La estadística y la probabilidad en Educación Infantil conocimientos disciplinares, didácticos y experienciales

This article presents an approach to disciplinary knowledge, and experiential learning necessary for the Early Childhood Education teachers can teach statistics and probability significantly, effective and systematic. First, are specified a set of basic knowledge about the discipline and exposed the contents sequenced by level; secondly, provides guidance on how they learn and how they should be taught the knowledge of statistics and probability in the first ages; and, finally, are some examples of activities implemented in kindergarten classrooms

Activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al Cicle Inicial

Presentació de diferents activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al cicle Inicial (entre 6-8 anys)

Las mates, desde bien temprano

Article d'opinió que comenta la necessitat d'afavorir l'adquisició de coneixements matemàtics des d'edats molt tempranes

Avaluació del projecte Edubosc

L’objectiu principal del Projecte Edubosc és apropar el bosc a l’aula per donar a conèixer a l’alumnat d’educació primària d’entre 8 i 10 anys, la gestió forestal sostenible i la seva importància per als nostres boscos i el seu futur. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el Projecte Edubosc proposa dotze activitats de sensibilització forestal que tracten temes com la multifuncionalitat del bosc, la relació del bosc amb l’aigua, els principals productes del bosc, els oficis vinculats al bosc, la prevenció del risc d’incendis i la titularitat dels boscos. Són temes que els llibres de text no tracten. Aquest treball fa una observació sobre com funcionen les activitats a diverses escoles, a partir dels resultats d’enquestes al professorat i als alumnes. Aquests resultats serviran per proposar alternatives i incorporar noves modificacions al projecte

Matemàtiques per a l'escola o per a la vida?: cap a l'alfabetisme matemàtic a l'educació primària

En aquest article, s’hi planteja que, en els darrers temps, s’ha vist la necessitat de preparar l’alumnat no només per dominar els continguts matemàtics, sinó especialment per poder-los usar de manera comprensiva en diferents contextos de rellevància social. S’hi argumenta que els processos matemàtics són les eines que ens proporcionen les matemàtiques per aprendre a usar els continguts i s’hi presenta una proposta que pretén orientar sobre com els podem treballar a l’educació primària

Material per a l'alumnat: Activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al cicle inicial

Propostes de treball i activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al CI

Les mates, des de ben aviat

En aquest article d'opinió, Àngel Alsina comenta la necessitat d'afavorir l'adquisició de coneixements matemàtics des d'edats ben primerenques

An examination of grade three mathematics textbooks for problem solving strategies

Three grade three mathematics textbooks were selected arbitrarily (every other) from a total of six currently used in the schools of Ontario. These textbooks were examined through content analysis in order to determine the extent (i. e., the frequency of occurrence) to which problem solving strategies appear in the problems and exercises of grade three mathematics textbooks, and how well they carry through the Ministry's educational goals set out in The Formative Years. Based on Polya's heuristic model, a checklist was developed by the researcher. The checklist had two main categories, textbook problems and process problems and a finer classification according to the difficulty level of a textbook problem; also six commonly used problem solving strategies for the analysis of a process problem. Topics to be analyzed were selected from the subject guideline The Formative Years, and the same topics were selected from each textbook. Frequencies of analyzed problems and exercises were compiled and tabulated textbook by textbook and topic by topic. In making comparisons, simple frequency count and percentage were used in the absence of any known criteria available for judging highor low frequency. Each textbook was coded by three coders trained to use the checklist. The results of analysis showed that while there were large numbers of exercises in each textbook, not very many were framed as problems according to Polya' s model and that process problems form a small fraction of the number of analyzed problems and exercises. There was no pattern observed as to the systematic placement of problems in the textbooks.

The impact of a training program in phonological awareness on children's early writing

This study examined the effects that a training program in phonological awareness had on the early writing skills of children in a Grade One class in the Lincoln County Separate school system. The intent of the training program was to provide consistent and systematic practice in the manipulation of the phonological structure of language. The games and activities of the training program were related to a framework of developmental phonological skills and practised in a group setting during an unstructured period of the regular classroom schedule. The training program operated three days in a six-day cycle for approximately twenty minutes a day, from November until mid-March. All children were tested at the outset and conclusion of the study to determine level of functioning in letter identification, word recognition, verbal intelligence, phonological awareness and spelling. Results of the pre-tests and post-tests were compared to determine differences between the experimental and control groups over time. In addition, a systematic analysis of the children's writing looked at the development of the spelling of regular and irregular words. The results of this study provided strong support for the hypothesis that the treatment group would progress through the stages of early writing development more quickly than children without such training. On the basis of differences between the groups over time, it was evident that training in phonological awareness had a direct positive effect on the spelling of regular words for children during the early stages of writing. The training program did not have a significant effect on the spelling of irregular words. Test results evaluating phonological awareness indicated a significant difference within each group over time but no significance between the groups during the experimental period. It would appear that the results of these tests reflect maturational changes in the child rather than causal effects of the training program. Nor did the effects of the training program transfer significantly to other aspects of language. Although some of the hypotheses considered were not supported by the study, the results do indicate that children during the early stages of writing development can benefit from a training program in phonological awareness. The theoretical direction for effective programming as a result of this study is discussed. The educational implications of training phonological awareness concurrent to beginning efforts in writing are considered.

Ecoauditoria de l’IES Santa Coloma de Farners

El projecte “Ecoauditoria de l’IES Santa Coloma de Farners” consisteix en: la diagnosi ambiental del centre, les propostes de les línees d'acció, les propostes d’ actuació, la valoració i anàlisi de les propostes i l’ autoseguiment del pla d’ acció indispensables per a que el centre pugui aconseguir el distintiu d'Escola Verda que atorga la Generalitat de Catalunya. Incorporar l’ educació ambiental en el currículum escolar és un altre dels objectius d’ aquest treball. Així que es proposen activitats curriculars amb l’ objectiu de transmetre una major sensibilització ambiental a l’alumnat i a tota la comunitat educativa en general

El Full de Ruta dels estudis de Pedagogia a Girona

Els estudis de pedagogia de la Universitat de Girona s’han dotat d’un Full de Ruta. El document el composen dotze eixos de treball que són ambiciosos però que, els redactors, consideren necessaris en un moment en què el pedagog ha traspassat l’àmbit escolar per diversificar la seva actuació cap a altres àmbits com són el social, el cultural, el de la comunicació o el laboral

Jornades d'intercanvi d'Educació Social Bilbo-Girona: 17 i 18 de maig de 2007, Universitat de Girona

Va ser a mitjans de maig quan vam poder fer tangible el petit projecte que mesos enrere havíem estat elaborant. Uns cinquanta companys i companyes de Bilbo arribaven a Girona per poder participar a les Jornades d'Intercanvi sobre Educació Social

Formación permanente del profesorado de educación primaria en planificación y didáctica del conocimiento del medio natural, en base a las nuevas tendencias educativas: un modelo formativo y aplicaciones concretas

La propuesta de modelo de formación del profesorado que seguidamente va a ser descrita1, basada en los nuevos planteamientos educativos referidos y diseñada en atención específica a la realidad de la Comunidad Autónoma andaluza -si bien generalizable en muchos aspectos a otras- y para la etapa concreta de Educación Primaria, ofrece pautas de actuación para el ámbito de conocimiento concreto de las ciencias experimentales, o lo que es lo mismo, para el relativo al del conocimiento del medio natural

Etude de pratiques enseignantes et de différenciations dans les apprentissages mathématiques scolaires à l’école primaire

Dans le cadre du réseau RESEIDA (REcherches sur la Socialisation, l’Enseignement, les Inégalités et les Différenciations dans les Apprentissages, co-piloté par E. Bautier et J-Y. Rochex), je participe depuis plusieurs années à une recherche qui vise à étudier des pratiques enseignantes contextualisées et leurs effets potentiellement différenciateurs sur les apprentissages d’élèves, en croisant des points de vue issus de différentes didactiques et de la sociologie de l'éducation. Dans ce contexte, un imposant corpus de données a été recueilli dans deux classes françaises de CM2 (élèves de 10-11 ans) considérées comme hétérogènes (d'après les résultats d'évaluations nationales, les caractéristiques familiales) en 2004-2005: composé à la fois de données filmiques orientées vers les pratiques d’enseignantes et d’élèves en situation de classe, de photocopies de cahiers ou de productions d’élèves. Ma présentation se centre sur l’analyse d’une partie de ces données, concernant l’enseignement des mathématiques observé dans une des deux classes de CM2. Plus précisément, j’effectue un zoom sur deux situations observées dans cette classe: une situation de résolution de problèmes et une situation d’enseignement des pourcentages. Ces deux situations apparaissent contrastées (gestion enseignante, apprentissages mathématiques potentiels, etc.). Mais elles permettent précisément de montrer que derrière une hétérogénéité apparente de pratiques d’une enseignante, une façon commune de penser et de faire la classe de mathématiques se joue, dont on peut penser qu’elle pèse fortement sur les apprentissages potentiels en contexte scolaire

Ideas previas en el alumnado de magisterio de educación primaria sobre el interior de la tierra

Objetivos del presente estudio: 1) identificar las ideas previas del alumnado de magisterio sobre el estructura interna de la Tierra, con especial énfasis en donde se genera el magma que da lugar a los fenómenos ígneos, tanto volcánicos como plutónicos, y que constituye uno de los eslabones fundamentales del ciclo de las rocas, y, por ende, de la dinámica del planeta en el que vivimos. 2) Plantear posibles estrategias de cara a la enseñanza-aprendizaje de los contenidos relacionados con la estructura interna de la Tierra y con la procedencia/residencia del magma que origina los procesos ígneos