La construction sociale de l’individu chez Tarde et Durkheim

La tradition sociologique oppose généralement deux thèses : individualiste et holiste. Ces caractérisations laissent entendre que la première thèse s’attarde à l’action des individus pour expliquer la société. Ce style s’est développé surtout en Allemagne grâce à Max Weber. La thèse holiste prend une position plus globale en expliquant la société par des faits sociaux. Celle-ci est dite française par l’entremise du père de la sociologie, Émile Durkheim. Pourtant, plusieurs auteurs français ont snobé la tradition allemande pour ramener à l’avant-scène un compatriote qui s’est opposé à Durkheim : Gabriel Tarde. Ces réintroductions ont été produites pour s’opposer aux thèses durkheimiennes qui laisseraient l’individu victime du contexte social dans lequel il se trouve. La sociologie allemande propose déjà une opposition de ce type avec les théories postulant un objet réel et particulier à la sociologie. Pourquoi réintroduire un auteur disparu en sociologie pour prendre la place d’autres qui sont encore là? L’hypothèse serait que Tarde propose un individualisme différent qui se traduirait par une notion d’individu particulière. L’étude comparative du corpus durkheimien et tardien révèle pourtant que ces deux auteurs partagent la plupart des caractéristiques associées à la définition du sens commun de l’individu. L’opposition entre Durkheim et Tarde ne relève pas de la place de l’individu dans la science sociale, mais d’une interprétation différente de certains aspects de la théorie statistique. Ces théories sociales ont été construites grâce à cette notion ce qui laisse penser que certains des problèmes explicatifs de ces dernières pourraient être liés à cette base.

Qu’est-ce que le bien des écosystèmes? Fondements philosophiques des notions de fonction écologique et de santé écosystémique

L’objectif de cette thèse est de proposer une caractérisation du bien propre des touts écologiques, comme les communautés biotiques et les écosystèmes, dont peut être dérivée une notion de ce qui est bon pour eux. Ceci vise à défendre les deux principales approches holistes en éthique de l’environnement, c’est-à-dire l’approche pragmatiste défendue par Bryan G. Norton et l’approche écocentriste défendue par J. Baird Callicott, contre certaines objections ayant été soulevées contre elles, faisant valoir l’impossibilité pour les écosystèmes d’avoir un bien propre. Cette thèse répond à ces objections en mobilisant plusieurs ressources théoriques issues de la philosophie de la biologie et de la méta-éthique. Ces ressources sont notamment celles fournies par les discussions sur les notions de fonction et de santé en philosophie de la biologie, celles fournies par les conceptions néo-aristotéliciennes de la normativité en méta-éthique, et celles offertes par les discussions de philosophie de l’écologie sur le holisme et le réductionnisme, sur l’idée d’équilibre de la nature, et sur le concept de santé écosystémique. Cette thèse mobilise ces ressources afin d’élaborer les fondements philosophiques des notions de fonction écologique et de santé écosystémique, desquelles est dérivée une caractérisation du bien propre des écosystèmes.

Continuité et discontinuité dans les trajectoires de soins de personnes ayant une problématique complexe de santé : Perceptions d’ergothérapeutes – une étude exploratoire

Article

Una aproximación hacia el estudio de la logistica en Colombia

El manejo de la cadena de abastecimiento se ha convertido en uno de los factores más importantes para el éxito en el mundo de los negocios actuales. El análisis de los indicadores de la cadena de abastecimiento como el LPI, han demostrado que un mejor desempeño en la logística está fuertemente asociado con expansión del comercio, diversificaciones en las exportaciones, habilidades para atraer inversión extranjera y crecimiento económico. El uso de la logística y la producción, es un concepto que ha evolucionado en diversos países, en diferentes etapas dependiendo de la adopción del concepto. Los países del primer mundo tuvieron la oportunidad de implementar la cadena de suministro a muchos de sus negocios gracias a los recursos económicos que disponen para desarrollo, investigación y procesos de innovación. Colombia ha demostrado lo importante que es la cadena de suministro, por muchos años no fue su foco de crecimiento, pero con la globalización y los cambios que ha tenido la economía y las empresas, ha demostrado que puede implementarla y puede volver poco a poco sus empresas eficientes.

Los conceptos de salud financiera, riesgo y epidemiología en los estados financieros de las compañías del sector de extracción de petróleo crudo y gas natural en Colombia

El presente proyecto tiene como objeto identificar cuáles son los conceptos de salud, enfermedad, epidemiología y riesgo aplicables a las empresas del sector de extracción de petróleo y gas natural en Colombia. Dado, el bajo nivel de predicción de los análisis financieros tradicionales y su insuficiencia, en términos de inversión y toma de decisiones a largo plazo, además de no considerar variables como el riesgo y las expectativas de futuro, surge la necesidad de abordar diferentes perspectivas y modelos integradores. Esta apreciación es pertinente dentro del sector de extracción de petróleo y gas natural, debido a la creciente inversión extranjera que ha reportado, US$2.862 millones en el 2010, cifra mayor a diez veces su valor en el año 2003. Así pues, se podrían desarrollar modelos multi-dimensional, con base en los conceptos de salud financiera, epidemiológicos y estadísticos. El termino de salud y su adopción en el sector empresarial, resulta útil y mantiene una coherencia conceptual, evidenciando una presencia de diferentes subsistemas o factores interactuantes e interconectados. Es necesario mencionar también, que un modelo multidimensional (multi-stage) debe tener en cuenta el riesgo y el análisis epidemiológico ha demostrado ser útil al momento de determinarlo e integrarlo en el sistema junto a otros conceptos, como la razón de riesgo y riesgo relativo. Esto se analizará mediante un estudio teórico-conceptual, que complementa un estudio previo, para contribuir al proyecto de finanzas corporativas de la línea de investigación en Gerencia.

Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.

Sustainability in nursing : a concept analysis

Aim. The aim of this study was to describe, explore and explain the concept of sustainability in nursing. Background. Although researchers in nursing and medicine have emphasised the issue of sustainability and health, the concept of sustainability in nursing is undefined and poorly researched. A need exists for theoretical and empirical studies of sustainability in nursing. Design. Concept analysis as developed by Walker and Avant. Method. Data were derived from dictionaries, international healthcare organisations and literature searches in the CINAHL and MEDLINE databases. Inclusive years for the search ranged from 1990 to 2012. A total of fourteen articles were found that referred to sustainability in nursing. Results. Sustainability in nursing involves six defining attributes: ecology, environment, future, globalism, holism and maintenance. Antecedents of sustainability require climate change, environmental impact and awareness, confidence in the future, responsibility and a willingness to change. Consequences of sustainability in nursing include education in the areas of ecology, environment and sustainable development as well as sustainability as a part of nursing academic programs and in the description of the academic subject of nursing. Sustainability should also be part of national and international healthcare organisations. The concept was clarified herein by giving it a definition. Conclusion. Sustainability in nursing was explored and found to contribute to sustainable development, with the ultimate goal of maintaining an environment that does not harm current and future generations' opportunities for good health. This concept analysis provides recommendations for the healthcare sector to incorporate sustainability and provides recommendations for future research.

Nurses' critical event risk assessments : a judgement analysis

Aims. To explore and explain nurses' use of readily available clinical information when deciding whether a patient is at risk of a critical event.

Background. Half of inpatients who suffer a cardiac arrest have documented but unacted upon clinical signs of deterioration in the 24 hours prior to the event. Nurses appear to be both misinterpreting and mismanaging the nursing-knowledge 'basics' such as heart rate, respiratory rate and oxygenation. Whilst many medical interventions originate from nurses, up to 26% of nurses' responses to abnormal signs result in delays of between one and three hours.

Methods. A double system judgement analysis using Brunswik's lens model of cognition was undertaken with 245 Dutch, UK, Canadian and Australian acute care nurses. Nurses were asked to judge the likelihood of a critical event, 'at-risk' status, and whether they would intervene in response to 50 computer-presented clinical scenarios in which data on heart rate, systolic blood pressure, urine output, oxygen saturation, conscious level and oxygenation support were varied. Nurses were also presented with a protocol recommendation and also placed under time pressure for some of the scenarios. The ecological criterion was the predicted level of risk from the Modified Early Warning Score assessments of 232 UK acute care inpatients.

Results. Despite receiving identical information, nurses varied considerably in their risk assessments. The differences can be partly explained by variability in weightings given to information. Time and protocol recommendations were given more weighting than clinical information for key dichotomous choices such as classifying a patient as 'at risk' and deciding to intervene. Nurses' weighting of cues did not mirror the same information's contribution to risk in real patients. Nurses synthesized information in non-linear ways that contributed little to decisional accuracy. The low-moderate achievement (Ra) statistics suggests that nurses' assessments of risk were largely inaccurate; these assessments were applied consistently among 'patients' (scenarios). Critical care experience was statistically associated with estimates of risk, but not with the decision to intervene.

Conclusion. Nurses overestimated the risk and the need to intervene in simulated paper patients at risk of a critical event. This average response masked considerable variation in risk predictions, the need for action and the weighting afforded to the information they had available to them. Nurses did not make use of the linear reasoning required for accurate risk predictions in this task. They also failed to employ any unique knowledge that could be shown to make them more accurate. The influence of time pressure and protocol recommendations depended on the kind of judgement faced suggesting then that knowing more about the types of decisions nurses face may influence information use.

Relevance to clinical practice. Practice developers and educators need to pay attention to the quality of nurses' clinical experience as well as the quantity when developing judgement expertise in nurses. Intuitive unaided decision making in the assessment of risk may not be as accurate as supported decision making. Practice developers and educators should consider teaching nurses normative rules for revising probabilities (even subjective ones) such as Bayes' rule for diagnostic or assessment judgements and also that linear ways of thinking, in which decision support may help, may be useful for many choices that nurses face. Nursing needs to separate the rhetoric of 'holism' and 'expertise' from the science of predictive validity, accuracy and competence in judgement and decision making.

Exploring diverse community discourses : reflections from a local perspective

This paper represents some of the diverse discourses in the social sciences that are not often known by, or considered relevant to, those people interested in community development. On the contrary, I argue that these discourses may in fact be vitally pertinent to understanding the divergent predicaments facing us in our present moment.
After working in the field for twenty years, I am in the final stages of a PhD case study on one of the Victorian 'Community Building Demonstration Projects', based in Melbourne's North. This discussion is therefore based on the intersections between working in a community, traditionally accepted discourses of community development, and 'alternative' discourses that often appear unrelated.
In particular there are seven taken-for-granted cultural stories I will examine: problem posing, holism, social research, post colonial studies, critical social theory, public policy, and eco philosophy, in the hope that these might provide an 'other' story for community and development. Given this broad canvas, I will necessarily be breif on each topic.

Inter-relações entre engenheiros mecânicos e designers industriais: uma abordagem transdiciplinar e holística do processo acadêmico

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Educação sexual orientada para a ação: um estudo bibliográfico sobre a aplicabilidade dessa modalidade de intervenção

Pós-graduação em Educação Escolar - FCLAR

Cultural models of healing and health: An ethnography of professional nurses and healers

Cultural models of the domains healing and health are important in how people understand health and their behavior regarding it. The biomedicine model has been predominant in Western society. Recent popularity of holistic health and alternative healing modalities contrasts with the biomedical model and the assumptions upon which that model has been practiced. The holistic health movement characterizes an effort by health care providers and others such as nurses to expand the biomedical model and has often incorporated alternative modalities. This research described and compared the cultural models of healing of professional nurses and alternative healers. A group of nursing faculty who promote a holistic model were compared to a group of healers using healing touch. Ethnographic methods of participant observation, free listing and pile sort were used. Theoretical sampling in the free listings reached saturation at 18 in the group of nurses and 21 in the group of healers. Categories consistent for both groups emerged from the data. These were: physical, mental, attitude, relationships, spiritual, self management, and health seeking including biomedical and alternative resources. The healers had little differentiation between the concepts health and healing. The nurses, however, had more elements in self management for health and in health seeking for healing. This reflects the nurse's role in facilitating the shift in locus of responsibility between health and healing. The healers provided more specific information regarding alternative resources. The healer's conceptualization of health was embedded in a spiritual belief system and contrasted dramatically with that of biomedicine. The healer's models also contrasted with holistic health in the areas of holism, locus of responsibility, and dealing with uncertainty. The similarity between the groups and their dissimilarity to biomedicine suggest a larger cultural shift in beliefs regarding health care. ^

The organizations transcomplejas from the perspective of the nursing

El propósito del artículo es el análisis de las organizaciones transcomplejas desde la perspectiva de la Enfermería, en el contexto del paradigma de la complejidad. Todos los cuestionamientos realizados a las ciencias de la modernidad fueron necesarios para dar al mundo desarrollos de enorme significación, como es el paradigma de la complejidad donde se rescata la idea de la totalidad universal y con ella el holismo dentro de las organizaciones, si se consideran estas como organismos vivo; y este aplicado al campo de la salud donde los profesionales del cuidado de la salud entre ellos la enfermería ha aceptado la perspectiva de salud holística como, más que la ausencia de enfermedad, como la realización individual. La humanidad vive una crisis de fragmentación que conduce a sentimientos y emociones destructivas de la armonía y del arte de vivir en equilibrio. La perspectiva holistica se preocupa de promover la salud mediante la prevención y se aplica a las personas que se recuperan de una enfermedad y desean aprender a prevenir su repetición y mejorar su estatus de salud futura. Así, la enfermería estudia la totalidad o la salud de los humanos, reconociendo que los humanos están en continua interacción con su medio ambiente

Poder y exclusiones formativas en Ciencias de la Salud. Propuestas de mejora en la atención al paciente desde la complementariedad

Introducción: La importancia de los procesos de salud-enfermedad-atención es un hecho universal ejecutado a través de diferentes modelos. Occidente propone el modelo Biomédico, cuyos logros se ven limitados por la exclusión que realiza a las variables socio-culturales del enfermar. Objetivo: Una reflexión sobre las posibilidades de mejora que permitan una asistencia cercana al holismo, determinante no sólo de una mayor profesionalidad sino también de la conformación de una auténtica identidad enfermera, constituye el objetivo esencial. Metodología: Para intentar dar una respuesta sólida nos aventuraremos a la lectura de dos autores clásicos de la talla de Foucault y Gramsci, largamente referenciados en el ámbito de la Antropología médica, permitiéndonos sugerir una línea en la búsqueda de motivos y soluciones sobre la problemática que nos envuelve. Desarrollo: Una vía razonable se vislumbra en el aporte que las formas de atención complementarias posibilitan. En este sentido, la Enfermería actual debe buscar una vuelta a su ethos del cuidado, alejándose así de los preceptos deterministas que la han condenado a la subalternidad. Conclusiones: Un cambio en los patrones formativos se constituye como eje básico que determine una mejora real en los procesos de atención y permitan el derecho básico de una atención de calidad.