VOLUMES RELIES du Cabinet des titres : recherches de noblesse, armoriaux, preuves, histoires généalogiques. « Noms et blasons de tous les Chevaliers de Saint-Jean-de-Jérusalem du grand prieuré de France [et du grand prieuré de Champagne], avec leurs alliances, depuis l'année 1523 » jusqu'en 1727.

Contient : Grand prieuré de Champagne ; « Table des noms des chevaliers et de leurs alliances. » — « Du cabinet du sr du Buisson »

Histoire discursive du "cinéma-vérité" : techniques, controverses, historiographie (1960-1970)

Histoire discursive du « cinéma-vérité ». Techniques, controverses, historiographie (1960-1970) retrace l'histoire du succès et de la disgrâce du label « cinéma vérité » en France qui, entre 1960 - date à laquelle Edgar Morin publie son essai programmatique « Pour un nouveau "cinéma vérité" » dans France Observateur - et 1964-65 - moment où la notion commence à perdre en popularité - sert de bannière à un mouvement cinématographique supposé renouveler les rapports entre cinéma et réalité. Une vingtaine de films - comme Chronique d'un été de Jean Rouch et Edgar Morin, Primary de Richard Leacock et Robert Drew, Les Inconnus de la terre ou Regard sur la folie de Mario Ruspoli, Hitler, connais pas de Bertrand Blier, Le Chemin de la mauvaise route de Jean Herman, Le Joli Mai de Chris Marker, La Punition de Jean Rouch ou Pour la Suite du monde de Michel Brault et Pierre Perrault - revendiquent cette étiquette ou y sont associés par la presse hexagonale qui y consacre des centaines d'articles. En effet, la sortie en salles de ces « films-vérité » provoque en France de virulentes controverses qui interrogent aussi bien l'éthique de ces projets où les personnes filmées sont supposées révéler une vérité intime face à la caméra, le statut artistique de ces réalisations, ou l'absence d'un engagement politique marqué des « cinéastes-vérité » devant les questions abordées par les protagonistes (par exemple la Guerre d'Algérie, la jeunesse française, la politique internationale). L'hypothèse à la base de cette recherche est que la production cinématographique qui se réclame du « cinéma-vérité » se caractérise par une étroite corrélation entre film et discours sur le film. D'une part car la première moitié de la décennie est marquée par de nombreuses rencontres entre les « cinéastes vérité », les critiques ou les constructeurs de caméras légères et de magnétophones synchrones ; rencontres qui contribuent à accentuer et à médiatiser les dissensions au sein du mouvement. D'autre part car la particularité de nombreux projets est d'inclure dans le film des séquences méta-discursives où les participants, les réalisateurs ou des experts débattent de la réussite du tournage. Ce travail montre que le succès du mouvement entre 1960 et 1964-65 ne se fait pas malgré une forte polémique, mais qu'au contraire, nombre de longs métrages intègrent la controverse en leur sein, interrogeant, sur un plan symbolique, l'abolition du filtre entre le film et son spectateur. Si les films qui s'inscrivent dans la mouvance du « cinéma vérité » octroient une large place à la confrontation, c'est parce que la « vérité » est pensée comme un processus dialectique, qui émerge dans une dynamique d'échanges (entre les réalisateurs de cette mouvance, entre les protagonistes, entre le film et son public). Les querelles internes ou publiques qui rythment ces quelques années font partie du dispositif « cinéma-vérité » et justifient de faire l'histoire de ce mouvement cinématographique par le biais des discours qu'il a suscité au sein de la cinéphilie française.

Variations in fathers' discourse on fatherhood and in family alliances during infancy

The aim of this pilot study is to analyse the discourse of fathers of toddlers concerning fatherhood and the link between some particularities in the discourse and family alliance. The sample consists of 13 Swiss first time fathers (5 fathers of girls and 8 of boys). In order to evaluate the paternal discourse, the fathers were given a semi-structured interview, which was later analysed using the research package Alceste. The family alliance, i.e., the degree of coordination among the partners when executing a task together, was assessed through the Lausanne Trilogue Play (Fivaz-Depeursinge & Corboz-Warnery, 1999). The main results indicated an interesting link between classes of paternal discourse grouped around the following themes "affective relationship", "daily routine" and "educational goals", and the family alliance (defined in two major categories; functional and problematic alliances). Finally, clinical perspectives on links between paternal representations and family functioning at an interactive level are discussed

Non-verbal behavioural patterns in trilogue play transitions and family alliances

This case study focuses on non-verbal behaviour in father-mother-infant triads. Analyses were done on transitional moments during which the partners exchanged an active role for a participant-observer role, or vice versa. Transitions are known to be crucial moments for revealing familial transactional mechanisms. Our sample was comprised of six non-clinical families, characterized by different types of functional or problematic alliances (which is the degree of coordination between the partners). Our methodology included micro-analysis of body and gaze formations, facial expressions, and so on. Data were analysed using the research package 'THEME' for the detection of hidden patterns. Different types of non-verbal patterns were found, which may be prototypes corresponding to the different types of alliance. The patterns of the families with high alliances had a more elaborate construction and were more efficient for the concluding of transitions than the patterns of families with low alliances, which were either elementary or laborious. (PsycINFO Database Record (c) 2006 APA, all rights reserved) (journal abstract)

Strategic alliances. How to make them succeed

Mitjançant aquest treball hem analitzat com en aquest temps en què la internacionalització és un fet necessari i les empreses volen globalitzar, aquestes decideixen unir-se per tal d'aconseguir. Aquí analitzem els diferents tipus d'unió possible centrant-nos més específicament en les aliances estratègiques però veient també les adquisicions. Primer analitzem quan és més convenient aliar-se amb una empresa o adquirir-la. Això ho portarem a terme mitjançant el desenvolupament d'una sèrie d'elements a tenir en compte. Un cop vist això, analitzem els principals motius pels quals les empreses decideixen aliar-se, entre els quals destaquen l'obtenció de coneixement i recursos. A més analitzem les diferents variants d'aliança estratègica com són les llicències, franquícies, contractes de recerca i desenvolupament, Joint Ventures, etc. i quan és més convenient desenvolupar una o una altra. En aquest treball, ja que com veurem les aliances tendeixen a fracassar ja que les empreses no les implementen correctament o no dediquen el temps suficient a analitzar l'entorn i les condicions per veure quina estratègia li convé més a l'empresa, analitzarem els elements necessaris per fer-les funcionar i els factors claus d'èxit d'aquestes aliances com ara l'experiència, la reputació, la confiança, els objectius clars, el Know-how, la cultura ... A més en aquest treball analitzem el cas de l'aliança estratègica sorgida entre Disney i Pixar el 1991. Aquest anàlisi el duem a terme tenint en compte els factors que Dyer et. al. esmentà en el seu estudi. Aquest anàlisi el realitzem amb l'objectiu de conèixer si l'aliança realitzada per ambdues empreses va ser una estratègia encertada o si per contra deurien haver dut a terme una altra estratègia, la qual els hauria aportat més beneficis.

Integration in strategic alliances : a conceptual framework of IT use in marketing as NPD key factor

En una economia basada en el coneixement, la innovació del producte es considera un factor clau a l'hora de determinar la competitivitat, la productivitat i el creixement d'una companyia. No obstant això, l'experiència de les companyies demostra la necessitat d'un nou model de gestió de la innovació del producte: una gestió basada en el màrqueting, en què la cooperació i l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) són especialment importants. En els darrers anys, la bibliografia sobre màrqueting ha analitzat el paper de la cooperació en l'èxit del procés d'innovació. No obstant això, fins ara pocs treballs han estudiat el paper que té l'ús de les TIC en el màrqueting en l'èxit del desenvolupament de nous productes (NPD, New Product Development en anglès). És una omissió curiosa, tenint en compte que el nou entorn competitiu és definit per una economia i una societat basades principalment en l'ús intensiu de les TIC i del coneixement. L'objectiu d'aquest treball és investigar el paper que l'ús de les TIC en el màrqueting té en el procés de desenvolupament de nous productes, com a element que reforça la integració d'agents al projecte, afavorint l'establiment de relacions dirigides a la cooperació i l'adquisició d'intel·ligència de mercat útil en el procés de desenvolupament de nous productes. L'estudi d'una mostra de 2.038 companyies de tots els sectors de l'activitat econòmica a Catalunya ens permet contrastar hipòtesis inicials i establir un perfil de companyia innovadora basat en les importants relacions que hi ha entre la innovació, l'ús de TIC en el màrqueting i la integració. Sobresurten dues idees en la nostra anàlisi. En primer lloc, l'ús intensiu de les TIC en el màrqueting fa que la companyia sigui més innovadora, ja que percep que el seu ús ajuda a superar barreres a la innovació i accelera els processos, que es tornen més eficients. En segon lloc, incrementant l'ús de les TIC en el màrqueting es fa augmentar la predisposició de la companyia a integrar agents particulars en l'entorn de negoci en el desenvolupament del procés d'innovació i a col·laborar-hi, de manera que es millora el grau d'adaptació del nou producte a les demandes del mercat.