1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Llibre Blanc de lEurodistricte Catal Transfronterer: creaci de projecte i reestructuraci territorial
Resumo:
En aquest article, shi presenta el procs delaboraci, la metodologia, les reflexions i les conclusions del Llibre Blanc de lEurodistricte Catal Transfronterer elaborat per la Mission Oprationnelle Transfrontalire (MOT) i la Universitat de Girona (UdG). Lestudi t per objectiu acompanyar la definici i lemergncia dun projecte de territori transfronterer basat en la realitat dun mbit territorial compartit entre el departament dels Pirineus Orientals i les comarques de la provncia de Girona. El contingut del Llibre Blanc es divideix en tres parts: un diagnstic transfronterer complet, lanlisi dels reptes daquest territori i les opcions de governana del territori transfronterer. Desprs de descriure el context territorial, la metodologia i les conclusions de lestudi, shi fa un breu reps de quin s lestat del procs en lactualitat
Resumo:
Agafant com a premissa lelevat grau de poblament disseminat de la plana de Vic i la forta interrelaci entre els diferents assentaments, el present treball caracteritza lactual model urb dispers de la conurbaci vigatana (Osona). Lestudi elabora dos mapes, mitjan segle xx i actual (2009), a travs dun Sistema dInformaci Geogrfica (SIG), i interpreta els resultats partint del concepte de ciutat difusa
Resumo:
La dcada de 1980 va significar un punt i a part per als governs metropolitans. Desprs de viure una poca daurada durant els 60 i 70, la reestructuraci del sistema politicoeconmic va comportar que les estructures de govern metropolit fossin qestionades i fins i tot suprimides. Quan tot semblava indicar que restarien noms com a record, la lgica de competncia entre grans ciutats i la necessitat de reinventar-se en base a un desenvolupament sostenible va suposar un inesperat renaixement de la poltica metropolitana. Si fins aleshores la seva necessitat s'havia justificat bsicament des d'un punt de vista funcional, seguint pautes tecncrates i burocratitzades, la nova metropoltica se centra en la competitivitat i en la sostenibilitat, alhora que posa mfasi en assajar mtodes de governana. Londres, ciutat que presenta certs parallelismes histrics amb Barcelona, ha estat una ciutat pionera i de la seva experincia es pot aprendre per la capital catalana
Resumo:
El present treball pretn realitzar una proposta dordenació ds pblic a la Vall de Santa Magdalena que es troba entre les comarques del Pallars Sobir i Alt Urgell, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP). Aquest projecte sorgeix de la intenci del PNAP de regular l's pblic en aquesta vall degut a l'afluncia considerable de visitants en vehicles motoritzats i a lelevada densitat de pistes que coexisteixen amb rees sensibles de fauna i flora. En base a tot aix, es determina la capacitat dacollida del medi i es realitzen propostes de regulaci dactivitats motoritzades, entre daltres.
Resumo:
En 1987 Catalua inici una profunda reforma de su organizacin territorial. Sin embargo, no se ha impulsado la prevista unificacin provincial, al tiempo que el funcionamiento de las comarcas ha resultado insatisfactorio. Ello ha dado lugar a la elaboracin de una nueva propuesta de reforma: el denominado Informe Roca. Entre otros aspectos, propugna la creacin de dos nuevas provincias. Por otra parte, en los ltimos aos Galicia y Aragn han generado dos modelos diferentes de comarcalizacin.
Resumo:
El nou Estatut dautonomia de Catalunya (2006) preveu la creaci de vegueries, enteses en la doble funci dens local en substituci de les diputacions i com a mbit dactuaci perifrica de la Generalitat. Resta per aclarir lencaix de la vegueria amb la provncia estatal. Hores dara la planificaci del territori i bona part de ladministraci perifrica de la Generalitat sorganitza en 7 mbits, en tant que lEstat mant inalterada la seva organitzaci en 4 provncies. Sestudien els precedents histrics de les vegueries contempornies i en particular el debat i gestaci de 9 regions en temps de la Generalitat republicana (1931-1939). Es posa de relleu la important aportaci intellectual dEnric Lluch en la reforma i simplificaci del mapa de vegueries (de 9 a 7). Es planteja el feixuc trnsit efectuat des de la idea de provncia nica al plantejament dun increment en el nombre de provncies-vegueries.
Resumo:
Postprint (published version)
Resumo:
During the most recent years the Regi de Girona has clearly transformed its territorial model, superimposing an emerging clearly hierarchic structure to a polycentric one. This way, Girona and its urban area has gained a diversified centrality. This transformation, though, needs a clearly defined project that, adapted to the current dynamism, makes explicit and supports or corrects the resultant territorial model in order to avoid infrastructural shortages, territorial imbalances, resource wasting and negative impact on the environment
Resumo:
According to the Law regulating Mountainous Areas passed by the Catalan Parliament (211983 dated 9th March), the Regional Mountain Plan (Pla Comarcal de Muntanya) is defined as the basic instrument for the development of and policy application in mountainous areas. Consequently, other measures contemplated in the same law are subordinate to the Plan. The mentioned law is to be enforced in nine regions in Northern Catalonia, one of which is the Garrotxa district
Resumo:
s ms que evident la relaci de Jacint Verdaguer amb el poble de Folgueroles. Tanmateix, aquest estudi mostra llur relaci des duna nova perspectiva, en la qual el desenvolupament territorial ns la base. Folgueroles percep quelcom didentitari en el poeta i el fa esdevenir recurs clau per tirar endavant un projecte de poble. Mitjanant la descripci del Sistema Local Territorial sorgit a Folgueroles al voltant de la figura del poeta, es defineix aquest projecte, els seus actors principals i les seves relacions, i, finalment, sen far una valoraci
Resumo:
Article que analitza l' estructura i els models bsics d'organitzaci territorial al Bisbat de Girona i que planteja una proposta de divisi territorial per a cada nivell d' organitzaci espacial
Resumo:
El projecte se centra en lestudi i valoraci de les despeses i beneficis derivats del desenvolupament dun pla parcial, per tal de poder escollir entre dues opcions, la venda de solars o b la venda dhabitatges. Sha elaborat eines de clcul per fer un estudi urbanstic i de viabilitat per a la venda dels solars o habitatges. I shan estudiat els aspectes legals i normatius que envolten lactivitat urbanstica, i la seva aplicaci
