Implications of burial alterations on luminescence dating of archaeological ceramics

Recent mineralogical studies on archaeological pottery samples report significant variations in alkali metal concentrations due to environmental alterations during burial. Here we examine the effects of potassium (K) leaching on luminescence dating. The effect on the estimation of the dose rate is studied by considering four models of leaching (exponential, linear, early and late) and their impact on fine- and coarse-grain dating are calculated. The modeling approaches are applied to two cases of pottery in which evidence for alteration was found. Additionally, TL dating performed on pottery of one of the studied cases, indicates the importance of leaching effects on absolute dating measurements.

La devoció als sants eremites i la seva instrumentalització. Traducció en les arts plàstics del gòtic a Catalunya

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale de Poitiers, França, entre març i maig de 2007. La recerca s’enmarca en el desenvolupament la tesi “La devoció als sants eremites i la seva instrumentalització. Traducció en les arts plàstiques del gòtic a Catalunya”. S’ha investigat en tres línies. Primerament, sobre l’eremitisme i la santedat eremítica, la recerca es va centrar en consultar aquelles obres dedicades a l’eremitisme o a l’hagiografia. En segon i tercer lloc, sobre el culte als sants eremites i les representacions plàstiques gòtiques catalanes d’aquests, la recerca es va centrar especialment en sant Antoni Abat, per ser el sant eremita que gaudí de més culte durant la baixa Edat Mitjana a Catalunya. No obstant això, no s’han deixat de banda l’estudi d’altres sants eremites -com poden ser Maria Magdalena, Amador, Gil- per tal de poder establir possibles paral•lels i comparacions.

La introducció del torn a la plana occidental catalana (segles VII-VI a.n.e.)

Les influències mediterrànies portades per fenicis i grecs al llarg dels segles VIII-VI a.n.e. varen arrelar en les comunitats indígenes peninsulars en el període de transició del bronze final a la primera edat del ferro. Aquestes influències són patents en el repertori ceràmic del moment, on a part de la introducció de peces foranes, trobem la creació d’un nou repertori ceràmic amb un nou sistema, el torn, en base a la suma de les influències mediterrànies i la tradició indígena. La difusió de les peces de caràcter exogen i del nou repertori ceràmic indígena no va tenir la mateixa intensitat a tots els indrets. En la plana occidental catalana, en el trànsit del bronze final cap a l’horitzó ibèric antic, aquests impulsos mediterranis ens arriben representats d’una forma menys intensa que no pas als indrets costaners. El present treball intenta, a partir de l’anàlisi i el repàs dels materials ceràmics importats trobats a diversos jaciments de la plana occidental, entendre quin grau d’influència tingueren aquestes noves idees mediterrànies en les comunitats de la Catalunya interior i quines foren les vies d’introducció d’aquests materials.

El reciclatge a Cerdanyola del Vallès

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. La hipòtesi plantejada ha estat si els joves estan més conscienciats que la gent gran en el reciclatge. Per tal de demostrar aquesta hipòtesi s’ha investigat sobre el procés que segueixen els diferents tipus de residus i les diferents estratègies que s'han de seguir per reciclar. Després de buscar informació sobre l'evolució del reciclatge a Cerdanyola es va elaborar un model d'enquesta per saber els diferents hàbits de reciclatge i es van comparar segons les diferents franges d'edat. Aquestes enquestes també van proporcionar informació sobre els problemes que tenen els ciutadans amb el servei de reciclatge a Cerdanyola. Posteriorment es va visitar la deixalleria de la ciutat i es va realitzar una entrevista a l'encarregat d'aquesta. Finalment, cal destacar tota la informació proporcionada per l'alcalde de Cerdanyola sobre la política mediambiental que té el govern local. La hipòtesi contrastada ha resultat certa.

Avaluació ambiental del cicle del nitrògen a Catalunya: evolució 1997-2003

Aquesta memòria és un estudi sobre l’avaluació ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant l’evolució que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre país

Depósitos litorales y variaciones del nivel del mar durante el Holoceno en la Costa Brava (NE de Catalunya)

Se describe un conjunto de depósitos litorales localizados en la Costa Brava, que aparecen unos pocos metros por encima y por debajo del nivel del mar actual. En base a su génesis se han agrupado en niveles de conglomerados de pie de acantilado, playas levantabas sincementar y playas sumergidas cementadas (beachrock). Su edad se ha establecido apartir de los fragmentos de cerámica que contienen y de dataciones absolutas de 14C. Estos depósitos permiten detectaroscilaciones recientes del nivel del mar que se enmarcan en los últimos estadios de la transgresión Flandriense

Minoría de edad y cómputo del plazo de diez años para la adquisición de la vecindad civil por residencia. Comentario a la STSJC 1/2009, de 12 de enero de 2009

Comentario de la STSJC 1/2009, de 12 de enero de 2009, en el cual se aborda la cuestión de si en el cómputo del plazo de 10 años para la adquisición de la vecindad civil por residencia se puede o no incluir el tiempo en que el interesado es menor de edad, a propósito del artículo 225.2 del Reglamento del Registro Civil.

Metalurgia del bronce en el poblado prerromano de La Campa Torres (Asturias)

Se presenta un avance de los primeros resultados arqueometalúrgicos provenientes de las excavaciones en el castro asturiano de la Campa Torres (Gijón), con el hallazgo de hornos vasijas para fundición de bronce, crisoles, toberas, etc. correspondientes a la Edad del Hierro.

"El Barranc de Gàfols" (Ginestar, Tarragona) y "Aldovesta" (Benifallet, Tarragona): estudio arqueozoológico como base de teorización sobre la dieta humana a principios de la Edad del Hierro y la complejidad económica en el curso bajo del Ebro.

En relación a trabajos recientes sobre los patrones de poblamiento protohistórico en el curso bajo del Ebro y la causalidad económica (Asensio el alii, 1996/ Mascort el alii, 1991), decidimos plantear un estudio que nutriera dichas hipótesis mediante el análisis arqueozoológico de dos yacimientos culturalmente contemporáneos y de cronologías sucesivas, ubicados a orillas de este río.

La Formació permanent del professorat a Catalunya. Una visió a través del tractament de la formació de formadors i formadores en els plans institucionals.

L'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.

El crèdit a la Catalunya dels segles XVI i XVII ; un estat de qüestió

Aquest treball és un recull de les principals aportacions que diferents autors realitzen en torn del crèdit durant l’alta edat moderna a Catalunya, en especial al món agrari. Aquests són dos segles d’endeutament creixent on diferents despeses que durant els segles anteriors estaven previstes per l’economia familiar esdevenen motiu de crisis. Una característica clau d’aquest període també és la creixent diferenciació social i els canvis en el model productiu pagès que aquest procés va comportar.

La noció d'Espanya a la Catalunya medieval

A partir de la necessitat de conèixer les bases del propi present i d'assolir puntals on arrelar els discursos de futur, ara i adés les diferents col·lectivitats es remeten als orígens, "l'obsessió pels orígens" deia Marc Bloch. I aquests, en una Europa que parla de l'Edat Mitjana com la infantesa de la pròpia identitat, s'aboquen a una època medieval on conflueixen -en el que des de la llunyania de la nostra quotidianitat pot semblar una amalgama poc destriada- tant les realitats gresoladores dels actuals signes d'identitat culrurals, socials i lingüístics, com les projeccions que delerosament hi cerquen les justificacions del present i els condicionants del furur. Així doncs, convé apamar bé l'espai físic i conceptual per definir adientment la realitat existent en aquells moments que han alimentat les arrels d'identitats que, travessant diferents estímuls al llarg de la història, han menat fins als nostres dies.

Sistemas agrarios sustentables y transiciones en el metabolismo agrario: desigualdad social, cambios institucionales y transformaciones del paisaje en Catalunya (1850-2010)

How did farmers maintain soil fertility as they cultivated the same land over decades and centuries? How did they transfer energy and nutrients (nitrogen, potassium, phosphorous) across the landscape to fertilize crops? How did farmers structure landscapes (field, pasture, woodland) to sustain communities, ensure long-term productivity, and produce profits? We summarize in this article the results of the ongoing research on the last stage of organic agriculture in Catalonia carried out by our project. We also outline the forthcoming steps to continue our research.

Avaluació ambiental del cicle del nitrògen a Catalunya: evolució 1997-2003

Aquesta memòria és un estudi sobre l’avaluació ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant l’evolució que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre país