El paleogen del massís de Begur (Girona)

Stratigraphic series concerning the paleogenic materials of the 'Massis de Begur' are described. We note the presence of some diferences between its northem and westem margins

Educació ambiental en camins tradicionals : una proposta de guia interpretativa pel camí de les Tosques

El primer bloc del treball, que ocupa en extensió la major part del projecte, permet una aproximació a la figura que juga el medi ambient i l’educació ambiental en la societat i en el moment actual. Al mateix temps, s’analitza el context ambiental que envolta el Parc Natural de les Muntanyes de Prades per tal de donar a conèixer l’entorn immediat del camí de les Tosques. Finalment, es descriu l’origen i els diversos camins tradicionals existents, procurant la informació necessària per entendre el valor i el potencial de que disposa aquest viari. El segon bloc, d’altra banda, resulta d’una selecció d’informació del primer i de noves aportacions, en una guia per la realització d’un itinerari autoguiat d’educació ambiental per aquest camí. Aquesta proposta es materialitza en la localització, anàlisi i interpretació de l’itinerari pel camí de les Tosques, i en l’elaboració d’una guia d’educació ambiental per a realitzar-lo.

Diagnosi multifuncional de la conca de la riera de Santa Coloma

Estudi de la qualitat de l’aigua de la riera de Santa Coloma i el seu paper dins la connectivitat multifuncional de la comarca de la Selva. La riera és l’eix fluvial principal de la subconca més important de la Tordera i el seu curs abraça gran part de la comarca. Per avaluar la qualitat de l’aigua s’han fet anàlisis amb paràmetres fisicoquímics i biològics. Per a l’estudi de la connectivitat s’ha fet un anàlisi a nivell local (barreres transversals a la llera i QBR) i a nivell regional identificant les principals amenaces per a la connectivitat ecològica i paisatgística (col.lisions d’ungulats o punts negres, fitxes de punts crítics, entre d’altres). S’arriba a la conclusió que la riera no té una bona qualitat de l’aigua (en alguns casos hi ha eutrofització), el seu bosc de ribera està molt degradat (sobretot a la part baixa del curs) i finalment, hi ha un gran nombre d’espais amb una gran importància estratègica per a la connectivitat però que alhora pateixen fortes pressions antròpiques per les infraestructures lineals, les quals a més, redueixen la permeabilització ecològica i fins i tot, provoquen col.lisions amb ungulats

Anàlisi geomètrica del Diaclasat de les Guilleries en el sector de la Vall del Ter entre els embassaments del Pasteral i Susqueda (Girona)

The Guilleries are a small and mountainous area located in the north-westem part of the Catalonian Coastal Ranges where metamorphic and igneous Paleozoic rocks are exposed. After the main hercynian folding this area was affected by a brittle deformation that is mainly manifested by the intrusion of a very large number of dykes of granodiorite and the development of a complex joint system. Trends of dykes indicate that their intrusion was related to a SE-NW extension, whose estimated value is 40% on an average. This extension seems to stand, although without any associated igneous event, with the development of NE-SW directed joints which make the main set. Five families more were developed later, onegently-dipping and fou upright; the latter trending roughly SE-NW, ENE-WSW, ESE-WNW and N-S. AU the joint sets appear in the metasedimentary Paleozoic rocks and in the hercynian intrusive bodies. Concerning the ages, joints that belong to the NE-SW and SE-NW directed sets and also those slightly dipping have been attributed to the late-hercynian times and all the other are considered to be later

Les Gavarres: la personalitat geológica

Descripció litològica i morfològica del Massís de les Gavarres

Las formas graníticas de los macizos de les Gavarres i de Begur (Girona)

In the present paper the granite landforms of the Les Gavarres and Begur massifs (Girona) are described. Also the relationship between this landforms and the lithology are analysed

Las formas graníticas del macizo de l'Ardenya

Granitic Landforms in the Ardenya Massif (Girona, Spain). In this paper the main characteristics of the granite landforms in the Ardenya massif (Girona) are described. The relationship between this landforms and the lithology are analysed

Contribución al estudio morfolitológico del sector costero central del macizo de Begur (Girona)

This paper makes a contribution to the knowledge of the coastal fringe morphology of the ‘Macizo de Begur’. A lithological study, macro and microscopic, has been carried out of a variety of a series of metamorphic, plutonic, phyllonianic and effusive rocks

La geotecnia vertical aplicada a la rehabilitación de yacimientos pleistocenos

La aplicación de una serie de técnicas propias de la geotecnia vertical y de la consolidación de taludes y laderas inestables se presenta por primera vez aplicada a la rehabilitación de yacimientos pleistocenos ubicados en antiguas canteras. Un conjunto de actuaciones especializadas permite garantizar la seguridad en los trabajos así como la preservación de la integridad de los yacimientos ubicados en cortes verticales y laderas rocosas. La rehabilitación realizada en el yacimiento de la Cova del Rinoceront (macizo del Garraf, NE de España), ubicado en el frente de explotación de una antigua cantera de piedra caliza, es el primer ejemplo conocido en la Península Ibérica donde la geotecnia vertical hasido utilizada en este tipo de contextos y, por lo tanto, los resultados pueden ser utilizados como un posible modelo de futuro para próximas intervenciones.

Rockfall induced seismic signals: case study in Montserrat, Catalonia

After a rockfall event, a usual post event survey includes qualitative volume estimation, trajectory mapping and determination of departing zones. However, quantitative measurements are not usually made. Additional relevant quantitative information could be useful in determining the spatial occurrence of rockfall events and help us in quantifying their size. Seismic measurements could be suitable for detection purposes since they are non invasive methods and are relatively inexpensive. Moreover, seismic techniques could provide important information on rockfall size and location of impacts. On 14 February 2007 the Avalanche Group of the University of Barcelona obtained the seismic data generated by an artificially triggered rockfall event at the Montserrat massif (near Barcelona, Spain) carried out in order to purge a slope. Two 3 component seismic stations were deployed in the area about 200 m from the explosion point that triggered the rockfall. Seismic signals and video images were simultaneously obtained. The initial volume of the rockfall was estimated to be 75 m3 by laser scanner data analysis. After the explosion, dozens of boulders ranging from 10¿4 to 5 m3 in volume impacted on the ground at different locations. The blocks fell down onto a terrace, 120 m below the release zone. The impact generated a small continuous mass movement composed of a mixture of rocks, sand and dust that ran down the slope and impacted on the road 60 m below. Time, time-frequency evolution and particle motion analysis of the seismic records and seismic energy estimation were performed. The results are as follows: 1 ¿ A rockfall event generates seismic signals with specific characteristics in the time domain; 2 ¿ the seismic signals generated by the mass movement show a time-frequency evolution different from that of other seismogenic sources (e.g. earthquakes, explosions or a single rock impact). This feature could be used for detection purposes; 3 ¿ particle motion plot analysis shows that the procedure to locate the rock impact using two stations is feasible; 4 ¿ The feasibility and validity of seismic methods for the detection of rockfall events, their localization and size determination are comfirmed.

El Paleozoico de les Guilleries

El macizo de Les Guilleries está formado por materiales metasedimentarios e ígneos de edad paleozoica. Los niveles mas bajos que afloran han sido atribuidos al Cambro-Ordovícico y consisten en dos tramos esencialmente pelíticos bien diferenciados separados por un nivel de ortogneises de varios centenares de metros de espesor. Por encima, se situa una serie vulcano-detrítica, con abundantes niveles de rocas volcánicas ácidas, y que ha proporcionado braquiópodos de edad Caradoc. El Silúrico y el Devónico, muy fragmentarios han sido también datados mediante fósiles. Toda la sucesión fue deformada y metamorfizada durante la orogenia herciniana. La deformación es polifásica y ha dado lugar al desarrollo de foliacions generalizadas en el brea. En las zonas mis profundas, la foliación regional es una crenulación que pliega una foliación anterior. En las zonas mas superficiales solo se observa una foliación de tipo ccslaty cleavagen. El metamorfismo hercinico afecta en mayor o menor grado a toda la serie. En las zonas mis profundas alcanza la facies anfibolitica de alto grado, con el desarrollo en las metapelitas de cordierita y feldespato potásico, mientras que en las zonas más superficiales s610 se alcanza la formación de clorita. En la región se han producido una serie de intrusiones ligadas a la orogenia herciniana. Las mis antiguas son unos filones de diorita y cuarzodiorita que se encuentran intensamente deformados. Posteriormente se produjo la intrusión de leucogranitos de dos micas, que son muy abundantes en las zonas más metamórficas y que en ocasiones se encuentran también algo deformados. Finalmente, se elnplazaron 10s granitoides tardios, que han originado extensas aureolas de metamorfismo de contacto.

Contingut de matèria orgànica al sòl segons els usos forestals a les Gavarres (Girona)

El següent article és un estudi sobre el contingut de matèria orgànica als sòls del massís de les Gavarres tenint en compte dos aspectes, el primer segons sigui la litologia i segon el tipus d'ús del sòl. Per això s'ha dividit el massís entre els dos grans components litològics: granits i pissarres. A la vegada s'han estudiat els usos del sòl més representatius d'aquesta muntanya: la sureda estassada, la sureda abandonada, les plantacions de pins, les plantacions d'eucaliptus i un bosc mixt de pins i suros. Els resultats mostren que el contingut de matèria orgànica pel que fa a la litologia és molt més alt als sòls sobre pissarres. Quant als usos del sòl, el major contingut correspon a les suredes i el menor a les plantacions d'eucaliptus.

Plantes noves per la flora de Montserrat.

En aquestes notes indiquem la troballa de trenta-tres plantes noves per la flora de Montserrat, de les quais fem alguns comentaris ecologies i corológics

Distribución espacio-temporal de los desprendimientos de rocas en la Montaña de Montserrat

La montaña de Montserrat se encuentra afectada por desprendimientos de rocas. Estos desprendimientos conforman un peligro importante para todas las estructuras expuestas en la montaña. Entre ellas el Monasterio de Montserrat y sus accesos por carretera y ferrocarril. En el presente estudio se analiza la distribución espacial y temporal de los desprendimientos en la montaña a partir de la identificación de indicadores geomorfológicos de desprendimientos antecedentes (como canchales y conos de derrubios, bloques caídos de más de 3 m3 y trayectorias) en fotografías aéreas y ortofotos de diferentes años (1978, 1992, 2009). En cuanto al análisis espacial los resultados muestran que hay ciertos sectores de la montaña con un claro alto nivel de afección, mientras que existen otros con una afección casi nula, y que por lo tanto la distribución de la peligrosidad en la montaña es bastante heterogénea. Por otra parte, el análisis temporal muestra como el número de desprendimientos de rocas ha aumentado en las dos últimas décadas.