División de las sílabas en latín

Según nota mss. el autor de esta hojita fue Isidoro Fourrat y se publicó como contestación a una consulta hecha a dicho señor con motivo de la impresión en 1898 del Diccionario de las imprentas de Serrano Morales

Josephi Joachimi Lorgae valentini, Latinae Linguae in Academia Valentina professoris, Oratio de Caussis corruptae Latinitatis, et de illius remediis

Port. orlada

Preceptos para la facil traduccion ordinaria

Sign.: *7, A-D8, E1

Reglas breues para saber con facilidad los modos de oraciones latinas : segun se enseñan en las escuelas de la Compañia de Jesus

Sign.: A11

Cibum praemansum

Texto en español

Introductiones Artis grammatice hebraice nunc recenter editer [Texto impreso]

Contiene además: Eiusdem Alfonsi Zamorensis Vocabularium breue omnium fere primitiuorum hebraicorum ; $tEiusdem Alfonsi Zamorensis Breuis tractatus de orthographia hebraica ; $tEpistola ad Hebraeos

Gerardi Joan. Vossii Etymologicon linguae latinae praefigitur eiusdem de literarum permutatione tractatus [Texto impreso]

Tit. en anteport. : Gerardi Joannis Vossii De literarum permutatione tractatus

Institutiones linguae hebraicae [Texto impreso] : ex optimo quoque auctore collectae et ad quantam maximam fieri potuit breuitatem, perspicuitatem atque ordinem reuocatae : vnà cum exercitatione in Psalmum XXXIII

Marca tip. en port

Joannis Ludouici Viuis Dialogistica linguae latinae exercitatio [Texto impreso]

Al final del índice: "Día 25 Martii 1762 reimprimatur ..."

Etymologia latina [Texto impreso]

Colofón

Gramatica y apologia de la llengua cathalana

UANL

La Reflexió metalingüística dels estudiants i el domini de la gramàtica normativa . Una proposta de millora basada en l'autoaprenentatge dels estudiants

Es presenta una experiència duta a terme en assignatures de llengua catalana a les titulacions de Filologia Catalana i Magisteri. La proposta surt de la necessitat de millorar la competència en matèria de llengua dels estudiants i s'adequa a les noves directrius europees pel que fa a la docència universitària. Al mateix temps, es fomenten la capacitat crítica, el raonament metalingüístic i la competència comunicativa dels estudiants, així com el treball en equip. L'experiència consisteix a treballar temes de llengua en seminaris en els quals es presenten problemes i es plantegen qüestions als estudiants. En primer lloc es parteix de l'estat de la qüestió; a continuació es faciliten materials sobre el tema i es tracta en diverses discussions. El final del seminari consisteix a presentar el tema en grup però amb la particularitat que s'ha d'adreçar a dos públics diferents: l'universitari-científic i el d'escola o institut de secundària. Es presenta la metodologia de treball amb un dels temes que es van treballar en els seminaris, concretament el tema de l'accentuació de la llengua catalana. En el treball es fan consideracions generals sobre l'organització de les sessions i també s'aporten exemples concrets de com es va dur a terme la proposta. Per un costat, l'experiència posa de manifest que alguns mètodes didàctics tradicionals són poc adequats i poc motivadors per a l'aprenentatge. Per l'altre, es confirma que el treball inductiu afavoreix el pensament crític i l'establiment de generalitzacions que poden portar a una millor coneixement del sistema de la llengua en qüestió. En aquesta línia, es mostra la necessitat d'aportar noves formes de treballar la llengua, de manera que les activitats proposades tinguin connexió amb l'experiència real de l'estudiant com a parlant i amb la seva capacitat de conèixer i reflexionar sobre la seva llengua (i altres llengües). Només d'aquesta manera es veu la funció real de la llengua en tots els àmbits i només d'aquesta manera es potencia la motivació per l'estudi

Aprendre llengua : estratègies coordinades per als continguts comuns. 'Aprender lengua : estrategias coordinadas para los contenidos comunes'.

De forma reiterada se plantea entre el profesorado la necesidad de probar alternativas pedagógicas y organizativas que contribuyan a mejorar el resultado académico de las sesiones de clase. Este resultado no siempre responde al grado de funcionalidad o eficacia que se espera de los aprendizajes, y sobre el que intervienen factores muy diversos, se mensura de forma diferente según quien hace el análisis, según el contexto y sobre todo según las expectativas iniciales. En cualquier caso, aún así, se coincide en la necesidad de mejorar aspectos organizativos en general y coordinar de forma unívoca iniciativas y estrategias. Entre los diferentes aprendizajes hay algunos especialmente lentos, progresivos, continuados visibles a largo plazo, difíciles de valorar de forma fragmentada y que afectan al resto de aprendizajes: son los aprendizajes lingüísticos, no vinculados directamente al aprendizaje de la gramática como disciplina sino al lenguaje, la comunicación y la pragmática; aquellos aprendizajes que tienen que ver con el desarrollo de las capacidades cognitivas. El artículo habla de las iniciativas que se ponen en marcha para coordinar el profesorado que comparte centro, área o nivel, especialmente la coordinación entre la enseñanza de la lengua catalana y de la castellana.

Curs virtual de llengua i literatura catalanes. Projecte d'innovació. 'Curso virtual de lengua y literatura catalanas. Proyecto de innovación'.

Resumen tomado de la publicación

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. 'Boletín del Diccionario de la Lengua Catalana'.

Resumen tomado de la propia innovación. Documento en PDF