A model of Distributed Ayurvedic Diagnosis and Therapy System for Hridroga Using Agents

Diagnosis of Hridroga (cardiac disorders) in Ayurveda requires the combination of many different types of data, including personal details, patient symptoms, patient histories, general examination results, Ashtavidha pareeksha results etc. Computer-assisted decision support systems must be able to combine these data types into a seamless system. Intelligent agents, an approach that has been used chiefly in business applications, is used in medical diagnosis in this case. This paper is about a multi-agent system named “Distributed Ayurvedic Diagnosis and Therapy System for Hridroga using Agents” (DADTSHUA). It describes the architecture of the DADTSHUA model .This system is using mobile agents and ontology for passing data through the network. Due to this, transport delay can be minimized. It is a system which will be very helpful for the beginning physicians to eliminate his ambiguity in diagnosis and therapy. The system is implemented using Java Agent DEvelopment framework (JADE), which is a java-complaint mobile agent platform from TILab.

Infohabitants: laboratori per la simulació d’ infohabitants com agents recomanadors (SIRA)

L’ objectiu del projecte és la implementació d’un simulador de sistema de recomanació que permeti estudiar algoritmes de dissociació entre agent-recomanador i usuari, combinant-los amb diverses tècniques de recomanació i fent servir infohabitants com Agents Recomanadors i veure com treballen en un sistema recomanador

Adaptive intelligent agent approach to guide the web navigation on the PLAN-G distance learning platform

Hypermedia systems based on the Web for open distance education are becoming increasingly popular as tools for user-driven access learning information. Adaptive hypermedia is a new direction in research within the area of user-adaptive systems, to increase its functionality by making it personalized [Eklu 961. This paper sketches a general agents architecture to include navigational adaptability and user-friendly processes which would guide and accompany the student during hislher learning on the PLAN-G hypermedia system (New Generation Telematics Platform to Support Open and Distance Learning), with the aid of computer networks and specifically WWW technology [Marz 98-1] [Marz 98-2]. The PLAN-G actual prototype is successfully used with some informatics courses (the current version has no agents yet). The propased multi-agent system, contains two different types of adaptive autonomous software agents: Personal Digital Agents {Interface), to interacl directly with the student when necessary; and Information Agents (Intermediaries), to filtrate and discover information to learn and to adapt navigation space to a specific student

Dynamic bandwidth management as part of an integrated network management system based on distributed agents

We present a system for dynamic network resource configuration in environments with bandwidth reservation and path restoration mechanisms. Our focus is on the dynamic bandwidth management results, although the main goal of the system is the integration of the different mechanisms that manage the reserved paths (bandwidth, restoration, and spare capacity planning). The objective is to avoid conflicts between these mechanisms. The system is able to dynamically manage a logical network such as a virtual path network in ATM or a label switch path network in MPLS. This system has been designed to be modular in the sense that in can be activated or deactivated, and it can be applied only in a sub-network. The system design and implementation is based on a multi-agent system (MAS). We also included details of its architecture and implementation

Desenvolupament d'un agent intel·ligent dins el marc de la competició TAC SCM

Aquest projecte està emmarcat dins el grup eXiT d’Intel•lig`encia Artificial del Departament d’Electrònica i Automàtica (EIA) de la Universitat de Girona. Pertany a l’àmbit de la Intel•ligència Artificial i, concretament, en l’apartat d’agents intel•ligents. En el nostre cas, tractarem el desenvolupament d’un agent intel•ligent en un entorn determinat, el de la gestió d’una cadena de producció. Amb l’objectiu de proporcionar un marc experimental on provar diferents tecnologies de suport a la gestió de la cadena de producció, la comunitat d’investigadors va proposar una competició internacional: la Trading Agent Competiton (TAC). En aquesta competició existeixen diferents modalitats. En particular, la Swedish Institution of Computer Science (SICS), juntament amb la Carnegie Mellon University de Pittsburg, Minnesotta, van proposar al 2003 un escenari de muntatge de PC’s basat en el proveïment de recursos, l’embalatge de PC’s i les ventes a clients. Aquesta modalitat és coneguda com a TAC-SCM (Supply Chain Management)

Interacting software-agents to support a kind of expert supervision systems

Expert supervision systems are software applications specially designed to automate process monitoring. The goal is to reduce the dependency on human operators to assure the correct operation of a process including faulty situations. Construction of this kind of application involves an important task of design and development in order to represent and to manipulate process data and behaviour at different degrees of abstraction for interfacing with data acquisition systems connected to the process. This is an open problem that becomes more complex with the number of variables, parameters and relations to account for the complexity of the process. Multiple specialised modules tuned to solve simpler tasks that operate under a co-ordination provide a solution. A modular architecture based on concepts of software agents, taking advantage of the integration of diverse knowledge-based techniques, is proposed for this purpose. The components (software agents, communication mechanisms and perception/action mechanisms) are based on ICa (Intelligent Control architecture), software middleware supporting the build-up of applications with software agent features

Embodied Autonomy in Digital Ecosystems: From Bio-Inspired Agents to Cognitive Systems

This paper proposes to promote autonomy in digital ecosystems so that it provides agents with information to improve the behavior of the digital ecosystem in terms of stability. This work proposes that, in digital ecosystems, autonomous agents can provide fundamental services and information. The final goal is to run the ecosystem, generate novel conditions and let agents exploit them. A set of evaluation measures must be defined as well. We want to provide an outline of some global indicators, such as heterogeneity and diversity, and establish relationships between agent behavior and these global indicators to fully understand interactions between agents, and to understand the dependence and autonomy relations that emerge between the interacting agents. Individual variations, interaction dependencies, and environmental factors are determinants of autonomy that would be considered. The paper concludes with a discussion of situations when autonomy is a milestone

Management of industrial wastewater discharges in river basins through agents'argumentation

La gestió de l'aigua residual és una tasca complexa. Hi ha moltes substàncies contaminants conegudes però encara moltes per conèixer, i el seu efecte individual o col·lgectiu és difícil de predir. La identificació i avaluació dels impactes ambientals resultants de la interacció entre els sistemes naturals i socials és un assumpte multicriteri. Els gestors ambientals necessiten eines de suport pels seus diagnòstics per tal de solucionar problemes ambientals. Les contribucions d'aquest treball de recerca són dobles: primer, proposar l'ús d'un enfoc basat en la modelització amb agents per tal de conceptualitzar i integrar tots els elements que estan directament o indirectament involucrats en la gestió de l'aigua residual. Segon, proposar un marc basat en l'argumentació amb l'objectiu de permetre als agents raonar efectivament. La tesi conté alguns exemples reals per tal de mostrar com un marc basat amb agents que argumenten pot suportar diferents interessos i diferents perspectives. Conseqüentment, pot ajudar a construir un diàleg més informat i efectiu i per tant descriure millor les interaccions entre els agents. En aquest document es descriu primer el context estudiat, escalant el problema global de la gestió de la conca fluvial a la gestiódel sistema urbà d'aigües residuals, concretament l'escenari dels abocaments industrials. A continuació, s'analitza el sistema mitjançant la descripció d'agents que interaccionen. Finalment, es descriuen alguns prototips capaços de raonar i deliberar, basats en la lògica no monòtona i en un llenguatge declaratiu (answer set programming). És important remarcar que aquesta tesi enllaça dues disciplines: l'enginyeria ambiental (concretament l'àrea de la gestió de les aigües residuals) i les ciències de la computació (concretament l'àrea de la intel·ligència artificial), contribuint així a la multidisciplinarietat requerida per fer front al problema estudiat. L'enginyeria ambiental ens proporciona el coneixement del domini mentre que les ciències de la computació ens permeten estructurar i especificar aquest coneixement.

Disseny d'agents físics: inclusió de capacitats específiques per a l'avaluació de l'eficiència d'accions

L'experiència de l'autor en la temàtica d'agents intel·ligents i la seva aplicació als robots que emulen el joc de futbol han donat el bagatge suficient per poder encetar i proposar la temàtica plantejada en aquesta tesi: com fer que un complicat robot pugui treure el màxim suc de l'autoconeixement de l'estructura de control inclosa al seu propi cos físic, i així poder cooperar millor amb d'altres agents per optimitzar el rendiment a l'hora de resoldre problemes de cooperació. Per resoldre aquesta qüestió es proposa incorporar la dinàmica del cos físic en les decisions cooperatives dels agents físics unificant els móns de l'automàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial a través de la noció de capacitat: la capacitat vista com a entitat on els enginyers de control dipositen el seu coneixement, i a la vegada la capacitat vista com la utilitat on un agent hi diposita el seu autoconeixement del seu cos físic que ha obtingut per introspecció. En aquesta tesi es presenta l'arquitectura DPAA que s'organitza seguint una jerarquia vertical en tres nivells d'abstracció o mòduls control, supervisor i agent, els quals presenten una estructura interna homogènia que facilita les tasques de disseny de l'agent. Aquests mòduls disposen d'un conjunt específic de capacitats que els permeten avaluar com seran les accions que s'executaran en un futur. En concret, al mòdul de control (baix nivell d'abstracció) les capacitats consisteixen en paràmetres que descriuen el comportament dinàmic i estàtic que resulta d'executar un controlador determinat, és a dir, encapsulen el coneixement de l'enginyer de control. Així, a través dels mecanismes de comunicació entre mòduls aquest coneixement pot anar introduint-se als mecanismes de decisió dels mòduls superiors (supervisor i agent) de forma que quan els paràmetres dinàmics i estàtics indiquin que pot haver-hi problemes a baix nivell, els mòduls superiors es poden responsabilitzar d'inhibir o no l'execució d'algunes accions. Aquest procés top-down intern d'avaluació de la viabilitat d'executar una acció determinada s'anomena procés d'introspecció. Es presenten diversos exemples per tal d'il·lustrar com es pot dissenyar un agent físic amb dinàmica pròpia utilitzant l'arquitectura DPAA com a referent. En concret, es mostra tot el procés a seguir per dissenyar un sistema real format per dos robots en formació de comboi, i es mostra com es pot resoldre el problema de la col·lisió utilitzant les capacitats a partir de les especificacions de disseny de l'arquitectura DPAA. Al cinquè capítol s'hi exposa el procés d'anàlisi i disseny en un domini més complex: un grup de robots que emulen el joc del futbol. Els resultats que s'hi mostren fan referència a l'avaluació de la validesa de l'arquitectura per resoldre el problema de la passada de la pilota. S'hi mostren diversos resultats on es veu que és possible avaluar si una passada de pilota és viable o no. Encara que aquesta possibilitat ja ha estat demostrada en altres treballs, l'aportació d'aquesta tesi està en el fet que és possible avaluar la viabilitat a partir de l'encapsulament de la dinàmica en unes capacitats específiques, és a dir, és possible saber quines seran les característiques de la passada: el temps del xut, la precisió o inclòs la geometria del moviment del robot xutador. Els resultats mostren que la negociació de les condicions de la passada de la pilota és possible a partir de capacitats atòmiques, les quals inclouen informació sobre les característiques de la dinàmica dels controladors. La complexitat del domini proposat fa difícil comparar els resultats amb els altres treballs. Cal tenir present que els resultats mostrats s'han obtingut utilitzant un simulador fet a mida que incorpora les dinàmiques dels motors dels robots i de la pilota. En aquest sentit cal comentar que no existeixen treballs publicats sobre el problema de la passada en què es tingui en compte la dinàmica dels robots. El present treball permet assegurar que la inclusió de paràmetres dinàmics en el conjunt de les capacitats de l'agent físic permet obtenir un millor comportament col·lectiu dels robots, i que aquesta millora es deu al fet que en les etapes de decisió els agents utilitzen informació relativa a la viabilitat sobre les seves accions: aquesta viabilitat es pot calcular a partir del comportament dinàmic dels controladors. De fet, la definició de capacitats a partir de paràmetres dinàmics permet treballar fàcilment amb sistemes autònoms heterogenis: l'agent físic pot ser conscient de les seves capacitats d'actuació a través de mecanismes interns d'introspecció, i això permet que pugui prendre compromisos amb altres agents físics.

Autonomous execution of tasks by swarm carrier agents in swarm-array computing

How can a bridge be built between autonomic computing approaches and parallel computing system? The work reported in this paper is motivated towards bridging this gap by proposing swarm-array computing, a novel technique to achieve autonomy for distributed parallel computing systems. Among three proposed approaches, the second approach, namely 'Intelligent Agents' is of focus in this paper. The task to be executed on parallel computing cores is considered as a swarm of autonomous agents. A task is carried to a computing core by carrier. agents and can be seamlessly transferred between cores in the event of a pre-dicted failure, thereby achieving self-ware objectives of autonomic computing. The feasibility of the proposed approach is validated on a multi-agent simulator.

Exploring carrier agents in swarm-array computing

How can a bridge be built between autonomic computing approaches and parallel computing systems? The work reported in this paper is motivated towards bridging this gap by proposing a swarm-array computing approach based on ‘Intelligent Agents’ to achieve autonomy for distributed parallel computing systems. In the proposed approach, a task to be executed on parallel computing cores is carried onto a computing core by carrier agents that can seamlessly transfer between processing cores in the event of a predicted failure. The cognitive capabilities of the carrier agents on a parallel processing core serves in achieving the self-ware objectives of autonomic computing, hence applying autonomic computing concepts for the benefit of parallel computing systems. The feasibility of the proposed approach is validated by simulation studies using a multi-agent simulator on an FPGA (Field-Programmable Gate Array) and experimental studies using MPI (Message Passing Interface) on a computer cluster. Preliminary results confirm that applying autonomic computing principles to parallel computing systems is beneficial.

Agent-Based Hybrid Intelligent Systems: An Agent-Based Framework for Complex Problem Solving

Pt. I. Fundamentals of hybrid intelligent systems and agents -- 1. Introduction -- 2. Basics of hybrid intelligent systems -- 3. Basics of agents and multi-agent systems -- Pt. II. Methodology and framework -- 4. Agent-oriented methodologies -- 5. Agent-based framework for hybrid intelligent systems --6. Matchmaking in middle agents -- Pt. III. Application systems -- 7. Agent-based hybrid intelligent system for financial investment
planning -- 8. Agent-based hybrid intelligent system for data mining -- Pt. IV. Concluding remarks -- 9. The less the more -- App. Sample source codes of the agent-based financial planning system

An improvement to matchmaking algorithms for middle agents

A question frequently asked in multi-agent systems (MASs) concerns the efficient search for suitable agents to solve a specific problem. To answer this question, different types of middle agents are usually employed. The performance of middle agents relies heavily on the matchmaking algorithms used. Matchmaking is the process of finding an appropriate provider for a requester through a middle agent. There has been substantial work on matchmaking in different kinds of middle agents. To our knowledge, almost all currently used matchmaking algorithms missed one point when doing matchmaking -- the matchmaking is only based on the advertised capabilities of provider agents. The actual performance of provider agents in accomplishing delegated tasks is not considered at all. This results in the inaccuracy of the matchmaking outcomes as well as the random selection of provider agents with the same advertised capabilities. The quality of service of different service provider agents varies from one agent to another even though they claimed they have the same capabilities. To this end, it is argued that the practical performance of service provider agents has a significant impact on the matchmaking outcomes of middle agents. An improvement to matchmaking algorithms is proposed, which makes the algorithms have the ability to consider the track records of agents in accomplishing delegated tasks. How to represent, accumulate, and use track records as well as how to give initial values for track records in the algorithm are discussed. A prototype is also built to verify the algorithm. Based on the improved algorithm, the matchmaking outcomes are more accurate and reasonable.

Agents for invocation of web services

Web services are becoming popular and widely accepted on the Internet. UDDI is the standard for publishing and discovery of web services. In this paper, we investigate semantics description of web services based on domain ontology; based on this language, we propose an architecture for invoking agents to consume services within the UDDI registry. The semantics service description language together with agent creation
architecture provides a new way to discover and utilise published web services. This method is flexible and extendable to accomplish complex web service requests.