Évidence génétique de populations sympatriques de la perchaude (Perca flavescens) dans le Lac Saint-Pierre

La perchaude (Perca flavescens) constitue une ressource socioéconomique de grande importance dans le Lac Saint-Pierre (Québec, Canada). Bien que ce lac fluvial soit désigné réserve de la biosphère par l’UNESCO, le statut de la perchaude est préoccupant. Afin de permettre à l’espèce de persister en fonction des diverses pressions anthropiques, il est important de comprendre sa dynamique populationnelle et les mécanismes qui en sont responsables. La perchaude est connue pour sa philopatrie ; le fait de toujours se reproduire à son site de naissance peut entraîner la subdivision d’une espèce en de multiples populations, où chacune pourra être pourvue d’adaptations locales distinctes. Il est possible d’étudier ces processus à l’aide des signaux génétiques associés à la reproduction des individus. Toutefois, une faible différentiation génétique entre les populations du Lac Saint-Pierre est envisagée en raison de la colonisation récente du système (moins de 8000 ans). L’objectif de cette étude est de déterminer s’il existe plusieurs populations de perchaude dans le Lac Saint-Pierre. Les simulations réalisées ont révélé que l’utilisation de marqueurs AFLP (amplified fragment length polymorphism), permettant une analyse globale du génome, affiche une meilleure détection de la différentiation des populations que celle des marqueurs microsatellites. Afin d’associer les individus à leur site de naissance, la méthode d’AFLP et des microsatellites ont été utilisées sur des larves capturées suite à l’éclosion des oeufs. Trois analyses distinctes d’AFLP ont indiqué une corrélation entre la composition génétique des individus et des sites géographiques, confirmant ainsi la présence de plusieurs populations sympatriques dans le Lac Saint-Pierre, découlant vraisemblablement de la philopatrie de l’espèce. L’absence de différentiation génétique relatée par les marqueurs microsatellites vient confirmer l’importance du choix des marqueurs génétiques. Bien que la différentiation génétique observée soit relativement faible, la gestion de la perchaude devrait tenir compte de la dynamique des populations distinctes dans ce système.

Análisis de los efectos generados por la explotación y exportación masiva de la Perca del Nilo en las relaciones interestatales entre Tanzania, Uganda y Kenia por parte de multinacionales europeas en términos de seguridad ampliada entre 1970 y 1985

El lago victoria en los años 50, sufrió uno de los cambios ecológicos más representativos, el cual fue la introducción de una especie Invasora, la Perca del Nilo. Este hecho en el largo plazo, se convirtió en el detonante de nuevos problemas, del mismo modo que contribuyo al sostenimiento de otros. La explotación y exportación de la Perca del Nilo dentro de la región del Lago Victoria comenzó entre los años 1970 a 1985, y con ella diversos problemas de seguridad (Económica, Ambiental, Societal, Política, y Militar)aparecieron, especialmente con la llegada de las multinacionales europeas. Esto generó un ambiente de inseguridad regional en Tanzania, Uganda y Kenia

Ecologia demogràfica de la perca americana (Micropterus salmoides) a l'Estany de Banyoles

L'Estany de Banyoles, sistema peculiar tant des del punt de vista de la seva formació geològica com de les seves característiques limnològiques, conté actualment una comunitat de peixos profundament modificada respecte de la comunitat original. La perca americana (Micropterus salmoides), introduïda a finals dels anys seixanta del segle XX, és avui una de les espècies dominants en aquesta comunitat, i ocupa sobretot l'hàbitat litoral de l'Estany. Es tracta d'una espècie molt ben estudiada a Nord Amèrica des de diverses disciplines de la biologia i des de fa diverses dècades, cosa que ha comportat que actualment es disposi d'un gran volum d'informació sobre ella. Amb tot, fora del seu continent d'origen ha rebut poca atenció, malgrat l'amplia expansió que ha experimentat arreu del món. En aquesta tesi doctoral s'han abordat, amb un enfocament descriptiu, aspectes fins ara desconeguts per a l'espècie a l'Estany de Banyoles, a la península ibèrica i fins i tot a Europa. Concretament, se n'ha analitzat la condició, el creixement i la demografia, així com les seves variacions temporals. Amb aquesta finalitat, s'ha dissenyat un mostreig composat de deu campanyes de pesca intensives més alguns petits mostrejos addicionals intercalats, mostreig que s'ha allargat des del juliol del 1997 i fins el novembre del 1999. La captura dels exemplars s'ha realitzat mitjançant una tècnica de pesca elèctrica amb una embarcació posada a punt expressament per a aquest estudi, la qual s'ha mostrat considerablement eficient malgrat les dificultats que ofereix el medi. S'ha realitzat un mostreig de marcatge-recaptura basat en la mutilació d'aletes i, en alguns casos, en el marcatge amb pintura acrílica. Només en la darrera campanya (novembre del 1999) s'ha sacrificat una part important de les captures a fi de retirar-ne els otòlits per a la determinació de l'edat. Pel que fa a l'anàlisi de les dades, s'ha aplicat un ampli ventall de mètodes i models per a cada un dels aspectes estudiats, a fi de contrastar-ne els resultats i validar-ne la seva fiabilitat. En el cas de la condició, s'han aplicat mètodes d'anàlisi de la covariància (ANCOVA) i altres mètodes anàlegs, així com, paral·lelament, regressions i anàlisis derivades a partir de la relació longitud-pes. En l'estudi del creixement, s'han realitzat ajustaments de diversos models mitjançant regressions sobre dades de mida a l'edat i sobre dades d'increments de mida observats per interval de temps. També s'han aplicat anàlisis de freqüències de longitud, i, finalment, s'han aplicat mètodes de retrocàlcul a partir dels increments anuals del radi observats en els otòlits. Finalment, en el cas de l'estudi de la demografia, s'han aplicat models de marcatge-recaptura per a l'estimació de la grandària poblacional i de la supervivència, i, a més, s'han ajustat diversos models continus de supervivència sobre aquestes estimacions prèvies. També s'han estimat les capturabilitats associades a la nova tècnica de captura. Per una altra banda, s'ha implementat i realitzat un mostreig sobre la població de pescadors esportius de l'Estany encarat a determinar, bàsicament, la pressió de pesca a què es veu sotmesa l'espècie. Els resultats mostren sobretot una alta estabilitat interanual en tots els aspectes estudiats, que s'explica per l'estabilitat ambiental que, al seu torn, és característica d'aquest ecosistema lacustre. Això reverteix en una longevitat màxima observada que iguala la màxima descrita a la literatura per a l'espècie. Alhora, també s'han descrit fortes oscil·lacions estacionals tant en la condició, com en el creixement, com també en la supervivència, les quals, però, presenten certes diferències en la seva temporalitat, cosa que indica una certa diferenciació en els factors que les regulen.

Purificação e caracterização de uma ß-N-acetillhexosaminadase extraída do mamífero marinho Sotalia fluviatilis

This report shows 2232 times purification of a βNAcetylhexosaminidase from hepatic extracts from the sea mammal Sotalia fluviatilis homogenate with final recovery of 8,4%. Sequenced steps were utilized for enzyme purification: ammonium sulfate fractionation, Biogel A 1.5 m, chitin, DEAESepharose and hydroxyapatite chromatographies. The protein molecular mass was estimated in 10 kDa using SDSPAGE and confirmed by MALDITOF. It was found to have an optimal pH of 5.0 and a temperature of 60°C. Using pnitrophenylNAcetylβDglycosaminide apparent Km and Vmax values were of 2.72 mM and 0.572 nmol/mg/min, respectively. The enzyme was inhibited by mercury chloride (HgCl2) and sodium dodecil sulfate (SDS)

Bioconcentration of Cd and Pb by the River Crab Trichodactylus fluviatilis (Crustacea: Decapoda)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Use of the freshwater crab Trichodactylus fluviatilis to biomonitoring Al and Mn contamination in river water.

Determinations of Al and Mn concentrations in the tissues (gills, hepatopancreas and muscle) of the freshwater crab Trichodactylus fluviatilis and water samples, both collected from sites on tributaries of the Corumbatai River (São Paulo, Brazil) were performed. The Bioaccumulation Factor (BAF), calculated for different sites with respect to the water concentration, ranged from 173-555 for Al and from 636 - 921 for Mn. Dissolved concentrations of Al and Mn in water samples (collected in different sites) were related to the accumulation of these metals in crabs, suggesting that T. fluviatilis is good biomonitor for Al and Mn pollution in aquatic ecosystem.

Taxonomic status of the genus Sotalia: Species level ranking for tucuxi (Sotalia fluviatilis) and costero (Sotalia guianensis) dolphins

Dolphins of the genus Sotalia are found along the Caribbean and Atlantic coasts of Central and South America and in the Amazon River and most of its tributaries. At present, the taxonomy of these dolphins remains unresolved. Although five species were described in the late 1800s, only one species is recognized currently (Sotalia fluviatilis) with two ecotypes or subspecies, the coastal subspecies (Sotalia fluviatilis guianensis) and the riverine subspecies (Sotalia fluviatilis fluviatilis). Recent morphometric analyses, as well as mitochondrial DNA analysis, suggested recognition of each subspecies as separate species. Here we review the history of the classification of this genus and present new genetic evidence from ten nuclear and three mitochondrial genes supporting the elevation of each subspecies to the species level under the Genealogical/Lineage Concordance Species Concept and the criterion of irreversible divergence. We also review additional evidence for this taxonomic revision from previously published and unpublished genetic, morphological, and ecological studies. We propose the common name costero for the coastal species, Sotalia guianensis (Van Beneden 1864), and accept the previously proposed tucuxi dolphin, Sotalia fluviatilis (Gervais, 1853), for the riverine species.

Onset of sexual maturity and relative growth of the freshwater crab Trichodactylus fluviatilis (Trichodactyloidea) in south-eastern Brazil

The main purpose of this study was to provide an estimate for the onset of morphological sexual maturity in the freshwater crab Trichodactylus fluviatilis, from a population located in south-eastern Brazil, based on the relative growth relationships, as well as the characterization of ''handedness''. Monthly collections were carried out at night, from January 2006 to January 2007, in a small water body. In the laboratory, the crabs were sexed; the following body structures were measured and the estimate of onset of sexual maturity was given by the logistic function, as y a/(1\+becx), for 50% of the population to reach the adult phase (CW50carapace width). Right propodus length and abdomen width were the best-fit relationships to represent the onset of sexual maturity for males and females, respectively. Based on the logistic function, the onset of sexual maturity was estimated to occur at around 18mm CW for both sexes. The relative growth recorded for this species is consistent with the model for brachyuran crabs (Hartnoll RG. 1982, Growth. In: Bliss, DE, editor. The biology of Crustacea: embryology, morphology and genetics. New York: Academic Press. p. 111-196), except for the abdomen growth, which is likely to be an adaptive condition related to protection of the newly hatched young. © 2013 Taylor & Francis.

Avaliação do potencial bioindicador de Trichdactylus fluviatilis (Latreille, 1828) (Crustaceae : Decapoda : Trichodactylidae) na bacia do Rio Corumbataí

Pós-graduação em Ciências Biológicas (Zoologia) - IBRC

Relative growth and morphological sexual maturity of the freshwater crab Trichodactylus fluviatilis Latreille 1828 (Decapoda, Trichodactylidae) from west central Sao Paulo State, Brazil

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

HPLC-DAD based method for the quantification of flavonoids in the hydroethanolic extract of Tonina fluviatilis Aubl. (Eriocaulaceae) and their radical scavenging activity

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

The Gonads of the South American Dolphins, Inia geoffrensis, Pontoporia blainvillei, and Sotalia fluviatilis

The appearances of the gonads are described in males and females of 18 Inia geoffrensis, 11 Pontoporia blainvillei, and eight Sotalia fluviatilis from South America. Males of I. geoffrensis become sexually active at a length of about 228 centimeters, females at 175 to 180 centimeters. Length at birth is 76 to 80 centimeters; parturition occurs from about July to September in the upper Amazon. Males of P. blainvillei are still sexually immature at a length of 128.5 centimeters, females become sexually active at a length of 137 centimeters. Off Uruguay, pregnant females have fetuses 6 centimeters in length in February and 61 centimeters in October. Males of S. fluviatilis are sexually active at a length of 148 centimeters, females at 140 centimeters. Gonad weights and details of corpora lutea and albicantia are given. Corpora albicantia appear to persist as in other cetaceans. The ovaries of I. geoffrensis are relatively bulky with the corpora enclosed in the ovarian substance and not pedunculated as in P. blainvillei and S. fluviatilis in which the right ovary is poorly developed.

Placentation in dolphins from the Amazon River Basin: the Boto, Inia geoffrensis, and the Tucuxi, Sotalia fluviatilis

A recent reassessment of the phylogenetic affinities of cetaceans makes it timely to compare their placentation with that of the artiodactyls. We studied the placentae of two sympatric species of dolphin from the Amazon River Basin, representing two distinct families. The umbilical cord branched to supply a bilobed allantoic sac. Small blood vessels and smooth muscle bundles were found within the stroma of the cord. Foci of squamous metaplasia occurred in the allanto-amnion and allantochorion. The interhemal membrane of the placenta was of the epitheliochorial type. Two different types of trophoblastic epithelium were seen. Most was of the simple columnar type and indented by fetal capillaries. However, there were also areolar regions with tall columnar trophoblast and these were more sparsely supplied with capillaries. The endometrium was well vascularised and richly supplied with actively secreting glands. These findings are consistent with the current view that Cetacea are nested within Artiodactyla as sister group to the hippopotamids.

Molekulare Evolution der Intermediärfilament-Proteine des Flussneunauges Lampetra fluviatilis

Über cDNA-Banken und RT-PCR wurden erstmals 15 Intermediärfilament-Proteine (IF-Proteine) des Flussneunauges Lampetra fluviatilis (Agnatha, kieferlose Wirbeltiere) kloniert und sequenziert: drei Typ I-Keratine, vier Typ II-Keratine, fünf keratinartige IF-Proteine (drei Kγ, zwei Kα), die Typ III-Proteine Vimentin und Desmin sowie ein Typ IV-Neurofilament-Protein (NF).Die IF-Proteine wurden aus verschiedenen Organen isoliert und durch zweidimensionale Polyacrylamid-Gelelektrophorese (2D-PAGE) aufgetrennt. Biochemische sowie massenspektrometrische Analysen anhand der 2D-PAGE ermöglichten in Kombination mit den Sequenzdaten die Identifizierung von Vimentin, Desmin sowie aller sequenzierten Keratine bis auf zwei der fünf Kα/Kγ-Proteine. Die meisten Keratine ließen sich darüber hinaus in die Kategorien „E“ (von „epidermal“) und „S“ (von „simple epithelial“) einteilen.Von den sequenzierten Keratinen ist das IIS-Keratin K8 wahrscheinlich ortholog zu den bekannten K8-Sequenzen höherer Vertebraten. Die Bezeichnung K18 für das einzige IS-Keratin des Neunauges in Anlehnung an das IS-Keratin K18 des Menschen basiert auf der stets beobachteten Koexpression mit K8 in einfachen Epithelien.Die Sequenz des Neunaugen-Vimentins zeigt große Übereinstimmungen mit den bekannten Desminsequenzen der Vertebraten. Die keratinartigen Proteine Kα und Kγ sind bis jetzt nur von Agnathen (Neunaugen und Schleimaale) bekannt.In molekularen Stammbäumen können K8, K18, Vimentin, Desmin und das NF_L des Neunauges gut als Außengruppe definiert werden.