Recueil de lettres originales.

Contient : 1 Lettre close « de par le roy... LOYS [XI]... Donné à Arras, le XIIIIe jour d'avril » ; 2 Lettre close « de par le roy... CHARLES [VIII]... Donné à Rouen, le XXVIe jour de novembre » ; 3 Lettre du roi « FRANÇOYS [Ier]... à monseigneur Du Bouchaige,... Escript à la Coste St André, le XVIe jour de juillet » ; 4 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE [DE SEMBLANÇAY]... à monseigneur Du Bouchaige,... De St Germain, le VIIIe jour de feuvrier » ; 5 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE [DE SEMBLANÇAY]... à... monseigneur Du Bouchaige,... De Paris, le XIIe jour de feuvrier » ; 6 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur [Du] Bouchaige,... Escript à Paris, le XVIIIe jour de feuvrier » ; 7 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à... monseigneur Du Bouchaige,... Escript à Paris, le XXVe jour de feuvrier » ; 8 Lettre de JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à St Mor, le deuxiesme de mars » ; 9 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris... ce IIIe de mars » ; 10 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Paris, le Vme jour de mars » ; 11 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... [Du Bouchaige]... De Paris, le XVIe jour de mars » ; 12 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Paris, le XXXe jour de mars » ; 13 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De St Mor pres Paris, ce samedi au soir IIIIe d'avril » ; 14 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Paris, le XVIIe jour de avril » ; 15 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris, samedi au soir XVIIIe d'avril » ; 16 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript à St Mor des Fossez pres Paris, le XIXe jour d'avril » ; 17 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Paris, le XXIe d'avril » ; 18 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur Du Bouchaige,... De St Germain, le VIIe jour de may » ; 19 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris, le VIIe de may » ; 20 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris, le VIIIe jour de may » ; 21 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De St Germain, le VIIIe. jour de may » ; 22 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Lyon, le Xe jour de may » ; 23 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De St Germain, le XIIIme jour de may » ; 24 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE » à « monseigneur de Laubepin,... Escript de St Germain, le XIIIIe jour de may » ; 25 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... D'Orleans, ce mercredi XXe de may » ; 26 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Paris, le XXI jour de may » ; 27 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Compiegne, ce XXVIIe de may » ; 28 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE » à « monseigneur de Laubepin,... De Tours, se vendredi XXIXe jour de may » ; 29 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De Bleré, le IIme jour de juing » ; 30 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De Tours, le IIIIme jour de juing » ; 31 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... au seigneur Du Bouchaige,... Escript à la Tour Du Pin, le VIIIe jour de juing » ; 32 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à messrs de Laubepin et eleu de Loches, Me Ysaac Maron,... De Bloys, le VIIIme jour de juing » ; 33 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De Paris, le XIIme jour de juing » ; 34 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à St Quentin, le XIIIe jour de jung » ; 35 Reçu d'une « quictance... de monseigneur Du Bouchaige, messire Ymbert de Baternay,... » par « Jaques de Beaune,... Le XVIIme jour de juing, l'an mil cinq cens et quinze » ; 36 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE » au Sr Du Bouchage. « De Amyens, le XVIIIe jour de juing » ; 37 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Monstereul, ce samedi matin... XXVIIe jour de juing » ; 38 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Monstereul, ce derrenier jour de jung » ; 39 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Abeville, ce VIIe jour de juillet » ; 40 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript d'Abeville, se Xe jour de juillet » ; 41 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Lyon, ce XIIe jour de juillet » ; 42 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Abev[i]lle, ce XIIIe jour de juillet » ; 43 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Arques, ce XVIIIe jour de juillet » ; 44 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Arcques, se dimanche au soir XIXe de juillet » ; 45 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De St Germain, le XVIIIe jour de juillet » ; 46 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Amboyse, ce lundi XXe de juillet » ; 47 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Diepe, le XXIIIe jour de juillet » ; 48 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Diepe, XXIIIIe jour de juillet » ; 49 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript de Fontaine le Bourg, le XXVIIIe jour de juillet » ; 50 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Tours, le XXVIIIe jour de juillet » ; 51 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Tours, le derrenier jour de juillet » ; 52 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Rouam, le deuxiesme jour d'aoust » ; 53 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript à Rouam, le VIIe jour d'aoust » ; 54 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à messrs de Laubepin et de Vitray,... Escript de Blois, le XIIe jour d'aoust » ; 55 Lettre de « JA[CQUES] DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Lyon, le XIIe d'aoust » ; 56 Lettre de « JACQUES DE BEAUNE,... D'Amboise, le XXVe d'aoust » ; 57 Lettre de « JA[CQUES] DE BEAUNE,... De Rouam, le XXVIIe d'aoust » ; 58 Lettre de « JACQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Evreux, ce VIIe jour de septembre » ; 59 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... [Du] Bouchaige,... Escript d'Evreux, ce samedi au soir XIIme jour de septembre » ; 60 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Beaumont, le XXVIIIe jour de septembre » ; 61 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Tuny pres Argenten, ce jour St Michel » ; 62 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Argenten, le VIIe jour d'octobre » ; 63 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... D'Amboise, ce IXe d'octobre » ; 64 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Amboise, ce XIe d'octobre » ; 65 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Vendosme, ce jeudi matin XVe jour d'octobre » ; 66 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Amboise, ce XXIIe jour de novembre » ; 67 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript à Amboise, ce XXVIIe de novembre » ; 68 « Double de la quittance de par monseigneur le general de Beaune [Sr de Semblançay] à monseigneur de Forges,... Fait à Tours, ce dernier jour de novembre, l'an mil cincq cens et dix » ; 69 « Recepissé de monseigneur de Samblançay,... Jacques de Beaune », délivré à « monseigneur Du Bouchaige, messire Ymbert de Batarnay », pour « une quictance... Le XIme jour de decembre, l'an mil cinq cens et dix neuf » ; 70 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Tours, ce derrenier jour de decembre » ; 71 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Tours, le XXVIIIe jour de decembre » ; 72 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Tours, le XIXe de decembre »

Avaluació de la tècnica de fitoextracció per a la reducció de concentracions de metalls pesants en sòls contaminats per la indústria minera

L’explotació minera, especialment la mineria metàl•lica, ha estat sempre associada a riscos de contaminació ambiental de sòls, aigües i vegetació, originats per l’activitat extractiva, les operacions de concentració dels minerals i pels emplaçaments de residus miners sense una gestió adequada. En molts casos els residus miners s’abocaven directament a rius i rierols o s’acumulaven en piles pròximes a centres habitats i activitats agrícoles. Concretament s’estudia els cas de les mines d’Osor. Donada la possible presència de quantitats elevades de metalls pesants en aquests sòls es decideix avaluar una tècnica de remediació de sòls lleugera com la fitoextracció. La fitoextracció es basa en l’ús de plantes bioacumuladores que absorbeixen metalls del sòl. Aquesta tècnica permet una descontaminació del sòl no agressiva i de baix cost però requereix un tractament de llarga durada

Proces de catalanització a l'escola. Normalització lingüística a l'EGB des de 1978-88. 'Proceso de catalanización en la escuela. Normalización lingüística en EGB desde 1978-88'.

Analizar la situación lingüística en EGB de las escuelas catalanas desde la democracia. 200 profesores y 4776 niños de EGB, de 10 escuelas del Barcelonés y Baix Llobregat. Hace un recorrido por la historia de la Lengua catalana, desde los inicios hasta nuestros días. Analiza la legislación (1978-88). Estudia la política lingüística desarrollada en el decenio. Realiza 9 estudios (4 originales y 5 extrae conclusiones y síntesis). Analiza la situación lingüística en el Bagés, Manresa, Hospitalet, Cornellà. Hace un estudio de 10 escuelas de las comarcas del Barcelonés y del Baix Llobregat. Hipótesis: 1. La aprobación y publicación de leyes en torno al tema de la lengua se ha hecho de forma desigual o no continuada. 2. El futuro de la Lengua catalana está en mejor situación, a pesar de ello, hay que hacer más incidencia en algunas situaciones. 3. La Lengua catalana y la castellana se utilizan indistintamente en la escuela. 4. El desarrollo de la Lengua catalana en la escuela no es todo lo bueno que haría falta. Bibliografía. Entrevista. Conferencias. Estudio de casos. Análisis descriptivo. Dependiendo del distrito se presentan situaciones diversas: en Hospitalet y Cornellà se observa una gran tendencia del castellano que hace retroceder las tareas de catalanización en la escuela; la mayoria de escuelas del Barcelonés y el Baix Llobregat se encuentran elaborando un programa de actuación educacional con respecto a la catalanización. Existe una gran falta de preparación de muchos profesores y poca motivación. No hay suficiente con tener una escuela normalizadora, lo ha de ser también todo el contexto y el ambiente.

Diagnosi i propostes de millora dels trams urbans dels rius de la ciutat de Girona

Estudi dels quatre rius de la ciutat de Girona, Ter, Onyar, Güell i Galligants, realitzant una diagnosi ambiental i posteriors propostes de millora

Diagnosi i propostes de millora dels trams urbans dels rius de la ciutat de Girona

Estudi dels quatre rius de la ciutat de Girona, Ter, Onyar, Güell i Galligants, realitzant una diagnosi ambiental i posteriors propostes de millora

'Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones

"Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions" : aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escripturesexposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'unsenzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre elmón de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta elsprimers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bél'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a termeera d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet detractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la pràctica.Es tractava, doncs, de l'anàlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant lamort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podiaveure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar ipreocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics

"Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions" : aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre el món de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bé l'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la pràctica. Es tractava, doncs, de l'anàlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics

Vulnerabilitat i adaptació al risc d'inundació a la ciutat de Girona: una perspectiva històrica

En aquest article ens proposem estudiar, des d'una perspectiva històrica, un dels aspectes de la problemàtica mediambiental que més afecten les societats humanes materialment i emotiva: les catàstrofes naturals i, més concretament, les inundacions fluvials. L'hmbit d'estudi escollit és Girona, ciutat on la complexa hidrologia de superfície (quatre rius, el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligans, a més d'altres cursos menors d'aigua, travessen la ciutat) i, sobretot, la vulnerabilitat creixent de la societat gironina al risc d'avingudes com a resultat de la important ocupació de les planes al.luvials, han fet de les inundacions una constant histbrica de la qual tenim multitud d'exemples des que existeixen documents escrits

'Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones

Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.

Ciutat i conflicte: explorant tendències de mediació comunitària a l'àrea metropolitana de Barcelona: estudi de casos: Barcelona, Sant Boi de Llobregat, L'Hospitalet

La present recerca té com a objectiu situar els diferents elements que resideixen en la interacció de la ciutat i el conflicte. Aquest plantejament vol conèixer el marc global on es situa la convivència, quines són les claus interpretatives. Així doncs l'escenari a investigar són els conflictes urbans. En aquest moment els programes de mediació comunitària poden ser plataformes de canvi per una nova forma de gestionar els conflictes urbans , així com de governar i viure la ciutat. Les conclusions de la present recerca poden ajudar a repensar accions, consolidar pràctiques i projectar nous imaginaris col·lectius

Seguiment de l'evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l'incendi del riu Canaletes del 20/07/2009. Proposta de campanya de voluntariat ambiental en rius per la custòdia i recuperació fluvial

El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneració no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.

El Consum de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies pisoctròpiques, per menors d'edat, en llocs públics del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona

Com ja he indicat en més d’una ocasió al llarg d’aquest Màster, l’elecció del tema sobre el que versa aquest Projecte final respon, en bona part, a l’interès que em va suscitar la qüestió durant el temps que vaig estar ocupant el lloc de cap del Servei d’Assessorament Jurídic de la Direcció General de la Policia. Entre les funcions que aquesta unitat tenia assignades hi havia la tramitació dels procediments sancionadors incoats per les denúncies efectuades pels cossos de policia local i la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, per infraccions a la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Al Servei d’Assessorament Jurídic li va correspondre la responsabilitat d’iniciar la tramitació de les denúncies esmentades, tan bon punt es va engegar el procés de desplegament de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra com a policia ordinària i integral, en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat, a l’octubre de 1994. A mesura que s’anava produint el desplegament, la funció de tramitar les actes esteses per la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i per les policies locals, es va anar assumint pels serveis territorials d’Administració en què es va estructurar la Direcció General de Seguretat Ciutadana (en l’actualitat, Direcció General de la Policia).

Biblioteques : de Gutenberg a l'e-book. Estudi de tres biblioteques de la ciutat de Barcelona: Biblioteca de Sant Pau i Santa Creu, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya

Les biblioteques han deixat de ser simples dipòsits de llibres per complir funcions molt diverses en la societat actual. L'objectiu d'aquest treball no és fer un repàs històric sinó centrar-nos en la situació actual fortament influenciada per les noves tecnologies, les noves necessitats dels usuaris i altres factors com són el nou paradigma docent, la multiculturalitat, la situació econòmica, els fluxos migratoris, etc. Veurem els canvis que aquestes institucions han hagut d'adoptar, tant a nivell de personal, com d'instal·lacions i recursos, per adequar-se a aquesta nova realitat.