História da arte e feminismo: uma reflexão sobre o caso português

A história da arte no contexto português rejeitou durante muito tempo os desafios que as abordagens feministas colocaram à disciplina, internacionalmente, desde a década de 1970. O feminismo vivido em Portugal durante esse período tentava ainda assegurar direitos básicos de igualdade jurídica entre mulheres e homens, inexistente até à década de 1970. E isto também pode ajudar a explicar a escassa inscrição teórica do feminismo no interior da academia. Para lá da globalização e circulação do conhecimento, a história da arte continua muito dependente das diferentes tradições historiográficas nacionais. Em certos países, como o Reino Unido ou os Estados Unidos da América, a história da arte fez uso dos instrumentos teóricos do feminismo para se questionar a si própria. Ou seja, perante a ausência do feminino, questionou os próprios paradigmas da disciplina – aqueles que invisibilizaram o feminino mas também aqueles que nunca questionaram porque é que a feminino era invisível. Como é que as abordagens feministas podem passar a integrar a história da arte portuguesa sem possuir uma genealogia, uma história feita das transformações e críticas teóricas que os próprios feminismos experimentaram ao longo de várias décadas naqueles contextos em que foram mais debatidos? Será que nos podemos apropriar das respostas sem antes termos feito as perguntas?

Methodenvalidierung zum Nachweis von Pestiziden in fetthaltigen Lebensmitteln nach QuEChERS mittels LC-MS/MS-Verfahren

Die Arbeit befasst sich mit der Vslidierung einer analytischen Methode zur Bestimmung von Pflanzenschutzmittelrückständen in fetthaltigen Lebensmitteln. Dazu erfolgte die Anpassung der QuEChERS-Methode, welche zuvor bei dem SGS Institut Fresenius nur für nicht fetthaltige Lebensmittel angewendet wurde. Vorgestellt wird die Validierung von drei Pstizid-Analyten in den Lebensmittelmatrices Sonnenblumenöl und Kürbiskerne. Die Proben wurden mit der angepassten QuEChERS-Methode aufgearbeitet und mittels Kopplung von Flüssigchromatographie und Massenspektrometrie analysiert

Recerca paleontològica als jaciments maastrichtians continentals de l'àrea de Fumanya (Alt Berguedà)

Memòria de la recerca realitzada a Vallcebre durant el 2006. S’ha estudiat el registre fòssil de l'àrea del sinclinal d’aquesta població de vertebrats i paleobotànic, concretament dels materials maastrichtians d'origen continental que hi afloren. S'han realitzat excavacions per recuperar restes òssies de vertebrats (per exemple dinosaures sauròpodes i cocodrils eosuquis) i cartografies d'icnites i rastres de titanosaure i de restes vegetals als megajaciments de Fumanya sud i Mina Esquirol. També s'ha avançat en l'estudi de postes de titanosaure excavades en campanyes d'anys anteriors. El treball realitzat està permeten acumular dades que seran de gran utilitat i rellevança científica per entendre com vivien els darrers dinosaures pirinencs.La recerca del projecte s'està realitzant en col•laboració amb l'Institut Català de Paleontologia, el Departament d'Estratigrafia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona i el Departament de Geociències de la Universitat de Rennes (França).

Factors Affecting Audit Quality in the 2007 UK Regulatory Environment: Perceptions of Chief Financial Officers, Audit Committee Chairs and Audit Engagement Partners

In line with global changes, the UK regulatory regime for audit and corporate governance has changed significantly since the Enron scandal, with an increased role for audit committees and independent inspection of audit firms. UK listed company chief financial officers (CFOs), audit committee chairs (ACCs) and audit partners (APs) were surveyed in 2007 to obtain views on the impact of 36 economic and regulatory factors on audit quality. 498 usable responses were received, representing a response rate of 36%. All groups rated various audit committee interactions with auditors among the factors most enhancing audit quality. Exploratory factor analysis reduces the 36 factors to nine uncorrelated dimensions. In order of extraction, these are: economic risk; audit committee activities; risk of regulatory action; audit firm ethics; economic independence of auditor; audit partner rotation; risk of client loss; audit firm size; and, lastly, International Standards on Auditing (ISAs) and audit inspection. In addition to the activities of the audit committee, risk factors for the auditor (both economic and certain regulatory risks) are believed to most enhance audit quality. However, ISAs and the audit inspection regime, aspects of the ‘standards-surveillance compliance’ regulatory system, are viewed as less effective. Respondents commented that aspects of the changed regime are largely process and compliance driven, with high costs for limited benefits, supporting psychological bias regulation theory that claims there is overconfidence that a useful regulatory intervention exists.

La Societat rural de les riberes del Xúquer davant la inundació de 1864

Entre el quatre i el cinc de novembre del 1864 la vall baixa del Xúquer va patir la major inundació del segle i una de les més greus de les que es tenen registre històric. En 1864 el volum d’aigua desbordada, reflectit en l'altura inundada en diferents punts de referència, va ultrapassar el d'anteriors revingudes. A més, per l’extensió invadida i el nombre de localitats i de població afectades (les Riberes reunien 95.000 habitants i a la resta de la zona implicada vivien 88.000 persones més) l'episodi va constituir una de les majors catàstrofes naturals en Espanya durant aquell segle. Un fet diferencial destacat és que la inundació de 1864 s’esdevenia en una etapa històrica nova. La construcció de l’Estat liberal es podia considerar culminada a la dècada dels seixanta,encara que les disensions internes entre les èlits polítiques i el descontent social creixien i estaven a prop de provocar la ruptura de 1868.

Possible influence of the ENSO phenomenon on the pathoecology of diphyllobothriasis and anisakiasis in ancient Chinchorro populations

Current clinical data show a clear relationship between the zoonosis rates of Diphyllobothrium pacificum and Anisakis caused by the El Niño Southern Oscillations (ENSO) phenomenon along the Chilean coast. These parasites are endemic to the region and have a specific habitat distribution. D. pacificum prefers the warmer waters in the northern coast, while Anisakis prefers the colder waters of Southern Chile. The ENSO phenomenon causes a drastic inversion in the seawater temperatures in this region, modifying both the cool nutrient-rich seawater and the local ecology. This causes a latitudinal shift in marine parasite distribution and prevalence, as well as drastic environmental changes. The abundance of human mummies and archaeological coastal sites in the Atacama Desert provides an excellent model to test the ENSO impact on antiquity. We review the clinical and archaeological literature debating to what extent these parasites affected the health of the Chinchorros, the earliest settlers of this region. We hypothesise the Chinchorro and their descendants were affected by this natural and cyclical ENSO phenomenon and should therefore present fluctuating rates of D. pacificum and Anisakis infestations.

Força i violència en educació social: la bufetada com a mesura de correcció entre els adolescents

El desembre de 2008 l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social (OEAIS) va publicar Força i violència en educació social. En Pere i en Josep, anàlisi d’un cas pràctic sobre els límits de la força física en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Aquest informe partia d’una situació real ocorreguda a Catalunya en la qual un educador social que treballava en un CRAE havia donat una bufetada a un noi del centre, el pare l’havia denunciat i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Arran d’aquest i altres fets, en la normativa i en els protocols dels CRAE de Catalunya es va establir que en cap cas es podia donar una bufetada als nois i noies que hi vivien i que en una situació límit, els professionals de l’educació han de fer una contenció física o avisar a la policia o al servei hospitalari d’urgències

Franklin D. Roosevelt i Frank Capra: missatges per a un país en crisi

En el context de la crisi econòmica i social que vivien els Estats Units a començament dels anys trenta, diversos actors polítics i socials van elaborar missatges que provaven d’acarar els ciutadans amb la realitat, però sobretot de restituir-los la confiança en ells mateixos i en el país. Aquest article analitza els discursos i les aportacions ideològiques de dues de les personalitats més destacades que participaren en aquest procés de reconstrucció emocional: el president Franklin D. Roosevelt i el cineasta Frank Capra. El text cerca d’establir les connexions entre aquests dos discursos, descobrir-ne les coincidències i, també, les diferències, i plantejar una aproximació al cinema com un mitjà de comunicació que va més enllà del simple entreteniment, per a convertir-se, en diverses ocasions, en un eficaç document amb el qual apropar-se a una època, desxifrar-ne els aspectes més significatius

Traité de blason et recueil d'armoiries, composés par Noel LE BOUCQ, de Valenciennes.

Armoiries de différentes provinces d'Espagne (fol. 58), — des Pays-Bas (fol. 62), — « princes du Pays-Bas (fol. 66 v°), — électeurs et princes d'Alemaigne (fol. 70), — les Lorrains (fol. 76), — duché de Barre (fol. 77 v°), — duché de Savoy (fol. 78), — roy de Franche et nobles d'icelluy » par provinces (fol. 79), — « XII pères de Franche (fol. 88 v°), — duché de Bourgoigne (fol. 90 v°), — Bretons », etc. (fol. 94 v°), — « roy d'Angleterre » et nobles dudit pays (fol. 117), — « les noef Preux (fol. 124 v°), — cités et villes marchandes par toutte renommée (fol. 126 v°), — royaulme de Bohemie (fol. 129), — les Poullennois (Polonais) (fol. 130), — empereurs, royx et princes de estranges pays (fol. 130 v°), — royaulme de Castille (fol. 133), — royaulme d'Arragon (fol. 134 v°), — les Navarrois (fol. 137 v°), — villes de Brabant (fol. 139), — de Flandres (fol. 143 v°), — comté d'Alost (fol. 151 v°), — comté de Hollande (fol. 158), — les Namurois (fol. 160), — comté d'Artoys (fol. 165), — comté de Hainault (fol. 174 v°), — chevaliers bannerés (fol. 180 v°), — officiers de Hainault, etc. (fol. 183 v°), — ville et bourgeois de Valenciennes » (fol. 201). Ce traité de blason commence par une dédicace, datée de 1542, et se termine par la mention : « Faict et achevé, le XXIXe jour du mois de mars l'an mil cincq cens quarante trois. 1543. » — Nombreux blasons peints. L'auteur de ce traité et de ce recueil d'armoiries est peut-être Noel Le Boucq, de Valenciennes. Il a été, en tout cas, fait par ses soins et probablement pour son fils Jacques, car ses armes sont peintes dans la lettre initiale de la préface (fol. 3) ; et elles se retrouvent, avec celles de sa première femme, Anne Le Prince, au fol. 3 v°, et celles de sa seconde femme, Marguerite Vivien, au fol. 4. On lit, en outre, au fol. 1 : « Ce présent livre appertient à Jacques Le Boucq, fils de Noé, demorant en Valenciennes, sur la Croix, au Noef Boucq, à l'enseigne de la Petit Nostre Damme. 1543. »

Pla de màrqueting de Barcelona is golf

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf

Vessana a Vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (segles XVIII-XIX)

Tenim documentats més de 30.000 contractes d'establiment emfitèutic (la majoria, amb caràcter de subestabliment) concedits a la regió de Girona (actuals comarques del Baix i de l'Alt Empordà, del Gironès i de La Selva) entre 1768 i 1862, anys en què van ser inscrits en els llibres del Registre d’hipoteques. Sabem que durant aquests mateixos anys se'n concediren molts més, ja que ens manca la informació relativa a l'ofici de Figueres entre 1774 i 1806 i la comarca de l’Alt Empordà va concentrar un 40% dels establiments concedits entre 1806 i 1862. És molt possible, doncs, que el nombre total s'apropés als 35.000. La xifra no és negligible; a mitjan segle XIX vivien a la regió unes cinquanta mil famílies. Es fa necessari, doncs, reflexionar sobre aquesta pràctica

El líquid cerebroespinal. Un fluid vital per al sistema nerviós central

Moltes civilitzacions s"han desenvolupat al costat de rius i mars, uns medis fluids que han servit de vehicle de cohesió i transport i que han afavorit la supervivència de les persones que vivien a les seves ribes. Per als egipcis va ser el Nil; per als mesopotamis, el Tigris i l"Eufrates, i per als grecs i fenicis, la Mediterrània. Un dels sistemes dels animals més complexos funcionalment és el nerviós, el qual assoleix l"expressió màxima en els vertebrats, molt especialment en òrgans com el cervell. Sorprenentment, el cervell també s"organitza, des de l"inici embrionari i durant tota la vida adulta, al voltant d"un fluid extraordinàriament dinàmic i complex: el líquid cerebrospinal.

Análise espacial do risco de leptospirose canina na Vila Pantanal, Curitiba, Paraná

A leptospirose é uma grave zoonose associada às áreas de baixa renda dos centros urbanos. Embora roedores urbanos sejam considerados como principal reservatório para a leptospirose, o cão também pode desenvolver a doença e se tornar carreador assintomático. O objetivo do presente trabalho foi utilizar a metodologia estatística baseada na teoria de processos pontuais espaciais, buscando identificar a forma como se distribuem os cães sororreagentes para a leptospirose e seus determinantes de risco em uma vila na cidade de Curitiba. A análise do modelo possibilitou identificar as regiões de sobre-risco, onde o risco de soropositividade canina à leptospirose é significativamente maior. A relação significativa do efeito espacial no desenvolvimento da doença, além das variáveis estudadas, revela que não apenas um, mas a ação conjunta dos fatores relacionados ao animal, ao proprietário e ao ambiente influencia o risco maior da doença nos locais de maior efeito espacial. O resultado da análise indica claramente os territórios em maior risco na região da Vila Pantanal, possibilitando o planejamento de ações mais específicas e dirigidas a essas áreas em um contexto de vigilância da saúde.