No se olviden de Bernardo (Kordon)

No casualmente el ttulo coincide con un eslogan muy divulgado y que intenta conservar la memoria acerca de un hecho y de una vctima. No lo son tambin aquellos escritores a los que una mezquina poltica de mercado condena poco menos que al olvido, luego de que durante dcadas animaran el proceso literario nacional y obtuvieran reconocimientos de diverso carcter por su produccin? No me cabe duda de que Bernardo Kordon (1915-2002) fue uno de esos animadores de la narrativa nacional, al que es indispensable volver para que se entiendan mejor algunos cambios sucedidos en ella a partir de los aos 50, aunque su culminacin date de la dcada del 60 y un poco ms.

No se olviden de Bernardo (Kordon)

No casualmente el ttulo coincide con un eslogan muy divulgado y que intenta conservar la memoria acerca de un hecho y de una vctima. No lo son tambin aquellos escritores a los que una mezquina poltica de mercado condena poco menos que al olvido, luego de que durante dcadas animaran el proceso literario nacional y obtuvieran reconocimientos de diverso carcter por su produccin? No me cabe duda de que Bernardo Kordon (1915-2002) fue uno de esos animadores de la narrativa nacional, al que es indispensable volver para que se entiendan mejor algunos cambios sucedidos en ella a partir de los aos 50, aunque su culminacin date de la dcada del 60 y un poco ms.

No se olviden de Bernardo (Kordon)

No casualmente el ttulo coincide con un eslogan muy divulgado y que intenta conservar la memoria acerca de un hecho y de una vctima. No lo son tambin aquellos escritores a los que una mezquina poltica de mercado condena poco menos que al olvido, luego de que durante dcadas animaran el proceso literario nacional y obtuvieran reconocimientos de diverso carcter por su produccin? No me cabe duda de que Bernardo Kordon (1915-2002) fue uno de esos animadores de la narrativa nacional, al que es indispensable volver para que se entiendan mejor algunos cambios sucedidos en ella a partir de los aos 50, aunque su culminacin date de la dcada del 60 y un poco ms.

Gestao tecnologia: um estudo de caso no setor sucroalcooleiro

PEDRO, Edilson da Silva Pedro. Gestão tecnológica: um estudo de caso no setor sucroalcooleiro. 2004. 145f. Dissertaçao (Mestrado em Engenharia de Producao) - Universidade Federal de Sao Carlos, Sao Carlos, 2004.

Gestao tecnologia: um estudo de caso no setor sucroalcooleiro

PEDRO, Edilson da Silva Pedro. Gestão tecnológica: um estudo de caso no setor sucroalcooleiro. 2004. 145f. Dissertaçao (Mestrado em Engenharia de Producao) - Universidade Federal de Sao Carlos, Sao Carlos, 2004.

PROPUESTA PARA LA CREACIÓN DE UNA BIBLIOTECA VIRTUAL EN LA UNIVERSIDAD LATINOAMERICANA DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA ULACIT

La Universidad Latinoamericana de Ciencia y Tecnología (ULACIT) es una universidad privada que fomenta el desarrollo de la ciencia y la tecnología entre sus estudiantes. Además, ULACIT participa en el proceso de acreditación nacional ante SINAES” (Sistema Nacional para la Acreditación de la Educación Superior).Pese a esto y conscientes de la importancia que conlleva una buena biblioteca en una institución de educación superior, se ha visto que la biblioteca de esta Universidad no reúne las condiciones necesarias para responder a las demandas y exigencias que el usuario de hoy requiere de ellas. Por lo contrario, se carece de tecnología actualizada para prestar servicios documentales de información y de interacción académica, que se ajuste a los propósitos de la institución.

In Our Own Words: Report of the Consultation Process on the National Positive Ageing Strategy

In Our Own Words: Report of the Consultation Process on the National Positive Ageing Strategy If you wish to receive this document in an alternative format, please email positiveageing@health.gov.ie or telephone 01-635 3184

National Strategy on Dementia Summary of Consultation Process

The Programme for Government gives a commitment to develop a National Strategy on Dementia by 2013 which will increase awareness, ensure early diagnosis and intervention, and enhance community based services for people living with this condition. During 2012, following the completion of the Research Review in preparation for the National Strategy, the Department carried out a public consultation to inform its development. This report is a summary of the responses and submissions received. Click here to download PDF 271KB  

The Impact of National Innovation System on Entrepreneurial Venture Creation Process

The important role of entrepreneurship in countries’ economic development and overall society well-being is widely recognized by researchers, experts as well as policy makers. Every phase of the process of starting a new business is related to the interaction with at least one player of country innovation system and therefore the efficiency of this interaction may have an influence on the success of whole entrepreneurial process and consequently on the willingness of potential entrepreneurs to engage into this process. The study proposes a System Dynamics model for studying the impact of National Innovation System (NIS) on the entrepreneurial venture creation process. The developed model also takes country population aspect into account and provides results for estimation the effect various demographic tendencies on the process performance. The special impact is made on possible ways to facilitate the development of entrepreneurial framework conditions. Business incubators are seen as one of the effective tool for accomplishing such task. The study also provides the result for estimation of possible impact arising from properly functioned Business Incubators.

One process to rule them all? The role of a repository platform in the management of digitized cultural heritage at the National Library of Finland

Presentation at Open Repositories 2013, DSpace User Group, on 12.7.2013 in Charlottetown, PEI, Canada

The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

'Reform' of the British national health service after the election of a labour government: Understanding the policy development process

The policy development process leading to the Labour government's white paper of December 1997—The new NHS: Modern, Dependable—is the focus of this project and the public policy development literature is used to aid in the understanding of this process. Policy makers who had been involved in the development of the white paper were interviewed in order to acquire a thorough understanding of who was involved in this process and how they produced the white paper. A theoretical framework is used that sorts policy development models into those that focus on knowledge and experience, and those which focus on politics and influence. This framework is central to understanding the evidence gathered from the individuals and associations that participated in this policy development process. The main research question to be asked in this project is to what extent do either of these sets of policy development models aid in understanding and explicating the process by which the Labour government's policies were developed. The interview evidence, along with published evidence, show that a clear pattern of policy change emerged from this policy development process, and the Knowledge-Experience and Politics-Influence policy making models both assist in understanding this process. The early stages of the policy development process were characterized as hierarchical and iterative, yet also very collaborative among those participating, with knowledge and experience being quite prevalent. At every point in the process, however, informal networks of political influence were used and noted to be quite prevalent by all of the individuals interviewed. The later stages of the process then became increasingly noninclusive, with decisions made by a select group of internal and external policy makers. These policy making models became an important tool with which to understand the policy development process. This Knowledge-Experience and Politics-Influence dichotomy of policy development models could therefore be useful in analyzing other types of policy development. ^

Two-dimensional IR correlation spectroscopy: Sequential events in the unfolding process of the λ Cro-V55C repressor protein

A question often posed in protein folding/unfolding studies is whether the process is fully cooperative or whether it contains sequential elements. To address this question, one needs tools capable of resolving different events. It seems that, at least in certain cases, two-dimensional (2D) IR correlation spectroscopy can provide answers to this question. To illustrate this point, we have turned to the Cro-V55C dimer of the λ Cro repressor, a protein known to undergo thermal unfolding in two discrete steps through a stable equilibrium intermediate. The secondary structure of this intermediate is compatible with that of a partially unfolded protein and involves a reorganization of the N terminus, whereas the antiparallel β-ribbon formed by the C-terminal part of each subunit remains largely intact. To establish whether the unfolding process involves sequential events, we have performed a 2D correlation analysis of IR spectra recorded over the temperature range of 20–95°C. The 2D IR correlation analysis indeed provides evidence for a sequential formation of the stable intermediate, which is created in three (closely related) steps. A first step entails the unfolding of the short N-terminal β-strand, followed by the unfolding of the α-helices in a second step, and the third step comprises the reorganization of the remaining β-sheet and of some unordered segments in the protein. The complete unfolding of the stable intermediate at higher temperatures also undergoes sequential events that ultimately end with the breaking of the H bonds between the two β-strands at the dimer interface.

To understand the aging process : the Baltimore longitudinal study of the National Institute on Aging.

Mode of access: Internet.