Avaluació d'un programa d'educació diabetológica per pacients adolescents. 'Evaluación de un programa diabetológico para pacientes adolescentes'.

Evaluar un programa social, concretamente un programa de educación diabetológica para pacientes adolescentes. Se trata de un programa de acción que tiene por efecto y objeto, mejorar la calidad de vida de los/as chicos/as diabéticos/as. Se desea que la información promueva reacciones positivas, que se manifestaran en sus actitudes frente a la enfermedad. Programa social: 8 adolescentes diabéticos (4 chicos y 4 chicas procedentes de la asistencia pública y privada, de los cuales 6 eran residentes en Terrassa y 2 en Rubi (Barcelona); 1) Estudio empírico: 28 personas afectadas de diabétes, tipo I y tipo II, de diferentes edades y sexos, pacientes del Hospital Clínico y provincial de Barcelona. 2) Estudio empírico: 171 pacientes afectados de diabetes, principalmente de las comarcas del Vallés Oriental y Occidental (Barcelona) y del Segria (Lérida). Bajo un modelo de investigación predominantemente cualitativo se desarrolla un programa de educación diabetológica para un grupo concreto de adolescentes diabéticos, destacando en él: la formación del personal sanitario que ha de impartirlo, el seguimiento presencial por parte del investigador, así como el uso de instrumentos de evaluación cuantitativos y cualitativos en los distintos periodos de evaluación. Fichas personales y médicas. Gráficos y esquemas. Sesiones de trabajo. Tests de: conocimientos TCD-M2 adhoc; actitudes TSCS (adaptación); inteligencia de Raven. Material audiovisual e impreso. Tablas estadísticas. Análisis cualitativo: estudio descriptivo del grupo objeto de estudio. Análisis cuantitativo de los ítems para comprobar su eficacia. Se utiliza un paquete informático de estadística. Los diabetólogos reclaman que la educación diabetológica forme parte integrante del tratamiento. El pedagogo cree que la metodología de enseñanza utilizada en este grupo concreto, ha permitido optimizar los resultados; pero su generalización ha de hacerla el nuevo grupo interesado en aplicarla. A la administración la implantación a nivel de asistencia general de la educación diabetológica, le comportaría un considerable ahorro económico a corto y largo plazo.

Seminari d'educació física. 'Seminario de educación física'.

Este documento no está publicado

VIII trobada d'intercanvi d'experiències pedagògiques : l'autonomia dels centres educatius. 'VIII encuentro de intercambio de experiencias pedagógicas : la autonomía de los centros educativos'.

Este documento no está publicado

IV seminari d'educació física. 'IV seminario de educación física'.

Este documento no está publicado

Grup de treball : l'avaluació en l'educació física. 'Grupo de trabajo : la evaluación en la educación física'.

Este documento no está publicado

Grup de treball : l'avaluació en l'educació física. 'Grupo de trabajo : la evaluación en la educación física'.

Este documento no está publicado

La Selva, comarca de l'aigua

Parlar d’hidrografia a la comarca de la Selva és parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bàsics que estructuren la pràctica totalitat de la xarxa hídrica de la demarcació. Ambdós, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a l’hora de definir les relacions que s’estableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es farà una aproximació als aprofitaments i recursos que se n’obtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema s’abordarà des de la perspectiva de la gran obra hidràulica ubicada dins els límits de la comarca, però tenint en compte que el seu abast transcendeix l’escala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, són més de passada que d’estada. En canvi, quant a la Tordera, s’incidirà més com a conca, els recursos i explotació de la qual reverteixen de manera molt més directa dins la comarca i àrees veïnes com el Vallès Oriental i l’Alt Maresme. En darrer terme es farà esment d’algunes de les problemàtiques i contradiccions que comporta la gestió d’un recurs tan valuós com l’aigua

Les Vies verdes del Vallès

En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regió metropolitana de Barcelona, experimenta un procés d'ocupació del territori sense precedents, es especialment important avançar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitació en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer públic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitació en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Llorenç-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Vallès. Aquesta ponència presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relació amb les vies verdes del Vallès que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment l’encaix de les vies verdes del Vallès en el planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona, així com les principals línies estratègiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat

Les Vies verdes del Vallès

En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regió metropolitana de Barcelona, experimenta un procés d'ocupació del territori sense precedents, es especialment important avançar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitació en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer públic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitació en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Llorenç-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Vallès. Aquesta ponència presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relació amb les vies verdes del Vallès que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment l’encaix de les vies verdes del Vallès en el planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona, així com les principals línies estratègiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat

Associação da medroxiprogesterona ao protocolo Ovsynch para inseminação artificial em tempo fixo de búfalas cíclicas (Bubalus bubalis) criadas na Amazônia Oriental

O presente estudo visou avaliar os efeitos da associação da medroxiprogesterona (análogo sintético da progesterona) ao protocolo Ovsynch sobre o crescimento folicular, a ovulação e a taxa de concepção de búfalas criadas na Amazônia Oriental (Tracuateua-PA). Vinte e sete fêmeas adultas (G1 n=14 e G2 n=13), cíclicas, sem bezerro ao pé e com ECC 3,5 foram submetidas a Ovsynch. Os animais do G2 receberam 60 mg de medroxiprogesterona entre D0 e D7 (D0=início do tratamento). A ultra-sonografia ovariana foi realizada nos D 0, 7, 9 e 10. O contingente de folículos pequenos diferiu no D7 (G1: 4,57±0,60 versus G2: 6,54±0,67; P=0,05). Tempo e tratamento influenciaram o diâmetro folicular no D7. O crescimento do folículo dominante entre D7 e D9 foi maior nos animais tratados (G1: 2,05±0,49 mm/dia versus 3,48±0,41 mm/dia; P<0,05). Mais animais do G1 ovularam precocemente (35,71% versus 30,77%), porém isso não afetou as taxas de concepção (G1: 50,00% e G2: 30,77%; P>0,05). Os achados sugerem que a medroxiprogesterona (1) aumenta recrutamento folicular e retarda o crescimento dos folículos com diâmetro maior que 5,0 mm entre D0 e D7; (2) sua retirada incrementa em 1,7 vezes o crescimento folicular do D7 ao D9; (3) pode contribuir para a ovulação de folículos maiores e, em tese, para maior formação de tecido luteínico; (4) não promove ovulação precoce após o Ovsynch; (5) não eleva as taxas de concepção após sincronização de fêmeas cíclicas e com bom escore corporal, devendo ser avaliada para uso em fêmeas acíclicas ou com ECC mais baixo.

Response of oriental fruit moth, Grapholita molesta (Busck) (Lepidoptera: Tortricidae), eggs to gamma radiation

As insects increase in radiotolerance as they develop and usually several developmental stages of the pest may be present in the fresh shipped commodity, it is important to know the radiation susceptibility of the stages of the target insect before the establishment of ionizing radiation quarantine treatments. This study was performed to determine the radiotolerance of eggs of the oriental fruit moth, Grapholita molesta (Busck) (Lepidoptera: Tortricidae), to gamma radiation. This species is considered as one of the most serious worldwide pests for temperate fruits, especially peaches. Eggs (12 h old) were exposed to 0 (control), 25, 35, 50, 75, 100, 125 and 150 Gy of gamma radiation. Surviving larvae were allowed to feed on an artificial diet. Three days after irradiation, it was verified that larvae`s cephalic capsules were significantly affected by gamma radiation, and the estimated mean LD(90) and LD(99) were 66.3 Gy and 125.8 Gy, respectively. Oriental fruit moth eggs revealed to be quite radiosensitive and very low doses as 50 Gy were sufficient to disrupt G. molesta embryogenesis. At 25 Gy, only male adults originated from the surviving larvae and, after mating with untreated fertile females, shown to be sterile. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Prevalence and risk factors for anti-Toxoplasma gondii antibodies in goats of the Serido Oriental microregion, Rio Grande do Norte state, Northeast region of Brazil

The prevalence and risk factors for anti-Toxoplasma gondii antibodies were investigated in goats of the Serido Oriental microregion, Rio Grande do Norte state, Northeast region of Brazil. Three hundred and sixty-six blood samples from goats collected by jugular venopuncture were used. For the serologic diagnosis of Toxoplasma gondii infection, the indirect fluorescent-anti body test (IFAT) with cut-off value 1:64 was carried out. The prevalence of anti-T. gondii antibodies was 30.6% [95% CI = 25.9-35.6%] with titers ranging from 1:64 to 1: 16,384. The multivariate logistic regression analysis showed that the risk factors associated to anti-T. gondii antibodies were presence of cats in the herd, extensive/semi-intensive management systems and lack of mineral supplementation. (c) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Gulliver, a long terminal repeat retrotransposon from the genome of the oriental blood fluke Schistosoma japonicum

We characterized the consensus sequence and structure of a long terminal repeat (LTR) retrotransposon from the genome of the human blood fluke, Schistosoma japonicum, and have earned this element, Gulliver. The full length, consensus Gulliver LTR retrotransposon was 4788 bp, and it was flanked at its 5'- and 3'-ends by LTRs of 259 bp. Each LTR included RNA polymerase II promoter sequences, a CAAT signal and a TATA box, Gulliver exhibited features characteristic of a functional LTR retrotransposon including two read through (termination) ORFs encoding retroviral gag and pol proteins of 312 and 1071 amino acid residues, respectively. The gag ORF encoded motifs conserved in nucleic acid binding proteins, while the pol ORF encoded conserved domains of aspartic protease, reverse transcriptase (RT), RNaseH and integrase, in that order, a pol pattern conserved in the gypsy lineage of LTR retrotransposons. Whereas the sequence and structure of Gulliver was similar to that of gypsy, phylogenetic analysis revealed that Gulliver did not group particularly closely with the gypsy family. Rather, its closest relatives were a LTR retrotransposon from Caenorhabditis elegans, mag from Bombyx mori and, to a lesser extent, easel from the salmon Oncorhynchus keta. Dot blot hybridizations indicated that Gulliver was present at between 100 and several thousand copies in the S. japonicum genome, and Southern hybridization analysis suggested its probable presence in the genome of Schistosoma mansoni. Transcripts encoding the RT domain of Gulliver were detected by RT-PCR in larval and adult stages of S. japonicum, indicating that (at least) the RT domain of Gulliver is transcribed. This is the first report of the sequence and structure of an LTR retrotransposon from any schistosome or indeed from any species belonging to the phylum Platyhelminthes. (C) 2001 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

pido, a non-long terminal repeat retrotransposon of the chicken repeat 1 family from the genome of the Oriental blood fluke, Schistosoma japonicum

A newly described non-long terminal repeat (non-LTR) retrotransposon element was isolated from the genome of the Oriental schistosome, Schistosoma japonicum. At least 1000 partial copies of the element, which was named pido, were dispersed throughout the genome of S. japonicum. As is usual with non-LTR retrotransposons, it is expected that many pido elements will be 5'-truncated. A consensus sequence of 3564 bp of the truncated pido element was assembled from several genomic fragments that contained pido-hybridizing sequences. The sequence encoded part of the first open reading frame (ORF), the entire second ORF and, at its 3'-terminus, a tandemly repetitive, A-rich (TA(6)TA(5)TA(8)) tail, The ORF1 of pido encoded a nucleic acid binding protein and ORF2 encoded a retroviral-like polyprotein that included apurinic/apyrimidinic endonuclease (EN) and reverse transcriptase (RT) domains, in that order. Based on its sequence and structure, and phylogenetic analyses of both the RT and EN domains, pido belongs to the chicken repeat 1 (CR1)-like lineage of elements known from the chicken, turtle, puffer fish, mosquitoes and other taxa. pido shared equal similarity with CRI from chicken, an uncharacterized retrotransposon from Caenorhabditis elegans and SR1 (a non-LTR retrotransposon) from the related blood fluke Schistosoma mansoni; the level of similarity between pido and SR1 indicated that these two schistosome retrotransposons were related but not orthologous. The findings indicate that schistosomes have been colonized by at least two discrete CRI-like elements. Whereas pido did not appear to have a tight target site specificity, at least one copy of pido has inserted into the 3'-untranslated region of a protein-encoding gene (GeriBank AW736757) of as yet unknown identity. mRNA encoding the RT of pido was detected by reverse transcription-polymerase chain reaction in the egg, miracidium. and adult developmental stages of S. japonicum, indicating that the RT domain was transcribed and suggesting that pido was replicating actively and mobile within the S. japonicum genome. (C) 2002 Elsevier Science B.V. All rights reserved.