Girona entre l'Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall enuna ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalús. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

Peut-on intégrer l'islam et les musulmans en Suisse

La compatibilité de l'islam aux démocraties occidentales et l'intégration des musulmans dans les sociétés européennes préoccupent aujourd'hui politiques et citoyens. Les défis incontestables de la cohabitation côtoient dans l'arène médiatique les enjeux fantsamés de la présence musulmane. On constate ainsi une réduction de la question musulmane à la visibilité de ses expressions dans l'espace public, avec pour conséquence un détournement de l'attention des paris réels de la sédentarisation des musulmans en Suisse et en Europe. Peut-on être musulman et européen ? Peut-on être une femme musulmane 'libre' ? Peut-on intégrer les musulmans au multiculturalisme helvétique ? Ce sont là quelques questionnements qui jalonneront la réflexion de cette ouvrage.

Poliittinen islam

Lectio praecursoria Lapin yliopisto, Rovaniemi 4.12.1999

Länsi ja islam kylmässä sodassa

Lectio praecursoria Tampereen yliopisto 17.12.1999

Science in Western Islam. The circulation of knowledge in Mediterranean region

La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d¿idees i persones des de fa mil·lennis. Durant l¿edat mitjana, però, el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produirentre l¿Orient (Maixriq) i l¿Occident (Magrib) islàmics. Els viatges d¿estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,varen convertir els científics musulmans en membres especialment actius en la difusió dels coneixements i dels avenços ques¿anaven adquirint a la capital de l¿imperi, Bagdad. Lluny de ser mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durantl'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segonpla, els científics del nord d¿Àfrica i, especialment, els científicsd'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissióde la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.Per això l¿aportació de la cultura araboislàmica és un esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,òptica... però l¿àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,l¿astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (desd¿al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot, continuen essent uns grans desconeguts.

Religion och demokrati: protestantism, katolicism och islam i ett komparativt perspektiv

Abstract: Religion and democracy: Protestantism, Catholicism and Islam in comparative perspective

La religion comme facteur de réhabilitation sociale. Réflexions sur les acteurs autorisés de l'islam dans les prisons suisses

L'accompagnement spirituel dans les prisons suisses est dominé par un modèle mono-culturel chrétienne. Or, la présence importante de détenus de confession musulmane dans les établissements pénitentiaires incite ceux-ci à organiser un soutien spirituel adapté à cette catégorie de leur population. Dans quel cadre légal cet accompagnement spirituel se déroule-t-il? Quelle forme prend-il ? Quels sont ceux (et plus rarement celles) qui assistent spirituellement les détenus musulmans ? Cet article propose de répondre à ces questions en énonçant les principes juridiques relatifs à l'exercice de la religion en contexte carcéral et en présentant des profils d'intervenants musulmans de prison.

Poliittinen islam tutkimuksen kohteena

English summary: Political Islam as a research topic