Eines E-Learning UOC : Detecció de plagi en documents OpenOffice.org

En aquest treball primer s'estudia en què consisteix el plagi i de quines maneres es pot cometre i detectar. Posteriorment, s'aplica tot aquest coneixement a la implementació d'una utilitat que poden utilitzar els consultors de la UOC per detectar plagi en els documents en format OpenOffice.org presentats pels alumnes. El resultat d'aquest treball serà, per tant, aquesta memòria així com l'aplicació desenvolupada.

Estudi dels llenguatges de consulta per a documents RDF

Aquest projecte es centra en la Web Semàntica, concretament en els llenguatges de consulta per a documents RDF. Es fà un estudi dels llenguatges de consulta existents en l'actualitat.

Estudi dels llenguatjes de consulta per documents RDF

Amb aquest estudi es pretén introduir al lector a diverses tecnologíes relacionades amb el concepte de Web Semántica.

Anàlisi, disseny i implementació d'un aplicatiu gestor de documents produïts pel professorat d'un departament d'educació virtual.

L'objectiu principal d'aquest treball és exposar els passos seguits per desenvolupar un projecte - TFC E-learning amb les següents fases: anàlisi del context, disseny, elecció del tipus de tecnologia, implementació i proves.

Ontologies geogràfiques turístiques de punts d'interès i documents associats

Aquest document exposa la elaboració del Projecte de fi de carrera "Ontologies Turístiques Geogràfiques", corresponent a l'àrea de XML i Web semàntica dels estudis d'Enginyeria Informàtica de la Universitat Oberta de Catalunya que tracta de la creació d'una ontologia turística geogràfica que permeti etiquetar els fitxers que contenguin informació sobre els punts d'interès per a poder representar els aspectes de l'àmbit turístic.

ANDRe, una aplicació lliure per a combinar pàgines de documents en format PDF

Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d'ANDRe, una aplicacióde programari lliure que permet crear, de forma visual, documents PDFcombinant pàgines d'altres documents del mateix format. L'aplicació haestat desenvolupada en Java i utilitza la biblioteca PDFBox de l'ApacheFoundation per a llegir i escriure els documents.

El préstec de documents en un campus virtual : generant un nou concepte

El préstec de documents és un dels pilars fonamentals de la biblioteca per donar suport a l'estudi, docència i recerca. A la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya, la diferència principal respecte a altres biblioteques universitàries, és el nou concepte virtual sense parets, i aquest concepte s'estén també a aquest servei de préstec. Els usuaris no han d'accedir necessàriament a un espai físic per consultar les fonts d'informació disponibles, ni per endur-se documents en préstec. Des de casa, i de manera remota, poden demanar els documents en els que estiguin interessats, des del mateix catàleg i sense cap tipus d'intermediari gràcies al desenvolupament d'un nou servei de préstec de documents, que genera alhora un nou model dins d'un campus virtual.

Des pratiques d'ingénierie aux transitions sociotechniques. Retour sur la notion d'ingénierie hétérogène dans le cas des micro- et nanotechnologies

Cet article rend compte du travail d'ingénierie dans le domaine des micro- et nanotechnologies (MNT) en explorant une diversité de lieux où technologies et sociétés sont coproduites : comités internationaux où sont définies des feuilles de route (roadmap), laboratoires de recherche où sont conçus de nouveaux dispositifs, plates-formes d'exploration et de transfert des nouvelles technologies vers l'industrie, grands programmes de recherche où chercheurs et entreprises façonnent des infrastructures sociotechniques et régulent l'inscription sociétale des nouveautés techniques. Il utilise le concept d'« ingénierie hétérogène » (Law, 1989) afin d'expliquer la capacité de transformation sociale des pratiques d'ingénierie. Il montre ainsi que la théorie de l'acteur-réseau peut produire une description des mécanismes à l'oeuvre lors d'une transition sociotechnique, depuis la construction de projets de laboratoire jusqu'à leur inscription dans la société, sans pour autant renoncer à « suivre les acteurs » - notamment les ingénieurs - et leurs pratiques concrètes et situées.