La quête du consentement éclairé en médecine comme construction sociale [The application of informed consent in medicine as social construction].

The aim of this article is to propose an anthropological point of view about informed consent in medicine. This quest for legitimacy should be read as a relational and social construction. In the heart of clinical complexity we find on one side various techniques employed by the medical community to validate research and to obtain the consent of patients. On the other side patients offer plural and subjective answers due to the doctor patient hierarchical and long relationship. Between constraints and freedoms, informed consent brings to light social relation.

The Law of Impersonal Transactions: Meaning and Difficulties

Most economic interactions happen in a context of sequential exchange in which innocent third parties suffer information asymmetry with respect to previous "originative" contracts. The law reduces transaction costs by protecting these third parties but preserves some element of consent by property right holders to avoid damaging property enforcement-e.g., it is they as principals who authorize agents in originative contracts. Judicial verifiability of these originative contracts is obtained either as an automatic byproduct of transactions or, when these would have remained private, by requiring them to be made public. Protecting third parties produces a sort of legal commodity which is easy to trade impersonally, improving the allocation and specialization of resources. Historical delay in generalizing this legal commoditization paradigm is attributed to path dependency-the law first developed for personal trade-and an unbalance in vested interests, as luddite legal professionals face weak public bureaucracies.

Market and institutional determinants in the regulation of conveyancers

Demand for law professionals in the conveyancing of property is decreasing because of market and institutional changes. On the market side, many transactions feature large, well-known parties and standardized transactions, which make professionals less effective or necessary for protecting the parties to private contracts. On the institutional side, public titling makes it possible to dispense with a broadening set of their former functions. Recording of deeds made professionals redundant as depositories of deeds and reduced demand for them to design title guarantees. Effective registration of rights increasingly substitutes professionals for detecting title conflicts with third parties and gathering their consent. Market changes undermine the information asymmetry rationale for regulating conveyancing, while institutional changes facilitate liberalizing not only conduct but also license regulations. These arguments are supported here by disentangling the logic of titling systems and presenting empirical evidence from the European and USA markets.

Property titling and conveyancing

This chapter analyzes titling institutions and the regulation of supporting conveyancingservices. After examining the tradeoff of enforcement benefits and consent costs posed byproperty rights, it explains how different public titling systems (privacy, recording andregistration) try to solve this tradeoff, and what the consequences are for the nature andregulation of private conveyancing services. The chapter ends with a discussion of someempirical issues and data which are useful for comparing, designing and managing titlingand conveyancing systems.

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Nota al artículo "El sistema de las Creative commons"

Después de leer el artículo "El sistema de las Creative Commons" de Marco Marandola1, me gustaría presentar de manera más completa el proyecto de las licencias de Creative commons. Actualmente las palabras copyleft, copyright, open access, creative commons, procomún, se utilizan mucho pero a veces se mezclan conceptos y se informa de manera errónea. Agradezco a los editores la posibilidad de escribir esta nota que personalmente considero de rectificación.

Discours économique et évolution institutionnelle, les apports de J. R. Commons

John Roger Commons est, de manière quasi systématique, considéré comme l'un des pères fondateurs de l'ancien institutionnalisme américain. On souligne tout aussi couramment l'influence que la philosophie pragmatiste a pu avoir sur ses travaux, du moins en ce qui concerne son ouvrage de 1934. Plus rares sont les commentateurs soulignant le rôle qu'a le langage, a fortiori le langage de l'économiste, dans l'analyse qu'il fait de l'évolution institutionnelle. Notre but sera de souligner ce fait : pour Commons, dire c'est faire, dans la lignée de la linguistique performativiste, dire c'est agir sur l'évolution institutionnelle. Abstract : John Roger Commons is well known as one of the founders of old institutionnalism. It is current to emphazise his philosophical roots : the american pragmatism, at least in his masterpiece of 1934. On the other hand, it is less frequent to point out the important role that the langage, and a fortiori economics' langage, has in his understanding of institutional evolution. Our aim will be to spotlight this point : for Commons, we can do things with words, on the way of performativist linguistic, when we use words, we influence institutional evolution.

Informed consent: Biobank donors should have a say.

Comment on: Saha K, Hurlbut JB. Research ethics: treat donors as partners in biobank research. Nature. 2011;478(7369):312-3. doi: 10.1038/478312a. PMID: 22012372.

Les llicències de Creative Commons a l'Estat espanyol

[eng] The Creative Commons project in Spain has its beginnings in early 2003, but until one year ago it was not possible to access licenses adapted to Spanish legislation on intellectual property. In addition to this effort of adaptation, other activities have been carried out -centred especially on the dissemination and explanation of the licensing system- and the level of acceptance has been quite positive. This article covers the history of the project and provides an explanation of the licenses and a description of some of the initiatives that this legal system is carrying out.

Las licencias Creative Commons en el Estado Español

Hace un par de años poca gente conocía las licencias Creative Commons, pero actualmente este término empieza a ser asociado a un estándar de licencias para obras digitales libres en la red, de la misma manera que las licencias del proyecto GNU (GPL, LGPL)2 se asocian a un estándar para el software libre.

Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusió de continguts. Les llicències de Creative Commons

Les llicències de Creative Commons són una alternativa a la gestió tradicional dels drets d'autor que s'ha estès ràpidament gràcies a Internet en els seus cinc anys d'existència. L'aparició d'aquesta nova eina legal ha obert un debat sobre els models de difusió de qualsevol contingut i, en definitiva, del coneixement que ha obligat a replantejaments no tan sols entre els autors i els creadors sinó també entre institucions i administracions. En aquest llibre es presenta el model que proposa Creative Commons per facilitar la difusió i l'accés als continguts de qualsevol persona, tot respectant-ne els drets d'autor.

Aplicación de las licencias de Creative Commons en el ámbito educativo

En este texto se presentan las licencias que ofrece la organización Creative Commons para gestionar los derechos de propiedad intelectual de una manera distinta al tradicional “todos los derechos reservados”. Estas licencias inspiradas en el movimientodel software libre se ofrecen gratuitamente para todos aquellos autores que quieran compartir sus obras permitiendo determinados usos con algunas condiciones sin tener que pedir permiso previo. Además se hace un repaso a la aplicación de estas licencias en el ámbito educativo mostrando ejemplos y analizando su uso con respecto al tipo de proyecto y el tipo de licencias.

Las licencias de Creative Commons en las revistas científicas

Comunicació presentada a la "Jornada informativa Grupo de investigación Acceso Abierto a la Ciencia". Barcelona, 3 de marzo de 2010

Assessment of the capacity to consent to treatment in patients admitted to acute medical wards.

BACKGROUND: Assessment of capacity to consent to treatment is an important legal and ethical issue in daily medical practice. In this study we carefully evaluated the capacity to consent to treatment in patients admitted to an acute medical ward using an assessment by members of the medical team, the specific Silberfeld's score, the MMSE and an assessment by a senior psychiatrist. METHODS: Over a 3 month period, 195 consecutive patients of an internal medicine ward in a university hospital were included and their capacity to consent was evaluated within 72 hours of admission. RESULTS: Among the 195 patients, 38 were incapable of consenting to treatment (unconscious patients or severe cognitive impairment) and 14 were considered as incapable of consenting by the psychiatrist (prevalence of incapacity to consent of 26.7%). Agreement between the psychiatrist's evaluation and the Silberfeld questionnaire was poor (sensitivity 35.7%, specificity 91.6%). Experienced clinicians showed a higher agreement (sensitivity 57.1%, specificity 96.5%). A decision shared by residents, chief residents and nurses was the best predictor for agreement with the psychiatric assessment (sensitivity 78.6%, specificity 94.3%). CONCLUSION: Prevalence of incapacity to consent to treatment in patients admitted to an acute internal medicine ward is high. While the standardized Silberfeld questionnaire and the MMSE are not appropriate for the evaluation of the capacity to consent in this setting, an assessment by the multidisciplinary medical team concurs with the evaluation by a senior psychiatrist.