998 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
Informe que recull els resultats de la recerca portada a terme pels autors que analitzen la cobertura en premsa a nivell internacional dels Jocs Olmpics de Barcelona'92 i la imatge de Catalunya.
Resumo:
Aquest informe ha estat elaborat per encrrec de la Biblioteca de Catalunya (BC) i el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC). El seu objectiu s analitzar el document "El CNTIC: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (Barcelona, maig de 2007)", i fer recomanacions sobre la posada en marxa del projecte.
Resumo:
Particles morphologically identical to rotaviruses were found in the faeces of a nine week-old child with gastroenteritis. Analysis of the viral RNA genome by polyacrylamine gel electrophoresis revealed 10 bands (probably 11 segments) some of wich differed in migration rate from those of the great majority of rotaviruses infecting man and other animal hosts. The virus was not detected by a highly sensitive enzyme immunoassay (ELISA) and therefore probably lacked the crossreactive antigen(s) shared by the majority rotaviruses. This was the only strain with such behaviour among 230 rotaviruses of human origin examined in this laboratory since 1979. The implications of the existence of non-crossreactive rotaviruses are discussed.
Resumo:
Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) es un proyecto de la Biblioteca Nacional de Catalunya iniciado en 2005. ste consiste en capturar, procesar y dar acceso permanente a toda la produccin cultural, cientfica y de carcter general catalana producida en formato digital. En definitiva, el objetivo de PADICAT es archivar el web cataln. Despus de un ao, se dispone de 2.400 capturas de ms de 810 webs en 24 millones de ficheros (pginas HTML, imgenes) que ocupan casi un terabyte de disco.
Resumo:
Des de comenaments de la dcada dels noranta del segle XX, les migracions internes han adquirit un protagonisme creixent com a factor clau de la dinmica territorial, en part afavorides pel dinamisme del mercat de lhabitatge, la descentralitzaci dels llocs de treball i limpacte de la poblaci estrangera. En aquesta memria de recerca sestudien amb profunditat els moviments migratoris interns a Catalunya durant el perode 1996-2005 des duna perspectiva comarcal, encara que tamb es fa un reps als models migratoris esdevinguts a Catalunya al llarg del segle XX.
Resumo:
Document publicat com a part de la collecci Working Papers, que es va presentar a lAssignatura Campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia, durant el curs 1996/1997. Amb aquesta recerca lautor pretn descobrir el sistema de valors que es difon a la premsa, concretament a &i&El Peridico de Catalunya&/i&, per analitzar el grau en qu els mitjans de comunicaci propicien o neguen els valors olmpics que indica el mateix Comit Olmpic Internacional (COI) en la seva Carta Olmpica.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia", el curs 1998-1999. L'autor pretn fer un reps histric de la projecci al mn de Catalunya travs de l'esport i analitzar-ne el tractament que n'ha fet la premsa internacional.
Resumo:
Lobjecte daquest projecte s determinar si el ritme restaurador de les activitats extractives s el mateix que el de lextracci del mineral. Per avaluar-ho sha analitzat la dinmica de les explotacions mineres que exploten els quatre tipus principals de recursos a Catalunya, en el perode de 10 anys (1993-2003), amb lajuda de Sistemes dInformaci Geogrfica (SIG). Per dur a terme aquest estudi sha emprat bases cartogrfiques diferents: els Mapes de cobertes del Sl de Catalunya (MCSC) i el de les activitats extractives (EXTCATA). A partir de lanlisi dels resultats, es determina que si b, en general, el procs de restauraci dels espais afectats per les activitats extractives est sent molt important des de lentrada en vigor de la Llei 12/1981, no es pot afirmar que aquests treballs es realitzin de forma compaginada amb els dexplotaci.
Resumo:
Noruega i Finlndia representen les icones del model de l'estat del benestar, motiu pel qual molt sovint han estat considerades com a exemples a seguir en matria de poltica social, econmica i ecolgica. A ms, es tracta de pasos amb una experincia democrtica ms dilatada que Catalunya. Per la seva banda, aquesta darrera forma part de la Mediterrnia, una regi histricament marcada per la important intervenci humana sobre el medi i en permanent canvi. Els pasos nrdics i Catalunya sn exemples de realitats totalment diferents, no noms per les caracterstiques del territori sin tamb a nivell social, cultural, econmic, poltic i ambiental. La comparaci territorial i de sistemes de planejament d'uns i altres s l'objecte d'aquest estudi.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura de Campus Esport, Olimpisme i Societat del curs 1995/96 i tracta de l'evoluci de la programaci esportiva a la Televisi de Catalunya des de la seva creaci, aix com dels orgens i histria del Canal 33.
Resumo:
Aquest estudi estableix una lnia de recerca per iniciar el plantejament de les bases dun programa dacci que determini una srie de poltiques i destratgies dintegraci de la poblaci immigrant, amb lobjectiu daconseguir-ne la inserci en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situaci socioeconmica actual. La dita situaci est principalment amenaada pel despoblament i, en alguns casos concrets, tamb per la disminuci o almenys el canvi en les condicions de la percepci dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigaci es pretn conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposici per a labsorci de contingents de poblaci immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedir a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat dinfraestructures suficients per ser una destinaci dimmigrants amb una formaci especfica i la predisposici necessria per tal de garantir-ne ladaptaci a lentorn rural daquest pas.
Resumo:
Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va crear una nova lnia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta va nixer amb la finalitat de contractar informaci electrnica interdisciplinar per a la comunitat universitria i investigadora dels membres del Consorci. Gaireb al mateix temps, aquesta lnia de treball es va ampliar amb la vessant de la informaci prpia generada per aquesta comunitat i es va comenar a treballar amb la definici i implementaci dels dipsits electrnics cooperatius. Aquests ltims seran l'objecte d'estudi. S'analitza la seva evoluci, el seu estat actual, l'estratgia per aconseguir la inclusi de documents (poltiques institucionals, comits cientfics, etc.), el seu continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el seu contingut (estndards utilitzats, drets d'autor, preservaci, etc.). Per ltim es reflexiona sobre les avantatges, extretes de la prpia experincia, d'aquests dipsits electrnics cooperatius.
Resumo:
Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de lanlisi duna experincia europea (Regi metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de lestudi de dos casos a dos mbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cad per una banda i la Regi Metropolitana de Barcelona per laltra. Lobjectiu principal s analitzar quines formes innovadores de planificaci i govern del territori sestan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza r una banda dinmiques territorials crtiques per a Catalunya com els processos de metropolitanitzaci, la crisi industrial o el despoblament rural i per laltra instruments dordenaci del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratgies Territorials o Plans Estratgics.
Resumo:
Lestudi es centra en el fenmen de les promocions dins del sector de la premsa impresa i la seva repercussi en el negoci editorial des de la doble perspectiva dun diari de pagament i un altre gratut, prenent com a model lactivitat promocional d' El Peridico de Catalunya (2003- 2008) i d' ADN (2006- 2008).
