Efficacy of a diagnostic strategy for patients with chest pain and no ST-segment elevation in the emergency room

PURPOSE: To evaluate the efficacy of a systematic model of care for patients with chest pain and no ST segment elevation in the emergency room. METHODS: From 1003 patients submitted to an algorithm diagnostic investigation by probability of acute ischemic syndrome. We analyzed 600 ones with no elevation of ST segment, then enrolled to diagnostic routes of median (route 2) and low probability (route 3) to ischemic syndrome. RESULTS: In route 2 we found 17% acute myocardial infarction and 43% unstable angina, whereas in route 3 the rates were 2% and 7%, respectively. Patients with normal/non--specific ECG had 6% probability of AMI whereas in those with negative first CKMB it was 7%; the association of the 2 data only reduced it to 4%. In patients in route 2 the diagnosis of AMI could only be ruled out with serial CKMB measurement up to 9 hours, while in route 3 it could be done in up to 3 hours. Thus, sensitivity and negative predictive value of admission CKMB for AMI were 52% and 93%, respectively. About one-half of patients with unstable angina did not disclose objective ischemic changes on admission. CONCLUSION: The use of a systematic model of care in patients with chest pain offers the opportunity of hindering inappropriate release of patients with ACI and reduces unnecessary admissions. However some patients even with normal ECG should not be released based on a negative first CKMB. Serial measurement of CKMB up to 9 hours is necessary in patients with medium probability of AMI.

Effect of hormonal changes on corneal biomechanical properties and anterior segment ocular perameters

Dissertação de mestrado em Optometria Avançada

Percutaneous Stent Implantation for Treating Multivessel Coronary Disease in Patients with and without Involvement of the Proximal Segment of the Anterior Descending Coronary Artery

OBJECTIVE: To assess coronary stent placement in patients with multivessel coronary disease and involvement of the proximal portion of the anterior descending coronary artery. METHODS: We retrospectively analyzed the in-hospital and late evolution of 189 patients with multivessel coronary disease, who underwent percutaneous coronary stent placement. These patients were divided into 2 groups as follows: group I (GI) - 59 patients with involvement of the proximal segment of the anterior descending coronary artery; and group II (GII) - 130 patients without involvement of the proximal segment of the anterior descending coronary artery. RESULTS: No significant difference was observed in the success rate of the procedure (91.5% versus 97.6%, p=0.86), nor in the occurrence of major adverse cardiac events (5.1% versus 1.5%, p=0.38), nor in the occurrence of major vascular complications (1.7% versus 0%, p=0.69) in the in-hospital phase. In the late follow-up, the incidence of major adverse cardiac events (15.4% versus 13.7%, p=0.73) and the need for new revascularization (13.5% versus 10.3%, p=0.71) were similar for both groups. CONCLUSION: The in-hospital and late evolution of patients with multivessel coronary disease with and without involvement of the proximal segment of the anterior descending coronary artery treated with coronary stent placement did not differ. This suggests that this revascularization method is an effective procedure and a valuable option for treating these types of patients.

Aneurysmal dilation of the reimplant segment of the visceral vessels after thoracoabdominal aneurysm correction

We present a case of aneurysmal dilation of the aortic residual segment, involving abdominal vessels in corrective surgeries for thoracoabdominal aortic aneurysm, through the identification of risk groups for recurrent dilation, aiming at using a specific operative technique with a branched graft, to prevent aneurysm relapse.

Prognostic Value of TIMI Score versus GRACE Score in ST-segment Elevation Myocardial Infarction

Background: The TIMI Score for ST-segment elevation myocardial infarction (STEMI) was created and validated specifically for this clinical scenario, while the GRACE score is generic to any type of acute coronary syndrome. Objective: Between TIMI and GRACE scores, identify the one of better prognostic performance in patients with STEMI. Methods: We included 152 individuals consecutively admitted for STEMI. The TIMI and GRACE scores were tested for their discriminatory ability (C-statistics) and calibration (Hosmer-Lemeshow) in relation to hospital death. Results: The TIMI score showed equal distribution of patients in the ranges of low, intermediate and high risk (39 %, 27 % and 34 %, respectively), as opposed to the GRACE Score that showed predominant distribution at low risk (80 %, 13 % and 7%, respectively). Case-fatality was 11%. The C-statistics of the TIMI score was 0.87 (95%CI = 0.76 to 0.98), similar to GRACE (0.87, 95%CI = 0.75 to 0.99) - p = 0.71. The TIMI score showed satisfactory calibration represented by χ2 = 1.4 (p = 0.92), well above the calibration of the GRACE score, which showed χ2 = 14 (p = 0.08). This calibration is reflected in the expected incidence ranges for low, intermediate and high risk, according to the TIMI score (0 %, 4.9 % and 25 %, respectively), differently to GRACE (2.4%, 25% and 73%), which featured middle range incidence inappropriately. Conclusion: Although the scores show similar discriminatory capacity for hospital death, the TIMI score had better calibration than GRACE. These findings need to be validated populations of different risk profiles.

Very Long-Term Prognostic Role of Admission BNP in Non-ST Segment Elevation Acute Coronary Syndrome

Abstract Background: BNP has been extensively evaluated to determine short- and intermediate-term prognosis in patients with acute coronary syndrome, but its role in long-term mortality is not known. Objective: To determine the very long-term prognostic role of B-type natriuretic peptide (BNP) for all-cause mortality in patients with non-ST segment elevation acute coronary syndrome (NSTEACS). Methods: A cohort of 224 consecutive patients with NSTEACS, prospectively seen in the Emergency Department, had BNP measured on arrival to establish prognosis, and underwent a median 9.34-year follow-up for all-cause mortality. Results: Unstable angina was diagnosed in 52.2%, and non-ST segment elevation myocardial infarction, in 47.8%. Median admission BNP was 81.9 pg/mL (IQ range = 22.2; 225) and mortality rate was correlated with increasing BNP quartiles: 14.3; 16.1; 48.2; and 73.2% (p < 0.0001). ROC curve disclosed 100 pg/mL as the best BNP cut-off value for mortality prediction (area under the curve = 0.789, 95% CI= 0.723-0.854), being a strong predictor of late mortality: BNP < 100 = 17.3% vs. BNP ≥ 100 = 65.0%, RR = 3.76 (95% CI = 2.49-5.63, p < 0.001). On logistic regression analysis, age >72 years (OR = 3.79, 95% CI = 1.62-8.86, p = 0.002), BNP ≥ 100 pg/mL (OR = 6.24, 95% CI = 2.95-13.23, p < 0.001) and estimated glomerular filtration rate (OR = 0.98, 95% CI = 0.97-0.99, p = 0.049) were independent late-mortality predictors. Conclusions: BNP measured at hospital admission in patients with NSTEACS is a strong, independent predictor of very long-term all-cause mortality. This study allows raising the hypothesis that BNP should be measured in all patients with NSTEACS at the index event for long-term risk stratification.

Business plan: Ibéricosandwich

El present estudi és el desenvolupament d’un pla de viabilitat per saber si una idea de negoci pot ésser rendible. Consisteix en una anàlisi sobre els diferents factors que componen un pla de negoci. Així com el pla de màrqueting, el pla d’operacions, el pla d’organització i el pla econòmic financer. L’empresa anomenada Ibericosandwich es dedicarà a produir i distribuir sandvitxos envasats, en el mercat espanyol. Amb el pla de negoci s’ha analitzat el mercat i les oportunitats, i s’ha pogut observar que hi ha un segment de mercat que està sense explotar, que consisteix a oferir-hi una gamma alta de sandvitxos. És un projecte que inclou una anàlisi econòmica financera, amb l’objectiu de reduir el risc i poder obtenir la màxima rendibilitat amb aquesta oportunitat que se’ns presenta.

El nou paper dels mitjans de comunicació de masses en la construcció dels valors olímpics i de l’esport

Aquesta comunicació es va presentar al &i&Simpòsium internacional sobre la creació de cultures del nou esport&/i&, portat a terme a Osaka, Japó, el 28 de gener, de 1996. El seu propòsit principal és fer una interpretació dels valors culturals de l'esport i de l'olimpisme a la societat contemporània, tot tenint en compte la gran influència que reben aquests per part dels mitjans de comunicació.

Gestió forestal de masses d'arboç (Arbutus unedo) en regeneració després de foc al terme municipal d'Esparreguera

Els incendis forestals són una pertorbació amb un paper decisiu en l’estructura i dinàmica dels ecosistemes mediterranis. La majoria de les seves espècies vegetals presenten mecanismes de resposta al foc, com la germinació de llavors i la rebrotada d’individus cremats. Les masses forestals regenerades a partir de rebrots assoleixen densitats massa altes i una baixa producció, i, per tant, és fonamental dur a terme una gestió mitjançant tractaments silvícoles. El principal objectiu d’aquest projecte és quantificar l’efecte de la selecció de rebrots i la selecció de rebrots més la desbrossada sobre el creixement de l’Arbutus unedo. S’han estudiat 12 parcel—les en regeneració després dels incendis de 1985, 1986 i 1994 al terme municipal d’Esparreguera. Els resultats mostren que els dos tractaments afavoreixen de la mateixa manera el creixement dels peus d’Arbutus unedo, a causa de la disminució de la competència intraespecífica i interespecífica. La desbrossada (a nivell de parcel—la, no d’individu), no obstant, provoca un increment probablement perjudicial de l’alçada dels rebrots, per la major disponibilitat de llum. Per tal de proposar un model de gestió forestal, s’ha realitzat una anàlisi multicriterial dels diferents escenaris, on s’han considerat altres criteris, com són el model de combustible, la possibilitat de pastura i el cost econòmic. L’alternativa preferida en els boscos d’Arbutus unedo és la selecció de rebrots i la desbrossada.

Creación de una marca cosmética y su comunicación

En aquest treball es pretén desenvolupar el llançament publicitari d’una nova marca per a un determinat grup empresarial, escollint, a l’efecte, com a hipòtesi de treball, el grup PUIG, i dins del mateix, dues de les seves tres divisions, les que tenen com a objecte fragàncies i cosmètica, l’anomenada “Prestige” (selectiu) i la coneguda com a “Beauty” (“mass market”). Es realitzarà, primer, un estudi del client, per comprendre millor les seves necessitats, s’analitzarà, seguidament, l’estat del mercat i de la competència, descobrint aquí que ninguna de les marques que es contemplen és exclusiva per al “target” “senior”, i s’entrarà, després, ja de ple, en el nucli de l’assessorament, escollint “target” (dones “seniors”) i segment (selectiu), apuntant l’oportunitat de dotar a una marca selectiva d’una comunicació agradable. Finalment, es realitzaran els corresponents projecte i “briefing” i es dissenyarà la campanya: “naming”, “packs”, anuncis...

Colonic movements in healthy subjects as monitored by a Magnet Tracking System

Rapport de synthèse : Le Magnet Tracking System (MTS) est une technique peu invasive d'investigation de la motilité de l'entier du tube digestif. Elle repose sur le suivi de la progression d'un aimant par des senseurs externes en temps réel et dans les 3 dimensions. Dans cette étude, le MTS a été utilisé pour étudier les caractéristiques de propulsion propres aux différents segments coliques ainsi que pour comparer le transit de l'aimant permanent du MTS à celui de marqueurs radioopaques habituellement utilisés. Dix hommes et 10 femmes ayant un transit gastro-intestinal régulier ont ingéré simultanément un aimant de MTS et une capsule contenant 10 marqueurs radio-opaques, à 20h00. Les enregistrements se sont ensuite déroulés sur 2 matinées successives de 5 heures. L'analyse des données brutes recueillies a permis de réaliser une projection spatio-temporelle de la trajectoire de l'aimant dans le tube digestif ainsi qu'une description précise de l'origine, de la direction, de l'amplitude et de la vitesse des mouvements coliques. Des radiographies d'abdomen ont permis de comparer les positions respectives des marqueurs radio-opaques et de l'aimant du MTS. Durant 90% du temps d'enregistrement, l'aimant était immobile ou présentait des mouvements alternatifs de faible amplitude. Le reste des enregistrements consiste en activité propulsive dont 20% représentent des déplacements rétrogrades et une description très précise de 34 mouvements de masses. L'analyse des déplacements démontre une distribution bimodales des vitesses voisine de 1.5 et 50 cm /min, ce tant en direction orale que caudale. Deux tiers des distances parcourues le sont à vitesse rapide. L'analyse segmentaire confirme une progression horaire absolue supérieure dans le côlon gauche que droit. L'analyse détaillée par segment colique, reposant sur la description des déplacements enregistrés correspond aux rôles reconnus des différents segments, notamment de aire de stockage et de conditionnement du côlon ascendant ou de transit du côlon descendant. La comparaison des 2 sexes démontre un nombre plus important de mouvements, particulièrement de mouvements de masse chez l'homme. Les radiographies montrent une bonne corrélation entre la position de l'aimant et celle des marqueurs radio-opaques. Le MTS permet ainsi une description précise des caractéristiques propulsives des différents segments coliques, notamment par l'analyse détaillée des progressions à vitesses lente et rapide et leurs directions. Des distinctions peuvent également être notées en fonction du sexe. Ces investigations offrent de nouvelles perspectives pour l'étude des troubles de la motilité digestive.

Aplicació de la termoquimiolisi - cromatografia de gasos - espectrometria de masses a l'estudi de la matèria orgànica del sòl

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Université de Poitiers, França, entre 2007 i 2009. El treball s'ha centrat en dues activitats bàsiques. El treball realitzat s’ha centrat en dues activitats bàsiques. D’una banda, la posada a punt d'un protocol de fraccionament de la matèria orgànica del sòl, per extraccions successives amb solvents alcalins després d'una seqüència de pretractaments al sòl: cap pretractament, atac amb àcid (per destruir els carbonats), atac amb ditionit (per reduir els òxids de Fe i Al i facilitar l'extracció de la matèria orgànica associada a aquests compostos). El protocol dóna una visió de conjunt de la situació de la matèria orgànica del sòl, combinant aspectes físics (protecció, precipitació, oclusió per carbonats) i químics (grau d'humificació). D’altra banda, l'aprenentatge de la tècnica de termoquimiolisi-cromatografia de gasos-espectrometria de masses. Aquest era l'objectiu de l'estada a Poitiers, al qual hem donat prioritat. Ens hem centrat en l'estudi de fraccions físiques (densimètriques) obtingudes en estudis anteriors sobre sòls forestals. Les fraccions considerades són: fracció lleugera (FL), tres fraccions ocluïdes (OC1, OC2 i OC3) i fracció densa (FD). L’aplicació de la termoquimiolisi permet de caracteritzar diversos grups de substàncies, de les quals ens hem centrat en alguns indicadors bioquímics: àcids grasos, alcohols, diàcids, productes fenòlics i altres productes aromàtics, derivats de carbohidrats. L’estudi de conjunt d’aquests productes indica que és a les fraccions ocluïdes (que solen ser minoritàries a tots els horitzons) on la matèria orgànica d’origen microbià és dominant, mentre que a les fraccions lleugera (FL) i densa (FD) la matèria orgànica d’origen vegetal sembla dominant. Es preveu aplicar aquesta tècnica a l’estudi de les fraccions obtingudes a la primera part del treball, actualment congelades i a l’espera de ser processades.

Colloidal systems for the delivery of cyclosporin A to the anterior segment of the eye.

Due to the eye's specific anatomical and physiological conformation, the treatment of eye diseases is a real challenge for pharmaceutical therapy. The presence of efficient protective barriers (i.e., the conjunctival and corneal membranes) and protective mechanisms (i.e., blinking and nasolachrymal drainage) makes this organ particularly impervious to local drug therapy. To overcome these issues, numerous strategies have been envisioned using pharmaceutical technology. Many formulations currently on the market or still under development are emulsions or colloidal systems intended to enhance precorneal residence time and corneal penetration, causing a consequent increase in drug bioavailability after instillation. After a review of some recent developments in the field of cyclosporin A formulations for the eye, a novel micellar formulation of cyclosporine A based on a diblock methoxy-poly(ethylene glycol)-hexysubstituted poly(lactides) (MPEG-hexPLA) is described.

Pharmacokinetics and posterior segment biodistribution of ESBA105, an anti-TNF-alpha single-chain antibody, upon topical administration to the rabbit eye.

PURPOSE: The purpose of this study was to characterize local distribution and systemic absorption of the tumor necrosis factor (TNF)-alpha inhibitory single-chain antibody fragment (scFv) ESBA105 following topical administration to the eye in vivo. METHODS: Rabbits received ESBA105 as topical eye drops in two dosing regimens. First, pharmacokinetics after the topical route of administration was compared to the intravenous (i.v.) route by means of applying the identical cumulative daily dose of ESBA105. In a second study rabbits received five eye drops daily for six consecutive days in a lower frequency topical dosing regimen. Kinetics and biodistribution of ESBA105 in ocular tissues and fluids as well as in sera were determined in all animals. RESULTS: After topical administration to the eye, ESBA105 quickly reaches therapeutic concentrations in all ocular compartments. Systemic exposure after topical administration is 25,000-fold lower than exposure after i.v. injection of the identical cumulative daily dose. ESBA105 levels in vitreous humor and neuroretina are significantly higher on topical administration than after i.v. injection. Absolute and relative intraocular biodistribution of ESBA105 is different with topical and systemic delivery routes. Compared to its terminal half-life in circulation (7 hours), the vitreal half-life of ESBA105 is significantly enhanced (16-24 hours). CONCLUSIONS: On topical administration, ESBA105 is efficiently absorbed and distributed to all compartments of the eye, whereby systemic drug exposure is very low. Based on its unique intraocular biodistribution and pharmacokinetics and the absolute intraocular levels reached, topical ESBA105 appears highly attractive for treatment of various ophthalmological disorders.