Tercer Congrès d'Història de la Medicina Catalana : actes, volum primer, Lleida, 1981

Primer volum del recull de les actes d'aquest III Congrès d'Història de la Medicina Catalana cel·lebrat a Lleida però va rebre aportacions desde tots els punts de la geografia catalana. No inclou la crònica, la relació d'activitats, la llista de participants, els í­ndexs ni els agraïments, presents totes aquestes parts al tercer volum.

“Nunca nos fuimos. Frontera, Memoria y Resistencia en la Flor de Maig”

El Ateneu Flor de Maig fue construido en Poblenou (Barcelona) hace más de cien años como sede de una de las mayores cooperativas de Catalunya. Desde su fundación hasta hoy día siempre ha estado ligado a la memoria del barrio, representando un símbolo de resistencia y cooperación para muchos de los vecinos del Poblenou. El pasado 2012 en el contexto de recortes que llevan a cabo las distintas administraciones públicas del Estado, el dinero municipal que proveía del pago del alquiler a los dueños del edificio y que ponía a disposición de los vecinos su uso, deja de llegar y éstos cierran sus puertas y con ello el espacio de articulación vecinal que suponía. Meses después, diversos colectivos del barrio agrupados bajo la Plataforma Recuperem La Flor de Maig, deciden “okupar” el edificio y convertirlo, según sus discursos, en un elemento de “transformación”, una alternativa frente al contexto de intervención y reforma urbana que representa el 22@ donde se dan la mano formas de gestión asamblearias, usos alternativos del espacio y una reivindicación del espíritu cooperativo inicial, dando así continuidad a toda una tradición de resistencia común. Sin embargo, los colectivos que okupan el Ateneu mantienen intereses y formas de entender su uso enfrentadas, lo que provoca conflictos y roces, no solo entre ellos sino también con otros vecinos del entorno, originando determinadas respuestas. Activistas, jóvenes de la izquierda independentista, desempleados, cooperativistas, emprendedores y artistas se mezclan en la Assemblea y Comisiones de la Flor de Maig. Desde la antropología nos podemos acercar a esa situación bajo la consideración de “frontera” en el uso del espacio. Este experimento “transformador” podría llegar a suponer, por otro lado, un “caballo de Troya” involuntario que ahonde en el proceso de desplazamiento de la población original del barrio iniciado hace unos años, favoreciendo su terciariación y aburguesamiento.

Construcción de discursos y prácticas racistas a propósito de un asentamiento rom en la ciudad de Turín, Italia

La pregunta que subyace al presente trabajo es sobre las “condiciones de posibilidad” de un campo rom, es decir, las condiciones que permiten la existencia de formas de segregación institucionalizadas, llevadas a cabo por la propia Administración Pública, en una ciudad democrática moderna; los mecanismos y dispositivos sociales que alivian – y por lo tanto permiten – la contradicción entre el discurso oficial igualitario y las prácticas oficiosas de segregación, discriminación, estigmatización de un colectivo de gitanos (rom) originarios de los países de la ex-Yugoslavia pero residentes en Italia desde hace más de una generación. La respuesta a la cuestiónconlleva la necesidad de observaciones y análisis que implican diferentes actores e instituciones, más allá del ámbito reducido del campo rom: en los espacios públicos de la ciudad, en el campo simbólico y mediático, en el campo del asociacionismo y del trabajo social y en el campo político local, nacional e internacional. Aquí como en otros ámbitos, lo marginal, lo estigmatizado nos informa de los marcos normativos propios de la “normalidad”, así que un análisis de las relaciones entre los rom del campo y sociedad mayoritaria puede proporcionar informaciones útiles tanto para comprender la cultura (o las culturas) rom como para entender mejor los mecanismos de funcionamiento de “la tribu de los payos”.

Alcoholèmies i dret penal. Especial atenció a la pràctica policial

En la actualitat, la circulació de vehicles s'ha convertit en una activitat bàsica per al desenvolupament de l'economia mundial a la vegada que ha comportat una innumerable quantitat d'avantatges per als individus en àmbits tan dispars com són els laborals o els d'oci. Els progressos de la indústria automobilística han estat extraordinaris. No obstant això, ni el procés d'aprenentatge i adaptació per part dels conductors ni la millora del sistema d'infraestructures ha estat tan espectacular com l'augment del parc mòbil. A més, la informació subministrada pels mass media, en general, ha propiciat més que previngut la conducció irresponsable i perillosa. En conseqüència, el número de morts i ferits en accidents de trànsit es tan important que es pot considerar que estem davant un autèntic problema de salut pública mundial. Els poders públics han promogut campanyes publicitàries a favor d'una conducció responsable, han invertit en educació vial, han millorat la xarxa de carreteres i han creat un sistema sancionador administratiu i penal per castigar les infraccions a les normes de trànsit. Els resultats obtinguts han estat positius, reduint-se la mortalitat en Espanya en més d'un 50%. No obstant això, davant la persistència del número d'accidents mortals o amb greus lesions, el legislador ha optat per incrementar el sistema punitiu, limitant principis constitucionals tan bàsics com són els de presumpció d'innocència o de defensa.

Marcas y falsificaciones: situación actual

Falsificaciones hoy són: fenómeno criminal mundial; altamente profesionalizado; muy opaco en sus eslabones superiores de importación y distribución; conexiones internacionales; gran conocimiento del comercio internacional y de los puntos flacos en Aduanas.

Lideratge i funció directiva. Ofici o actitud? (líder, innovador, emprenedor) (autoestima?)

El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en les persones o en un grup de persones determinat, per a l’assoliment de metes i objectius predeterminats. El líder te la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar a un grup o equip. Capacitat fa referència als recursos i aptituds que té un individu per a exercir una determinada tasca o comesa (no ens diu res de si són innates o adquirides) per tant ens fiquem en un “lio” (habilitats, competències, aptituds, etc.. etc…). Parlem de coneixement. En l’àmbit de l’economia del coneixement “es allò que sabem (encara que no sapiguem que ho sabem) que ens capacita per a l’acció”. Aquí ens tornem a trobar el coneixement innat i el adquirit. En aquest cas, “l’acció” son precisament el que han de fer les persones en relació a un objectiu. En el lideratge la capacitat o coneixement es comportamental i per tant per adquirir-lo cal aprendre comportaments (simulació - estandardització, entrenament, es el mon de l’experiència). Canviar els comportaments es el mes difícil. Per una Escola aniria per formar en el lideratge li aniria millor que estiguéssim parlant de coneixements “memoristics” o de procediment que son molt mes fàcils de formar.

Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història = Landscape, Settlement, Material Culture and History Proceedings of the International Symposium

Aquesta obra recull 28 comunicacions presentades al Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona. Les aportacions al simposi se centren en l'evolució del paisatge al Camp de Tarragona i en altres regions del món romà, en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, en les tipologies i evolució dels establiments, en aspectes econòmics i en la dinàmica del poblament, sense faltar-hi alguna aportació de l'epigrafia. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, tot i que el simposi també va comptar amb comunicacions sobre altres territoris de l'àrea catalana i saguntina i d'altres províncies romanes, com la Lusitània, les Gàl·lies i la Transpadana; les comparacions entre diferents regions han donat una riquesa notable al debat. Entre els resultats més suggerents comptem amb la constatació de la similitud en els models de romanització del territori en les diferents àrees d'àmbit català i valencià, que contrasten significativament amb els models de territoris d'Andalusia, França i Portugal.

Jornades de Dret Català de Tossa. Un lloc de trobada imprescindible del dret civil

Les Jornades del Dret Català de Tossa arriben aquest any 2008 a la quinzena edició i han esdevingut un observatori imprescindible per entendre l'evolució del dret civil al nostre país des de la transició fins a la plena democràcia, i també per albirar els reptes del futur

L'Herència dels castells medievals [Ressenya de les Actes del Congrés Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental]

L'edició de les Actes del Congrés "Els Castells Medievals a la Mediterrània nord-occidental" sorgeix d'un objectiu clar i concís que els mateixos coordinadors del congrés, celebrat a Arbúcies entre els dies 5 i 7 de març de 2003, expressen en la introducció: que aquestes actes siguin "una publicació de referència per a la investigació emergent dels castells a Catalunya"

Els Museus locals, un congrés i una llei

Resum del I Congrés català de Museus Locals i Comarcals, què va tenir lloc al novembre de 1989 a Arbúcies i Olot