Comunidades bentonicas del sustrato duro del litoral NE Español, XIII. Vegetacion: diversidad y sociabilidad

A partir de los datos obtenidos en el estudio bionómico del bentos de la costa catalana, exponemos los correspondientes a la vegetación marina. Se comparan los índices de diversidad de las localidades de muestreo en relación con el espacio, la profundidad y las estaciones del año, relacionándolo con el número de especies de Clorófitos, Feófitos y Rodófitos que se han hallado en las muestras estudiadas. Con los valores de las afinidades entre las especies de mayor frecuencia de aparición se ha confeccionado un diagrama, donde aparecen varios grupos de algas que forman comunidades bastante características en algunas localidades de la costa catalana.

Aportacion a la flora bentonica de las islas Baleares IV. Flora de Ibiza

En este trabajo se presentan 21 táxones procedentes de diferentes localidades de la isla de Ibiza, 13 de los cuales suponen nuevas citas para el archipiélago balear y los restantes son especies poco conocidas en estas islas. Se destaca Discosporangium mesarthrocarpum (Falkenb.) Hauck, desconocida hasta ahora en las costas mediterráneas españolas y escasamente citada en el resto de este mar.

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació delsfons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues ialtres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic.

R commands secondary production

R commands to calculate the secondary production estimates using the size-frequency method after Hynes and Coleman (1968), Benke (1979) and Huryn (1996).

Rapid Biodiversity Assessment and Monitoring Method for Highly Diverse Benthic Communities: A Case Study of Mediterranean Coralligenous Outcrops

Increasing anthropogenic pressures urge enhanced knowledge and understanding of the current state of marine biodiversity. This baseline information is pivotal to explore present trends, detect future modifications and propose adequate management actions for marine ecosystems. Coralligenous outcrops are a highly diverse and structurally complex deep-water habitat faced with major threats in the Mediterranean Sea. Despite its ecological, aesthetic and economic value, coralligenous biodiversity patterns are still poorly understood. There is currently no single sampling method that has been demonstrated to be sufficiently representative to ensure adequate community assessment and monitoring in this habitat. Therefore, we propose a rapid non-destructive protocol for biodiversity assessment and monitoring of coralligenous outcrops providing good estimates of its structure and species composition, based on photographic sampling and the determination of presence/absence of macrobenthic species. We used an extensive photographic survey, covering several spatial scales (100s of m to 100s of km) within the NW Mediterranean and including 2 different coralligenous assemblages: Paramuricea clavata (PCA) and Corallium rubrum assemblage (CRA). This approach allowed us to determine the minimal sampling area for each assemblage (5000 cm² for PCA and 2500 cm²for CRA). In addition, we conclude that 3 replicates provide an optimal sampling effort in order to maximize the species number and to assess the main biodiversity patterns of studied assemblages in variability studies requiring replicates. We contend that the proposed sampling approach provides a valuable tool for management and conservation planning, monitoring and research programs focused on coralligenous outcrops, potentially also applicable in other benthic ecosystems

Phytobenthic assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean): composition and distribution

Study on the composition and distribution of Phytobenthic Assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean)

Comunitat d' algues bentòniques al litoral català

Article que descriu les algues bentòniques del litoral català

Benthos of Spanish lakes and reservoirs

A summary of the results from the study of benthos of lakes and reservoirs in Spain is provided, with a list of the species found to date. Spanish natural lakes are smaller than European lakes; the largest is Lake Sanabria, of glacial origin, which is 3 Km long and half a kilorneter wide. Many are very small and situated in the mountains; more than 200 hundred have been recorded in Spain, but only in Lake Sanabria and Lake Banyoles have the benthos been studied. Lake Sanabria is a cold oligotrophic, monomictic lake with oxygen always present in the deepest zones. Its fauna is similar to that of other central European lakes, with Mici.opsectra c.orztractu (a chironomid) as the dominan1 species. Lake Banyoles is a karstic, monomictic and multibasin lake; despite the low primary productivity, due to the abundante of sulphate in the water, the allochthonous inflow of organic matter and the inflow of water from bottom springs, the profunda1 environinent is very stressing for benthic fauna. Very low oxygen concentrations and high sulphide content in the water and sediments dueto meromixis mean that only the larva of the dipteran Chaohoi.lcs flai7icans was present in one of the 5 basins of the lake. In other basins, when oxygen is available (no meromixis), the fauna is similar to that of tlie inineralized lakes of the Aegean region and some lakes in central Italia. On the other hand, preliminary data from the Pyrenean lakes and from Sierra Nevada ponds reveal no differences with northern cold lakes. Tlie largest lakes in Spain are the reservoirs. There are nearly 1000 and data are available on 100 of them, including the kargest. In addition to oxygen and sulphide content in the bottom waters, water level fluctuation and high sedimentation rates are disturbance factors that prevented the organization of the community. Allochthonous inputs of organic matter are also an important factor both in the reservoirs and also in the small, oligotrophic lakes like Banyoles and Sanabria. As a result the meiofaunal loop is very important in many of the Spanish water bodies . For this reason the natural lakes and reservoirs of Spain are dominated by Oligochaeta, small crustaceans and the microcarnivore chironomids (such as Procladi~ls, Cladopelma and Mi(,rnc.hil-onnmus) that feed on these meoifaunal elements. The phytophagous chironomids, like Chironomus, are only abundan1 in the shallow areas of mesotrophic and eutrophic reservoirs. This situation makes it difficult to apply the typological system of SAETHER which predicts with some confidence only the benthic communities of Spanish natural lakes above 1500 m in the Pyrenees or the ponds above 2000 m in Sierra Nevada mountains. Higher temperatures (which originate a longer stratification period), the presence of sulphate in the waters of the eastern part of Spain and high inputs of sediments and allochthonous organic matter seem to be the factors that originated the differences between the benthic profunda1 faunas of Spanish lakes and reservoirs and those of the temperate lakes of north and central Europe.

Comparación de tres protocolos de muestreo de macroinvertebrados para determinar la calidad del agua.

Para la implementación de la Directiva Marco del Agua (DMA, Directiva 2000/60/CE) es necesario establecer un protocolo estandarizado de muestreo y análisis que sirve para la evaluación de la calidad biológica mediante la fauna bentónica. En este trabajo se ha llevado a cabo un estudio comparativo de diversos protocolos de macroinvertebrados que se utilizan en España y en Europa (AQEM, EPA, Gudalmed). Valorando los tres protocolos con una lista de 12 criterios, el protocolo Guadalmed se adecuan mejor a la mayoría de ellos, por lo que aparece como una herramienta eficaz en la determinación del estado ecológico

Zonation patterns of benthic communities in an upwelling area from de western Mediterranean (La Herradura, Alboran Sea)

Species composition and distribution of marine benthic communities from La Herradura (Alboran Sea, western Mediterranean) are described to characterise its rocky and sedimentary bottoms bionomically. Rocky bottoms were studied by means of several underwater transects and soft bottoms with fixed stations along a bathymetric gradient. The study of the floristic and faunistic composition of the rocky benthic communities highlights depth as the main axis of variation. Factorial Correspondence Analysis segregates deep-water communities below 25 m depth (circalittoral communities) from shallower communities (axis I), and communities thriving between 5 and 25 m depth (lower infralittoral communities) from communities thriving close to the surface (shallow infralittoral communities) (axis II). The study of the sedimentary bottoms also suggests that depth, together with physical sedimentary properties, is the main axis of variation in species distribution. Floristic and faunistic records show the particular composition of La Herradura benthic communities, compared to Mediterranean and Atlantic ones. Mixing of Mediterranean and Atlantic waters, together with deep water upwelling episodes typical of this area, probably determine the peculiar composition of the benthic communities

Metodologia para avaliação de impacto ambiental de macrófitas em mesocosmos

Este trabalho teve como objetivo analisar a metodologia para avaliação do impacto ambiental causado pelo uso de herbicidas no controle de macrófitas. O desenho e a construção dos mesocosmos são descritos em detalhes, como também a forma como foram inseridos lâminas para coleta e medida da comunidade perifítica e sedimento para avaliação da comunidade bentônica. O método utilizado foi o de fluxo contínuo, e vários parâmetros de qualidade de água foram medidos, além da determinação de resíduos na coluna d'água e no sedimento. A intenção de se utilizar um método de fluxo contínuo foi buscar uma situação mais próxima da realidade, a fim de que os resultados obtidos possam espelhar com maior exatidão os possíveis riscos provenientes do uso de substâncias químicas no controle das macrófitas. Alguns ajustes devem ser feitos nessa metodologia para melhor caracterização dos efluentes e calibração do sistema.

Phytobenthic assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean): composition and distribution

Study on the composition and distribution of Phytobenthic Assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean)

Estructura i dinàmica del sistema bentònic en llacunes costaneres dels aiguamolls de l'Empordà

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.

A new genus of Ectinosomatidae (Copepoda, Harpacticoida) from sublittoral sediments in Ubatuba, Sao Paulo State (Brazil), an updated key to genera and notes on Noodtiella Wells, 1965

Both sexes of a new genus and species of Ectinosomatidae (Copepoda, Harpacticoida) from sublittoral sediments collected on the inner continental shelf in Ubatuba, Sao Paulo State (Brazil) are described in detail. Chaulionyx gen. n. (type species: C. paivacarvalhoi sp. n.) differs from all known genera in the presence of a conspicuous bifid spine on the prehensile P1 endopod. It can be differentiated from other genera with a prehensile endopod (Halophytophilus Brian, 1919; Bradyellopsis Brian, 1925; Klieosoma Hicks & Schriever, 1985) by the presence of distinctive subrectangular middorsal pores on the urosomites and the unarmed male sixth legs. The genus Lineosoma Wells, 1965 is recognized as a paraphyletic taxon and relegated to a junior subjective synonym of Noodtiella Wells, 1965. Arenosetella pectinata Chappuis, 1954a is removed from its floating position in Ectinosomoides Nicholls, 1945, transferred to the genus Noodtiella as N. pectinata comb. n. and considered the senior subjective synonym of N. toukae Mitwally & Montagna, 2001. Dichotomous keys are provided for the identification of the 18 valid species of Noodtiella and the 21 valid genera of the family Ectinosomatidae. Halophytophilus aberrans Wells & Rao, 1987 is placed species incertae sedis in the family.

Systematics and phylogeny of Cristacoxidae (Copepoda, Harpacticoida): a review

Both sexes of a new species of Noodtorthopsyllus Lang, 1965 (Harpacticoida, Cristacoxidae) from a sandy beach in Sao Paulo State (Brazil) are described using light and scanning electron microscopy. Noodtorthopsyllus tageae sp. nov. displays a mosaic of characters drawn from both Noodtorthopsyllus and Cristacoxa Huys, 1990, blurring the boundaries between both genera. Consequently, Cristacoxa, the type genus of the nominal family-group taxon Cristacoxidae Huys, 1990, is relegated to a junior subjective synonym of Noodtorthopsyllus, and its type species is transferred to the latter as N. petkovskii (Huys, 1990) comb. nov. A new genus Acuticoxa is proposed to accommodate A. ubatubaensis sp. nov. (type species), collected on the northern continental shelf of Sao Paulo State, and A. biarticulata sp. nov., previously identified as Laophontisochra sp., from the Northern Magellan Straits. Amended diagnoses are provided for Noodtorthopsyllus and Laophontisochra. Autapomorphies supporting the monophyly of the Cristacoxidae are re-evaluated, including new data on P3 endopod sexual dimorphism and caudal ramus development. It is concluded that a recently published hypothesis of a deeply rooted split of the family into two highly divergent lineages cannot be supported. Consequently, both Laophontisochra and Acuticoxa gen. nov. are removed from the Cristacoxidae and tentatively assigned to the Nannopodidae (ex Huntemanniidae), forming a clade with three other genera displaying coxal modifications on leg 1 (Rosacletodes Wells, 1985; Huntemannia Poppe, 1884; and an as yet undescribed genus from Brazil). Based on the sexual dimorphism of the P4 endopod, we propose to transfer Metahuntemannia Smirnov, 1946 and Pottekia Huys, 2009 from the Nannopodidae to the Canthocamptidae (subfamily Hemimesochrinae) where they are probably most closely related to Psammocamptus Mielke, 1975; Bathycamptus Huys & Thistle, 1989; Perucamptus Huys & Thistle, 1989; and Isthmiocaris George & Schminke, 2003. An identification key to the genera of the Nannopodidae is presented.