989 resultados para Llorente i Olivares, Teodor, 1836-1911, Exposicions
Resumo:
Nmero 259 en el catlogo de Vicente Galbis e Hilari Garca, bajo el ttulo "Himne a Valncia"
Resumo:
Nmero 235 en el catlogo de Vicente Galbis e Hilari Garca
Resumo:
Comprend : Discours ; Notice biographique sur M. Achille Brll
Resumo:
Es una propuesta dirigida a alumnos de educacin secundaria, bachiller, mdulos formativos y educacin de adultos. Se trata de una herramienta para trabajar la educacin para la igualdad y la educacin en valores en las aulas.
Resumo:
At head of title: Portugal, Ministerio das Financas, Direccao Geral da Estatistica, 4. Reparticao.
Resumo:
References: Howes, U.S.IANA, no. L.256.
Resumo:
ndice
Resumo:
Includes bibliographical references
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
Estudi sobre el treball realitzat durant els anys 2005 i 2006 en ms de 300 ha de presseguers de l'Alt i el Baix Empord que contempla aspectes biolgics de C. capitata, la metodologia de seguiment i control utilitzada durant els dos anys, avaluacions realitzades a camp aix com lanlisi de les dades obtingudes
Resumo:
Crnica de lexposici 'Josep Dans, larquitecte dels Pirineus', dedicada a mostrar les obres que durant les primeres dcades del segle XX va dur a terme aquest arquitecte a les comarques pirinenques i que es va dur a terme a Nria l'estiu de 2007
Resumo:
Lobjectiu del treball s per una banda determinar la dinmica desporulaci i emissi de conidis de Stemphylium vesicarium en finques comercials de perera, i per altra banda determinar la viabilitat de la capacitat infectiva i germinativa daquests conidis al llarg del temps segons diferents condicions ambientals
Resumo:
L'estemfiliosi de la perera s una malaltia fngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els smptomes caracterstics d'aquesta malaltia sn lesions necrtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econmic d'aquests ltims. Si les condicions climtiques sn favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la prdua total de la producci. La malaltia es localitza bsicament en la conca mediterrnia, sent les zones fructcoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itlia els llocs on les prdues de producci sn ms grans. Actualment l'nic mtode de control s la cobertura permanent dels rgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecci s necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadncia fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadncia d'aplicaci comporta que al llarg del perode vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadncies setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadncia s quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicolgics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econmic de la producci i en alguns casos afavorir l'aparici de resistncies del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i sn per tant innecessries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funci de les condicions climtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides noms quan sn necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els parmetres climtics de durada del perode d'humectaci i temperatura mitjana durant aquests perodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadncia fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment efica en el control de la malaltia, sent l'eficcia obtinguda mitjana. Aquesta eficcia de control esta en funci del nivell de pressi de la malaltia, obtenint eficcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats s elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficcia ms baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram s el producte amb una eficcia ms elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinmica dels parmetres ambientals de durada deis perodes amb humectaci, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els perodes d'humectaci, la durada dels perodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectaci deguda a la rosada s la principal causa d'humectaci i que s un procs lent i continu. Les durades ms freqents d'humectaci han estat perodes inferiors a 12 hores i les temperatures ms freqents durant aquests perodes han estat entre 11 i 21C. S'ha determinat tamb que existeixen perodes amb humitat relativa elevada per sense formaci de pellcula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen perodes breus d'interrupci de la humectaci en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjanant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en ms del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que noms en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecci. Demostrant aix que el model STREP s fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els perodes interromputs d'humectaci i les durades d'aquests perodes, en les infeccions produdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a perodes separats els perodes d'humectaci interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a perodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els perodes amb humitats relatives elevades sense formaci d'humectaci en condicions naturals no sn suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcelles de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficcia semblant als tractaments setmanals, per amb una reducci del nombre d'aplicacions necessries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressi d'incul del patogen elevada presenta bons resultats per inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP s adequat per sser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funci d'aquests resultats es considerar la seva implementaci en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.
Resumo:
von Sigmund Mayer
