CAV2 vector gene transfer into central nervious System

Estudi realitzat a partir d’una estada al Institut de Génétique Moléculaire de Montpellier, França, entre 2010 i 2012. En aquest projecte s’ha avaluat les avantatges dels vectors adenovirals canins tipus 2 (CAV2) com a vectors de transferència gènica al sistema nerviós central (SNC) en un model primat no-humà i en un model caní del síndrome de Sly (mucopolisacaridosis tipus 7, MPS VII), malaltia monogènica que cursa amb neurodegeneració. En una primera part del projecte s’ha avaluat la biodistribució, l’eficàcia i la durada de l’expressió del transgen en un model primat no humà, (Microcebus murinus). Com ha vector s’ha utilitzat un CAV2 de primera generació que expressa la proteïna verda fluorescent (CAVGFP). Els resultats aportats en aquesta memòria demostren que en primats no humans, com en d’altres espècies testades anteriorment per l’equip de l’EJ Kremer, la injecció intracerebral de CAV2 resulta en una extensa transducció del SNC, siguent les neurones i els precursors neuronals les cèl•lules preferencialment transduïdes. Els vectors canins, servint-se de vesícules intracel•lulars són transportats, majoritàriament, des de les sinapsis cap al soma neuronal, aquest transport intracel•lular permet una extensa transducció del SNC a partir d’una única injecció intracerebral dels vectors virals. En una segona part d’aquest projecte s’ha avaluat l’ús terapèutic dels CAV2. S’ha injectat un vector helper-dependent que expressa el gen la b-glucuronidasa i el gen de la proteïna verda fluorescent (HD-RIGIE), en el SNC del model caní del síndrome de Sly (MPS VII). La biodistribució i la eficàcia terapèutica han estat avaluades. Els nivells d’activitat enzimàtica en animals malalts injectats amb el vector terapèutic va arribar a valors similars als dels animals no afectes. A més a més s’ha observat una reducció en la quantitat dels GAGs acumulats en les cèl•lules dels animals malalts tractats amb el vector terapèutic, demostrant la potencialitat terapèutica dels CAV2 per a malalties que afecten al SNC. Els resultats aportats en aquest treball ens permeten dir que els CAV2 són unes bones eines terapèutiques per al tractament de malalties que afecten al SNC.

Agonistes de neurotrofines com a teràpia neuroprotectora per la Esclerosi Múltiple

Les neurotrofines son factors tròfics que poden induir la supervivencia, la diferenciació i el creixement de les neurones i aquesta és la principal raó per la qual les estudiem en el context de les malalties neurológiques. Les propietats nombrades son crucials per a la cerca d’efectes funcionals pel que fa a tractaments de malalties neurológiques. Avui en dia. donada la seva activitat neuroprotectora, s’ha intentat l’administració extena de neurotrofines com una terapia per diverses enfermetats cerebrals, pero fins ara han tingut poc o cap resultat donada la inhabilitat d’aquestes molècules per creuar la barrera hematoencefàlica i pels seus efectes secondaris, com ara el dolor neuroilogic. Per això, l’aplicació de petites molècules similars a les neurotrofines es considerada com unapossible sol•lució com un possible tractament neuroprotector amb el cervell com a diana. L’objectiu principal d’aquest projecte és testar l’eficacia d’un compost replicant de la neurotrofina pel tractament de algunes enfermetats neurològiques i per a estudiar el mecanisme d’acció d’aquesta molècula. Els resultats obtinguts fins al moment mostren que hem desenvolupat e identificat un compost replicant de la neurotrofina (G79) que manté la seva capacitat com a factor de creixement nerviós (NGF) en un assaig funcional d’NGF (diferenciació i tests de supervivència). A més a més, hem obtingut una proba de concepte per a la eficacia d’aquest compost com un agent terapèutic en diversos models in vivo e in vitro d’Esclerosi Múltiple, glaucoma, enfermetat de Parkinson y Esclerosi Lateral Amiotrófica. En conclusió, els resultats obtinguts durant aquests dos anys suggereixen que la molècula replicant d’NGF G79 és un bon candidat per a ser desenvolutat com a part d’una estratégica terapeutica la diferenciació neuronal, promou la supervivència, activa la fosforilització de TrkA i TrkB, vies de senyalització específiques de la neurotrofina. Aquesta molècula ademés pot creuar la barrera hematoencefàlica per vies de transport actiu, millora el score clínic en animals infectats per Encefalomielitis Autoinmune Experimental, protegeix les cèlules gangliars retinals en el model in vivo de Glaucoma, promou la supervivència de les cèlules en els models in vitro de l’enfermetat de Parkinson i en ELA. En resum, els nostres resultats sugereixen que les molècules replicants de neurotrofina poden desenvoluparse com part d’una estratègia terapéutica neuroprotectora.

Papel del hierro endovenoso para el manejo de la anemia preoperatoria en cirugía ortopédica mayor dentro de un programa de ahorro de sangre

Objetivos La anemia preoperatoria es frecuente en cirugía ortopédica mayor y es un factor predictivo de transfusión y de peor evolución postoperatoria. El objetivo de este estudio es evaluar la utilidad y seguridad del hierro endovenoso como tratamiento de la anemia preoperatoria y ferropenia en cirugía ortopédica mayor, y valorar la respuesta según el hierro utilizado y/o el tipo de anemia de acuerdo con el algoritmo de actuación de nuestro programa de ahorro de sangre. Material y métodos Análisis retrospectivo de una base de datos prospectiva de los pacientes programados para prótesis total de cadera (PTC) y de rodilla (PTR), en los últimos 5 años. Utilizamos la base de datos online PAS (Programa de Ahorro de Sangre) en www.awge.org que incluye: edad, sexo, peso, ASA, metabolismo del hierro, evolución de la hemoglobina (Hb), efectos adversos y transfusión. Resultados Se incluyeron en el PAS 3.488 pacientes de los cuales 612 (17,5%) presentaban anemia preoperatoria y 169 (27,6%) fueron tratados con hierro endovenoso (HE) De los pacientes tratados con HE (169), 35 recibieron hierro sacarosa (HS) y 134 hierro carboximaltosa (HCM). De acuerdo con el algoritmo de tratamiento, 101 lo recibieron por anemia por déficit de hierro (ADH), 26 por ferropenia sin anemia (DH), 21 por anemia de proceso crónico (APC) y 21 en otros tipos de anemia. El incremento de la Hb fue de 1 ± 09 g/dl en el DH, de 1.7± 1 g/dl en ADH y de 2.1 ± 1 g/dl en APC y otras anemias (P<0.001). El grupo del HCM la adherencia al tratamiento fue superior y necesitaron menos visitas (p<0.001). Los efectos adversos fueron leves y similares en ambos grupos. Conclusiones El hierro endovenoso (HS o HCM) es un tratamiento eficaz y seguro de la anemia preoperatoria en cirugia ortopédica mayor, aunque el HCM tiene la ventaja de conseguir el mismo resultado con sólo una administración.

Characterization of human gene expression changes after olive oil ingestion: an exploratory approach

Olive oil consumption is protective against risk factors for cardiovascular and cancer diseases. A nutrigenomic approach was performed to assess whether changes in gene expression could occur in human peripheral blood mononuclear cells after oli ve oil ingestion at postprandial state. Six healthy male volunteers ingested, at fasting state, 50 ml of olive oil. Prior to intervention a 1-week washout period with a controlled diet and sunflower oil as the only source of fat was followed. During the 3 days before and on the intervention day, a very low-phenolic compound diet was followed. At baseline (0 h) and at post-ingestion (6 h), total RNA was isolated and gene expression (29,082 genes) was evaluated by microarray. From microarray data, nutrient-gene interactions were observed in genes related to metabolism, cellular processes, cancer, and atherosclerosis (e.g. USP48 by 2.16; OGT by 1.68-fold change) and associated processes such as inflammation (e.g. AKAP13 by 2.30; IL-10 by 1.66-fold change) and DNA damage (e.g. DCLRE1C by 1.47; POLK by 1.44- fold change). When results obtained by microarray were verified by qRT-PCR in nine genes, full concordance was achieved only in the case of up-regulated genes. Changes were observed at a real-life dose of olive oil, as it is daily consumed in some Mediterranean areas. Our results support the hypothesis that postprandial protective changes related to olive oil consumption could be mediated through gene expression changes.

Banc de tècniques psicològiques per intervenir en el medi penitenciari

Quan la Generalitat de Catalunya va assumir la gestió dels centres penitenciaris, l’any 1984, es va dur a terme un esforç tècnic important per aplicar programes de tractament que, des de la perspectiva cognitiva conductual, estiguessin orientats a la comprensió i modificació dels comportaments antisocials, que es modelen a través de pensaments i actituds prosocials . Pel que fa a l’aplicació d’aquests programes, fonamentalment cognitivoconductuals, els psicòlegs ens adonàvem del cúmul d’experiències i coneixements que, seguint els criteris de l’obra en curs (Work in progress) i la resolució de problemes s’havien anat incorporant en el desenvolupament de les intervencions terapèutiques que es feien, comptant amb les perspectives i solucions i que, de manera efectiva, estaven cobrint els objectius del tractament de les persones internes. Calia aprofitar tot això i tenir-ho en compte. Entenem que el tractament psicològic que apliquem en el medi penitenciari és equiparable de manera general a la psicoteràpia, en el sentit que ambdues intervencions, malgrat que no segueixen unes mateixes pautes, tenen els mateixos continguts i objectius: atenuar els símptomes o vivències problemàtiques que té la persona, modificar pautes distorsionades de conducta i promoure el creixement i desenvolupament positiu de la personalitat, perquè, en el nostre cas, l’individu tingui més garanties de reinserció en la societat d’on prové. Per aquest motiu hem considerat que cal elaborar un altre document de treball que ens informi sobre els indicadors més actuals de canvi terapèutic, i atrevir-nos a proposar una metodologia per mesurar-los aplicada al nostre àmbit d’intervenció. El Banc de tècniques psicològiques d’intervenció en el medi penitenciari neix amb la intenció de ser una eina de treball pràctica per al psicòleg que tracta de modificar comportaments delictius i que també atén altres demandes vivencials de les persones que estan internes. A més, a través de la plataforma e-Catalunya, el professionals poden trobar un lloc per compartir / aprendre les experiències i tècniques efectives per aconseguir aquest propòsit.

CREI-Sants. Educació, art i teràpia

Aquest article dóna explicació dels objectius fonamentals del model ecològic-contextual en el que se basa CREI-Sants (Centre de recursos educatius i d'Investigació de Sants), dedicat a l'atenció de nens, joves i adults amb diferents tipos de hándicaps integrats en grups heterogenis de població. Expressa les últimes tendències en tractament terapèutic basades en l'art i la creativitat, i dóna informació de les darreres activitats de caràcter sociocultural que es realitzen. El text, finalment, recull el manifest de l'Art i Creativitat en persones amb handicap, amb la finalitat d'influenciar en l'opinió pública a favor de la integració dels col·lectius afectats pels diferents tipos de dificultats.

Eficàcia de la teràpia amb aigua de mar isitònica nebulitzada en pacients amb MPOC. Beneficis respecte a l'ús del sèrum fisiològic convencional

Objectius: Establir l’eficàcia del tractament, en quant a la millora de la qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS) que podem obtenir, efectuant nebulitzacions amb aigua de mar isotònica versus el sèrum fisiològic, en pacients crònics respiratoris amb MPOC. Secundàriament vol determinar si hi ha una millora subjectiva de la tolerància a l’exercici físic, una reducció significativa dels símptomes, de les aguditzacions amb els conseqüents ingressos hospitalaris i una reducció de la despesa farmacèutica. - Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat a doble cec sobre 3 grups (aigua de mar, sèrum fisiològic i placebo) de 60 pacients d’atenció primària diagnosticats de MPOC moderada segons els criteris GOLD que hagin superat els criteris d’inclusió i exclusió. Les teràpies s’autoadministraran al propi domicili. Els resultats seran avaluats mitjançant els següents instruments: el CRQ (Chronic Respiratory Questionnaire), l’escala de dispnea del British Medical Research Council (MRC), la prova de la marxa de 6 minuts, espirometria, analítica, gasometria arterial i pulsioximetria. - Limitacions de l’estudi: Manca de participació, incompliment terapèutic, abandonament de l’hàbit tabàquic durant el tractament i pèrdues per temporalitat.

Equinoterapia en niñas con síndrome de Rett

El presente estudio tiene como objetivo principal la valoración de los beneficios que la equinoterapia tiene en niñas afectadas con síndrome de Rett, y se llevará a cabo en un centro hípico que reúna las condiciones e instalaciones necesarias para poder realizar las sesiones de tratamiento. Será un estudio cualitativo y transversal, en el que participarán tanto fisioterapeutas expertos en el ámbito de la equinoterapia como niñas con síndrome de Rett que estén siendo tratadas con ella. Mediante entrevistas semiestructuradas de respuesta abierta a los profesionales y a los familiares cercanos de las niñas, se podrá recopilar la información necesaria para la elaboración de los resultados finales. La utilización de la equinoterapia debería ser una útil herramienta más de la que pudiera disponer la medicina y, concretamente, la fisioterapia para el tratamiento de los trastornos neurológicos o de muchos otros. Las posibles limitaciones de este estudio pueden ser la falta de niñas que cumplan los requisitos necesarios para participar en el proyecto, debido a que el síndrome de Rett es una enfermedad minoritaria.

La teràpia assistida amb gossos: una eina terapèutica en el tractament de la fisioteràpia en ens amb paràlisi cerebral espàstica

La Teràpia Assistida amb Animals (TAA) mostra antecedents des del segle XX utilitzant diversos animals amb finalitats terapèutiques, però en realitat, hi ha pocs estudis sobre els beneficis de la TAA. Si partim de que hi ha poca informació i recerca en la globalitat d‟aquest tipus de teràpia s‟ha de dir que la recerca clínica de La Teràpia Assistida amb Gossos en l‟àmbit de Rehabilitació Pediàtrica en Fisioteràpia és un món per descobrir. L‟estudi i investigació de “La Teràpia Assistida amb gossos: una eina terapèutica en el tractament de Fisioteràpia en nens amb Lesió Cerebral Espàstica” v ol mostrar de manera qualitativa els beneficis que pot duu a terme aquesta tipologia de treball mitjançant el gos com a eina motivadora en el tractament de Fisioteràpia. L‟estudi consta d‟un grup mostra de 4 nens amb Lesió Cerebral Espàstica que realitzaran un tractament amb Teràpia Assistida amb Gossos d‟un curs de durada, realitzant una sessió per setmana de manera individual on l‟objectiu serà treballar la Rehabilitació Física mitjançant diverses tipologies d‟exercicis enfocades a millorar el control cefàlic, fomentar el control del to muscular , afavorir la bipedestació i/o marxa i estimular la motricitat fina. El recull es farà qualitativament mitjançant diari de camp i visionats d‟imatges.

Anàlisi de les teràpies assistides amb cans en infants amb el trastorn de l'espectre autista

El que es trobarà a continuació és tot el procés de recerca del Treball Final de Grau, on el tema clau s’engloba amb tot el que és el món de la Teràpia Assistida amb Gossos aplicades dintre l’àmbit de les persones amb diferents tipus de discapacitat. No obstant, aquest és un ampli col·lectiu i per tant, s’ha centrat en el context del Trastorn de l’Espectre Autista. És a dir, la finalitat que es busca amb aquesta investigació és saber si les Teràpies Assistides amb Gossos aporten beneficis a infants amb aquest trastorn. La recerca ha estat realitzada amb unes metodologies concretes. Per un costat, s’ha dut a terme un estudi de cas amb observació descriptiva d’un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista. Aquí s’ha fet un seguiment d’unes sessions de teràpia concretes amb l’infant autista, el gos i el terapeuta. Així doncs, a partir d’aquest s’ha analitzat, mitjançant unes categories específiques, els beneficis que aporta aquest animal, com a eina terapèutica, a l’Autisme. Encara que, per contrastar aquest, s’ha tingut en compte la opinió des de la vessant familiar i la professional, arribant a una informació més detallada a partir de l’entrevista.

Barnbyn Skå (Skå, la vila dels infants) 1947-1972: L’experiència terapèutica de Gustav Jonsson amb infants «irrecuperables»

The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.

Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu en violència domèstica

Aquesta recerca consisteix en l’avaluació de la motivació al canvi en un grup de 116 agressors que realitzen un programa formatiu en matèria de violència domèstica (VIDO) com a mesura penal alternativa. L’objectiu principal d’aquesta recerca és determinar en quin grau es produeix un canvi motivacional com a conseqüència de la participació en el programa formatiu. Amb aquest propòsit, s’avalua el risc dels individus (mitjançant l’avaluació de risc realitzada pels delegats judicials), les seves necessitats criminogèniques (mitjançant dades sociodemogràfiques i de carrera criminal), les característiques clíniques de personalitat mesurades amb l’Inventari d’Avaluació de la Personalitat (PAI) i la seva motivació per al canvi (a través de l’Escala d’Estadis de Canvi). Els resultats indiquen que els canvis en el nivell de motivació dels subjectes no es deuen a l’efecte del programa formatiu. No obstant això, es troben canvis significatius quan la motivació s’analitza en relació a les característiques del PAI. Aquests resultats suggereixen l’existència de diferents perfils de maltractadors de parella que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar el programa formatiu per aconseguir la màxima eficàcia de les intervencions i el canvi terapèutic dels individus.

Cannabis Use in Patients with Fibromyalgia: Effect on Symptoms Relief and Health-Related Quality of Life

Background: The aim of this study was to describe the patterns of cannabis use and the associated benefits reported by patients with fibromyalgia (FM) who were consumers of this drug. In addition, the quality of life of FM patients who consumed cannabis was compared with FM subjects who were not cannabis users. Methods: Information on medicinal cannabis use was recorded on a specific questionnaire as well as perceived benefits of cannabis on a range of symptoms using standard 100-mm visual analogue scales (VAS). Cannabis users and non-users completed the Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ), the Pittsburgh Sleep Quality Index (PSQI) and the Short Form 36 Health Survey (SF-36). Results: Twenty-eight FM patients who were cannabis users and 28 non-users were included in the study. Demographics and clinical variables were similar in both groups. Cannabis users referred different duration of drug consumption; the route of administration was smoking (54%), oral (46%) and combined (43%). The amount and frequency of cannabis use were also different among patients. After 2 hours of cannabis use, VAS scores showed a statistically significant (p<0.001) reduction of pain and stiffness, enhancement of relaxation, and an increase in somnolence and feeling of well being. The mental health component summary score of the SF-36 was significantly higher (p<0.05) in cannabis users than in non-users. No significant differences were found in the other SF-36 domains, in the FIQ and the PSQI. Conclusions: The use of cannabis was associated with beneficial effects on some FM symptoms. Further studies on the usefulness of cannabinoids in FM patients as well as cannabinoid system involvement in the pathophysiology of this condition are warranted

El llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport en el sistema sanitari

Els sistemes sanitaris dels països benestants s’enfronten cada dia a nous reptes generats per tot allò que prové de la salut individual i social. L’envelliment de la població i la manca d’exercici físic són dos factors que tenen una infl uència directa sobre la salut de les persones i que provoca que es plantegin noves logístiques i estructures dins els sistemes sanitaris per poder donar resposta a aquests factors. Són ben coneguts els benefi cis de l’exercici físic en la salut de les persones com a element preventiu i terapèutic. D’altra banda, l’exercici físic també està justifi cant i reivindicant la seva presència en el sistema sanitari, d’aquí la necessitat de crear la necessitat estructures i xarxes dins dels sistemes sanitaris que afavoreixin el treball de grups interdisciplinaris que integrin al llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport com a professional competent en la formació que ha rebut. L’aportació dels llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport en la prescripció d’exercici físic, conjuntament amb la resta de professionals com poden ser els facultatius, infermeria, fi sioterapeutes, entre d’altres, pot aportar benefi cis econòmics importants, sobretot pel que fa a l’estalvi en la despesa sanitària.

Relevance of death receptors in nervous system: role in the pathogenesis of neurodegenerative diseases and targets for therapy

L’apoptosi és un procés fisiològic que controla el nombre de cèl·lules en organismes superiors. L’apoptosi està estrictament regulada i s’ha vist que està implicada en la patogènesi d’algunes malalties del sistema nerviós. En aquest sentit, un excés de mort cel·lular contribueix a les malalties neurodegenerati- ves, mentre que, el seu dèficit és una de les raons del desenvolupament de tumors. El punt principal de regulació del procés apoptòtic és l’activació de les caspases, cisteïna-proteases que tenen especificitat pels residus aspàrtic. Les caspases es poden activar per dos mecanismes principals: (1) alliberament de citocrom C dels mitocondris alterats al citoplasma i (2) l’activació dels receptors de la membrana anomenats receptors de mort (DR, de l’anglès death receptor). Aquests receptors s’han caracteritzat extensament en el sistema immunitari, mentre que en el sistema nerviós les seves funcions són encara desconegudes. El present article se centra en el paper dels DR en la patogènesi de malalties neurodegeneratives i suggereix el seu potencial des del punt de vista terapèutic. També es descriuen diverses molècules intracel·lulars caracteritzades per la seva habilitat en la modulació dels DR. Entre elles, presentem dues noves proteïnes – lifeguard i FAIM – que s’expressen específicament al sistema nerviós.