Estudi sobre la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile) a l’àrea urbana de Girona

La formiga argentina (Linepithema humile) està catalogada com una de les cent pitjors espècies invasores del món per ISSG (Invasive Species Specialist Group). Ha envaït gran part de les àrees mediterrànies i subtropicals mundials. La seva presència a la província de Girona podria estar relacionada amb el comerç marítim del suro entre Amèrica del sud i la Península Ibèrica, a través de l’arribada de nius en les mercaderies transportades fins als ports (Sant Feliu de Guixols). L’estudi es centre en la ciutat de Girona, determinant les zones amb presència de la formiga i proposar mesures de gestió basades en l’educació i la prevenció. Es mostregen quatre zones de la ciutat segons una metodologia adapatada a l’àrea urbana. Amb tot això s’obté una cartografia acurada de la presència i abundància de la formiga a les quatres zones, s’estableix un protocol de mostreig i es fa una proposta amb les mesures idònies per al control de la prevenció per tal d’evitar-ne l’expansió

Efecte de la formiga argentina en la pol·linització de diverses espècies mediterrànies

Les inflorescències on és present la formiga argentina reben menys visitants, a les zones envaïdes, a més, desapareixen la majoria d'espècies de formigues autòctones, algunes de les quals podrien ser pol·linitzadores d'algunes espècies vegetals. Aquest efecte repel·lent i la desaparició de formigues autòctones es tradueix en una menor producció de fruits en plantes com Euphorbia characias o Euphorbia biumbellata

Efectes de la invasió de la formiga argentina, Linepithema humile (Mayr), sobre el procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies

La formiga invasora Linepithema humile (Mayr), també coneguda com la formiga argentina, és una espècie present a la península Ibèrica. En aquesta tesi s'ha estudiat com afecta la presència d'aquesta espècie plaga a la comunitat de formigues autòctones y al procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies. L'estudi es va dur a terme en una àrea de sureda i brolla d'estepes i bruc boal situada al nord-est peninsular, prop de la línia de costa mediterrània. Un dels primers y més notables efectes de la invasió a les nostres àrees d'estudi és la dramàtica alteració de la comunitat de formigues, en forma de una reducció de la riquesa específica i de la homogeneïtat d'abundàncies. A més, a les zones envaïdes no hi queda cap espècie de formiga autòctona dispersant de llavors. A causa de la gran abundància d'obreres de la formiga argentina a les zones envaïdes, i del seu elevat ritme d'activitat, aquesta espècie efectua un intens rastreig del sòl, la qual cosa li permet localitzar els recursos en un temps menor que les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, la obertura mandibular de la comunitat de formigues esdevé molt disminuïda a les zones envaïdes a causa de la desaparició de les espècies autòctones, la majoria d'elles de mida més grossa que la formiga argentina, la qual cosa podria limitar la capacitat de manipulació de l'entorn que té la comunitat de formigues a les zones envaïdes, i podria explicar la falta de reemplaçament d'alguns dels rols que duien a terme les espècies de formigues autòctones abans de la invasió. La formiga argentina es mostra atreta per les llavors de les nou espècies vegetals estudiades (dues euforbiàcies: Euphorbia biumbellata i E. characias; dues compostes: Cirsium vulgare i Galactites tomentosa; i cinc papilionàcies: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus i Ulex parviflorus), arribant a transportar i fins i tot introduir al niu algunes llavors, però amb probabilitats inferiors a les realitzades per les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, el seu comportament davant les nou espècies de llavors és variable, de manera que sembla que el seu efecte sobre la dispersió de llavors podria ser diferent per a cada espècie vegetal. L'alteració del procés de dispersió no sembla alterar l'èxit reproductiu d'una espècie concreta, Euphorbia characias, a les zones envaïdes; ni el seu reclutament, ni la distribució espacial, ni la supervivència de les plàntules són significativament diferents a les zones envaïdes que a les no envaïdes. La desaparició de les espècies de formigues granívores de les zones envaïdes pot afectar la dinàmica de les llavors de plantes no mirmecòcores. Així, les llavors de tres papilionàcies (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa i Spartium junceum) resulten amb un menor nivell de transports (i probablement menor depredació) a les zones envaïdes per la formiga argentina.

Estudi d'aspectes biològics de la formiga argentina (Linepithema humile, Mayr) encarat al control de la plaga en ecosistemes naturals

La present tesi intenta obtenir noves dades referents a la biologia i ecologia de la formiga argentina que poden arribar a ser cabdals per al disseny o millora de noves metodologies de control de l'expansió de la plaga en ecosistemes naturals. Així doncs, l'estudi de l'activitat de cerca d'aliment i del seu espectre dietari en ecosistemes naturals, juntament amb el de les fluctuacions estacionals de la densitat de reines en nius naturals, obre les portes a la millora de mètodes de control de la plaga mitjançant esquers tòxics d'efecte retardat i a l'aplicació de noves metodologies de control sense l'ús d'agents químics basats en l'eliminació massiva de reines. La tesi també aporta noves dades sobre la fisiologia reproductiva de l'espècie en relació a la temperatura, la qual cosa permet la integració de l'aspecte fisiològic en models de predicció del rang potencial d'establiment de la plaga en ecosistemes naturals, aspecte fins ara pràcticament oblidat en aquest tipus de models predictius.

Del papel al celuloide: la adaptación cinematográfica de la novela Las tres ratas, de Alfredo Pareja Diezcanseco (Del Fabulador)

En este ensayo el autor analiza la manera en que fue adaptada, en 1946, la novela Las tres ratas, describe aspectos de las dos narrativas (literaria y fílmica), para determinar qué elementos de la novela fueron conservados en la adaptación argentina, y cuáles fueron cambiados u omitidos. Sostiene que la película fracasa en la reconstrucción de la esencia de la obra, principalmente porque se omite el segundo nivel discursivo de la novela (la aproximación a la caída del liberalismo en el Ecuador), además, se cambia el carácter de varios personajes (la hermana mayor, el novio de Ana Luisa, o el usurero Don Horacio), cuyos rasgos son importantes pues aportan al conflicto, al tono y ambiente de la historia, finalmente, la adaptación omite la recreación del ambiente de fracaso del proyecto político liberal, para inscribir la historia en clave de melodrama.

Memorias montoneras: metáforas de la guerra en Argentina (Crítica)

La autora lee la novela de Sergio Pollastri desde la perspectiva crítica de las posibilidades e imposibilidades de la reconstrucción de una historia, a partir de este relato testimonial que se mueve en el territorio de la violencia y las armas (la militancia política) y en el de la subjetividad (la poesía, la ficción). Resalta los vínculos entre vida y literatura, que cruzan toda la novela, así, apela a la metáfora para referirse a dos tipos de silencios en las ficciones sobre la violencia revolucionaria: la opción por las armas y la delación bajo tortura. Resalta el rol de la metáfora en este texto que tensa hasta sus límites el género testimonial, y que cobra su mayor fuerza hacia el final: «La revolución es frágil y superficial como una violeta, aquello que la comparación desarrolla es al mismo tiempo lo que amortigua la caída del salto brutal al vacío con el que la novela cierra su enunciación».

La concepción de propiedad privada en los arbitrajes internacionales en materia de inversión: reflexiones a partir del caso argentino (Coyuntura)

El artículo se propone escrutar, a la luz del caso argentino, la concepción de propiedad privada subyacente en las respuestas de las instituciones internacionales de arbitraje en el marco de las controversias entre Estados e inversores transnacionales. Se entiende que el análisis del caso argentino puede echar luz en la materia al tratarse del país con mayor número de demandas en su contra.

Leonardo Favio: el mito del autor frente a la crítica cultural (In Memoriam)

Este ensayo realiza una crítica de la recepción de la filmografía del argentino Leonardo Favio construida a partir de un paradigma modernista fundado en la noción de “autor”. Analiza un conjunto de discursos que en los años noventa llevaron a la consagración de la figura de Favio vigentes hasta la actualidad. Finalmente, introduce nuevas perspectivas para comprender la pluralidad de la obra del cineasta basadas en las tensiones culturales olvidadas por la crítica modernista. A partir de conceptos como “transculturación” e “hibridez” se plantea una lectura que integra lo culto y lo popular, particularismo y universalismo, tradición y modernidad.

Post-neoliberal electricity market ‘re-reforms’ in Argentina: Diverging from market prescriptions?

This paper focuses upon the policy and institutional change that has taken place within the Argentine electricity market since the country’s economic and social crisis of 2001/2. As one of the first less developed countries (LDCs) to liberalise and privatise its electricity industry, Argentina has since moved away from the orthodox market model after consumer prices were frozen by the Government in early 2002 when the national currency was devalued by 70%. Although its reforms were widely praised during the 1990s, the electricity market has undergone a number of interventions, ostensibly to keep consumer prices low and to avert the much-discussed energy ‘crisis’ caused by a dearth of new investment combined with rising demand levels. This paper explores how the economic crisis and its consequences have both enabled and legitimised these policy and institutional amendments, while drawing upon the specifics of the post-neoliberal market ‘re-reforms’ to consider the extent to which the Government appears to be moving away from market-based prescriptions. In addition, this paper contributes to sector-specific understandings of how, despite these changes, neoliberal ideas and assumptions continue to dominate Argentine public policy well beyond the postcrisis era.

Going global: the Brazilian scripted film

This article departs from the assumption that a certain section of world cinema, usually defined as ‘independent’, has been evolving on the basis of good scripts. Between the late 1980s and early 90s, there has been a boom of new cinemas in the world, such as the new Iranian, Taiwanese, Japanese, Mexican, Argentine and Brazilian cinemas. A significant part of this production shows a renewed interest in local and national peculiarities of their respective countries, going against the grain of globalisation and its typical cultural dilution. Most of these films are also engaged in reassessing narrative cinema, as a kind of reaction against the deconstructive work carried out by postmodern cinema of the 1980s.Recent new cinemas are supported by a combination of local and international resources, derived from public and private sponsors at home, and funding agencies, festivals and TV channels abroad. In most cases funds are granted after the film script has been analysed and approved by commissions of experts. The New Brazilian Cinema, or cinema da retomada as it is locally called, has been enormously affected by this scheme, which has even caused a ‘script boom’ in Brazil in the past decade. The chapter examins the results of this process.

Ionospheric and geomagnetic responses to changes in IMF B_Z: a superposed epoch study

Superposed epoch studies have been carried out in order to determine the ionospheric response at mid-latitudes to southward turnings of the interplanetary magnetic field (IMF). This is compared with the geomagnetic response, as seen in the indices K p, AE and Dst. The solar wind, IMF and geomagnetic data used were hourly averages from the years 1967–1989 and thus cover a full 22-year cycle in the solar magnetic field. These data were divided into subsets, determined by the magnitudes of the southward turnings and the concomitant increase in solar wind pressure. The superposed epoch studies were carried out using the time of the southward turning as time zero. The response of the mid-latitude ionosphere is studied by looking at the F-layer critical frequencies, f o F2, from hourly soundings by the Slough ionosonde and their deviation from the monthly median values, δf o F2. For the southward turnings with a change in B z of δB z > 11.5 nT accompanied by a solar wind dynamic pressure P exceeding 5 nPa, the F region critical frequency, f o F2, shows a marked decrease, reaching a minimum value about 20 h after the southward turning. This recovers to pre-event values over the subsequent 24 h, on average. The Dst index shows the classic storm-time decrease to about −60 nT. Four days later, the index has still to fully recover and is at about −25 nT. Both the K p and AE indices show rises before the southward turnings, when the IMF is strongly northward but the solar wind dynamic pressure is enhanced. The average AE index does register a clear isolated pulse (averaging 650 nT for 2 h, compared with a background peak level of near 450 nT at these times) showing enhanced energy deposition at high latitudes in substorms but, like K p, remains somewhat enhanced for several days, even after the average IMF has returned to zero after 1 day. This AE background decays away over several days as the Dst index recovers, indicating that there is some contamination of the currents observed at the AE stations by the continuing enhanced equatorial ring current. For data averaged over all seasons, the critical frequencies are depressed at Slough by 1.3 MHz, which is close to the lower decile of the overall distribution of δf o Fl values. Taking 30-day periods around summer and winter solstice, the largest depression is 1.6 and 1.2 MHz, respectively. This seasonal dependence is confirmed by a similar study for a Southern Hemisphere station, Argentine Island, giving peak depressions of 1.8 MHz and 0.5 MHz for summer and winter. For the subset of turnings where δB z > 11.5 nT and P ≤ 5 nPa, the response of the geomagnetic indices is similar but smaller, while the change in δf o F2 has all but disappeared. This confirms that the energy deposited at high latitudes, which leads to the geomagnetic and ionospheric disturbances following a southward turning of the IMF, increases with the energy density (dynamic pressure) of the solar wind flow. The magnitude of all responses are shown to depend on δB z . At Slough, the peak depression always occurs when Slough rotates into the noon sector. The largest ionospheric response is for southward turnings seen between 15–21 UT.

Dynamic portrait of the planetary 2/1 mean-motion resonance - II. Systems with a more massive inner planet

This paper presents the second part in our study of the global structure of the planar phase space of the planetary three-body problem, when both planets lie in the vicinity of a 2/1 mean-motion resonance. While Paper I was devoted to cases where the outer planet is the more massive body, the present work is devoted to the cases where the more massive body is the inner planet. As before, outside the well-known Apsidal Corotation Resonances (ACR), the phase space shows a complex picture marked by the presence of several distinct regimes of resonant and non-resonant motion, crossed by families of periodic orbits and separated by chaotic zones. When the chosen values of the integrals of motion lead to symmetric ACR, the global dynamics are generally similar to the structure presented in Paper I. However, for asymmetric ACR the resonant phase space is strikingly different and shows a galore of distinct dynamical states. This structure is shown with the help of dynamical maps constructed on two different representative planes, one centred on the unstable symmetric ACR and the other on the stable asymmetric equilibrium solution. Although the study described in the work may be applied to any mass ratio, we present a detailed analysis for mass values similar to the Jupiter-Saturn case. Results give a global view of the different dynamical states available to resonant planets with these characteristics. Some of these dynamical paths could have marked the evolution of the giant planets of our Solar system, assuming they suffered a temporary capture in the 2/1 resonance during the latest stages of the formation of our Solar system.

Assessment the Health Hazard from (222)Rn in Old Metalliferous Mines in San Luis, Argentina

Radon levels in two old mines in San Luis, Argentina, are reported and analyzed. The radiation dose and environmental health risk of (222)Rn concentrations to both guides and visitors were estimated. CR-39 nuclear track detectors were used for this purpose. The values for the (222)Rn concentration at each monitoring site ranged from 0.43 +/- 0.04 to 1.48 +/- 0.12 kBq m(-3) in the Los Cndores wolfram mine and from 1.8 +/- 0.1 to 6.0 +/- 0.5 kBq center dot m(-3) in the La Carolina gold mine, indicating that, in this mine, the radon levels exceed up to four times the action level of 1.5 kBq m(-3) recommended by the International Commission on Radiological Protection. The patterns of the radon transport process revealed that the La Carolina gold mine can be interpreted as a gas confined into a single tube with constant cross-section and air velocity. Patterns of radon activity, taking into account the chimney-effect winds, were used to detect tributary currents of air from shafts or larger fissures along the main adit of the Los Cndores mine, showing that radon can be used as an important tracer of tributary air currents stream out from fissures and smaller voids in the rock of the mine.

Electrostatic and Hydrophobic Interactions Involved in CNT Biofunctionalization with Short ss-DNA

This work is aimed at studying the adsorption mechanism of short chain 20-mer pyrimidinic homoss-DNA (oligodeoxyribonucleotide, ODN: polyC(20) and polyT(20)) onto CNT by reflectometry. To analyze the experimental data, the effective-medium theory using the Bruggemann approximation represents a Suitable optical model to account for the surface properties (roughness, thickness, and optical constants) and the size of the adsorbate. Systematic information about the involved interactions is obtained by changing the physicochemical properties of the system. Hydrophobic and electrostatic interactions are evaluated by comparing the adsorption oil hydrophobic CNT and oil hydrophilic silica and by Modulating the ionic Strength With and without Mg(2+). The ODN adsorption process oil CNT is driven by hydrophobic interactions only when the electrostatic repulsion is Suppressed. The adsorption mode results in ODN molecules in a side-on orientation with the bases (nonpolar region) toward the surface. This unfavorable orientation is partially reverse by adding Mg(2+). On the other hand, the adsorption oil silica is dominated by the strong repulsive electrostatic interaction that is screened at high ionic strength or mediated by Mg(2+). The cation-mediated process induces the interaction of the phosphate backbone (polar region) with the surface, leaving the bases free for hybridization. Although the general adsorption behavior of the pyrimidine bases is the same, polyC(20) presents higher affinity for the CNT Surface due to its acid-base properties.

On the pH dependence of electroactivity of poly(methylene blue) films

The electrochemical behavior of poly(methylene blue) on different electrodes has been investigated by electrochemical quartz crystal microbalance and in situ spectrophotometric measurements coupled to cyclic voltammetry. Polymeric films were obtained potentiodynamically and the charge transport mechanism was analyzed. The electrochemical results show that polymer electroactivity depends not only on pH but also on the substrate. Charge compensation changes with both pH and the size of the anions showing a transition in the pH range of polymer pKa. It was demonstrated by spectroelectrochemical experiments that the electroactivity of the film depends on the radical/radical cation equilibrium. The potentials where the most electroactive species are formed have been determined. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.