Señor, los D.D.Iosef Lop y Iuan Bautista Lopez de Perona abogados de... Valencia... han hecho un papel... sobre la pretencio>... de que se quite el General del Corte... La Diputacion... ha juzgado por preciso responder a la alegacion de estos autores [Texto impreso]

La última fecha que aparece en el texto es 1676

Crida

Capitulos aprobados en Madrid el 10 de Agosto de 1627

INSTRUCCIO y formula per a la bona execucio de la pragmatica dels processos de absencia [Texto impreso]

Port. con esc. real xil

Alegacion en derecho que a la Magestad del Rey... presenta Don Christoual de Cardona..., sindico... del Reyno de Valencia sobre la inmunidad, y exencion de los derechos del General que pretende gozar el Nuncio... de su Santidad en estos Reinos de España [Texto impreso]

Sign.: []2, B-D2

La Villa de Castellon de la Plana, y por ella Francisco Iusepe Bou... su sindico [Texto impreso]

Sign.: A3

[Carta Real, 1613, 07, 20]

Sign.: []1

Carta Real

Sin port.,ni colofón

Alfabeto de varias letras y abrebiaturas usadas en los antiguos diplomas y bulas pontificias de la Corona de Aragon [Manuscrito]

Cuaderno cosido

Anales de la Corona de Aragon [Texto impreso]

Mención de ed. tomada de prelim

Los cinco Libros postreros de la primera parte de los Anales de la Corona de Aragon [Texto impreso]

Datos de ed. tomados de Palau XXVIII, 381762

Fueros y observancias del Reino de Aragón

Contiene con port.propia.: Libri Fororum Regni Aragonum. Fueros del Reyno de Aragon del año de mil quinientos y cinquenta y tres. Fueros del Reyno de Aragon del año de mil quinientos y sesenta y quatro. Fueros del Reyno de Aragon del año de mil quinientos y ochenta y cinco. Fueros y Actos de Corte del Reyno de Aragón, hechos en las Cortes... de Taraçona, el año MDXCII. Obseruantias, Consuetudinesque Regni Aragonum, in usu comuniter habitas. Fori, quibus in iudiciis, et extra ad præsens non vtimur ...

Religio Militar, Don Felip Quint per la gracia de Deu Rey... conforme los Privilegis a dita Religio Militar concedits per los Serenissims Senyors Reys d'Aragò y confermats... per la Magestad del Rey Don Felip... ab son Real Privilegi...

Tít. tomado de comienzo del texto

Sentencia donada per lo inclit, y serenissim Rey en Iaume, sobre los delmes, è primicies ab vna summa de la presa de Valencia, y de tot lo Regne

Contiene: pequeña biografía del rey Jaime I y una Real Carta sobre Real patrimonio de 1696

Ordinacions y Sumari dels privilegis, consuetuts, y bons usos del regne de Mallorca /

Mode of access: Internet.

Municipi, corts i monarquia. Una anàlisi comparada de les relacions de poder entre els regnes de la Corona d'Aragó

Estudi realitzat a partir d’una estada Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea - CNR, Itàlia, entre 2006 i 2008. L’objectiu principal d’aquest projecte és profunditzar en el coneixement de les relacions de poder que es teixeixen entre la Monarquia, les assemblees de Corts i les ciutats de la Corona d’Aragó durant el regnat d’Alfons el Magnànim. La recerca ha permès elaborar un estudi comparatiu de les dites relacions entre els estats italians i els territoris peninsulars de l’esmentada Corona, donant un pes rellavant a la documentació urbana dels territoris italians, escassament estudiada fins al moment. Un altre punt clau d’aquest estudi és l’anàlisi de la figura del síndic enviat a corts, essent el representant municipal a les dites assemblees el nexe d’unió entre la ciutat, els tres estats i el rei. Des del punt de vista metodològic, s’ha prioritzat l’estudi documental i bibliogràfic sobre Sardenya, si bé també s'ha procedit a un estudi sobre les fonts del Regne de Sicília i de Nàpols. Els resultats d’aquest treball es concentren especialment en la posició econòmica, prosopografia i estratègies de poder de l’elit que controla el govern municipal de les ciutas reials, així mateix com en el tipus de relació que aquest grup social estableix amb la monarquia i l’administració reial. Les conclusions assenyalen que el poder de la monarquia sobre les seves ciutats a Sardenya durant aquest període és major respecte a altres estats ibèrics de la Corona, en especial Catalunya. D’altra banda, l’elit que controla el govern urbà presenta un grau d’enobliment també superior, lligat al fet de la recent conquesta de l’illa. Els sistemes electius dins del municipi són pràcticament idèntics als catalans (...)