caracter familiar, les múltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar mà d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt de les terres sobrepassava I'extensió necessaria per a garantir I'autosuficiència familiar. En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidència del treball dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travès de l'exemple del mas Santmartí. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Martí de Serraïma. Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos rònecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansió del conreu dels cereals, de l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitícola. Però, tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament, van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Així, doncs, segons l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals, 6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires. És evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementària, de fora del nucli familiar.

Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)

L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter.

Referral from primary care to a physical activity programme: establishing long-term adherence? A randomized controlled trial. Rationale and study design

Background: Declining physical activity is associated with a rising burden of global disease. There is little evidence about effective ways to increase adherence to physical activity. Therefore, interventions are needed that produce sustained increases in adherence to physical activity and are cost-effective. The purpose is to assess the effectiveness of a primary care physical activity intervention in increasing adherence to physical activity in the general population seen in primary care. Method and design: Randomized controlled trial with systematic random sampling. A total of 424 subjects of both sexes will participate; all will be over the age of 18 with a low level of physical activity (according to the International Physical Activity Questionnaire, IPAQ), self-employed and from 9 Primary Healthcare Centres (PHC). They will volunteer to participate in a physical activity programme during 3 months (24 sessions; 2 sessions a week, 60 minutes per session). Participants from each PHC will be randomly allocated to an intervention (IG) and control group (CG). The following parameters will be assessed pre and post intervention in both groups: (1) health-related quality of life (SF-12), (2) physical activity stage of change (Prochaska's stages of change), (3) level of physical activity (IPAQ-short version), (4) change in perception of health (vignettes from the Cooperative World Organization of National Colleges, Academies, and Academic Associations of Family Physicians, COOP/WONCA), (5) level of social support for the physical activity practice (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS), and (6) control based on analysis (HDL, LDL and glycated haemoglobin).Participants' frequency of visits to the PHC will be registered over the six months before and after the programme. There will be a follow up in a face to face interview three, six and twelve months after the programme, with the reduced version of IPAQ, SF-12, SSPAS, and Prochaska's stages. Discussion: The pilot study showed the effectiveness of an enhanced low-cost, evidence-based intervention in increased physical activity and improved social support. If successful in demonstrating long-term improvements, this randomised controlled trial will be the first sustainable physical activity intervention based in primary care in our country to demonstrate longterm adherence to physical activity. Trial Registration: A service of the U.S. National Institutes of Health. Developed by the National Library of Medicine. ClinicalTrials.gov ID: NCT00714831.

L'Experiència autobiogràfica, l'art i el compromís ètic de l'escriptor: tres eixos de la narrativa de Maria Àngels Anglada

L’obra de M. Àngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influències que s’interpreta a través de nivells de significació i d’interessos que s’entrecreuen. Com a pilar que sosté tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clàssic i una vasta formació literària que, juntament amb l’experiència vital i el posicionament ètic de l’autora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint d’aquesta idea, l’article aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de l’obra de l’escriptora: els elements autobiogràfics, l’art i el compromís social.

Le fixateur externe dans les lésions traumatiques graves du bassin: résultats à propos de 20 cas consécutifs [External fixator in severe traumatic injuries of the pelvis: results apropos of 20 consecutive cases]

From August 91 to December 94, 20 external fixators were used for severely injured patients (avg. ISS 25.2). The fractures were essentially open book with or without lateral compression and vertical lesions. The indication for fixation was treatment of shock and stabilization in 8 cases, stabilization alone in 9 cases, and in 3 cases as complementary fixation after internal fixation of posterior lesions. The fixation of the pelvis was effective on the amount of blood loss. One acetabulum fracture required surgery, two patients had internal fixation for loss of reduction and two others for late pubic and posterior pain. The clinical results are good; they are more related to the severity of the initial lesion than to the mode of fixation or the quality of the reduction. No superficial sepsis or osteitis was observed in relation to the pins.

The Effect of a Physical Activity Program on the Total Number of Primary Care Visits in Inactive Patients: A 15-Month Randomized Controlled Trial

Abstract Background: Effective promotion of exercise could result in substantial savings in healthcare cost expenses in terms of direct medical costs, such as the number of medical appointments. However, this is hampered by our limited knowledge of how to achieve sustained increases in physical activity. Objectives: To assess the effectiveness of a Primary Health Care (PHC) based physical activity program in reducing the total number of visits to the healthcare center among inactive patients, over a 15-month period. Research Design: Randomized controlled trial. Subjects: Three hundred and sixty-two (n = 362) inactive patients suffering from at least one chronic condition were included. One hundred and eighty-three patients (n = 183; mean (SD); 68.3 (8.8) years; 118 women) were randomly allocated to the physical activity program (IG). One hundred and seventy-nine patients (n = 179; 67.2 (9.1) years; 106 women) were allocated to the control group (CG). The IG went through a three-month standardized physical activity program led by physical activity specialists and linked to community resources. Measures: The total number of medical appointments to the PHC, during twelve months before and after the program, was registered. Self-reported health status (SF-12 version 2) was assessed at baseline (month 0), at the end of the intervention (month 3), and at 12 months follow-up after the end of the intervention (month 15). Results: The IG had a significantly reduced number of visits during the 12 months after the intervention: 14.8 (8.5). The CG remained about the same: 18.2 (11.1) (P = .002). Conclusions: Our findings indicate that a 3-month physical activity program linked to community resources is a shortduration, effective and sustainable intervention in inactive patients to decrease rates of PHC visits. Trial Registration: ClinicalTrials.gov NCT00714831

Análisis del ECPN y del EFE en el sector público

El nuevo Plan General de Contabilidad Pública (Orden EHA/ 1037/2010) de 13 de abril dispone la elaboración de dos nuevos documentos contables: el Estado de cambios en el patrimonio neto y el Estado de flujos de efectivo. En este trabajo se detallan la estructura, función y utilidad de esos documentos en el ámbito del sector público para conseguir una información consistente y comparable entre las diferentes entidades en sintonía con la normativa internacional. Este estudio finaliza con una interpretación de los dos documentos analizados.

Lost! On som?

Unitat didàctica sobre “Relleu I mapes” dissenyada en format webquest per alumnes de 3er d’ESO. El context d’aprenentatge planteja la següent aventura: L’avió d’uns expedicionaris s’estavella en una illa desconeguda després d’una tempesta. És una illa deserta I hauran d’esbrinar on són per poder escapar. L’avió està espatllat, així que hauran d’iniciar la seva expedició amb l’ajuda de l’únic nadiu que hi viu a la illa. Hauran d’aprendre a orientar-se amb elements de la natura i posar en pràctica el que saben de mapes i coordenades. La recerca que fan amb la webquest anirà orientada també a aprendre a elaborar un mapa topogràfic. Els objectius d’aprenentatge, procedimentals I actitudinals es recullen a la guía del professor, així com la programació per portar‐la a l’aula. La webquest distribueix els continguts d’aprenentatge en 4 rols diferents: “exploradora”, “cartògraf”, “pilot” I “nadiu”. Tots treballen individualment, en parelles d’experts I com a grup cooperatiu.

El Jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) : guia arqueològica

El poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja és un petit assentament fortificat, amb una superfície d’uns 900 m2, situat sobre un turó rocallós a la riba esquerra de l’Ebre. Ocupa l’extrem d’un abrupte esperó allargassat, i és totalment inaccessible pels vessants sud i nord, de manera que només s’hi pot arribar per l’extrem nord-est, on es va construir una muralla que fa de barrera. Té una ocupació entre finals del segle VI aC i el segle II-I aC, si bé la major part de les restes visibles se situen entre el segle V i finals del III aC. Correspon a un model d’assentament fortificat molt característic i ben documentat a les terres de l’Ebre en època ibèrica, i destaca per l’excepcional bon estat de conservació de les restes arquitectòniques, en especial l’estructura defensiva. S’hi han realitzat excavacions des del 1998. Actualment el jaciment està museïtzat i és visitable. El llibre, escrit en to divulgatiu, consisteix en una explicació del jaciment. Presenta el resultat de les intervencions realitzades i facilita al públic la comprensió de les restes i del seu context.

Courtyard Houses and Other Complex Buildings in the Protohistory of Southern Gaul: From Architectural to Social Changes

Courtyard houses are attested at several sites in southern Gaul between the 5th and the 1st centuries BC. They represent a new concept when compared to the traditional protohistoric houses of the region and have often been interpreted in terms of Mediterranean, Greek or Italic influences. Regardless of their origin, exogenous influences or evolution, these houses suggest the emergence of social differentiation and elites in several of the main settlements. This article analyses the significance of the various courtyard house categories in the context of local, indigenous societies, while trying to understand the social implications of this new type of residence. In a wider context, the development of domestic architecture during the Iron Age is analysed alongside the relationships between changing uses of space and social changes.

La sucesión en los bosques de Pinus uncinata del Pirineo. De los anillos de crecimiento a la historia del bosque

El patrón de sucesión a largo plazo en los bosques subalpinos de Pinus uncinata y su relación con el régimen de perturbaciones al que se ven sometidos se analizan aquí, tomando como referencia el modelo de sucesión de PEET & CHRISTENSEN (1987). Por métodos dendrocronológicos, utilizando datos de árboles vivos y muertos, se han reconstruido los últimos 140-220 años de la historia de tres bosques suficientemente viejos y poco alterados, al menos recientemente, por el hombre. Los resultados ponen de manifiesto ciertas regularidades importantes en la secuencia y en la duración de las fases de la sucesión observadas en la escala espacial que nos permite el muestreo realizado (un transecto lineal de 280-350 metros. De una larga fase de iniciación (110140 años) se pasa casi directamente a una fase de transición, con escasa evidencia de una fase intermedia de exclusión. Este patrón de sucesión, causado por la lentitud y la heterogeneidad espacial de la fase de iniciación y por un régimen de pequeñas perturbaciones dispersas y frecuentes que aparecen muy pronto, es similar al observado en otros bosques subalpinos y ambientes extremos y representa una desviación respecto del modelo de referencia. La tasa media de mortalidad natural de los áboles adultos durante las últimas 4-6 décadas ha sido, respectivamente para los tres bosques, de 6,2, 1,4 y 5,7% por década. Estas tasas son lo sufientemente bajas como para permitir una larga persistencia en la fase de transición de la cohorte dominante - la instalada durante la fase de iniciación -, en declive pero al mismo tiempo inhibiendo la aparición masiva de regeneración. Ello hace previsible una dinámica de la estructura y la funcionalidad del bosque muy fluctuante a largo plazo en la escala espacial estudiada, aunque en su origen puede encontrarse la mano del hombre a través de una perturbación inicial homogeneizadora