Geografía del turismo en España: una aproximación a la distribución espacial de la demanda turística y de la oferta de alojamiento

En este trabajo se analiza la evolución de la distribución geográfica del equipamiento turistico espado1 y las características de la corriente de visitantes. En la primera parte, para el estudio de las caracteristicas de la demanda, se ha utilizado la informacion referente al número de visitantes que entran en España y el número de pernoctaciones por provincias realizadas en 10s establecimientos hoteleros, por clientes extranjeros y españoles. Se ha constatado, como resultado de este análisis, el fuerte crecimiento de la corriente de visitantes en 10s últimos treinta años, el papel que desempenan cinco paises (Francia, Alemania, Reino Unido y Paises Bajos) como zonas de origen de 10s turistas, y la mayor concentración zonal de 10s destinos de 10s turistas extranjeros respecto a 10s turistas españoles. En cuanto a la evolución del equipamiento turistico, se ha utilizado la información referente a la capacidad de 10s hoteles, de 10s campings y de 10s apartamentos y residencias secundarias. El desarrollo del alojamiento turistico se ha caracterizado por su correspondencia temporal con la expansión de la demanda. Su crecimiento se ha canalizado, principalmente, hacia el eje mediterráneo y las provincias insulares, dando lugar a una distribución espacial de la oferta que contrasta con la existente en 1955. Esta fuerte concentración, que empieza a presentar síntomas de saturación en las zonas turísticas tradicionales, obedece a la Iógica del turismo de masas que demanda, como lugares de destino, zonas litorales y de clima cálido.

Análisis del cambio del modelo tursístico de Lloret de Mar

Este trabajo pretende analizar el modelo turístico de una de las destinaciones más frecuentadas de la Costa Brava: Lloret de Mar. Una destinación madura que requiere del esfuerzo de todos los agentes implicados para cambiar su modelo turístico marcado por la percepción de destinación low cost y turismo de borrachera. También se pone en manifiesto la inefectividad del plan estratégico turístico aprobado en 2010 así como ordenanzas municipales y sancionadoras que no logran limpiar la imagen de esta destinación

Pla de màrqueting de Barcelona is golf

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf

Turismo inducido por el cine: aplicación del caso a la ciudad de Barcelona

Este trabajo intenta abordar el fenómeno del turismo de cine, fenómeno que ha provocado numerosas investigaciones y trabajos acerca del papel del cine en el ámbito turístico y su capacidad de difundir y consolidar imaginarios. Algunos de estos trabajos no aportan novedad cayendo frecuentemente en repeticiones y en análisis experimentales que sólo reportan datos estadísticos pero no avanzan en la investigación de su naturaleza, más compleja de lo que a simple vista parece. Barcelona, como ciudad icónica que está de moda, está huérfana de estudios acerca del fenómeno del turismo de cine, y de los impactos que recibe procedentes del mismo. El centro de interés y de estudio turístico gira sobre todo en torno al turismo cultural, de negocios y de cruceros, tal vez porque sus impactos son más directos y el turista potencial está más identificado. Se parte de la base que primeramente debemos analizar la situación que vive la producción cinematográfica en la ciudad – fuente indispensable para que los diferentes proyectos cinematográficos puedan realizarse y así permitir la aparición de nuevas películas – que darán lugar a su posterior influencia y beneficios, ya conocidos y esperados. Una vez se tiene la "materia prima", se trata de comprobar si Barcelona la aprovecha – y por lo tanto se realizan las acciones y esfuerzos necesarios para que así suceda – como herramienta de promoción turística por parte de las Administraciones Públicas, en la medida de lo posible atendiendo a los numerosos estudios que tratan el tema

Tourism destination zoning in rural regions: a consumer-based approach in Terres de l’Ebre

This document puts into question the conventional way of delineating tourism destinations. It intends to show a model of spatial analysis, to find new interpretations of the reality, more balanced and more optimized, in comparison with other territorial views most of them based on administrative boundaries. This paper portrays a methodological exercise that aims to structure tourism geographies into new tourism areas on the basis of visitor’s consumption patterns, which would be better fitted to the needs of tourist demand

Destination image of Girona: an online text-mining approach

The main objective of this Master Thesis is to discover more about Girona’s image as a tourism destination from different agents’ perspective and to study its differences on promotion or opinions. In order to meet this objective, three components of Girona’s destination image will be studied: attribute-based component, the holistic component, and the affective component. It is true that a lot of research has been done about tourism destination image, but it is less when we are talking about the destination of Girona. Some studies have already focused on Girona as a tourist destination, but they used a different type of sample and different methodological steps. This study is new among destination studies in the sense that it is based only on textual online data and it follows a methodology based on text-miming. Text-mining is a kind of methodology that allows people extract relevant information from texts. Also, after this information is extracted by this methodology, some statistical multivariate analyses are done with the aim of discovering more about Girona’s tourism image

Anàlisi de la imatge turística projectada a través dels viatges de premsa: el cas de la demarcació de Girona

L’objectiu principal d’aquest estudi és “analitzar quina és la imatge turística que el segon tipus d’agents inductius encoberts projecten de la demarcació de Girona”. En aquest estudi, la mostra es concentra en els viatges de premsa que el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va registrar durant l’any 2010. Mitjançant els resultats en paper i web que els periodistes han publicat posteriorment al viatge de premsa, es pot esbrinar quina és la imatge que aquest tipus d’agents fan arribar als turistes potencials sobre la demarcació de Girona. En aquest cas, s’han exclòs els resultats dels viatges de premsa audiovisuals perquè requeria un altre tipus de metodologia més especifica

Anàlisi de la imatge turística projectada a través dels viatges de premsa: el cas de la demarcació de Girona

L’objectiu principal d’aquest estudi és “analitzar quina és la imatge turística que el segon tipus d’agents inductius encoberts projecten de la demarcació de Girona”. En aquest estudi, la mostra es concentra en els viatges de premsa que el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va registrar durant l’any 2010. Mitjançant els resultats en paper i web que els periodistes han publicat posteriorment al viatge de premsa, es pot esbrinar quina és la imatge que aquest tipus d’agents fan arribar als turistes potencials sobre la demarcació de Girona. En aquest cas, s’han exclòs els resultats dels viatges de premsa audiovisuals perquè requeria un altre tipus de metodologia més especifica

Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

Memòria Practicum II : Gestió de Serveis Sanitaris, Hospital de Sta Maria de Lleida, Unitat d'Aguts, Servei de Psiquiatria

Memòria del Practicum II realitzat a la Unitat d'aguts del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria a Lleida.

Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

Sistema de indicadores para la gestión sostenible de un destino turístico: aplicación a la Costa Brava centro

Strategic management is based upon a performance measurement system that allows gearing decision making towards accomplishing the established objectives.In a changing economic situation, the measurement of the effects of tourism is fundamental in order to know the efficiency and sustainability of that industry and of the territory in which takes place its activity. We propose a performance measurement system for the sustainable management of a tourism destination, so it will support the adoption of public policies and their follow-up, and as an instrument that will promote the responsible participation of the stakeholders with stakes in the destination. In accordance with the guidelines of the Agenda for a sustainable and competitive European tourism, we design a system based on the identification of the axes over which hinges the success of the management of tourism destinations, taking into account the long-term sustainability of this activity. We position the performance measurement system, and especially the balanced scorecard, as a support tool for the strategic planning of destinations. To the extent that this is possible, the performance measures are selected and structured according to the patterns of the balanced scorecard. Finally, we apply the conceptual model to the central Costa Brava

La Campanya gastronòmica del Peix Blau Ganxó: dels seus orígens a l'actualitat

La realització d’aquest estudi té per objectiu principal analitzar l’activitat promocional de la Costa Brava, com ho és la campanya gastronòmica del Peix Blau Ganxó. Es tracta d’analitzar quina ha estat la seva evolució des de què va néixer la campanya fins a l’actualitat. S’estudien diferents aspectes com, per exemple, l’èxit que ha anat obtenint, les maneres de promoció que s’han anat utilitzant per difondre la campanya, les empreses col•laboradores, a quins diaris s’hi han publicat notes de premsa i alguns aspectes d’imatge gràfica. Un segon objectiu és realitzar un treball de recerca basat en l’organització de la campanya gastronòmica en la seva setzena edició. Això permet desenvolupar un projecte ben documentat i en el qual s’ha pogut extreure la informació necessària de primera mà. Un tercer objectiu és donar a conèixer una de les activitats gastronòmiques amb més ressò del Baix Empordà. Són moltes campanyes de gastronomia que es celebren als diferents municipis de la comarca. Algunes d’elles tenen una trajectòria exitosa de més de 15 anys. La idea és estudiar-ne una en concret per a valorar com es desenvolupa una activitat d’aquesta mena que no té altre objectiu primordial que el d’atraure el turisme i desestacionalitzar la temporada de la Costa Brava

Cultural events and tourist development in Catalonia (Spain)

From the point of view of local development cultural tourism events represent an opportunity since they are distributed homogeneously by the Catalan territory and are experiencing a vertiginous growth as a way to differentiate the existing supply. In our study a sample of 264 telephone surveys made to organizers of events in Catalonia has been compiled, with the purpose of characterizing the existing supply, thematic typologies, management models, commercialization inputs and economic impact. The results allow us to characterize events from the point of view of their tourist potential. Finally some recommendations are set out to develop future tourism policies based on events according to product differentiation, seasonality, competitiveness and creativity.

Cultural events as tourism supply in coastal Catalan resorts

During the last three decades, the number of tourism events has been growing in Catalan coastal resorts because of the recover of Catalan cultural traditions, festivals and folklore, and also because of tourism growth. Catalan tourism resorts use events as catalysers for new supply and as a mean to differentiate and singularize themselves from their competitors. The tourism potential of cultural events is undeniable but there are some problems that prevent a more effective impact as economic and regional development agents. This paper reflects some discussions and conclusions obtained from the analysis of 264 valid responses of a survey made to different Catalan event organizers in 2008 and 2009. We describe and characterize cultural event supply in coastal resorts in order to study the events tourism importance, their capacity to generate and spread economic development, and their managerial model. The analysis is made in a geographical basis, comparing the results of the territorial organization of events of the city of Barcelona, coastal and inland municipalities. Finally some considerations about event regional tourism policy and tourism development are discussed.