Los célebres consejos de D. Quijote á Sancho Panza, puestos al alcance de la memoria de los niños de las Escuelas primarias recuerdo del tercer centenario de la primera impresión del D. Quijote de la Mancha ...

Adaptación para niños que recoge fragmentos de capítulos del Quijote

Noticia de las funciones publicas que están dispuestas en los dias del Novenario de las próximas fiestas que se han de celebrar en esta Ciudad de Valencia por ... Tercer centenario de la Canonización de nuestro Patrono ...

Tit. tomado de los preliminares

Obsequioso regozijo con que la Real Maestranza de Valencia solemnizò alborozada el feliz alegre dia, de los años de la Reyna ... este presente año 1754

Hay un ejemplar encuadernado con : XVIII/286

Veridica relacion que manifiesta el memorable naval Triunfo de los Curtidores contra Argelinos Piratas, quando sacrílegos éstos robaron de Torreblanca ... la rica Joya de un Viril, y en él la infinita de nuestro Dios Sacramentado, y fué el año 1397, en el mismo dia en que ... Valencia celebra la ... Beatificacion de ... el beato Juan de Ribera ... de este año de 1797 ..

El pie de imp. consta en colofón

Cedula de Sanidad que concede el Santo Hospital General de Valencia à muchas de las Poesias, que adornaron las calles ... en la passada Fiesta de la tercera Centuria de la Canonizacion de San Vicente Ferrer, celebrada en 29 de Junio de 1755

Tít. tomado de principio de texto

Tabla de los sermones de este libro [Manuscrito]

Contiene: Tabla o índice del contenido de un libro ya desaparecido(h. 1 r). -- Noticia sobre un terremoto acaecido en Valencia el día 15 de noviembre de 1775(h. 1 v - h. 2 r). -- Misas y demás oficios que se han de rezar durante el "Trentenario" de San Vicente Ferrer (h. 2-4)

Breve relacion de lo que se sabe se egecutara en la Ciudad de Valencia al presente año 1755 en la celebridad de las fiestas, por memoria de la tercera centuria, de la Canonización de su Patron Apostol Valenciano S. Vicente Ferrer [Texto impreso]

Texto fechado en 1755

L’assentament ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València): plantejaments i primers resultats de la recerca

S’hi presenten les recerques realitzades a l’assentament fortificat ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València). S’hi han realitzat prospeccions superficials, geofísica i sondejos arqueològics assistits amb tecnologies geoespacials, a més de la inserció del lloc en el seu entorn territorial mitjançant els SIG. Els resultats mostren una àmplia seqüència d’ocupació, datada entre els segles IX i I aC, d’un important centre fortificat que controla un pas estratègic per a les comunicacions comarcals. Durant el període Ibèric tardà, en els segles II-I, presenta una intensa reestructuració de l’habitatge i les fortificacions que acabarà amb una violenta destrucció en el primer terç del s. I aC.

Breve resumen de las memorables Fiestas que la muy Ilustre ... Ciudad de Valencia ha celebrado en obsequio de la tercer Centuria de la Canonizacion de ... San Vicente Ferrer, que se empezaron Sabado veinte y ocho de Junio del año 1755 ... [Texto impreso]

Texto fechado en 1755

El canvi social i educatiu al nou EEES : posicionament del docent i el discent de la Titulació de Fisioteràpia

Implementació, docent, discent, Fisioteràpia i EEES A mesura que s'apropa la implementació del model preconitzat per l'EEES, apareixen experiències diverses, opinions confrontades i canvis que requereixen un gran esforç en diferents àmbits. Aquest treball d'investigació té un enfocament social del procés de Convergència Europea. Concreta l'estudi a la Diplomatura de Fisioteràpia de la Universitat de València, i tracta de respondre a la qüestió: com experencien el docent i el discent el conjunt de transformacions que acompanyen la implementació del projecte europeu d'educació superior?

Gènere i bilingüisme: connectant experiències i teories. Introductory paper in Santaemilia, José, Patricia Bou, Sergio Maruenda i Gora Zaragoza International Perspectives on Gender and Language

Peer-reviewed

Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà

Sovint s’ha afirmat que els mecanismes de creació lèxica en català són en gran part deutors de les innovacions lèxiques de la llengua castellana. Els objectius d’aquest article són, d’una banda, descriure i analitzar els diferents mecanismes d’innovació lèxica i el grau de coincidència entre el català i el castellà i, de l’altra, hipotetitzar una interpretació a propòsit de la influència que el català rep tant del castellà com d’altres llengües.