1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
Biografia de la doctora Creu Casas, gran impulsora dels estudis sobre brifits (molses, heptiques i anterocerotes) als pasos catalans i a tot lEstat espanyol.
Resumo:
Biografia de Josep Egozcue, primer catedrtic a Espanya de Biologia Cellular i un dels introductors de la citogentica al nostre pas. Ha estat una autoritat cientfica en el camp de levoluci cromosmica, de la citogentica del cncer, de la biologia de la reproducci i en temes de biotica.
Resumo:
El presente trabajo ofrece una comparacin de los mapas de distritos industriales marshallianos de Espaa e Italia elaborados a partir de la metodologa Sforzi - ISTAT (2006). Como principales similitudes se destaca que los distritos industriales son una realidad generalizada en ambos pases y su importancia relativa es equivalente. se especializan principalmente en industria ligera y mecnica. y muestran una elevada concentracin territorial. Como principales diferencias se destaca la mayor especializacin relativa de los distritos industriales de Espaa en productos para la casa e industria alimentaria. mientras que en Italia es superior la especializacin relativa en industria mecnica. y en textil y confeccin; la menor dimensin de los distritos industriales espaoles respecto de los italianos; y que los distritos industriales espaoles tienen una dinmica positiva y superior a la del resto del pas. mientras en Italia su dinmica negativa contrasta con la del resto de la economa.
Resumo:
This study examines the evolution of labor productivity across Spanish regions during the period from 1977 to 2002. By applying the kernel technique, we estimate the effects of the Transition process on labor productivity and its main sources. We find that Spanish regions experienced a major convergence process in labor productivity and in human capital in the 1977-1993 period. We also pinpoint the existence of a transition co-movement between labor productivity and human capital. Conversely, the dynamics of investment in physical capital seem unrelated to the transition dynamics of labor productivity. The lack of co-evolution can be addressed as one of the causes of the current slowdown in productivity. Classification-JEL: J24, N34, N940, O18, O52, R10
Resumo:
Este artculo expone los aspectos bsicos de la elaboracin un nuevo, y autntico, ndice de Precios de Consumo de Espaa para el perodo 1830-1936. Los distintos apartados en que est organizado se dedican a definir el campo de observacin y el mbito analizados, las fuentes empleadas y la metodologa utilizada, as como las similitudes y diferencias con otros ndices actualmente disponibles. Contiene, asimismo, un contiene un primer y breve anlisis de los resultados. La caracterstica ms sobresaliente desde la perspectiva de las tendencias de largo plazo del nuevo IPC es una gran estabilidad, quebrada de forma importante, tan slo, durante los aos 1914-1920 bajo la influencia de la Primera Guerra Mundial. La tasa de crecimiento para el conjunto del perodo no alcanz siquiera el uno por cien anual, pese al cambio de nivel registrado en aquel breve brote inflacionista.
Resumo:
En este trabajo analizaremos en primer lugar la presencia i la importancia de los alimentos que caracterizan la dieta mediterrnea en los sistemas alimentarios espaoles del siglo XIX. Veremos como evoluciona esta presencia y el su peso a la dieta dentro del proceso de transicin nutricional moderna espaola, contemplando dos perodos: desde finales del XIX hasta la dcada de 1930, y la segunda mitad del XX, perodos caracterizados por un aumento de la ingesta de alimentos, cereales y patatas primer, y de productos de origen animal despus, y por la progresiva convergencia con las dietes de les sociedades desarrolladas, que diluiran o minimizaran progresivamente las caractersticas diferenciales mediterrneos. Situaremos los cambios que se producen a Espaa en el contexto europeo, i finalmente, analizaremos en que medida, en la etapa inicial, la dieta seguida se ajustaba a les necesidades de la poblacin y a la dieta actualmente recomendada, y si se produjeron cambios significativos en el curso de la transicin alimentaria.
Resumo:
L objectiu principal daquesta tesina s analitzar les estratgies de gesti de la m dobra en el mercat del treball domstic assalariat (TDA) en el context espanyol. Dins daquestes estratgies protagonitzades majoritriament per les dones-, sestudien aquelles que es basen en lexternalitzaci daquestes activitats, ja sigui a lesfera del mercat, lesfera pblica o lesfera semipblica. All que es vol veure s sota quines condicions sefectua aquesta externalitzaci, s a dir, si sefectua seguint unes pautes laborals (neo)servilistes, on limaginari del "criat" encara hi s molt present, o sefectua seguint uns criteris de "qualitat" i una voluntat de professionalitzar aquesta feina.
Resumo:
Este trabajo aspira a plantear en qu estado se halla actualmente la regulacin de la intervencin de las comunicaciones telefnicas en nuestro ordenamiento jurdico. Nuestro enfoque en el presente trabajo ser plantearnos la legitimidad o licitud de las medidas de intervencin telefnica as como su mbito de validez y eficacia a efectos de su utilizacin en el proceso penal en el sentido de qu lmites o controles deben establecerse. Asimismo analizaremos el derecho fundamental al secreto de las comunicaciones consagrado en el art. 18.3 de la Constitucin y la regulacin positiva de dicho derecho en nuestro ordenamiento jurdico. En definitiva, se trata de plantear la problemtica en trminos amplios para posteriormente profundizar y abordar cuestiones de gran relevancia tales como qu sucede o qu tratamiento debe darse a los llamados hallazgos casuales o a la prueba ilegalmente obtenida, elementos que debido a su extensin trataremos de una forma puntual y que sern objeto de desarrollo en un trabajo posterior.
Resumo:
This paper is the first step in a long term project investigating policy stability and change in Spain from an agenda setting perspective and comparing the Spanish policy agenda to that of other advanced democracies. Here we begin to compare the allocation of issue attention in Spain and the USA by comparing the substance of annual President and Prime Minister speeches from 1982 to 2005. Existing research argues that the public agenda has become more crowded, competitive and volatile in recent years. We find that in both countries there has been a transformation of the political agenda towards an increasing diversity of issues. However, most of the volatility in executive attention seems to be explained by salient events rather than by issue crowding. We conclude by discussing some limitations of executive speeches as a measure of governmental issue attention and directions for future research.
Resumo:
Estudi de la histria de gnere del segle XIX i la seva aplicaci a la figura de la reina Isabel II. A travs de la publicstica de lpoca, els Fullets Bonsoms, descobrim la trajectria sobre lopini i la imatge de les dones, i concretament, lopini creada al voltant de la reina Isabel II en diferents perodes del seu regnat (1833-1868). La imatge de la dona del segle XIX era la de lngel de la llar, la dona com a esposa i mare, que tenia com a principal missi el matrimoni, la maternitat i la domesticitat. A conseqncia, ha de rebre una educaci en consonncia amb el seu dest i es considera que per naturalesa no est capacitada per al mn laboral. En aquest context, comena a nixer una conscincia feminista de la m dEmilia Pardo Bazn o Concepcin Arenal. Isabel II va ser proclamada reina amb noms tres anys i es va convertir en el smbol de lesperana i la llibertat dels espanyols: en liris de pau i llibertat. Per linestabilitat poltica, les camarilles, la corrupci, la vida privada i pblica de la reina, entre daltres factors van crear la imatge duna reina lasciva, ingrata i cruel dels ltims anys del seu regnat. La revoluci antidinstica coneguda com La Gloriosa va conduir a Isabel II al destronament i lexili.
Resumo:
This paper explores the social profile of the regional elite that has emerged in Spain since the federalization of the State. For the first time, researchers present data about crucial variables like gender, place of birth, age, education, and profession. They make interregional comparisons, and try to explain some unexpected findings like the behavior of political elites in some regions like Catalonia. The authors compare also the social profile of MPs of the two largest parties.
Resumo:
RESUM Les exigncies actuals de la professi de dinfermeria requereixen que la docncia vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla prctica diria, per adquirir experincia en laprenentatge i aix augmentar la qualitat de les cures dinfermeria. Per assolir aquest objectiu s important laprenentatge basat enproblemes. Aquest pretn en primer lloc que els estudiants aprenguin all que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera ms natural possible a partir duna idea clara i profunda de levidncia sobre la que sha dactuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clnics amb uns objectius que requerien la integraci de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un perode de temps predeterminat. Tamb ens vam proposar una estratgia docent que permets a lestudiant incorporar el coneixement cientfic que dna suport a la prctica assistencial per aproximar teoria i prctica. Es pretn que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidncia cientfica disponible, per prendre una decisi respecte a les cures del pacient. Els objectius de lestudi sn: Avaluar globalment laprenentatge basat en la simulaci de casos Avaluar com els estudiants valoren la integraci del model dinfermeria i del procs datenci en laprenentatge basat en la simulaci de casos. Valorar les sensacions percebudes per lestudiant durant la simulaci del cas. Valorar lactitud d elestudiant en relaci a la incorporaci de levidncia cientfica per una millora en la prctica clnica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per lestudiant en relaci al procs de documentaci. Avaluar la idonietat de largumentaci i la decisi de lestudiant a la pregunta formulada en el cas clnic. Metodologia: Lassignatura dInfermeria Medicoquirrgica. Adult I del Departament dInfermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experincia daprenentatge basat en la resoluci de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluaci de lexperincia a travs duna enquesta. Aquesta es responia al cap dun mes de la simulaci al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants desprs de visualitzar la gravaci feta durant el mateix. En el context del seminari de simulaci de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport duna guia. Per valorar lactitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. Lavaluaci del grau de dificultat sha registrat a travs dunes escales de puntuaci. Per a lavaluaci de la decisi presa, es van valorar les sntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realitzaci de la simulaci en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge destudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, noms un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integraci del model dinfermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuaci entre 7 i 10. La valoraci global de la simulaci va ser qualificada pels estudiants amb una puntuaci de 8 (34,4%) seguida dun 28,1% amb una consideraci de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conixer les fonts documentals els serviria per millorar lassistncia, el 86,7% esperen obtenir arguments slids respecte les seves desicions si la documentaci consultada s de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar ms satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidncies. Respecte el grau de dificultat en el procs de documentaci la dificultat ms gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referncies bibliogrfiques. Conclusions: Laprenentatge dels estudiants a travs de la simulaci de casos s una estratgia vlida que lestudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la prctica professional. Lestratgia docent dissenyada per integrar les evidncies en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, desprs danalitzar els resultats, shan de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procs de documentaci i incidir ms en la crtica i reflexi, de manera que les troballes de la investigaci siguin canalitzades cap a la prctica.
Resumo:
Aquest treball analitza quines deficincies es poden detectar en el diaris generalistes espanyols, tant des del punt de vista lingstic com organitzatiu, i com la interrelaci entre aquestes carncies influeix en detriment de la qualitat lingstica dels textos periodstics que es publiquen.
Resumo:
El present estudi pertinent a una fase inicial dun projecte dinvestigaci del Ministeri dEducaci i Cincia que es porta a terme al Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i dEcologia (BABVE) de la Universitat Autnoma de Barcelona amb collaboraci del Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural de la Generalitat de Catalunya anomenat Control biolgic del diabl de lavellaner, Curculio nucum L. (Coleoptera, Curculionidae) mitjanant organismes entomopatgens (nematodes i fongs), es basa en la recerca dorganismes autctons en els camps davellaners que un cop allats i caracteritzats puguin ser utilitzats com a insecticides biolgics pel control de la plaga clau que afecta els avellaners de Catalunya, el diabl de lavellaner (Curculio nucum L.). Aquest insecte, pertanyent a la famlia dels colepters presenta una mplia distribuci a lEuropa temperada i septentrional, essent especialment abundant a Espanya, Itlia i Turquia.
Resumo:
La organizacin poltica de un pas tiene importantes consecuencias sobre la poltica econmica. El desarrollo de los distintos tipos de federalismo, en particular el federalismo asimtrico, tiene su traslacin a diferencias en las polticas comerciales La organizacin poltica de un pas tiene importantes consecuencias sobre la poltica econmica. El desarrollo de los distintos tipos de federalismo, en particular el federalismo asimtrico, tiene su traslacin a diferencias en las polticas comerciales implementadas entre los diversos territorios. Cabe preguntarse las consecuencias econmicas de estas diferencias. El presente trabajo intentar aproximarse al problema, evaluando la posible existencia de efectos diferenciados sobre la estructura del comercio.