1000 resultados para Galkin, I. S.: Toponimika Respubliki Marij Èl
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és presentar una anà lisi acurada del poema "Camma" d'O. Wilde en relació al referent grec: la Camma de l'Amatorius (Eròtic) i del Mulierum Virtutes de Plutarc. És precisament aquesta lectura la que permet comprovar com la severa i rÃgida ètica plutarquea és corregida des de l'hedonisme de l'esteticisme que O. Wilde professa tot convertint Camma en un sÃmbol del plaer de viure.
Resumo:
Recull de centres d'educació superior que imparteixen estudis de Biblioteconomia i Documentació als països que configuren l'espai europeu d'ensenyament superior.
Resumo:
[spa] En este estudio se presentan los resultados del trabajo realizado sobre la calidad de las diferentes producciones de terra sigillata comercializadas en época de Augusto, como paso previo al estudio del consumo. A partir de la apiicación de técnicas arqueométricas, se han establecido criterios objetivos en algunos casos, cuantitativos como son la resistencia a la ruptura de las diferentes vajillas analizadas y la adherencia y el estado de sinterización de su barniz. De este modo, ha sido posible determinar la existencia de las diversas calidades, que deben influenciar el consumo cerámico.
Resumo:
En aquest treball ens preguntem dues coses: que és el que provoca I'absència de la paraula humanitats,1 o lletres, o filosofia, o merament reflexió, en les propostes d'educació ambiental? I, paral·lelament, com és que en Educació Ambiental predomina la terminologia ecolôgica?
Resumo:
En aquest article es presenta el procés metodològic, com també les tècniques d'anà lisi de dades, que s'ha utilitzat en l'anà isi dels grups socials mitjançant la informació d'una gran enquesta sobre hà bits i condicions de vida. L'anà lisi dels grups socials des d'una perspectiva globalitzadora i estructuradora de les condicions de vida, tenint en compte com aquests sorgeixen mitjançant I 'associació i la coherència entre múltiples caracterÃstiques. Les tècniques d'anà lisi de dades que s'han utilitzat han estat l'anà lisi de correspondències múltiples i l'anà lisi de classificació.
Resumo:
Les matemà tiques constitueixen un element imprescindible per a l'alumnat, per tal que puguin esdevenir ciutadans responsables, ja que es tracta d'una disciplina que pot ajudar a interpretar la realitat. Per tant, considerem que l'ensenyament i aprenentatge de les matemà tiques és una qüestió d'equitat per a l'alumnat nouvingut. En aquest estudi, es mostren les semblances i les diferències de l'alumnat llatinoamericà (concretament d'alumnes equatorians) respecte als alumnes autòctons d¿ESO en la resolució de problemes matemà tics. Aquest estudi aporta el coneixement de la realitat educativa equatoriana i la comparació amb els alumnes del nostre paÃs. Juntament amb aquesta recerca, s'ha fet també un estudi de cas sobre la realització de problemes matemà tics amb alumnes nouvinguts a l'aula d'acollida i s'han comparat els resultats amb els dels alumnes autòctons. Finalment, a partir de les dades obtingudes de l'estudi de camp s'ha dissenyat un portal web que dóna pautes d'ajuda per a l'acolliment dels alumnes.
Resumo:
Anà lisi dels personatges femenins construïts en sis novel·les representatives de l'època de la represa de la novel·la a Catalunya (1923-1939), tot remarcant si hi podem reconèixer trets socials o històrics de l'època, si hi observem trets feministes, i també observant com els tractaven o enfocaven els seus autors.
Resumo:
El propòsit del Treball de Fi de Grau és dissenyar un document que serveixi als usuaris del Chronojump Boscosystem per aprendre a utilitzar-lo i treure’n el mà xim rendiment. Previ a l’elaboració d’aquest, s’ha requerit un treball de documentació teòrica, fet a través de la revisió bibliogrà fica i entrevistes a experts en preparació fÃsica dintre del món de l’entrenament esportiu, procés que ha servit per a establir les bases i els fonaments del dossier didà ctic. Aquest últim està compost per deu prà ctiques on, en cadascuna d’elles, es treballen aspectes concrets del programa Chronojump. Cada una d’aquestes consta d’una primera part més teòrica on es defineixen els aspectes a tractar, seguit de la seqüència de passos a fer per a portar a terme la prà ctica i, finalment, deu preguntes tipus test per a saber si s’ha comprès la informació donada i el funcionament del programa. En les prà ctiques on s’ha de passar algun test, s’afegeix també un suport audiovisual per tal de deixar clar l’execució i la tècnica correcta de la prova en qüestió.
Resumo:
El present estudi de cas se centra en la identificació de les actituds, motivacions i percepcions vers les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que té el professorat de les escoles La Bressola. Existeix molta documentació del treball en la immersió lingüÃstica de la llengua catalana que fan aquests centres, però no s’ha fet cap estudi que parli de l’ús de les TIC a La Bressola. El constant avenç tecnològic no només implica canvis en la societat, sinó també a nivell educatiu. Per aquest motiu, els docents han d’adaptar-se els nous canvis i saber com integrar els nous recursos digitals dins l’aula per continuar progressant en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través d’una enquesta dirigida al professorat de La Bressola, s’ha vist que els docents de La Bressola mostren una actitud optimista vers l’ús de les TIC, tot i que els principals factors que influeixen per a la bona integració de les eines és la falta de formació i de recursos digitals.
Resumo:
L’obra de M. Àngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influències que s’interpreta a través de nivells de significació i d’interessos que s’entrecreuen. Com a pilar que sosté tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clà ssic i una vasta formació literà ria que, juntament amb l’experiència vital i el posicionament ètic de l’autora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint d’aquesta idea, l’article aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de l’obra de l’escriptora: els elements autobiogrà fics, l’art i el compromÃs social.
Resumo:
La recerca que presento a continuació té l’objectiu fonamental, com el seu propi tÃtol indica, de relacionar els coneixements bà sics sobre alimentació i nutrició i els hà bits alimentaris de l’alumnat d’Educació Secundà ria Obligatòria (ESO) de l’Institut Damià Campeny de Mataró. Aquesta temà tica m’ha interessat des de la meva infà ncia, ja que jo mateix era un jove amb sobrepès absorbit pels vicis alimentaris de la societat i la famÃlia. Vaig haver de sobreposar-me a aquest petit trauma i trobar solucions a una situació que m’era incòmode i perjudicial. Grà cies a l’esport i a una voluntat de millora dels meus hà bits alimentaris vaig poder reconvertir la situació fins a tenir un pes saludable. Des d’aleshores sempre m’ha interessat el tema d’alimentació i nutrició, i m’he anat formant grà cies a la meva recerca personal més que pels recursos que se m’han ofert, molt limitats sobretot des de l’escola i l’institut. Per últim vull agregar que aquesta recerca té un carà cter totalment individualitzat en l’Institut Damià Campeny de Mataró ja que ha estat el centre on jo he realitzat les prà ctiques de professor d’Educació FÃsica durant els mesos de febrer i maig de 2013. A més d’analitzar el seu context i planificar una proposta d’intervenció interdisciplinar el més adequada possible, m’agradaria que el treball no s’estanqués en aquest punt i que algú de l’Institut pogués aprofitar-se d’aquesta feina realitzada per intentar aplicar aquesta proposta a mig/llarg termini.
Resumo:
En aquesta investigació s’estudien els processos de producció de la informacióper part dels mitjans de comunicació i la gestió comunicativa institucional en episodis d’emergència. En concret, s’analitzen les negociacions entre els actors, les fonts informatives i el respecte deontològic en la divulgacióde les notÃcies. Per tal de conèixer especÃficament aquesta conflictivitat,s’ha escollit per a l’estudi de cas l’esfondrament d’un túnel del metro albarri del Carmel de Barcelona el gener de 2005. Per a realitzar aquesta investigació,s’ha utilitzat una perspectiva teòrica multidisciplinà ria. S’han pres en consideració els postulats teòrics de la sociologia, a partir del dià leg queestableixen diferents autors (Beck, Giddens, Lash i Luhmann) entre el conceptede modernitat i el nou paradigma que Beck (1998) denomina la societat del risc. També s’han tingut en compte els camps de la teoria i la sociologia de la comunicació i, més especÃficament, el marc teòric del periodisme i de les relacions públiques.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és presentar les principals opcions te6riques i metodol6giques d'un projecte d'investigació en curs en el Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona. El nucli d'aquesta problematica pot definir-se, en una primera aproximació, com I'estudi d'alguns mecanismes d'influéncia educativa que es manifesten en la interacció entre el professor i els alumnes o hi actuen a través seu, en el cas de I'educació escolar, i la interacció entre I'adult i el nen, en el cas de situacions educatives no escolars.
Resumo:
Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les prà ctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquà analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva và lua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.