863 resultados para New Orleans and North Eastern Railroad Company.
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.
Resumo:
Fossil specimens of Heydrichia (?) poignantii, sp. nov. (Sporolithaceae, Sporolithales, Rhodophyta), representing the first confirmation of the genus in the fossil record, were discovered in thin sections of Albian limestones from the Riachuelo Formation, Sergipe Basin, and in thin sections of Albian -Cenomanian limestones from the Ponta do Mel Formation, Potiguar Basin in north-eastern Brazil. A detailed morphological-anatomical account of the species is provided, and its placement in Heydrichia is discussed in relation to current classification proposals. Comparisons with the four other known species of the genus, all non-fossil, show that H. poignantii is the only known species of Heydrichia in which thalli are encrusting to sparsely warty to horizontally layered with overlapping lamellate branches that commonly appear variously curved or arched, and in which thalli have sporangial complexes that become buried in the thallus. The evolutionary history of Heydrichia remains uncertain, but available data suggest that the genus may have diverged from the sporolithacean genus Sporolithon, known as early as Hauterivian times (c. 129.4-132.9 +/- 1 Ma) from Spain (and newly reported here from Switzerland), or it may have arisen from a graticulacean alga such as Graticula, dating from mid-Silurian times (c. 427-435 Ma). Current data also suggest that Heydrichia is more likely to have arrived in Brazil from Central Atlantic waters than from higher latitude South Atlantic waters. This implies that currently living species in southern Africa probably arose later from ancestors further equatorward in the South Atlantic, although confirming studies are needed. All non-fossil species of Heydrichia are known only from the southern hemisphere.
Resumo:
This layer is a georeferenced raster image of the historic paper map entitled: Map of the European and North American Railway : showing its connection with the railways of the United States & Canada, [by] A.C. Morton, engineer. It was published in 1850 by Bowen & Co. Scale [ca. 1:1,625,000]. Covers New England, eastern New York, and the Maritime Provinces. The image inside the map neatline is georeferenced to the surface of the earth and fit to the USA Contiguous Albers Equal Area Conic projection (Meters). All map collar and inset information is also available as part of the raster image, including any inset maps, profiles, statistical tables, directories, text, illustrations, or other information associated with the principal map. This map shows features such as completed, in progress, and proposed railroads, selected towns, drainage, state boundaries, and more. Includes inset: Map showing the plan for shortening the transit between New York & London. This layer is part of a selection of digitally scanned and georeferenced historic maps of New England from the Harvard Map Collection. These maps typically portray both natural and manmade features. The selection represents a range of regions, originators, ground condition dates, scales, and purposes.
Resumo:
Cover-title.
Resumo:
Caption title: The future of the railroads.
Resumo:
Disbound Original Held in Oak Street Library Facility.
Resumo:
"Respectively submitted. Andrew Jackson, Chairman, James H. Wolfe, Member, E. Wight Bakke, Member"--Page [ii].
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
Pamphlet.
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
1916- Dec.31 (one unnumbered report for Jan.-Dec. 1916, also 45th for 1915/16)
Resumo:
[V.1.] Proceedings on Master's sale -- [v.2.] Decree of forclosure and sale -- [v.3.] Ancillary decree of foreclosure and sale.
Resumo:
The authors overview integrated pest management (IPM) in grain crops in north-eastern Australia, which is defined as the area north of latitude 32°S. Major grain crops in this region include the coarse grains (winter and summer cereals), oilseeds and pulses. IPM in these systems is complicated by the diversity of crops, pests, market requirements and cropping environments. In general, the pulse crops are at greatest risk, followed by oilseeds and then by cereal grains. Insecticides remain a key grain pest management tool in north-eastern Australia. IPM in grain crops has benefited considerably through the increased adoption of new, more selective insecticides and biopesticides for many caterpillar pests, in particular Helicoverpa spp. and loopers, and the identification of pest-crop scenarios where spraying is unnecessary (e.g. for most Creontiades spp. populations in soybeans). This has favoured the conservation of natural enemies in north-eastern Australia grain crops, and has arguably assisted in the management of silverleaf whitefly in soybeans in coastal Queensland. However, control of sucking pests and podborers such as Maruca vitrata remains a major challenge for IPM in summer pulses. Because these crops have very low pest-damage tolerances and thresholds, intervention with disruptive insecticides is frequently required, particularly during podfill. The threat posed by silverleaf whitefly demands ongoing multi-pest IPM research, development and extension as this pest can flare under favourable seasonal conditions, especially where disruptive insecticides are used injudiciously. The strong links between researchers and industry have facilitated the adoption of IPM practices in north-eastern Australia and augers well for future pest challenges and for the development and promotion of new and improved IPM tactics.