Usabilitat d'una aplicació informàtica dins el sector del programari mèdic

L'objectiu principal d'aquest treball de final de carrera és estudiar la usabilitat en el programari en general i específicament quina relació té amb el programari mèdic.

Comparació de SIG basats en codi lliure i SIG comercials.

El Projecte de Fi de Carrera desenvolupat consisteix, breument, en comparar un Sistema de Informació Geogràfica (SIG) comercial amb un de lliure. Per tant els objectius del projecte són conèixer què és un SIG, introduir-se en el món del programari lliure dels SIG, aprendre a treballar amb ambdós productes i saber detectar els punts més rellevants de cadascun d'ells.

Integració d'un punt de treball basat en Programari Lliure dins un entorn Microsoft

L'objectiu principal és crear una maqueta basada en PLL, que permeti als treballadors de la UOC dur a terme les tasques més rellevants de la seva feina quotidiana. El projecte passa per estudiar quines eines es fan servir en l'actualitat com a punt de referència. A partir d'aquestes trobar les seves homòlogues en PLL i fer que s'integrin dins de la infraestructura actual de l'organització amb el mínim impacte possible

Implantació de programari lliure en l'administració pública enfocada a l'ús docent.

L'informàtica és molt important en les nostres vides, i avui dia és molt car els programes privatius. Una alternativa, que sense cap dubte serà el futur, és elprogramari lliure, ja que podem tenir un gran ventall de programari lliure necessari per satisfer les necessitats de qualsevol persona, ja sigui programari de processador de textos, fulls de càlculs, d'edició, de programar, de comptabilitat, etc. Només cal tenir bones referències de que programari lliure és bo, ja que al igual que el privatiu hi ha molt per elegir.Programari lliure, quasi sempre es gratuït o amb un preu residual, i no significa que sigui més dolent que el privatiu, sinó que es diferencia que un acostuma a ser gratis i l'altra acostuma a ser de pagament.L'administració pública, en comptes d'invertir grans quantitats de diners en programari privatiu per l'ús docent, lo que podria fer és invertir en programari lliure, ja que acostumen a pagar preus excessius per llicències de programari privatiu.En definitiva, el programari lliure serà el que ens porti en un futur a ser utilitzat majoritàriament, encara que avui en diahi ha gent que ho utilitza però molta més no. Es podria dir que encara hi ha incertesa per a molts per lo desconegut.

Estudi del programari utilitzat a les universitats

En aquest article intentarem donar una visió general del diferent programari que s'està utilitzant a les universitats de tot el món, ja sigui per a la gestió administrativa com per a la realització de les classes.

Migració a programari lliure en un entorn empresarial privatiu

El meu treball final de carrera es basa en la substitució dels sistemes privatius Windows, tant en el camp dels servidors com dels clients, per sistemes GNU/Linux. Aquest estudi es durà a terme en una empresa mitjana d'uns 100 treballadors. Es pretén demostrar com els sistemes GNU/Linux poden facilitar les tasques informàtiques d'una empresa i a la vegada reduir significativament els costos.

Estudi de la capacitat d'un ERP de programari lliure en l'entorn manufacturer

Aquest projecte sorgeix amb la intenció de determinar si és possible adaptar un ERP de programari lliure per a la gestió i planificació dels processos industrials d'una petita o mitjana empresa.

Aplicació web per a la vigilància epidemiològica a Barcelona emprant sistemes d'informació geogràfica de programari lliure

This project is about the development of a web that uses the tools offered by the Geographic Information Systems based in open source in order to monitoring and detect legionella clusters in Barcelona. This web also produces thematic maps for the study of epidemiologic diseases and has been made with the colaboration of the Barcelona public health agency.

Desplegament d'una infraestructura de sistemes informàtics basada en programari lliure

Aquest treball sintetitza el desplegament dels serveis de xarxa més importants i comuns per donar servei a una organització fictícia de tamany mitjà, amb uns 40 llocs de treball. Des de la instal·lació dels servidors amfitrions fins a la configuració de totes les màquines virtuals, es descriu tot el que cal fer per obtenir una infraestructura de sistemes d'informació amb serveis complets de correu, directori, DNS, web, eines de desenvolupament, gestor de projectes, i altres, totes basades íntegrament en programari lliure.

Prototip d'instal·lació d'un cluster de càlcul emprant programari lliure i de codi obert

Metodologia d'instal·lació d'un sistema operatiu i aplicacions orientada al seu ús en clusters de càlcul i enfocada principalment a la senzillesa de manteniment i a la compartició d'un màxim de programari entre equips.

Com ha de ser l'economia del coneixement?

Catalunya ha apostat per una política de recerca que cada dia aconsegueix bons resultats. Aquesta setmana s'ha fet públic que 14 investigadors que treballen en centres i universitats catalanes han rebut les prestigioses 'Starting Grants de l'European Research Council'. El resultat és destacable si es considera que tot l'Estat espanyol, amb Catalunya, n'ha rebut 29. Catalunya està per sobre de Dinamarca, Àustria, Finlàndia, Noruega, Portugal, Irlanda, Grècia, Hongria, Turquia, Polònia i Eslovàquia

Israel és un bon exemple de l'economia del coneixement

Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca, deia que en aquests moments a Israel el 25% del PIB són noves empreses sorgides de l'àmbit científic i que cal fer una aliança amb Israel per seguir el seu camí i veure com podem aprendre d'ells per fer el mateix salt tecnològic en els propers anys

Planificació i desenvolupament actiu en una assignatura d'Economia del Medi Ambient

L’objectiu d’aquest treball és analitzar el disseny, la planificació i l’aplicació de metodologies d’aprenentatge actiu, en una determinada assignatura de la llicenciatura d’Economia, per tal d’aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge, reduint el pes de les tradicionals classes magistrals, amb la intenció d’aconseguir millorar els coneixements adquirits i assolir algunes competències, que fins ara no s’havien plantejat. Malgrat tractar-se d’una assignatura optativa per alumnes de segon cicle, i on s’analitzen les característiques dels problemes mediambientals, que acostumen a tenir per si mateixos força interès entre la gent més jove, el nivell de participació dels estudiants davant de les preguntes formulades a classe o en els intents de generar algun tipus de debat o discussió sobre alguna problemàtica concreta tenien una molt baixa resposta per part dels estudiants. Les dades de l’enquesta de valoració de l’assignatura, per part dels estudiants, reflecteixen la bona valoració per part dels estudiants del sistema de pràctiques que integren l’avaluació continuada, de la utilització del Moodle com a Entorn Virtual de Formació, de les metodologies docents aplicades a l’assignatura i de l’aportació de nous coneixements. Aquests canvis metodològics impliquen una major inversió en temps de dedicació del professor i també de l’alumne. El professor ha de realitzar més treball previ al contacte amb l’alumne a l’hora de preparar les diverses activitats, ha de dedicar més temps al seguiment del procés d’aprenentatge i a la motivació de l’alumne. És imprescindible que el professor elabori de manera adequada i detallada la planificació de les activitats a realitzar en l’assignatura. Això permetrà que l’alumne pugui distribuir correctament el seu temps i pugui assolir els objectius del curs sense fracassar

Contribució del Teatre Lliure a la normalització del teatre públic després de la dictadura. 'Contribución del Teatre Lliure a la normalización del teatro público después de la dictadura'.

Resumen de las autoras en catalán